Després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidís mantenir de manera cautelar la data de les eleccions catalanes el 14 de febrer, els ajuntaments d'arreu del país van haver de córrer per convocar plens extraordinaris, juntes de govern i serveis tècnics dels consistoris. L'objectiu: complir amb el termini marcat per la Junta Electoral Central (JEC) per designar els 82.053 membres -titulars i suplents- de les 9.117 meses electorals previstes per als comicis. La data límit per fer els sortejos acabava aquest dimecres, tot i que a la demarcació de Barcelona l'òrgan electoral provincial va donar als municipis un dia més de marge. Els ciutadans escollits, amb tot, ja han començat a rebre les notificacions conforme han de formar part de les meses del 14-F. El mateix Govern preveu més dificultats del que és habitual per constituir les meses aquesta vegada. La pandèmia genera "por", admeten des de l'executiu. Però, quin marge tenen els ciutadans per renunciar a formar part d'una mesa? Aquestes són les condicions i excepcions al respecte fixades en la llei electoral espanyola (Loreg) i els protocols del Govern per votar en temps de pandèmia.

En els últims dies, amb l'embolic generat per si s'ajornava o no el 14-F, alguns partits han plantejat la necessitat de fer canvis substancials en la normativa electoral per adequar de la millor manera possible els comicis al context pandèmic. JxCat ha sigut fins ara el més vehement: dilluns passat va presentar un decàleg de mesures per implementar de cara al 30 de maig. Per la seva banda, Cs ha exigit al Govern que canviï el "vestit jurídic" de l'ajornament electoral per evitar que pugui ser impugnat definitivament, encara que no ha concretat com. Però per introduir canvis significatius en la normativa caldria reformar la llei orgànica del règim electoral general (Loreg). ¿És possible fer-ho d'aquí a finals de maig?