El Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta de Pablo Assante i Sergi Cuenca, han ofert aquest dimecres un homenatge a Dagoll Dagom, una de les companyies teatrals més emblemàtiques del país, que s'acomiadarà definitivament dels escenaris aquest diumenge, coincidint amb l'última funció de Mar i cel al Teatre Victòria. Es tractava de la primera de les dues jornades de la iniciativa Clàssica a la platja, en què també estan implicats L'Auditori i el Palau de la Música.

Hi ha qui tendeix a pensar que l'esport i la cultura tenen una relació irreconciliable, però, en realitat, no és res més que una falsa dicotomia. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va demostrar-ho aquest dijous al vespre a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, amb l’escenari fent de contrafort de l’Hotel Vela. Sota la batuta de Ludovic Morlot, els músics de l’OBC van oferir un tastet simfònic que, tot i ser d'un gran eclecticisme estilístic, quedava relligat per l'esperit de les competicions esportives. Des de l’Olympic fanfare de John Williams fins al Javelin de Michael Torke, passant pel Zadok the Priest de Händel –el famós himne de la Champions–, el repertori va servir per inaugurar la Regata Cultural de la Copa Amèrica de vela. "El 2024 serà un any olímpic", va explicar José Sanchís, de l'equip de L'Auditori, al principi del concert.

Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. I si els banyistes no van al Liceu, el Liceu se’n va a la platja. Fa temps que els músics hi donen voltes: ¿com s’ha de fer perquè la clàssica arribi a un públic més divers? L’Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana s’han decantat per l’opció més lògica, tot i que no necessàriament òbvia: sortir de les sales de concert i portar la música on hi ha la gent. En aquest cas, la platja del Bogatell de Barcelona. Entre surfistes i venedors de cervesa ambulants, aquest dimarts al vespre l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu va oferir el primer concert del cicle Clàssica a la platja, que segons la Guàrdia Urbana va atreure unes 18.000 persones. Una xifra multitudinària, gens distant de la dels macrofestivals que es fan aquest estiu arreu del territori. De fet, l’ambient distès de la platja del Bogatell —gent ballant, gent fumant, gent fent pícnics— recordava més el Cruïlla i el Canet Rock que als concerts convencionals de música clàssica. 

Per al director musical del Gran Teatre del Liceu, Josep Pons, l'art és important "per adquirir coneixement" i creu que la tasca d'un director d'orquestra és "aglutinar ànimes", tal com ha afirmat aquest matí quan la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'ha investit doctor honoris causa. "Un director ha de servir a la música, i no servir-se'n", ha subratllat Pons en la lliçó magistral que ha impartit. Durant el parlament, també ha explicat com va marcar la seva vida "de manera absoluta" l'ingrés a l'Escolania de Montserrat quan tenia deu anys, perquè va compartir la vida amb els monjos i perquè va tenir la possibilitat d'experimentar amb la polifonia del segle XVI. Durant l'estada a Montserrat, Pons va viure fets com la tancada d'intel·lectuals i artistes com Joan Miró, Joan Brossa i Antoni Tàpies contra el procés de Burgos i la visita de Josep Carner després de tornar a Catalunya.

Amb la inauguració del Gran Teatre del Liceu, el 1847, es formava també el que actualment és l’orquestra més antiga de l’Estat. “Nascuda per acompanyar les grans veus”, tal com el seu director musical actual, Josep Pons, recorda que es presentava inicialment, l’orquestra ha estat concebuda durant molts anys en un sentit servicial, en lloc de tenir una entitat pròpia, tot i haver estat dirigida per alguns dels més grans mestres -des de Toscanini, Strauss o Stravinski, fins a Riccardo Muti o Kirill Petrenko- i haver tingut músics en plantilla de la talla de Pau Casals.