Catalunya enceta deu dies determinants per a l’evolució de la pandèmia. El nombre de nous contagis segueix a la baixa -en dues setmanes s’ha passat de més de 14.000 casos setmanals a 10.000-, però la velocitat de reproducció va a l’alça: de 0,88 a 1,03 en set dies, el que significa que cada 100 nous positius contagien 103 persones. Així mateix, ha tornat a créixer el percentatge de proves positives: de 4,30% a 5,30%, quan l’OMS marca que estar per sobre del 5% significa que no es fan prou proves. De fet, en 15 dies s’ha reduït un 30% el nombre de PCR i tests d’antígens realitzats: de 295.000 als 210.000 efectuats entre el 16 i el 22 de febrer. 

El 92% dels casos de covid-19 analitzats a l’Aran ja són de la variant britànica. Així ho apunta un informe epidemiològic emès pel departament de Salut, basat en 24 mostres de pacients positius per covid-19 a la Val d'Aran l'últim mes. 

La majoria dels contagis de covid s’estan produint en l’entorn familiar. Els brots que s’originen als domicilis o en reunions esporàdiques entre membres d’una mateixa família i coneguts pròxims suposen el 51,5% dels focus notificats per l'Agència de Salut Pública. De fet, segons l’últim informe d'aquest organisme, el nombre de brots en l’àmbit familiar supera amb escreix el dels identificats als centres educatius (15,8%), les residències de gent gran (10,2%) i l’àmbit laboral (9,3%), tant en freqüència com en nombre de persones afectades. “Tot fa pensar que respon a l’augment de la circulació de la variant britànica”, explica el cap de microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, Tomàs Pumarola. “La variant –apunta– està pujant amb força a Catalunya. Abans, quan el virus entrava en un domicili, afectava un percentatge dels membres, però ara la variant es transmet millor i ja els afecta tots”.

Amb tota probabilitat, cap a finals de març la que s’ha conegut com la variant britànica del coronavirus SARS-CoV-2, codificada com a 202012/01 o B.1.1.7, serà la predominant a Catalunya. I no ens hauria d’estranyar gens. Des del principi de la pandèmia han circulat pel país centenars de variants a causa de la relativa facilitat que té el covid-19 –i tots els virus– per mutar-se i generar noves variants. Moltes d'aquestes, la majoria, han tingut una vida efímera i s’han extingit al cap de poc temps, incapaces de competir amb variants que s’adapten millor a l’entorn i a l’hoste. La variant de covid-19 que ha sigut protagonista aquesta tercera onada va començar a circular el mes de maig i és diferent de la que va causar la primera onada i fins ara la més devastadora. Per establir amb quina variant es combat cal seqüenciar el genoma complet del coronavirus. Catalunya té capacitat per obtenir fins a 400 seqüències setmanals, xifra considerada “suficient” pels experts en vigilància epidemiològica. La maquinària de vigilància també està preparada per trobar les variants brasilera i sud-africana.

La variant britànica del covid-19 comença a fer-se forta a l'Aran. Tal com ha explicat aquest dijous en roda de premsa el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, de les 12 primeres mostres que s'han pres a positius de covid-19 de la vall i que s'han seqüenciat, en 5 casos s'ha detectat la variant britànica. En aquest sentit, ha indicat que se seguiran fent més mostres per obtenir més dades. Des del Conselh Generau d'Aran, mentrestant, han explicat que en els diferents contactes que la síndica d'Aran, Maria Vergés, ha mantingut amb la consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, s'ha convingut la seqüenciació de mostres dutes a terme a l'Aran per confirmar la presència d'aquesta variant. No obstant això, aquest dijous al matí, el Conselh Generau d'Aran encara no havia rebut informació oficial sobre aquesta confirmació i se n'ha assabentat per la roda de premsa.

El creixement de contagis a la Garrotxa sembla no tenir aturador. En un mes s'han multiplicat per quatre el nombre de nous casos setmanals: de 86 a 420, si es comparen les setmanes del 25 al 31 de desembre i del 25 al 31 de gener. Així mateix, des del 7 de gener hi ha les mateixes restriccions que a la resta de Catalunya, però, a diferència de la tendència global que va a la baixa, a la comarca gironina no s'han traduït en menys positius, al contrari: no han deixat d'augmentar.

Era la nit del 31 de desembre quan el director mèdic de l'Hospital d'Olot, Jaume Heredia, va rebre una trucada urgent dels responsables del centre. Havien detectat que dos professionals que treballen a la unitat covid havien donat positiu i que hi havia dos pacients no-covid que presentaven símptomes. “Van saltar totes les alarmes: en sis mesos pràcticament no havíem tingut casos de transmissió i, de cop, dos treballadors i dos pacients s'havien contagiat”, recorda Heredia, que relata com van seguir el protocol i van fer un cribatge a tot l'hospital. El resultat: deu pacients i tres professionals contagiats, que van augmentar els dies posteriors fins a disset malalts i onze treballadors.

La variant identificada al Regne Unit, més contagiosa que l'original de Wuhan, ja és evident que s'està escampant per Catalunya. Malauradament, no ens pot estranyar que sigui així. En zones com la Garrotxa, el Pla de l'Estany i el Gironès les evidències comencen a ser preocupants. La Vall d'Aran se sospita que podria estar en la mateixa situació, però encara no hi ha dades fiables. En menor mesura, també s'està obrint pas als Vallesos i el Baix Llobregat. En concret, a Banyoles un 50% de les mostres de les aigües residuals són d'aquesta variant, i un 30% a Olot. A la depuradora del Besòs, la més gran de l'Estat, el gen característic d'aquesta mutació ja està en el 15%. A Barcelona ciutat, les dades donen un 9% de variant britànica. Així doncs, davant la seva ràpida extensió –la seva entrada a Catalunya s'ha produït en només 20 dies–, totes les prevencions són poques. Les residències i hospitals on ha penetrat han experimentat dolorosament com els protocols de protecció fins ara vigents es quedaven curts. Els ha agafat a contrapeu perquè, tot i complir amb les restriccions, s'han vist vulnerables. Per tant, no hi ha més remei que redoblar la vigilància amb mesures més estrictes, i cal fer-ho amb urgència, preventivament, sense esperar que arribi en els casos en què encara no s'ha detectat. Toca optar per mascaretes més segures, per fer un manteniment més intens dels aires condicionats, per més ventilació natural allà on no sigui contraproduent, per menys visites i màxim control d'aquestes visites... Caldria, en aquest sentit, que el departament de Salut de la Generalitat donés instruccions clares i mitjans adequats per encarar aquesta variant. I no només aquesta, perquè des d'aquest dimecres ja és oficial també l'arribada de la variant sud-africana, que, com la britànica, també és més contagiosa. No és gens descartable que també arribi la del Brasil.

El coronavirus, com la resta de virus, muta constantment, però no ho fa a tanta velocitat com els virus de la sida o de la grip, per exemple. Si estan sorgint noves variants és perquè el virus circula molt, es replica molt i, per tant, té moltes oportunitats de mutar. "De variants en surten cada dia –explica Joaquim Segalés, professor de la UAB i investigador del Centre de Recerca en Salut Animal de l'IRTA–, però ens comencen a preocupar quan n'hi ha alguna que es troba amb més freqüència de la normal". Això és el que està passant amb les noves variants descobertes a Anglaterra, Sud-àfrica i el Brasil.

Una de freda i una de calenta. El primer ministre britànic, Boris Johnson, ha afirmat aquest divendres a la tarda que hi havia "algunes evidències que la nova variant, identificada primerament a Londres i al sud-est [d'Anglaterra], podria anar associada a un grau de mortalitat més alt" de covid-19. Més o menys el 30%. El premier, a més, ha atribuït a l'impacte d'aquesta variant que l'NHS, el servei de sanitat públic, estigui "sota una intensa pressió". La mala notícia de Johnson ha anat acompanyada d'una de positiva. I és que també ha assegurat que "totes les evidències mostren que les dues vacunes que actualment s'utilitzen [les de Pfizer-BioNTech i Oxford-AstraZeneca] continuen sent efectives contra la vella variant i la nova".

Ja són 16 els casos de la variant del virus detectada al Regne Unit que s'han confirmat a Catalunya –fins ara en constaven només dos casos–, i el departament de Salut preveu que aquesta xifra anirà a més els pròxims dies. Així ho ha explicat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que ha apuntat que és la variant del virus que més preocupa perquè, tot i que no s'ha demostrat que causi casos de més gravetat, sí que té una transmissibilitat més alta.