Abans de convertir-se en un escriptor conegut i admirat a tot arreu, Kurt Vonnegut va començar a estudiar antropologia a la Universitat de Chicago. Va tenir una idea de tesi que, malgrat que ell va considerar-la com la seva gran contribució, va ser rebutjada pel seu departament perquè, segons ells, era simple i, alerta, massa divertida: Vonnegut pensava que les històries tenen formes que es poden dibuixar en forma de gràfica i ell pretenia estudiar si les històries explicades per diferents cultures tenen formes diferents, o no. Vonnegut, desanimat, va deixar la carrera, però va començar a escriure, així que la seva pròpia història va acabar tenint un bon final.

Hi ha escriptors que fan ciència-ficció, o que usen elements i trucs propis del gènere, per fugir de la realitat més immediata i abordar temes i aspectes diguem-ne atemporals de la condició humana sense els obligats ancoratges ètics, ideològics i sociopolítics de l’època en què viuen i escriuen. Ara penso en Solaris del polonès Stanislaw Lem, una obra mestra suggeridora i riquíssima de sentit, però en tot moment hermètica i abstracta. L’ús que el nord-americà Kurt Vonnegut (1922-2004) va fer de la ciència-ficció a les seves novel·les –recursos, motius, temes, pretextos argumentals– és tot el contrari del de Lem: Vonnegut fa servir la ciència-ficció, i a la novel·la Esmorzar de campions es veu claríssimament, per abordar frontalment totes les cares de la realitat del seu país, i això inclou des de la política, l’economia i la cultura fins a la psicologia i la rutina domèstica de les famílies i els individus.

Si teclegen “Directed by” a Google, la primera opció que suggereix el buscador no és Quentin Tarantino ni Martin Scorsese, sinó “Robert B. Weide”, cineasta nord-americà conegut sobretot pel seu treball com a productor i director de la sèrie de Larry David Curb your enthusiasm. El misteri de la seva popularitat ve d'aquí: un fragment dels crèdits finals de la sèrie es va convertir fa uns anys en mem i se sol afegir com a recurs humorístic a vídeos de situacions vergonyoses, sobretot quan són provocades per la mateixa víctima. Un exemple recent: un muntatge amb els tuits del popular Josep Bou denunciant que li havien cremat el cotxe. No hi pot faltar mai la música de la sèrie i el rètol “Directed by Robert B. Weide”.

'Kurt Vonnegut: A través del tiempo'

(3,5 estrelles)

Direcció: Robert B. Weide i Don Argott. 127 minuts. Estats Units (2021). Documental. Disponible a Filmin a partir del 29 d'abril

]]>

Després de triomfar amb Univers! (premi a la millor obra del Comic Barcelona 2019) i estrenar-se al mercat nord-americà amb Solid state, Albert Monteys (Barcelona, 1971) torna amb un nou projecte internacional, l'adaptació al còmic de l'obra mestra de Kurt Vonnegut, Matadero cinco (Astiberri, 2020), una sàtira antibel·licista que el dibuixant il·lustra a partir del guió de Ryan North.

]]>