“No sabia que estava sonant a Montilivi”, reconeix, amb sorpresa, Javier Parra (Vitòria, 2000). O, més ben dit, Vaskan, un DJ i productor de música electrònica que va reversionar l'himne del Girona coincidint amb el segon ascens a Primera, l’any 2022. Vaskan és conegut per transformar clàssics espanyols i mundials en hardstyle, els quals sumen més de 50 milions de reproduccions a tot el món.

Passa un corrent d’aire pel camp de blat ros i sec. Els grans es fan cascavells de paper vegetal. Les tiges estan plegades pel pes de l’espiga, cada planta de blat fa una pota de grill. El camp sencer és una bassa de grills daurats, enterrats amb les potes a fora.

Després de seixanta-dos partits que portem de Mundial, només queden quatre himnes per sentir: els de la final i els del partit per al tercer i quart lloc. És una tradició centenària, i que sonin a l'estadi abans de començar cada partit és una litúrgia habitual de les competicions internacionals. D'aquesta Copa del Món en recordarem especialment aquest moment per una acció simbòlica que va passar durant la fase de grups, quan els jugadors de la selecció de l'Iran van aprofitar el primer partit que disputaven a Qatar per negar-se a cantar l'himne nacional en protesta per la repressió que viuen les dones al seu país. Aquest fet quedarà en la memòria col·lectiva, sempre agraïda quan parlem de Mundials de futbol, de la mateixa manera que es recorda la final d'Itàlia 1990, quan una sorollosa xiulada a l'himne argentí va fer explotar Diego Armando Maradona, que va esperar que l'enfoques la càmera de televisió per cridar diverses vegades un "Que fills de puta!" que va encendre el cor de tots els argentins.