Com seran les platges del futur? Encara més: n'hi haurà, de platges, en un futur? Amb aquestes dues potents reflexions el Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya (CAdIC) ha volgut posar sobre la taula, aquest dimecres, la necessitat "urgent" de planificar la gestió de les sorres al litoral català per evitar que les platges desapareguin.

N'hi ha que prefereixen banyar-se a la piscina, d'altres al mar, però tant si ets d'aigua dolça com de salada, tingues en compte que corres un risc invisible als ulls: les infeccions per patògens que viuen a l'aigua. En el cas de l'aigua de mar, les banderes de les platges són un bon aliat per conèixer també l'estat de salubritat de l'aigua. “De vegades hi ha bandera vermella i la gent veu que l’aigua està plana, transparent i sense meduses, i menysté l'avís. En aquests casos és probable que sigui per l’estat de l’aigua”, assevera la metgessa del parc sanitari de l'Hospital Sant Joan de Déu Montserrat Sanmartí. 

Anar a la platja, banyar-se al mar i, en sortir de l’aigua, plantejar-se el següent: cal eliminar l’excés de sal de la pell abans d’assecar-se o és millor deixar-la? El doctor Alfonso María del Pozo Carrascosa, professor del departament de farmàcia i tecnologia farmacèutica de la Universitat de Barcelona, té una resposta clara per aquest dilema estiuenc. És molt recomanable treure's immediatament la sal un cop se surt del mar. 

"Estem davant d'un any excepcionalment dolent", admeten fonts de Protecció Civil de Catalunya sobre la mortalitat a les platges catalanes. Aquest inici de 2025 ha sigut el que més ofegaments hi ha hagut de l'última dècada, amb 25 víctimes mortals al litoral català fins aquest dijous, quatre més que l'any passat i gairebé el doble que fa deu anys en el mateix període. Les últimes víctimes són dos nens d'11 i 13 anys que van morir ofegats el dimarts al vespre mentre es banyaven a la platja Llarga de Salou, al Tarragonès. Els menors eren dos germans britànics i el seu pare, que també va entrar a l'aigua per socórrer-los, va poder ser rescatat pels Serveis d'Emergències.

Set persones han mort ofegades a les platges catalanes des que va començar la temporada d'estiu el 15 de juny. Són set defuncions en dues setmanes, una mitjana d'una cada dos dies. "No és la pitjor xifra de la història, però sí una de les pitjors", afirma en declaracions a l'ARA el subdirector de programes de Protecció Civil de la Generalitat, Sergio Delgado. Fa un any, al juny es van registrar cinc morts i la temporada d'estiu (que conclou el 15 de setembre) es va tancar amb 17 víctimes mortals al mar. Estem, doncs, per sobre dels registres de l'any anterior, i Delgado ho vincula directament a les altes temperatures, que fan que la gent vagi més a la costa.

A Catalunya hi ha diverses platges al llarg del litoral on, durant tot l’any, està prohibit estendre la tovallola i banyar-s’hi. Són punts molt concrets, amb una protecció especial de reserva natural, com el delta de l'Ebre o el del Llobregat. Allà, per molt que faci bon temps, la presència humana està restringida per tal d’afavorir la conservació de la biodiversitat. Aquest estiu, per primera vegada se suma a aquest nivell de protecció la platja de Can Comas, entre Sant Pere Pescador i Empuriabrava, just davant dels Aiguamolls de l'Empordà.

No són ni les 12 del migdia i el termòmetre ja marca 25 graus en molts punts de la ciutat de Barcelona. "Sembla ben bé que sigui 15 d'agost", assegura una dona gran, asseguda a la terrassa d'un dels primers xiringuitos del passeig marítim de la Barceloneta. Diu això mentre observa la platja que, tot i que encara que som a finals de maig, és plena de gom a gom. Ara bé, la diferència amb un dia d'agost qualsevol és que avui la gran majoria dels que han volgut inaugurar el primer dia de platja de l'any són veïns de Barcelona, més que no pas turistes, que també jeuen a la sorra, alguns amb la pell rogenca, que revela com el d'avui no ha estat el seu primer dia d'arrebossar-se a les platges barcelonines.

La Generalitat ha decidit que la pujada de l’impost sobre les estades en establiments turístics (la "taxa turística"), pactada entre el PSC i els comuns, es tramitarà com a projecte de llei. ERC ho exigia per poder introduir-hi esmenes, argumentant que el projecte tractava el turisme de sol i platja com el de Barcelona, quan serien realitats molt diferents. Això és cert, però el que no està tan clar és què és el que necessita el nostre turisme de sol i platja. Tractaré de respondre a aquesta qüestió.

Només en els dos últims caps de setmana cinc persones han mort ofegades a Catalunya. Des que va començar la temporada de bany (que la Generalitat fixa del 15 de juny al 15 de setembre), han sigut onze. Però la xifra de morts al mar aquest any és gairebé del doble, amb 21 víctimes fins al 30 de juliol, la xifra més alta en l’última dècada. Les dades a què ha tingut accés l’ARA evidencien que cada vegada hi ha més ofegaments fora del període que es considera temporada de platges, quan s’activen els serveis de vigilància i socorrisme. Aquest any, abans d’iniciar la temporada i les corresponents campanyes de prevenció i crides a la prudència, a Catalunya ja havien mort ofegades 10 persones. És la xifra més alta d’ofegaments mortals abans de l’inici de la temporada de platges des que hi ha registres, que van començar el 2015. La dada més propera és del 2018, quan sis persones van morir ofegades al mar abans del 15 de juny.

Les vacances ja no són vacances. No sé com s’haurien de dir, però sé que dient el que dic em deixo portar per la nostàlgia d’un passat que, en termes d’estiueig, sí que era millor. O ens fem grans a marxes forçades. Però la realitat és que ja no podem tornar a aquells estius que marxaves on fos, el turisme no estava mal vist ni et podies permetre avions, i desconnectaves de veritat. Queden molt lluny, aquelles vacances. De fet, s’han acabat. Perquè fins i tot si no marxaves enlloc, desconnectaves de veritat. Ara ens hem acostumat a estar sempre disponibles i que els altres ho estiguin per a nosaltres. Necessitem que tot es respongui amb rapidesa, ja sigui un tema de feina, una qüestió domèstica o un t’estimo dit a hores intempestives. Ens ataquem per whats, mails, trucades, instagrams, i twitters que ja no es diuen twitter. No hi ha cap urgència, però tot ens sembla que ha de ser dit avui, ara. Ja no busquem monedes ni cabines per fer una trucada. Ja no ens enviem postals ni cartes que ens omplien una estona del viatge, quan calia comprar segells i trobar les bústies. Quan t’asseies i pensaves què posaves a cada parent o amiga. Quan la cabina funcionava dèiem “fa una mica de fred, però estem menjant bé i això d’aquí és molt bonic”. I quan tornaves quedaves i t’explicaves les vacances. Si tenies sort i havies fet el camí correcte de les amistats no hi havia ningú que t’ensenyés fotos durant tota la tarda. Ara quasi ens faria il·lusió tenir aquesta excusa pesada per compartir algun misteri. S’han esvaït. Totes les fotos estan penjades a l’Insta i si ha quedat alguna cosa per ensenyar la veurem penjada al setembre amb un comentari de l’estil “que lluny em queden ja les vacances!”. Perquè quan acabem aquesta pausa ja estem pensant en la següent i, sobretot, en com omplir les xarxes de menús i de peus bruts d’estiu. En diem pausa, però no parem mai perquè si ho fem, tenim por que ens oblidin, i si ens obliden, desapareixem. I això no ho podem suportar. Així que correm a ser als llocs que toca per penjar fotos, no fos cas que no competim també durant les vacances i no tinguem aquella imatge que ja té tothom i que, francament, avorreix. Però ningú no està obligat a ser original. Tenim por que si no ens manifestem, es pensin que ens ha passat alguna cosa. És un temor infundat perquè les malalties i les morts també són convenientment relatades. No ho jutjo. Cadascú és lliure d’explicar els plaers i els patiments que cregui oportuns. La vida és plena de tot. La intimitat també és analògica.

Les característiques climatològiques del nostre país, amb un índex elevat de dies assolellats l’any, ens permeten gaudir més temps dels beneficis del sol. És una font de salut i benestar que intervé en la síntesi de la vitamina D necessària per fixar el calci i prevenir el raquitisme, actua en el tractament d’algunes malalties de la pell, alhora que participa en una sèrie de processos fisiològics essencials per al desenvolupament de l’organisme. El sol per si mateix no és perjudicial, però cal evitar la sobreexposició a les radiacions solars. "Si la pell pogués parlar, diria ai cada vegada que et bronzeges”, assegura Maral Skelsey, dermatòloga de la Universitat de Georgetown. De fet, Skelsey diu que la pell bronzejada és el resultat d'una lesió cutània: la pigmentació extra és un intent de la pell de protegir-se d'un dany més gran.

En els últims dies diverses platges catalanes estan patint l’arribada massiva de meduses. Unes escenes que es viuen cada any i que són un procés natural causat per diferents factors oceànics i meteorològics. Ara bé, enguany les meduses han arribat molt abans del que és habitual a causa dels efectes del canvi climàtic. Una tendència que cada cop va a més.

Troballa inquietant aquest matí a la cala d'Aiguafreda de Begur, al Baix Empordà. Una furgoneta blanca de grans dimensions ha aparegut de matinada, bolcada i mig surant a l'aigua d'aquesta coneguda platja, amb els llums encesos i sense ningú a l'interior.

L'Ajuntament de Tarragona ampliarà l'horari dels socorristes a les platges, que, en lloc de retirar-se a les 19 h, s'hi estaran fins a les 20 h, segons s'acaba d'acordar en una reunió extraordinària de la Junta de Seguretat, que s'ha convocat arran dels recents accidents, alguns d'ells mortals, que s'han produït a la platja del Miracle. Quan s'aprovi aquest increment de l'horari, que es debatrà demà dijous al ple, les nou platges que depenen de l'Ajuntament de Tarragona passaran a tenir socorrista de la Creu Roja des de les 10 h fins a les 20 h. A les platges catalanes encara queden molts banyistes a aquesta hora de la tarda, però si els socorristes no treballen més hores és per la despesa econòmica que han d'afrontar els ajuntaments. A Barcelona, per exemple, l'horari de la vigilància és de 10.30 h a 19.30 h. Aquesta ampliació aprovada a Tarragona es mantindrà fins al dia 30 de setembre i comportarà un sobrecost de 35.000 euros per a l'ajuntament, que haurà de pagar a la Creu Roja. El canvi s'ha decidit aquest matí a la reunió que han tingut l'alcaldessa accidental de Tarragona, Montse Adan, i el regidor de Medi Ambient, Guillermo García, amb els representants de la Creu Roja, Protecció Civil i la Guàrdia Urbana.

"Aquest és dels pitjors anys que hem viscut". Així descriu la cap del Servei de Gestió d’Emergències de Protecció Civil, Montse Font, el fet que ja siguin 19 les persones que han mort ofegades aquest estiu a les platges catalanes. Tres d'aquestes víctimes han mort en les últimes 24 hores. Aquest dimecres al matí un veí de Cornellà de 48 anys ha aparegut surant a la platja de Gavà, després que ahir al vespre un altre home italià de 40 anys morís intentant ajudar uns banyistes a sortir de l'aigua a la platja del Miracle de Tarragona. A més, aquest migdia també s'ha notificat la mort d'una nena de 9 anys que dissabte va ingressar crítica després d'ofegar-se en una platja de Castelló d'Empúries; i aquest dimevres al matí, un home de 70 anys ha quedat ferit greu quan es banyava, també a la platja del Miracle.

El Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil ha identificat les restes humanes trobades el 29 de juny a la platja del Miracle de Tarragona com les de la dona desapareguda a Ullastrell (Barcelona) en les riuades ocasionades per les pluges del 13 de juny. En un comunicat aquest dimecres, el cos policial ha explicat que la identificació s'ha produït després d'analitzar i processar l'ADN de les mostres que els van arribar. "L'ADN del cadàver coincideix en línia materna amb les mostres recollides per part dels Mossos d'Esquadra als familiars de la desapareguda a Ullastrell, i per això s'ha conclòs sense cap dubte que les restes són de la desapareguda", han afegit.

El cadàver d'un nen ha aparegut aquesta matinada a la riba del mar a Roda de Berà (Tarragonès). L'han trobat estirat de bocaterrosa, a uns dos metres de l'aigua, i encara és d'hora per saber què ha passat. Segons fonts amb accés a dades del cas, després de les primeres exploracions s'ha confirmat que es tracta d'una criatura. L'Ajuntament ha informat que té entre dos i tres anys, arran de les primeres exploracions, mentre que la Guàrdia Civil s'espera a l'anàlisi del forense per determinar-ne l'edat exacta. La platja ja està oberta al públic després que la comitiva judicial hagi aixecat el cadàver cap a les 11.30 h.

Malgrat que hi havia bandera groga a les quatre platges, els banyistes van preferir entrar al mar i l'onatge els va jugar una mala passada. Aquest cap de setmana han mort quatre persones, quatre homes, a les platges catalanes. L'últim, un home de 65 anys que ha perdut la vida mentre es banyava a la platja de l'Estartit, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Dissabte el fort onatge del litoral va provocar tres morts més, dues a l'Alt Empordà i una al Tarragonès. El funest cap de setmana ha coincidit amb l'inici d'una onada de calor molt forta, que s'accentuarà aquest inici de setmana amb temperatures que fregaran els 40 graus a l'interior del país. Des que va començar la campanya d'estiu, el 15 de juny, ja han mort deu persones a les platges catalanes.

Un cos sense cames ni braços ha aparegut aquest dijous al migdia a la platja del Miracle de Tarragona arrossegat pel mar, segons han explicat a l'ACN fonts policials. El tors estava en un avançat estat de descomposició. Efectius de la Guàrdia Civil s'han desplaçat al lloc dels fets per procedir a l'aixecament del cadàver. La policia judicial del cos armat ja ha obert una investigació. Les restes es troben en molt mal estat de conservació i els investigadors creuen que la persona podria haver mort fa temps. Malgrat això, els primers indicis apunten que el tors podria pertànyer a una dona.

Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. I si els banyistes no van al Liceu, el Liceu se’n va a la platja. Fa temps que els músics hi donen voltes: ¿com s’ha de fer perquè la clàssica arribi a un públic més divers? L’Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana s’han decantat per l’opció més lògica, tot i que no necessàriament òbvia: sortir de les sales de concert i portar la música on hi ha la gent. En aquest cas, la platja del Bogatell de Barcelona. Entre surfistes i venedors de cervesa ambulants, aquest dimarts al vespre l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu va oferir el primer concert del cicle Clàssica a la platja, que segons la Guàrdia Urbana va atreure unes 18.000 persones. Una xifra multitudinària, gens distant de la dels macrofestivals que es fan aquest estiu arreu del territori. De fet, l’ambient distès de la platja del Bogatell —gent ballant, gent fumant, gent fent pícnics— recordava més el Cruïlla i el Canet Rock que als concerts convencionals de música clàssica.