Jordi Faulí (Barcelona, 1959) es va incorporar a l'oficina tècnica de la Sagrada Família el 1990, quan el temple encara no estava cobert. Tres anys després va ser nomenat arquitecte director adjunt. I el 2012 es va convertir, com a successor de Jordi Bonet, en el setè arquitecte director des d'Antoni Gaudí. Entre les fites de la seva direcció hi ha la finalització de les naus i la culminació de la torre de la Mare de Déu i la torre de Jesús.

A quants àlbums antics de fotografies que corren per les cases no hi deu haver fotos tirades al terrat? Hi pujaven els avis o els pares amb aquelles càmeres amb poca tecnologia disponible (en deien “màquines de retratar”), a trobar la llum que no hi havia al pis perquè la foto no sortís fosca, i un fons sense complicacions que el carrer no podia donar. Suposo que a cada lloc devien buscar la seva referència d’horitzó. A Barcelona estava clara, era la Sagrada Família, amb aquelles quatre primeres torres pelades de la façana del Naixement, al carrer Sardenya, que van ser la imatge de la ciutat durant gairebé quaranta anys. Tan fixada va estar, la imatge, que per a molts barcelonins amb aquelles quatre agulles ja n'hi hauria prou. 

«No tothom podrà dir: "Jo vaig ser-hi quan s’estava construint"». Era un dels comentaris que feien els membres del Club Prèmium a l'inici de la visita guiada a la Sagrada Família de diumenge passat. Les places estaven exhaurides des de força dies enrere (ben aviat es programarà una altra visita), cosa que va posar de manifest que aquest temple modernista –amb elements d’arquitectura i escultura contemporànies–, que avui continua sent l’edifici més alt de Barcelona –i l’església més alta del món–, atrau turistes no només de molts punts del planeta, sinó també del país.

L'Any Gaudí 2026 és cada vegada més a prop. L'Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) ha organitzat aquest matí a la Sagrada Família el primer acte de les commemoracions del centenari de la mort d'Antoni Gaudí (1852-1926). Ha consistit en una missa a la nau central de la basílica presidida pel cardenal Joan Josep Omella, que és el gran canceller de l’AUSP, i la lliçó inaugural del curs acadèmic 2025-2026 l'ha impartit el director de les obres del temple, Jordi Faulí. Una pregària a la tomba de Gaudí a la cripta abans de la intervenció de Faulí ha estat en un dels moments més intensos de la jornada.

La Sagrada Família ultima els treballs per culminar la que serà la cirereta del pastís dels actes per commemorar el centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Tot i que no es podrà visitar fins més endavant, la creu mirador que coronarà la torre més alta de la Sagrada Família estarà llesta el juny del 2026 coincidint amb l'aniversari de la mort de l'arquitecte que va dissenyar la basílica. Aquesta figura de 17 metres d'altura, 13,5 d'amplada i 100 tones de pes farà que la torre de Jesucrist arribi als 172,5 metres (ara en fa uns 155) i convertirà la Sagrada Família en l'edifici religiós més alt d'Europa. Serà una de les fites d'un temple que encara té per endavant, però, el repte de l'escalinata. Un assumpte que la junta constructora ha assumit aquest dijous que acabarà als tribunals.

Botigues de souvenirs on conviuen en perfecta harmonia samarretes de Messi, Lamine Yamal i Pablo Escobar al costat de vestits de flamenca, calçotets amb el toro d’Osborne i estelades barrejades amb banderes espanyoles. Petits comerços que prometen obrir les 24 hores, i restaurants que tenen paella i sangria com els seus plats estrella han anat desplaçant les carnisseries, fruiteries i marroquineries. De les botigues de barri de sempre només en queden els rètols que ara són testimonis d'un quilòmetre quadrat desbordat pel turisme: el barri de Sagrada Família.

Ja és oficial. La Sagrada Família és l'edifici més alt de la ciutat de Barcelona. El temple ha assolit la primera posició d'aquest podi després d'assolir els 155,58 metres d'altura, just per sobre dels 154 metres que fan la Torre Mapfre i l'Hotel Arts, els dos edificis que coronaven el cel de la capital catalana des del 1992. La fita assolida per l'obra faraònica d'Antoni Gaudí canvia completament l'skyline de Barcelona on, a hores d'ara, l'únic edifici més alt, fora de la trama urbana, és la Torre de Collserola, amb 288 metres.

Primer: posar un nom a l’obelisc de la plaça del Cinc d’Oros. Barcelona és l’única ciutat amb un obelisc dedicat a res ni a ningú, orfe, despersonalitzat, extraterrestre. No crec que l’actual alcalde tingui inconvenient a dedicar-lo a la Llibertat, per exemple, però ho posaré en dubte atesa la seva fòbia al que ell anomena “quimeres conflictives”. Li poso urgència al tema simplement perquè els noms fan les coses (ells mateixos ho van fer amb l’aeroport del Prat). Caldria actuar també sobre els noms de General Mitre, Joan de Borbó, les Isabels i Cristines i borbonitats diverses, els forasters Dos de Maig o Bailèn i la insuportable absència de carrer o plaça per a Salvador Dalí.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la fundació que promou la Sagrada Família per haver acomiadat una treballadora l'endemà que s'acabés el període que la protegia per haver tingut un fill. Els magistrats han considerat nul·la l'extinció del seu contracte i consideren que el comportament de l'entitat vulnera els seus drets fonamentals a la igualtat i a no patir discriminació. La sentència recorda que els 12 mesos posteriors al naixement d'un fill garanteixen una protecció especial i durant aquest temps els acomiadaments sense causa objectiva són nuls i no només improcedents.

L’endemà mateix que un tramvia de la línia 30 posés fi a la seva vida, a Gran Via - Bailèn, Antoni Gaudí va començar la seva carrera cap als altars. “A Barcelona ha mort un sant!” va publicar La Veu de Catalunya, i tots els diaris de l’època el van omplir de lloances del tipus "monjo únic d’un únic monestir" on residia amb “humilitat medieval”. Una gentada va acompanyar el seu taüt. Tot i que les formes recargolades del Modernisme fossin insofribles per als gustos noucentistes de l’època (“La genialitat de Gaudí l’ha exclòs del seu temps”, va escriure Francesc Folguera), els seus contemporanis eren conscients de la genialitat de l’obra gaudiniana. El gran Francesc Pujols va deixar dit a la Revista Nova: “Doneu-li paletes i manobres, pedra i ciment, i la bossa que sona si Barcelona és bona, i deixeu-lo fer, que ja sap de què se les heu”.

A poc a poc es van sabent nous detalls de com serà la torre de Jesucrist de la Sagrada Família. Aquest dijous s'ha fet públic que l'artista multimèdia italià Andrea Mastrovito (Bèrgam, 1978), establert a Nova York, ha guanyat el concurs per fer l’Anyell de Déu (Agnus Dei) que hi haurà al centre de la creu que coronarà la torre i que serà visible a través de les finestres del braç superior. Per a Mastrovito, "l’Anyell suspès entre la terra i el cel simbolitza la relació entre matèria i energia, entre el Fill i el Pare". "Inspirant-se en la cosmologia contemporània, incorpora la inscripció luminescent de Joan 1,29, transformant la seva proposta en una imatge de la Trinitat i de l’origen de tota realitat", afirmen fonts de la basílica de la Sagrada Família. Concretament, el que diu aquest versicle és: "L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà: —Mireu l’Anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!"

La Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família ha concedit ajudes de 3,5 milions d'euros al cofinançament de 94 projectes de diferents entitats socials sense ànim de lucre. Es tracta de la segona convocatòria del Fons d'Acció Social (FAS), una iniciativa que destina una part dels recursos econòmics recaptats pel temple a ajudar col·lectius vulnerables. La dotació ha crescut respecte a la primera edició (2023), però l'interès també, perquè aleshores es van recaptar 2,3 milions d'euros i es van finançar 56 projectes.

Els desitjos de Miquel Barceló s'han complert: el Patronat de la Sagrada Família li ha demanat que faci una proposta artística per a la realització de les escultures de la façana de la Glòria. Tal com ha fet públic la mateixa basílica, també ho han demanat a l'escultora basca Cristina Iglesias i al mexicà Javier Marín. Els artistes hauran de tenir les propostes enllestides a finals d'any. Aquestes propostes serviran perquè el Patronat pugui "seleccionar l’artista o els artistes que finalment duran a terme la seva execució". Barceló i Marín són artistes eminentment figuratius, mentre que Iglesias és coneguda per les seves escultures monumentals i inspirades en el món vegetal. Iglesias és també qui té més experiència en l'àmbit de l'art públic.

La Sagrada Família ha demanat llicència a l’Ajuntament de Barcelona per a iniciar la façana de la Glòria, i això m’ha animat a repescar algunes reflexions que havia fet fa molts anys sobre els entorns del monument.

La creu mirador de la Sagrada Família, que convertirà la basílica en l'edifici religiós més alt d'Europa, es descobrirà el juny del 2026, coincidint amb el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, però els visitants no podran accedir a l'interior "segurament" fins al 2027. Així ho ha explicat aquest dijous Esteve Camps, president delegat de la Junta Constructora, en la roda de premsa de balanç del 2024, i ha argumentat que les mesures de seguretat han d'estar "totalment garantides" abans d'obrir l'espai al públic.

Aquest cap de setmana s’ha acabat la Copa Amèrica que s’ha celebrat a Barcelona des del mes d’agost. Per clausurar-la de manera solemne, els organitzadors van muntar un concert al passeig de Gràcia, amb l’actuació de Josep Carreras i Sara Baras, on va sonar l’Amics per sempre.

La Sagrada Família continua fent passos per completar l'obra imaginada per Antoni Gaudí. A l'espera de resoldre el trencaclosques de la façana de la Glòria, la Junta Constructora del temple ha anunciat aquest dijous que preveu tenir enllestida la torre de Jesús, el punt més alt de la basílica, el 2025. Per arribar als 172,5 metres d'alçada, durant l'any vinent es construirà la creu de quatre braços que ha de coronar la torre. Una figura de 17 metres d'alçada, 13,5 d'amplada i 100 tones de pes. Del centre d'aquesta creu, revestida de ceràmica blanca i amb finestres de vidre, en sortiran diversos focus de llum per il·luminar lleument el cel de Barcelona.

La Sagrada Família continua fent passos per completar l'obra imaginada per Antoni Gaudí. A l'espera de resoldre el trencaclosques de la façana de la Glòria, la Junta Constructora ha anunciat aquest dijous que preveu tenir enllestida la torre de Jesús, el punt més alt de la basílica, el 2025. Per arribar als 172,5 metres d'alçada, durant l'any vinent es construirà la creu de quatre braços que ha de coronar la torre. Una figura de 17 metres d'alçada, 13,5 d'amplada i 100 tones de pes. Del centre d'aquesta creu, revestida de ceràmica blanca i amb finestres de vidre, en sortiran diversos focus de llum per il·luminar lleument el cel de Barcelona. Malgrat les grans dimensions de la creu, la seva aparença és lleugera. Això convertirà la Sagrada Família en l'edifici religiós més alt d'Europa.

"Escriure és com fer una salsa i anar-la destil·lant, o reduint, per buscar el gust més ric i intens. I la resta ho descartes", explica el periodista i escriptor Patrick Radden Keefe. Té clar que vol enganxar el lector, que per fer-ho necessita tenir una bona història i els personatges adequats però, sobretot, explicar-la de la millor manera. Escriu pensant en un novaiorquès que agafa el New Yorker, el setmanari en què publica, mentre viatja en metro: "La meva feina és atrapar-lo amb el primer paràgraf i no deixar-lo anar fins al final". L'autor de llibres de periodisme en profunditat com Canalles, L'imperi del dolor i No diguis res ha conversat aquest dilluns al migdia amb bona part de la redacció del diari ARA i hi ha compartit les seves receptes per al periodisme d'investigació, i el seu gust per les metàfores culinàries.

A la façana del Naixement de la Sagrada Família, les escultures semblen estar dins d'un magma que encara no és sòlid del tot i les pot tornar a engolir en qualsevol moment, o semblen entrevistes enmig d'un bosc molt frondós. Dels diferents grups escultòrics que la formen s'ha dit que Antoni Gaudí (25 de juny del 1852-10 de juny del 1926) va plantejar un llibre en pedra de la infantesa de Crist. Al voltant de l'escena del mateix Naixement hi ha representades altres escenes destacades, com la Coronació de Maria, les noces de Josep i Maria, que no apareixen en cap evangeli canònic, només als apòcrifs; l'adoració dels pastors i el Reis d'Orient, la presentació de Jesús al temple, la fugida a Egipte i la matança dels Innocents.