Al còmic de Tintín El cranc de les pinces d’or, un dels embolics de l’intrèpid reporter belga acabava amb un aterratge forçós en hidroavió. La nau, d’un groc lluent i equipada amb uns flotadors per suavitzar el xoc contra les ones del mar, canviava aquell cop l’aigua per la sorra ardent del desert del Sàhara. Dins l’imaginari col·lectiu, els hidroavions formen part més aviat de les pel·lícules de guerra i aventures que del transport de passatgers habitual. Però entre les conseqüències imprevisibles de la pandèmia també hi ha hagut un retorn sobtat d’aquestes naus als Països Catalans. Isla Air és una rara avis. Una aerolínia amb seu a Palma que neix en un context que ha canviat les regles del joc al seu sector i fent bandera d’un model d’avió on només hi caben 19 passatgers. “Feia tres anys que treballàvem en el projecte, però entremig ens va enganxar la pandèmia”, explica Antoni Massana, el seu responsable a les Balears.