El desastre ferroviari que estem vivint té les arrels al segle XIX. La manca d’inversió pública ve de lluny. A la segona meitat del 1800, el finançament, poc rendible, el van proporcionar empresaris catalans sense suport del govern de Madrid, del qual només obtenien la concessió. Hi va tenir un paper destacat la família dels Girona, màxims inversors de la Revolució Industrial a Catalunya i que, a diferència d’altres cognoms famosos, no van formar el seu capital inicial a les Antilles amb l’esclavisme. Però en la inversió ferroviària també hi van participar petits empresaris, cas del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona, inaugurat el 1892 sota l’impuls dels fabricants de taps de suro, amb Joan Cases i Arxer al capdavant, i amb accions populars a mans de molts vilatans. Aquesta línia tampoc va rebre mai cap suport de l’Estat.

Fa 15 anys que Rubí reclama una segona estació de FGC al nord del municipi i aquest divendres s'ha fet un altre pas clau en la negociació. El departament de Territori i l'Ajuntament s'han reunit per avaluar plegats els resultats de l'anàlisi de viabilitat que es va encarregar al gener i la posició de la Generalitat és clara: construir una segona estació (o baixador) de la línia S1 a Rubí és viable, però amb condicions. Abans que es faci qualsevol altre estudi del projecte, avisen, el consistori ha de desenvolupar urbanísticament la zona.

Ara fa 130 anys, el ferrocarril d’Olot a Girona va inaugurar el primer tram de l’explotació ideada per unir Girona amb la capital de la Garrotxa. Va ser el trajecte inicial entre Salt i Amer. La línia fins a Olot no va ser enllestida fins al 1911. La concessió havia estat atorgada, per ordre de 18 d’abril de 1883, a Domènec Puigoriol Fabregat (Vilagrassa, 1834 - Girona, 1889), un home de l’Urgell trasplantat a Girona, que no va poder veure ni celebrar el naixement del tren pel qual s’havia interessat.

De dilluns a divendres es registren prop de 3,6 milions de desplaçaments diaris en transport públic a tota l'àrea de Barcelona. Es tracta d'una xifra rècord en l'ús del transport col·lectiu i d'un increment del 8,6% respecte al 2023, segons recull l'Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF), elaborada des de fa més de dues dècades per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l'Institut Metròpoli. L'informe destaca que el transport públic ja ha recuperat, i fins i tot superat, els nivells prepandèmics, especialment durant les hores punta del matí.

Les rebaixes a la T-Usual i la T-Jove també tenen els dies comptats. El 10 de febrer s'encariran i la T-Usual passarà de costar 22 euros a 35,20, mentre que la T-Jove passarà dels 44 euros actuals als 70,4 euros. Els preus es mantindran així, com a mínim fins al 30 de juny. Així ho ha confirmat l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que és l'ens encarregat de fixar els preus, i que s'ha reunit aquest divendres al migdia per aprovar els canvis després que el govern espanyol s'hagi vist obligat a fer decaure les rebaixes al transport públic. De la mateixa manera que a Barcelona, els consells d’administració de les Autoritats territorials de la mobilitat (ATM) de Girona, Lleida i Camp de Tarragona han aprovat també continuar aplicant la bonificació del 20% a les respectives tarifes de transport integrat.

Hi haurà soroll, molt de soroll. Els veïns de Barcelona que viuen a prop de les obres de perllongament de la L8 conviuran els pròxims sis mesos amb el fort impacte acústic que generarà la següent fase de les obres. Els més afectats seran sobretot els residents de la zona del carrer Urgell amb Consell de Cent i també de la Gran Via a tocar de la plaça Espanya i el parc Joan Miró.

Al compàs d'una vella melodia, la desfilada militar cosaca, s'acomiaden amb les últimes abraçades i dient-se adeu amb la mà. Durant 38 anys, l'Olga, una hostessa de 60 anys, ha estat testimoni d'aquesta escena, dolorosament comuna. Mentre prepara amb cura un robust te negre en un característic got metàl·lic, símbol d'Ukrzaliznytsia, l'empresa pública de trens ucraïnesa, comparteix records dels primers dies de la guerra. "Ara tot sembla més equilibrat... però no hi ha la solidaritat d'abans".

No és la primera vegada que el Govern planteja construir un segon túnel per donar més capacitat al Metro del Vallès (la línia Barcelona-Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat), però ara el projecte sembla més a prop de ser una realitat. La consellera de Territori, Ester Capella, ha anunciat que licitaran pròximament la redacció de l'estudi informatiu per construir aquest segon túnel.

Txist, txist, txist... Cada mat]]>

Davant la tragèdia causada pel xoc frontal de dos combois a la localitat grega de Tempe, amb un balanç per ara de 57 morts, el malestar s'ha estès pels carrers i ja hi ha hagut manifestacions a Làrissa, Tessalònica i Atenes sota el lema "Els nostres morts, els seus beneficis". Des d'ahir, diferents col·lectius estudiantils es van concentrar davant la seu d'Hellenic Trains, on els antiavalots van fer servir gasos lacrimògens. El sindicat de ferroviaris i del metro protagonitzen aquest dijous una vaga per reclamar més mesures de seguretat i millores a les infraestructures de transport i han convocat una nova manifestació aquesta tarda davant la seu d'Hellenic Trans, l'operadora de trens resultant de la privatització de fa cinc anys. A Grècia ja es comença a parlar de la convocatòria d'una vaga general de cara al 8 de març.

Les primeres dues setmanes en funcionament de les noves freqüències de l’anomenat metro del Vallès, és a dir, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que cobreix el recorregut des de Sabadell i Terrassa fins a Barcelona, van arribar a acumular fins a 15 incidències i avaries en només 13 dies, segons va informar la mateixa companyia pels seus canals d’atenció al client. El 9 de desembre aquesta línia –una de les més concorregudes de FGC– va dir adeu als horaris de tren de tota la vida i va estrenar les noves freqüències, que eleven el pas de combois en hora punta fins als cinc minuts i cada dos minuts i mig a partir de Sant Cugat. Feia més de tres anys que el canvi s’anunciava, però la posada en marxa del servei va provocar algunes alteracions no previstes.

Els patinets elèctrics no es podran pujar ni als trens, ni als autobusos, ni al metro, ni als tramvies, ni tampoc podran entrar a les estacions. L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha instat aquest dilluns els diferents operadors a prohibir l'entrada d'aquests aparells de mobilitat personal al transport públic, com a mínim de manera temporal. L'ATM ha fet la petició als operadors, la majoria dels quals ja han dit que s'hi acolliran, però la mesura no es podrà posar en marxa fins que aquests ho regulin en els seus reglaments.

El fins ara autoanomenat Metro del Vallès ja és una realitat. Aquest divendres es posen en marxa les noves freqüències de les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que cobreixen el trajecte entre Sabadell i Terrassa i fins a Barcelona i que deixen enrere els antics horaris. A partir d’ara, durant les hores punta, sortirà un tren cada cinc minuts de Sabadell i Terrassa, de manera que a partir de Sant Cugat (el punt on es troben les dues línies) hi haurà un tren cada dos minuts i mig. A la resta la freqüència de pas serà cada 10 minuts, i cada 5 a partir de Sant Cugat. Els caps de setmana, en canvi, es mantenen les freqüències actuals perquè, segons FGC, la demanda és més baixa.

El traçat ja apareixia dibuixat als plans d'infraestructures de l'any 2000, però fins ara no s'han licitat les obres. Més de 20 anys després del disseny, el president del Govern, Pere Aragonès, i el conseller del Territori, Juli Fernàndez, han anunciat aquest dijous al matí que l'executiu comença, per fi, els tràmits per encarregar les obres de prolongació de la línia L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que han d'unir les estacions de Plaça Espanya i Gràcia en menys de 10 minuts.

El fins ara autoanomenat Metro del Vallès, les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que cobreixen el trajecte entre Sabadell i Terrassa i fins a Barcelona, serà una mica més real el 9 de desembre. Com a mínim de dilluns a divendres. A partir d'aquesta data augmenten les freqüències de pas entre setmana i entren en joc 15 nous trens, de manera que la freqüència de pas des de Sabadell i Terrassa serà d'un tren cada cinc minuts en hora punta i a partir de l'estació de Sant Cugat (on es troben les dues línies) hi haurà un tren cada dos minuts i mig.

El Govern ha autoritzat aquest dimarts la compra i manteniment de deu trens per valor de 187 milions d'euros perquè Ferrocarrils de la Generalitat operi a la línia R-Aeroport, que ha d'unir l'estació de Sant Andreu (Barcelona) i les terminals T1 i T2 de l'aeroport del Prat. A més, a la reunió setmanal del consell executiu s'ha donat llum verda al pla de negoci de la companyia. Concretament, s'ha modificat l'acord de Govern del desembre del 2019 en què es declarava la R-Aeroport com a servei públic ferroviari i es designava FGC com a operador en lloc de Renfe, que gestiona la resta de línies de Rodalies.

El covid-19 no l’ha fet canviar d’opinió. Ricard Font, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), està decidit a convertir l’operadora catalana en el principal motor ferroviari de Catalunya i a doblar la capacitat de passatgers en cinc anys. Això sí, creu que el forat econòmic que ha deixat la crisi sanitària s’ha de repartir no només entre l’administració catalana i espanyola, sinó també amb Europa.

La Comissió Europea ha donat llum verda aquest dimarts al projecte anomenat Corredor 5G Mediterrani, impulsat per la Generalitat i el govern de la regió d'Occitània, al sud de França. Es tracta d'un dels tres programes pilot elegits per Brussel·les per desenvolupar la tecnologia 5G en transports viaris i ferroviaris de llarga distància.

L'any 2016 Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va arribar als 81,4 milions de passatgers, una xifra que superava per primera vegada els passatgers que hi havia abans de la crisi. Des d'aleshores, i per quart any seguit, la xarxa ferroviària de la Generalitat ha anat batent rècords, fins que el 2019, FGC ha registrat 91,2 milions de validacions, un 4,4% més que l'any passat i deu milions més que fa només dos anys. Un increment imparable que té diverses explicacions: la recuperació econòmica –que ha fet tornar milers de persones al mercat laboral i, per tant, a moure's per arribar a la feina–, la conscienciació pel medi ambient i també l'expansió de la xarxa pública de tren.

La línia Barcelona-Vallès de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) ha patit greus retards aquest divendres a la tarda, quan una avaria a la catenària ha interromput el servei entre Sant Cugat i Les Fonts, segons han explicat fonts de la companyia a l'ARA. A hores d'ara, l'operadora assegura que el servei s'ha restablert completament -a les 18.30 de la tarda- i que la freqüència normal de pas s'anirà recuperant en la pròxima hora.