És un dels grans fabricants i exportadors d’armes. Espanya ocupa el setè lloc del rànquing mundial: fa una dècada que és al top ten d’aquesta llista, al costat de potències com els Estats Units, Rússia, Alemanya, la Xina i el Regne Unit, i, per tant, molt per sobre del seu potencial econòmic. Està per davant d’Israel, Corea del Sud i Itàlia. Els seus principals compradors són els països de l’OTAN, en especial Alemanya i el Regne Unit, seguits a distància de França i Austràlia. En cinquè lloc hi té dos clients polèmics: l’Aràbia Saudita i Turquia. A causa de la guerra del Iemen, plagada d’atrocitats, Alemanya i Itàlia han deixat de vendre als saudites. En canvi, Espanya no. Des del 2015, a la guerra del Iemen hi han mort almenys 233.000 persones (hi ha denúncies de crims de guerra contra tots els bàndols). El genocidi turc contra els kurds tampoc no ha suposat fins ara cap fre a la venda d’armament espanyol. Rere Veneçuela, els Emirats Àrabs són el vuitè client de l’Estat: les vulneracions de drets humans han fet que Alemanya, Suècia o els Països Baixos li hagin negat la venda d’armes. De nou, Espanya l’ha mantingut. 

Les vacunes que ja s’han administrant a milers de catalans han arribat gràcies a les compres que ha liderat la Comissió Europea en nom dels vint-i-set estats de la Unió amb les principals farmacèutiques. Una negociació ràpida i efectiva però gens transparent. L’executiu comunitari ha donat poques explicacions més enllà de fer grans anuncis quan ha tancat acords per assegurar-se milers de milions de dosis de fins a sis vacunes diferents: les de Pfizer/BioNTech i Moderna (ja en distribució) i les d’Oxford/AstraZeneca, Sanofi, Johnson & Johnson i CureVac. I està en converses amb d’altres com Valneva o Novavax. Però només un contracte és públic i amb una versió censurada.