Gràcies a la magnífica edició d’Agnès Prats Soler, Edicions de 1984 rescata de l’oblit les narracions de l’escriptor modernista Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881- Barcelona, 1947), aplegades sota el títol La reencarnació de la Matèria i altres relats. Un conjunt de textos escrits entre els anys 1920 i 1923 que constitueixen l’obra narrativa literària que, fins avui, coneixem de l’autor si deixem de banda el cicle narratiu L’agre de la Serra (1919), L’estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), i tres esbossos biogràfics de Guimerà, Ferran Agulló i Anton Busquets. Són uns relats divertits i ben fets que ens transporten al passat urbà dels catalans de Barcelona. Girbal explora una idea de ciutat que ja no té res a veure amb la ciutat ideal noucentista, absolutament irreal. Per a l’autor, la ciutat ara és font de corrupció, un entorn que no perdona, que angoixa i empobreix l’ésser humà. Girbal tria els barris obrers i desestima els barris alts. Ho fa perquè, en primer lloc, els rics no són la majoria representativa d’una època i, en segon lloc, perquè així té l’ocasió d’introduir temes com la immigració a Barcelona a principis del segle XX, la precarietat laboral, les vagues generals, els tramvies de sang, els nuclis espiritistes i els carretons ambulants d’animals.