Dues persones més han estat executades aquest diumenge a Riad, la capital d'Aràbia Saudita, segons ha anunciat el mateix ministeri de l’Interior. D'aquesta manera el nombre de persones ajusticiades aquest any al país ja puja a 306, una xifra que supera de molt les registrades en anys anteriors i que fa que l'Aràbia Saudita hagi superat els seus propis rècords i ja sigui el segon país del món on més s'aplica la pena de mort, després de l’Iran. L'oficina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides ja va expressar a principi de desembre la seva preocupació pel gran augment de les execucions al país, i diverses organitzacions de drets humans també han signat un comunicat conjunt en què posen el crit al cel per aquesta situació.

Willie Pye, de 59 anys, ha estat executat a Geòrgia aquesta matinada per l'assassinat de la seva exparella l'any 1993. Es tracta de la primera execució que fa l'estat des que va aturar-les el 2020 per la pandèmia. El jurat ha decidit anar fins al final amb la pena capital en aquest cas, malgrat que la defensa de Pye havia demostrat la seva incapacitat intel·lectual i la seva infància traumàtica. L'home tenia un coeficient de 68, quan la mitjana és de 90. Des de l'any 2002, amb la sentència del cas Atkins vs. Virgínia, el Tribunal Suprem dels Estats Units considera inconstitucional aplicar la pena capital a les persones amb discapacitats mentals.

Quan el governador de Carolina del Sud va estampar al maig la seva signatura en un document, als condemnats a mort se'ls va oferir per llei una nova modalitat amb la qual ser executats: l'escamot d'afusellament. El republicà Henry McMaster va validar així la decisió de la majoria conservadora al legislatiu estatal de recuperar aquesta vella fórmula d'execució. Si no és del seu gust, el pres pot decidir acomiadar-se del món assegut en una cadira elèctrica que ofereix les seves prestacions des de fa 109 anys. Sempre, esclar, que no estigui disponible una injecció letal. La llei d'aquest estat, això sí, no permet executar amb un mètode per al qual Arizona està afinant ja els últims detalls: l'asfíxia mitjançant l'ús d'un gas letal utilitzat pels nazis a Auschwitz.

Si no fos perquè cada pocs minuts hi ha una veu gravada que interromp la conversa, un podria perfectament oblidar que a l'altra banda del telèfon hi ha un pres que porta 28 anys al corredor de la mort. Aquesta veu, femenina i de to neutre, insisteix a recordar-te que el teu interlocutor és en una presó de l'estat d'Ohio i que la conversa podria ser gravada. Tant de bo, perquè el que explica Keith LaMar és digne de ser escoltat. El seu discurs és ple de la vida que podria perdre el 16 de novembre del 2023, la data en què està programada la seva execució per un crim que assegura que no va cometre.