El Club de Mar de Sitges s'ha buidat aquest dimarts a contrarellotge després que l'Estat demanés el desnonament de l'entitat i aquest finalment hagi estat avalat pels tribunals. Es tracta del desenllaç d'un litigi que el club sitgetà manté amb el ministeri de Transició Ecològica (MITECO) des de fa mesos per intentar evitar que s'enderroqui l'espai. Finalment, però, l'entitat ha de complir amb la notificació que van rebre dijous passat, 16 d’octubre, i deixar-lo.

Els pescadors saben cuinar bé, potser perquè tenen els ingredients frescos a mà o perquè la feina a la barca es passa millor amb un bon plat a la panxa. El cas és que avui als ports pesquers catalans trobem pescadors que encenen el foc a les seves paelles i cassoles per cuinar ranxos de tots tipus. Per a la Verge del Carme, 16 de juliol, les poblacions de Portlligat i Sitges van homenatjar la patrona amb les millors festes: van fer passejar la verge dalt d’una barca pel mar i els pescadors van preparar plats per a veïns, amics i familiars. Els vam tastar i us ho expliquem.

Els fronts judicials sobre el futur del Club de Mar de Sitges continuen avançant. Si dilluns el Tribunal Suprem obria la porta a estudiar la suspensió cautelar de l'enderroc, aquest dimarts qui s'hi ha pronunciat ha estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'alt tribunal català ha suspès cautelarment la demolició de l'edifici, que estava fixat per al 2 de juny per vulnerar la llei de costes. Ara bé, la Delegació del govern espanyol a Catalunya ja ha anunciat que demanarà a la justícia que mantingui l'enderrocament en la data prevista.

Tot ha anat molt ràpidament. El dimarts 20 de maig, el Club de Mar de Sitges, un club social relacionat amb els esports de mar sense ànim de lucre, va rebre un correu electrònic del ministeri per a la Transició Ecològica en què els notificaven que el 2 de juny els enderrocarien les instal·lacions. Era una notificació, i no una sentència judicial, i no els donaven la possibilitat de recurs. Ara bé, avui mateix, el Tribunal Suprem ha decidit obrir peça separada de suspensió per analitzar si és necessari suspendre l'acord de l'administració que ordenava l'enderrocament de les instal·lacions del Club de Mar i la piscina Maria Teresa. "En el text del correu no ens deien que s’emparen en una sentència del 2003 del Tribunal Suprem, que ens deien que enderrocarien el Club de Mar, però això era el 2003; tants anys després la sentència ja ha decaigut", afirma Gonzalo Fuster-Fabra, exvicepresident i portaveu del Club de Mar de Sitges, que ha afegit que esperen que "es pronunciï definitivament l'alt tribunal sobre la legalitat o no de les mesures adoptades pel ministeri, que en un estat de dret només els jutges han de pronunciar-se sobre la legalitat de la decisió administrativa". Així doncs, el Tribunal Suprem podria arribar a suspendre l'execució d'enderrocament del dia 2 de juny.

Són les set del vespre d’un divendres de primavera, i al xamfrà dels carrers Barcelona i Sant Damià hi ha una cua ordenada de gent que espera amb tranquil·litat poder entrar al Cable, el bar que dirigeixen els germans Francesc i Manel Andreu. Acaben d’obrir, però al matí, a porta tancada, a la cuina, han estat treballant en les tapes que s’han convertit en un èxit a Sitges i més enllà. Són bones i creatives i tenen un preu molt competitiu. Tant, que un àpat, copiós i ben regat per vins del Garraf (sí, a la carta tot són vins del massís del Garraf) i cerveses (Damm), pot costar vint euros. Entre totes les tapes destaquen les patates braves, i els dos germans no tenen cap problema a revelar com les fan, amb una salsa suau i molt addictiva. El plat, generós, costa 7,50 €.

Els bars Pic Nic i Kansas i també el Club de Mar de Sitges, situats al passeig de la Ribera de Sitges, estan a punt de saber si podran continuar tenint les portes obertes o, per contra, hauran de tancar tal com ha passat amb el Bar Boia de Cadaqués. “Sabem que ens diran aviat la resolució del recurs de cassació que vam fer al Tribunal Suprem”, afirma Joan Anton Matas, director del grup Matas, que gestiona el bar-restaurant Pic Nic, i que parla pels tres establiments perquè tots estan junts en la mateixa lluita.

La salsa deixatada que porta per nom xató fa amorosir les fulles arrissades de l’escarola; a més s’hi enganxa i hi aporta altres sabors, com ara un toc picant, provinent de l'all i del vinagre amb què es fa. La salsa, doncs, és el xató, però també ho és l’amanida i tot el conjunt de l’àpat, que es completa amb truites i, de postres, coca de llardons. Un mateix nom explica tres fets diferents i semblants alhora, i ha donat peu a mil i un arguments sobre l'origen del vocable. Però anem a pams. Primer, expliquem com és l'amanida.

La Seu, el restaurant de la Penya Barcelonista de Sitges (c. de l’Illa de Cuba, 8) deixarà de cuinar, el 23 de setembre, els mítics platets que tanta anomenada li han donat durant els últims deu anys, i que no han sobrepassat mai en gran part de les preparacions els deu euros. Tancarà La Seu i també la Penya Barcelonista de Sitges, que hi han estat junts fins ara, per final de contracte de lloguer, que no volen prorrogar per desacord amb l’augment de preu del lloguer del local i per la durada del contracte nou que els proposen.

Durant aquest migdia de diumenge, la pluja ha caigut amb força al litoral central de Catalunya. La tempesta ha descarregat amb intensitat i ha generat alguns problemes en alguns baixos d'edificis i zones inundables properes al mar. Les quantitats acumulades superen els 60 mm en alguns punts. Al Vendrell, per exemple, s'han enregistrat 30 mm en 30 minuts i ja s'hi han acumulat 41 mm en total. Una altra localitat afectada per la pluja és Sitges, com demostra un vídeo que ha publicat el meteoròleg Gori Masip a la xarxa X.

Mentre el Festival de Cinema Fantàstic porta a les pantalles les grans estrenes del setè art, els restaurants de Sitges preparen també guions per relatar la cuina local i de proximitat. La producció és tan extensa que una tria, concisa, pot servir de mapa bàsic. I si no us convenç cap de les 10 propostes, el festival instal·la uns food trucks a disposició dels assistents.

El cuiner Valentí Mongay, un dels estudiosos i defensors més importants de les tradicions de Sitges, explica com preparar a casa una recepta tradicional de la població del Garraf, que el restaurant La Salseta manté sempre a la carta. El truc especial que recomana perquè la preparació surti bé és triar un bon arròs, de la varietat bomba. L'endemà, si n'ha sobrat, suggereix passar-lo per la paella amb uns allets picadets.

Vaig assistir fa uns anys a un casament d’un familiar en aquest bonic santuari mariner, que continua sent un reclam per a moltes parelles que cerquen un lloc per casar-se per l’Església catòlica. Mentre sentia desitjos d’amor etern i música celestial, m’entretenia mirant amunt i escodrinyava les petites naus que hi ha penjades als arcs laterals (a força alçada; així, per més que algú tingui la temptació de tocar-les, no pot). Com que estava assegut força enrere, podia contemplar i comparar la desena d’aquests magnífics exvots, realitzats i dipositats per sempre en aquest temple en agraïment a haver sobreviscut a una tempesta a la mar, o en algun cas també abans de salpar, per demanar que no hi hagués cap tragèdia.

Per primera vegada en la seva història, 500 ampolles de vi de malvasia de Sitges (concretament de l'elaboració Blanc Subur) han estat submergides, amb etiqueta inclosa, durant deu mesos sota el mar, al port d’Aiguadolç de la població del Garraf, i s’han transformat, per l’efecte de les onades, en un vi nou, el Malvasia de Mar. Tant en color com en boca, el vi es distingeix de totes les altres elaboracions del celler: transita entre un vi tranquil i un d’agulla, per la bombolla fina que té. El gust, més salí, es converteix en una proposta ideal tant per a un aperitiu com per maridar plats salats.

Era un secret del domini públic que en la relació entre l'Ajuntament i l'entitat Taula del Tercer Sector de Sitges-Garraf hi havia alguna cosa que no quadrava. El mateix consistori va detectar "irregularitats" (en culpen l'entitat), que diversos funcionaris van acabar denunciant. Aquest va ser el punt de partida d'una investigació de la Policia Nacional que dimecres va deixar onze detinguts, entre ells l'alcaldessa, Aurora Carbonell (ERC). La interlocutòria de la jutgessa, al qual ha tingut accés l'ARA, parla de reparació d'electrodomèstics, de sobresous i fins i tot de l'adquisició d'un cotxe per a la filla del creador de l'entitat. En què es gastaven el més de mig milió d'euros en diners públics que hauria rebut l'entitat?

A primera hora del matí una munió de cotxes de la Policia Nacional han sortit de la comissaria de la Verneda, a Barcelona, i s'han desplaçat fins a Sitges. Aquest dimecres era el dia D d'una investigació que fa un any i dos mesos que s'allarga, i que se centra en presumptes irregularitats a l'ajuntament d'aquesta ciutat del Garraf. El jutjat d'instrucció número 8 de Vilanova i la Geltrú té sota la lupa tretze persones pels suposats delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental. Els agents han registrat diversos departaments del consistori i han deixat per al final l'Ajuntament, on han pujat fins al despatx de l'alcaldessa, Aurora Carbonell (ERC), i l'han detingut.

El gust d’algunes flors és comparable al del millor caviar o marisc que hàgim menjat mai. És la tesi que va sostenir l’experta en ingredients Annette Abstoss, que dissabte passat, al Mercat Vell de Sitges, va demostrar-ho amb la flor elèctrica, és a dir, l’Acmella oleracea. “Fa un efecte impactant al paladar, que té la capacitat de reiniciar-lo fent oblidar el gust del que s’hagi menjat abans i deixant-lo net i preparat per continuar menjant”, explicava, al costat del cuiner Oriol Castro, la pastissera Patricia Schmidt i el destil·lador Carles Bonnin. Les exclamacions del públic quan menjava la flor van demostrar sobradament que era cert. “Després d’haver-la tastat, no m’oblidareu mai, fins al punt que m’he trobat persones arreu del món que m’han aturat perquè recordaven que en alguna ponència l’havia deixada tastar tal com estic fent ara amb vosaltres”. 

L’Isak ho repeteix sis o set cops durant l’hora i mitja que dura la conversa. "Vull parlar perquè no torni a passar". El 20 de febrer va patir una agressió sexual quan sortia de casa. Era el dilluns de la setmana de Carnaval a Sitges, vora les set de la tarda, i un home el va sorprendre a les escales del seu pis. El va amenaçar amb una xeringa. Si no entrava al domicili, el punxava. L’Isak va oferir-li diners, que s’endugués el que volgués però que no li fes mal. "Vaig intentar negociar de totes les maneres", explica. L’home no el va escoltar. El va empènyer cap a l’habitació i allà es va abaixar els pantalons, va dir-li diverses vegades que se’l volia "follar" i el va començar a agredir sexualment, mentre li tapava la boca perquè no cridés. "Era un moment de vida o mort, vaig cridar tan fort com vaig poder, vaig començar a forcejar i vaig aconseguir escapar-me", recorda l'Isak, que als seus 34 anys està en un procés de transició de gènere. En l’intent d’escapolir-se’n va notar com la xeringa se li clavava a la mà. Quan va sortir del pis la veïna del replà el va acollir. "Tanca’l amb clau a dins de casa", va dir-li la dona mentre trucava a la policia. I així ho va fer. Sense pensar que podia tornar a trobar-se l’agressor. 

El caos a la R2Sud va camí de convertir-se en un serial. Un informe del Servei Meteorològic de Catalunya, al qual ha tingut accés l'ARA, desmenteix ara l'argument que l'incendi a les instal·lacions de senyalitzacions de Gavà fos causat per un llamp. Així, aquest organisme de la Generalitat, contradiu les paraules del secretari general d'Infraestructures del govern espanyol, Xavier Flores, que ahir dimarts va assegurar que la causa de l'avaria havia estat una descàrrega elèctrica fruit de les tempestes de diumenge i dilluns.

Gravava, des de molt a prop, com agredia sexualment els nens. L'home publicava vídeos dels menors despullats, dels tocaments que els feia i de com els violava. Cap víctima tenia més de 10 anys. Els vídeos els va detectar la policia de Queensland (Austràlia) en un fòrum de la dark web, que va comprovar que l'agressor parlava castellà. Això va fer sospitar la policia australiana que podria ser a Espanya. Mitjançant la Interpol, a la Policia Nacional li va arribar la informació a inicis de gener. Però era difícil anar més enllà. El pederasta prenia moltes precaucions, tant en l'enregistrament com en la publicació dels continguts. Però un petit descuit el va delatar.

“Anem a Barcelona per les costes o per l’autopista?” és una de les frases que formen part del patrimoni oral dels sitgetans des que va fer-se l’autopista Pau Casals. Es diu en més d’una ocasió a la pel·lícula Sitges Nagasaki, que té el patrimoni de Sitges com un dels grans protagonistes. Hi surten les tradicions –hi actua, per exemple, la Colla Sardanista de Sitges i la Cobla Contemporània– i també, per descomptat, el patrimoni cultural. Hi apareix El Cau Ferrat –la casa-taller de Santiago Rusiñol, ara museu, atapeït de pintura, escultura, ferro forjat, ceràmica, vidre...–, i l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla (segle XVII), la icona de l’skyline de Sitges des del mar, situada dalt d’un turó, mirant cap a ponent.