"Hi havia una vegada 65 cabretes que no tenien casa. Caminant pel bosc van trobar una cabana buida que aviat va convertir-se en el seu millor refugi: un projecte educatiu que omple el barri d'aprenentatges i amor. Un bon dia, però, mentre les cabretes jugaven, va presentar-se un caçador dolent". Així comença el conte que expliquen els voluntaris de l'Escola Popular de Manresa als 65 nens en situació vulnerable que acullen cada tarda. La realitat es barreja amb la ficció: la cabana és el local ocupat on fan tasques de reforç escolar, les cabretes són els nens a qui ajuden, i el caçador és la Sareb, el banc propietari de l'espai. El conte encara no ha arribat al desenllaç, però el nus explica com el propietari interposa una ordre de desallotjament a l'escola. La data marcada pel desnonament és l'1 de març i la principal via de defensa del centre són els dibuixos dels nens amb un missatge comú: "No vull marxar de l'escola".