Sense sorpreses. El Comitè de Privilegis de la Cambra dels Comuns ha conclòs que l'ex primer ministre britànic, Boris Johnson, va "enganyar deliberadament" i "menysprear" en diverses ocasions al Parlament en relació amb el seu testimoni sobre les festes il·legals a Downing Street durant els confinaments, el conegut escàndol del Partygate, que va acabar amb el seu lideratge el juliol de l'any passat. No hi ha precedents a la història política britànica d'un comportament semblant per part d'un premier en l'exercici del seu càrrec.

L'exprimer ministre britànic, Boris Johnson, ha renunciat per sorpresa al seu escó al parlament aquest divendres en un nou gir en la seva agitada carrera. El polític conservador està sent investigat per haver mentit a la cambra quan encara era al capdavant del govern en l'escàndol del Partygate, les festes a la residència oficial que vulneraven les normes del confinament durant la pandèmia.

No era la primera vegada que Boris Johnson tenia un somni d'aquesta mena. Quan era alcalde de Londres va voler aixecar un pont enjardinat sobre el Tàmesi. I es va gastar uns 20 milions de lliures per a un projecte que va quedar en no res. Els mateixos anys (2008-2016), davant de la congestió de Heathrow i les enormes dificultats per construir la tercera pista de l'aeroport, que encara s'arrosseguen, va apostar per fer-ne un de nou, com a illa artificial, a l'estuari del Tàmesi. Va acabar en fum.

A les deu del vespre, hora de Londres, del 23 de juny del 2016, avui fa cinc anys, David Cameron i George Osborne, llavors primer ministre britànic i ministre del Tresor, respectivament, es van tancar a Downing Street per esperar el recompte del referèndum del Brexit. Menys d'una hora després, una de les cares més agres dels partidaris de trencar amb la Unió Europea (UE), l'extremista i xenòfob líder del UKIP, Nigel Farage, va aparèixer a Sky News per admetre la victòria de l'opció continuista. Una primera declaració que posteriorment es va atribuir a l'interès de diferents fons d'inversions, que en van sortir beneficiats, en funció de ràpids moviments especulatius de capitals, apostant a la baixa a favor del no quan fins i tot el més eixelebrat dels partidaris del trencament donava per segura la victòria del sí a la UE. El resultat real de les urnes els reportaria grans beneficis.

Caos absolut. Lleons liderats per ases. El govern del Regne Unit i, especialment el primer ministre britànic, Boris Johnson, "van fallar estrepitosament" a la ciutadania del país en el moment de l'esclat de la pandèmia de covid-19. És una de les moltes i extremadament dures afirmacions que l'ex màxim assessor de Johnson, Dominic Cummings, ha deixat anar aquest dimecres en la seva esperada compareixença davant de la comissió conjunta de sanitat i assistència social i ciència i tecnologia del Parlament de Westminster.

Les prou conegudes sospites sobre la falta d'honestedat de Boris Johnson continuen creixent; els problemes polítics se li amunteguen. La Comissió Electoral del Regne Unit ha anunciat aquest dimecres que ha obert una investigació formal sobre el finançament de la reforma de l'apartament personal del primer ministre britànic, al número 11 de Downing Street, després que trobés "motius raonables per sospitar que es podria haver comés un delicte o irregularitats" sobre com es va finançar. En concret, la Comissió Electoral intentarà determinar si Johnson no va declarar un préstec del partit o una donació d'un benefector conservador per satisfer-ne el cost.

La revenja és un plat que se serveix fred. Així ho creu Dominic Cummings, exassessor ideològic de Boris Johnson, el gran artífex del Brexit amb l'eslògan "Recuperem el control" (durant la campanya del referèndum, del 2016) i de la folgada victòria electoral del desembre del 2019, amb el lema "Enllestim el Brexit".

Els maldecaps del post-Brexit ja són una malaltia crònica en les relacions entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit. En les darreres 36 hores, la tensió entre Brussel·les i Londres ha escalat en dos fronts ben significatius.

A la Belmont Road, una de les grans artèries de l'est de Belfast, zona unionista per excel·lència, han aparegut en dies passats pintades que criden contra Arlene Foster, la cap de govern d'Irlanda del Nord i líder del Partit Unionista Democràtic (DUP). S'hi llegeix: "No a la frontera al mar d'Irlanda. Arlene ha de marxar".

Any nou, vida vella. La pandèmia no dona treva al Regne Unit, que ha vist com el nombre de contagis ha superat la barrera dels 50.000 diaris i ha arribat als 383.834 en l'última setmana. De fet, en les últimes 24 hores la xifra s'ha acostat molt als 60.000 contagis, en concret 58.784, la dada més alta des de l'inici de l'emergència sanitària.