Escàndol al futbol africà. La Junta d'Apel·lació de la Confederació Africana de Futbol (CAF) ha decretat avui que el campió de la darrera Copa de Nacions africana ja no és el Senegal. El Marroc, equip que va perdre la final del torneig, és ara el nou campió. La Junta ha donat per perduda al Senegal la final de la Copa, que havia guanyat per 0-1 a la pròrroga, en considerar que l'equip havia abandonat el partit i, per tant, el perd als despatxos per 0-3.

Pedro Sánchez va iniciar una gira l'agost del 2024 a l'Àfrica Occidental amb un objectiu anunciat: lluitar contra la immigració irregular. Es va entrevistar de forma bilateral amb els presidents del Senegal, Gàmbia i Mauritània, després d'haver reforçat els llaços amb el Marroc. En aquell moment la pressió migratòria a les illes Canàries havia augmentat substancialment i el govern d'Espanya va moure fitxa per posar-hi remei. Un any i mig després, les xifres han canviat. Si bé els anys 2023 i 2024 hi va haver un pic d'arribada per la ruta de les Canàries, a partir del 2025 les xifres comencen a baixar. El descens de la via canària, però, coincideix amb el repunt de la balear.

El gol decisiu de la Copa d’Àfrica masculina de futbol el podria marcar un noi nascut a Terrassa: Ismael Saibari. Aquest diumenge al vespre el Senegal i el Marroc jugaran una final inèdita d’aquesta competició nascuda l’any 1957, quan només tres països eren independents. Avui, com aleshores, la Copa d’Àfrica serveix per explicar què està passant al continent.

El 2025 va ser un any de rècords en el mercat laboral català, també per l'empenta dels treballadors estrangers. Aquest col·lectiu va tancar l'exercici amb un total de 697.103 afiliats a la Seguretat Social, la dada més alta de la sèrie històrica en un final d'any i un 4,2% més que el 2024. Segons les xifres publicades aquest divendres pel ministeri espanyol del ram, en l'última dècada els ocupats estrangers gairebé s'han duplicat, ja que el desembre del 2015 eren 368.406 persones (+88,9%).

Tan aviat com va entrar a la porteria el penal definitiu xutat per un jugador marroquí, la bogeria es va apoderar del centre de Rabat. El Marroc havia derrotat Nigèria a les semifinals i després de 50 anys de sequera podria tornar a proclamar-se campió de la Copa d'Àfrica de Nacions (CAN). A més, aquest cop el títol es podria aconseguir davant de l'afició, ja que la final contra el Senegal és aquest diumenge a Rabat. En qüestió de minuts, milers d'aficionats eufòrics es van concentrar a l'avinguda Mohammad V de la capital per celebrar la victòria. Entre els clàxons dels automòbils i els brams de les trompetes, el soroll era ensordidor. Queden lluny les protestes socials del moviment GenZ 212 que l'octubre passat van sacsejar el país.

A principis de segle, el Casal dels Infants, tota una institució a l'àrea metropolitana, es va plantejar la necessitat de tenir ulls i mans al Marroc que treballessin en xarxa amb les entitats locals, les criatures amb intenció de marxar i les seves famílies. La francesa Claire Trichot és la responsable de la delegació del Casal al país magribí, amb seu a Tànger.

Espanya i el Marroc van celebrar fa pocs dies la seva tretzena reunió d’alt nivell. La trobada va certificar que estem assistint al desplaçament del centre de gravetat de les friccions frontereres entre ambdós països. Tradicionalment, la mirada mediàtica i la retòrica política han tendit a focalitzar-se en les disputes territorials al voltant de les ciutats de Ceuta i Melilla i, de manera tangencial, entorn de les illes, illots i penyals de la rodalia (illes Chafarinas, Vélez de la Gomera, Perejil, etc.). Sovint, les dinàmiques migratòries han servit de guspira per revifar les tensions que sobrevolen aquests territoris i que, de manera intermitent, rodolen per la taula de negociació bilateral d’ençà de la independència marroquina del 1956. Mentrestant, la manca de delimitació oficial de les fronteres marítimes havia quedat en un discret segon pla, exercint fins fa ben poc de formidable elefant (marí) a l’habitació.

Almenys 22 persones han mort i 16 més han quedat ferides de diferent gravetat després de l'ensorrament de dos edificis residencials a la ciutat de Fes, al centre del Marroc. El sinistre ha tingut lloc aquesta nit al barri Mostaqbal, quan dos immobles de quatre plantes han caigut, segons han informat aquest dimecres les autoritats locals.

Les relacions bilaterals entre Espanya i el Marroc passen per "un excel·lent moment", en paraules de tots dos governs. Pedro Sánchez ha escenificat aquesta sintonia amb el regne alauita en una cimera d'alt nivell mantinguda aquest dijous al Palau de la Moncloa. El cap de l'executiu espanyol ha rebut amb honors militars el seu homòleg marroquí, Aziz Akhannouch, i s'hi ha reunit posteriorment mentre sis ministres socialistes també s'han reunit en paral·lel amb els responsables marroquins de les seves àrees. El resultat ha estat la signatura de catorze acords en matèries com la transició digital de les administracions públiques, la prevenció de desastres naturals, l'agricultura i la pesca o la lluita contra els extremismes.

El Consell de Seguretat de l'ONU ha aprovat aquest divendres una resolució sobre el Sàhara Occidental que suposa una victòria diplomàtica important per al Marroc. El text (adoptat amb 11 vots a favor, cap en contra i 3 abstencions, la Xina, Rússia i el Pakistan, mentre que Algèria s'ha negat a participar en la votació) valida el pla d’autonomia proposat per Rabat com a base de negociació central per resoldre el conflicte amb el Front Polisario, que reclama la independència del territori. La resolució, patrocinada pels Estats Units amb el suport de França, marca un gir important en l’enfocament de l’ONU, tradicionalment basat en el dret a l’autodeterminació i la celebració d'un referèndum per decidir el destí de l'antiga colònia espanyola.

No són temps fàcils, al Marroc. Un grup de joves anònims anomenat GenZ 212 lidera les manifestacions contra la desigualtat que hi ha al país, que fins i tot han provocat la reacció del monarca Mohammed VI, que ha presentat una sèrie de propostes i un augment dels pressupostos en educació i sanitat per contrarestar-ho. La poca inversió en aspectes bàsics, sumada a la corrupció o l’elevada taxa d’atur, contrasta amb l’aposta d’instal·lacions esportives amb la mirada posada en la Copa Àfrica que començarà al desembre i el Mundial 2030, del qual el Marroc serà un dels organitzadors. La gent, empipada als carrers, crida: “Els estadis són aquí, però on són els hospitals?”

Nascuda a Rabat el 1981, Leïla Slimani ha dedicat tres llibres a endinsar-se en la història familiar. L'escriptora, que va anar a viure a París als 18 anys i actualment resideix a Lisboa, explica la complexitat de la recent història del Marroc i, alhora, moltes qüestions que ens toquen a tots, com el pas del temps, la pèrdua, la identitat, la llibertat, la utopia o els futurs que ens hem imaginat de joves. Publica la novel·la M'emportaré el foc (Angle / Cabaret Voltaire), amb traducció al català de Joan Casas.

Entre el vertigen i l’esperança seguim la gran sacsejada que remou el Marroc. Les protestes de la darrera setmana, encapçalades pels joves de la GenZ212, no fan més que recollir el testimoni dels clams dels darrers mesos de comunitats rurals de l’Atles; de la indignació dels usuaris dels hospitals públics, colpejats per la manca de recursos i personal; d’estudiants i professors, que han de treballar en condicions que fan molt difícil l’aprenentatge; d’un país ofegat per la inflació i la destrucció de feines precàries de subsistència, arrasades a cop d’excavadora pel mateix govern, capficat en una única cosa: fer neteja per ser un país “modern” i acollir amb pompa el Mundial de futbol 2030, el somni humit de grans inversors. L’aparador mundial cobejat que acapara un pressupost de 3.950 milions d’euros. El discurs oficial, tal com va recollir el primer ministre recentment a l’Assemblea de les Nacions Unides, és que el Mundial servirà per visibilitzar “la cara radiant” d’Àfrica al món. Aquests diners, tan necessaris per resoldre les mancances més elementals en salut, educació i foment de l’ocupació, serviran per a algunes infraestructures, que, certament, estan millorant des de fa uns anys en molts llocs del país (però no a tot arreu): la reforma de cinc estadis de futbol i la construcció amb un pressupost de 459 milions d’euros del nou estadi de Casablanca, el que serà el més gran del món. La política de l’aparador. Mentre el nou estadi de Rabat, Moulay Hassan, et transporta al que podria ser Dubai o Qatar, i mentre el tren Boraq (TGV) et porta com un llamp de Tànger a Casablanca, en els trens regionals la gent hi viatja encabida com bestiar, i existeixen encara barris de barraques a les grans ciutats i pobresa extrema a les comunitats rurals.

Els carrers de diverses ciutats del Marroc van viure dimecres al vespre la cinquena jornada consecutiva de protestes organitzades a través de les xarxes socials per un grup de joves anònims anomenat GenZ 212. Els darrers dos dies, ha escalat la tensió i s'han produït enfrontaments entre la policia i els manifestants, que s'han saldat amb la mort de dues persones, més de 300 ferits i 400 arrestos, segons el ministeri de l'Interior. L'onada de protestes arriba en un moment poc propici per al règim marroquí, poc més de dos mesos abans de l'inici de la Copa d'Àfrica de Nacions de futbol, una mena d'assaig de cara al Mundial del 2030, que organitza el país magribí conjuntament amb Espanya i Portugal.

El Marroc i Madagascar s'han sumat a la llista de països on les últimes setmanes s'han anat succeint protestes multitudinàries liderades pel jovent que protesta contra la desigualtat social i la manca d'oportunitats. Durant el cap de setmana, milers de manifestants s'han concentrat en diverses ciutats del país, com Rabat, Casablanca i Marràqueix, en una de les protestes més significatives dels últims anys al país nord-africà. A Madagascar, el president del país ha dissolt el govern aquest dilluns al vespre després de tres dies de protestes contra els talls de llum i aigua al país.

Nou intent de la Unió Europea per tancar un acord comercial amb el Marroc i que inclogui el Sàhara Occidental. Després que la justícia europea tombés l'anterior pacte perquè considerava que s'havia vulnerat l'autonomia del poble sahrauí, Brussel·les ha presentat als estats membres un nou acord comercial amb Rabat pocs dies abans del termini que li va imposar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè tingués en consideració el Sàhara Occidental en el pacte, segons ha avançat el diari Abc i han confirmat fonts diplomàtiques a l'ARA.

Són millors amics. Un, l'Ismael, va néixer al Marroc; l'altre, el Daniel, és un espanyol nascut a Torre Pacheco. I tots dos acudien a la convocatòria no autoritzada que els grups ultres havien fet per a les vuit de la tarda al municipi murcià. Una concentració que no es va realitzar, segons un dels organitzadors, l'agitador que es fa passar per periodista Vito Quiles, perquè la Guàrdia Civil els havia informat que corrien perill. Una amenaça contra també el líder de Desokupa, Daniel Esteve, que ni va aparèixer pel municipi. Tanmateix, fonts de la policia no confirmaven aquestes amenaces que anunciava Quiles. "La Guàrdia Civil els ha obligat a abandonar el municipi de forma pacífica", apuntaven fonts de la delegació del Govern de Múrcia. "No tenim constància d'amenaces", corroborava un policia local.

A les set de la tarda, la Jésica reparteix fulletons entre un grup de ciutadans marroquins que prenen el te a la cafeteria Estambul, a escassos metres del dispositiu de la Guàrdia Civil que comença a blindar l'accés al barri de San Antonio, on viu la major part de la comunitat marroquina de Torre Pacheco, a Múrcia. "Aneu a casa a la nit, no sigueu com ells", els suplica. La Jésica intenta calmar les aigües després de tres nits d'aldarulls entre joves marroquins (molts menors) i gent vinculada a l'extrema dreta, atiada per partits com Vox, que arriba des de municipis propers per "caçar" els joves, a qui acusen d'agredir un home de 68 anys la setmana passada.

Per posar un exemple del tipus de decisions que ha de prendre un estadista se sol citar el dilema de Coventry, que afecta, esclar, Winston Churchill. Tot i que la història en si és falsa, resulta interessant explicar-la i veure quina relació pot tenir amb la política espanyola.

En una compareixença conjunta i sense preguntes, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, i el seu homòleg marroquí, Naser Burita, han constatat que la relació entre l'Estat i la monarquia alauita passa pel seu "millor moment de la història" i el motiu de fons és el gir que Espanya va entomar l'abril del 2022 sobre el Sàhara Occidental donant suport a la proposta d'autonomia (i no a l'autodeterminació) sobre l'excolònia espanyola plantejada pel Marroc. "[La decisió] va suposar un punt d'inflexió en la relació", ha reconegut Burita aquest dijous.