Els gegants de les xarxes socials Meta, Snap, TikTok i YouTube hauran de respondre a les acusacions que les seves plataformes són addictives i han perjudicat els usuaris més joves. En una sèrie de judicis, el primer dels quals va començar dimarts amb la selecció del jurat en un tribunal estatal de Los Angeles, els advocats dels demandants estan provant una nova teoria legal que afirma que les empreses van causar lesions personals a través de productes defectuosos. Milers de persones, districtes escolars i fiscals generals estatals han presentat demandes similars. Només una victòria podria obrir la porta a una allau de demandes similars. Els judicis arriben la mateixa setmana que França ha aprovat una llei que prohibeix l'accés a les xarxes socials com TikTok, Facebook o Instagram als menors de quinze anys i l'ús del mòbil als instituts.

Mark Zuckerberg juga al Catan en el seu jet privat amb alguns dels directius de Facebook i va perdent. Fa pocs dies que Donald Trump ha guanyat per primer cop les eleccions i, mentre mou les peces sobre el tauler, se’l veu molest. El motiu és que el seu vicepresident de polítiques públiques, Elliot Schrage, l’ha empès a publicar un text en què assegura que les notícies falses a la xarxa social que va crear són una fracció mínima i no han influït en el resultat dels comicis. El sol fet d’establir aquesta connexió li sembla una capitulació majúscula davant la premsa, i ho atribueix al ressentiment perquè la seva plataforma està drenant la sang del sector, que és la publicitat.

El jutjat del mercantil número 15 de Madrid ha condemnat Meta a pagar 479 milions d'euros a 87 editors de premsa digital espanyola i agències de notícies integrades en l'AMI (Associació de Mitjans d'Informació), entre els quals hi ha l'ARA. La sentència considera que la multinacional de Mark Zuckerberg ha obtingut un avantatge competitiu a l'incloure publicitat en les seves xarxes socials Facebook i Instagram fent servir dades personals dels usuaris protegides pel reglament europeu de protecció de dades (RGPD). La resolució respon a la demanda interposada per la patronal de premsa digital d'àmbit estatal, que considerava que l'ús indegut de dades personals protegides dels usuaris li donava un avantatge injust. La sentència dona la raó a l'entitat i condemna Meta a pagar una multa milionària per competència deslleial.

Les grans plataformes digitals (les big tech) dominen l’economia. La tecnologia digital s'ha fet imprescindible, ja sigui per a la cerca d’informació, les xarxes socials, el comerç electrònic, els sistemes operatius o els telèfons intel·ligents. Cadascun d’aquests camps està dominat per poques empreses. Els lideratges són de Google amb el seu motor de cerca; Meta a les xarxes socials amb WhatsApp, Facebook i Instagram; Amazon en el comerç; Microsoft amb Windows i aplicacions; i Apple en el telèfon mòbil. Els costos fixos elevats, els efectes de xarxa i les economies d'escala dinàmiques (per exemple, en la corba d’aprenentatge) fan que les big tech siguin dominants. L’acumulació de dades porta a efectes de retroalimentació, en què més producció i més vendes indueixen més dades i més efectes de xarxa que fan que l’empresa sigui més eficient, millori els productes i serveis, i segueixi per davant dels competidors. Són, doncs, mercats que basculen cap a un guanyador que s’emporta tot el mercat o la major part (winner-takes-all o winner-takes-most).

Què s’ha de fer amb els perfils de les xarxes socials d’algú que ha mort? I amb tots els altres comptes on guardava fotos, correus i contactes? Com podem assegurar-nos que els nostres noms d’usuari a internet desapareixeran amb nosaltres o que es continuaran administrant com ens hauria agradat? Entre els juristes consultats hi ha diferents opinions sobre si és necessari o no que les xarxes socials formin part del testament, però coincideixen que és una opció que amb tota probabilitat guanyarà força en les pròximes dècades. El motiu? Que cada vegada hi ha més persones amb la vida completament digitalitzada, molts propietaris de perfils de xarxes socials amb milers de seguidors o persones les xarxes socials de les quals suposen una font d’ingressos, com els influencers.

Més de 550 milions d’euros són els que reclamen una vuitantena de mitjans associats a l’AMI en una demanda presentada contra Meta –l’empresa propietària de Facebook i Instagram– que es jutja aquest dimecres. El jutjat mercantil de Madrid celebra una vista que ha de dilucidar quins són els perjudicis causats pel gegant tecnològic entre el 25 de maig del 2018 i el 31 de juliol del 2023 pel fet d’utilitzar les dades personals de milions d’usuaris europeus per construir el seu negoci de publicitat hipersegmentada. Aquesta demanda se suma a la presentada per les principals televisions i cadenes de ràdio –incloent-hi Mediaset i Atresmedia– pels mateixos fets; en aquest cas, amb una reclamació conjunta de 160 milions d’euros.

"Vaig treballar allà [a Facebook] durant set anys i, si els hagués de resumir en una sola frase, diria que va començar sent una farsa esperançadora i va acabar en una tragèdia plena de foscor i penediment. Jo era una de les persones que assessoraven la cúpula de l'empresa, Mark Zuckerberg i Sheryl Sandberg, mentre ells pensaven com Facebook negociaria amb els governs del planeta. Al final vaig contemplar desesperançada com es plegaven davant de règims autoritaris com la Xina i enganyaven l'opinió pública com si res. [...] La majoria de dies, treballar en temes polítics per a Facebook tenia molt menys d'interpretar capítols que semblaven redactats per Maquiavel i molt més de cuidar una colla de xavals de catorze anys als quals havien donat superpoders i una suma indecent de diners mentre volaven arreu del món intentant comprendre què els havia atorgat i comportat aquest poder."

Durant sis anys, Mia Moglie (la meva esposa, en italià) va ser un grup públic de Facebook en què homes publicaven fotografies de les seves parelles, sense que n'haguessin donat el consentiment, en què apareixien dormint o a la platja. Malgrat que des de fa temps la companyia Meta, propietària de la xarxa social, havia rebut queixes per permetre publicacions que violaven el dret a la intimitat, no ha estat fins que la feminista Carolina Capria i l'entitat No Justice, No Pace ho van denunciar a través d'Instagram que es va tancar la pàgina. Fins a 32.000 homes havien compartit imatges, algunes acompanyades amb comentaris sexualitzants o denigrants i també retocades amb intel·ligència artificial.

Un grup de 29 exmoderadors de continguts de Facebook i Instagram de Barcelona han presentat una querella contra Meta i l'empresa CCC Barcelona Digital Services pels trastorns psicològics que han patit després d'haver de revisar diàriament centenars d'imatges violentes, com ara assassinats, violacions o pornografia infantil. A la querella, que ha pogut consultar l'ARA, denuncien l'empresa CCC Barcelona Digital Services, subcontractada per Meta, a qui també denuncien, per un delicte continuat contra els drets dels treballadors, un altre de lesions greus per imprudències greus i un tercer contra la integritat moral.

La Comissió Europea (CE) ha anunciat una multa de 500 milions d'euros a Apple i una altra de 200 milions a Meta (matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp) per infringir la llei de mercats digitals (DMA) europea, que va entrar en vigor el març del 2024. Les sancions arriben en plena guerra comercial entre els Estats Units i la resta del món, incloent-hi la Unió Europea.

“Moderació de continguts” és una denominació eufemística per referir-se a la feina de filtre que fan certes persones a les xarxes socials, amb el propòsit d'evitar que la gent hi pengi veritables atrocitats. En efecte, les xarxes (especialment les de més projecció global, com Facebook, Instagram, X o TikTok) reben contínuament milers de vídeos, per a molts dels quals el qualificatiu de porqueria es queda tristament curt. Una gran part són deguts a persones que, pel motiu que sigui, decideixen gravar-se cometent crims, com més violents, truculents i enrevessats millor. Violacions, assassinats, mutilacions, profanacions, en què les víctimes poden ser animals, però també nadons, ancians, dones embarassades, cadàvers, etc. I un gran nombre de suïcidis, també.

Bona part de la mobilització i les trifulgues polítiques del món d’avui tenen lloc a les xarxes. De fet, fa uns anys molts spin doctors i altres experts en comunicació política consideraven els mètodes més tradicionals i de contacte directe amb les persones, com el porta a porta o l’organització de mítings i esdeveniments com una cosa del passat, una mena de rèmora del món d’ahir que encara s’havia de fer fins que no arribés el nou món, merament digital. En els últims anys, bufen nous vents i els actes polítics tradicionals han reviscolat, però la mobilització a través de les xarxes continua sent una mena de mana que obsessiona els partits polítics.

Meta, la matriu de Facebook, trenca el contracte amb la seva subcontractada a Barcelona i posa en risc els llocs de treball de 2.000 treballadors. La companyia Telus International, ubicada a la Torre Glòries i dedicada a la moderació de continguts, perd el seu únic client a la capital catalana, fet que l'aboca al tancament. Segons ha pogut saber l'ARA, Meta ha rescindit el contracte amb Telus i aquest mateix dijous l'empresa ha informat tots els seus treballadors d'aquesta decisió.

La prohibició de TikTok als Estats Units ha generat un debat polític que va més enllà de les preocupacions sobre la protecció de dades. L’argument sobre la seguretat de les dades ha estat, sobretot, una excusa per justificar una mesura amb implicacions geopolítiques sobre la llibertat d’expressió.

La companyia Meta, propietat de Mark Zuckerberg, ha anunciat aquest dimarts a través de la seva pàgina web que eliminarà el programa de verificació de fets amb el qual volien lluitar contra la difusió de desinformació a través de xarxes com Facebook, Instagram i Threads. Aquest anunci significa que a partir d'ara la companyia deixarà de treballar amb agents independents com agències de notícies i altres organitzacions per verificar la informació que es publica a les seves xarxes i optarà per un nou sistema que anomena Community Notes i que consisteix en fer que siguin els usuaris qui marquin si alguna informació és falsa o no. De moment, aquesta nova política només s'implementarà als Estats Units, on Donald Trump assumirà la presidència el 20 de gener.

Com a alter ego, Augustus Caesar no és dolent per a Mark Zuckerberg, pontífex màxim de Meta, propietari de la família d'aplicacions de Facebook. Tots dos homes van començar la seva marxa al poder quan eren adolescents. Cap dels dos es va aturar davant de res per construir imperis, tot i que, a diferència de l'impetuós senyor Zuckerberg, el lema d'August era "afanya't lentament". Tots dos van fingir que compartien el poder (August amb el Senat; Zuckerberg amb els accionistes) mentre l'exercien gairebé de manera absoluta. L'emperador romà és el model del senyor Zuckerberg. En un pòdcast recent, va utilitzar l'era d'estabilitat de 200 anys introduïda per August per il·lustrar per què està fent que els models d'intel·ligència artificial (IA) generativa de Meta estiguin disponibles en el que ell denomina, amb llicència poètica, codi obert.

La Comissió Europea ha anunciat aquest dimarts que ha obert una investigació a Meta, empresa matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, perquè considera que no ha pres les mesures necessàries per impedir la difusió de missatges polítics enganyosos de cara a les eleccions europees, que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny. Brussel·les també ha denunciat les dificultats que tenen els usuaris de les plataformes per denunciar continguts il·legals, i ha lamentat que Meta no disposi d'una eina independent que permeti fer un seguiment en temps real dels anuncis que es publiquen a les xarxes.

John Sturges va dirigir el 1960 el western Els set magnífics, que tenia per subtítol “Van lluitar com set-cents”. Eren, cordeu-vos els cinturons, Steve McQueen, James Coburn, Horst Bucholtz, Yul Brynner, Brad Dexter, Robert Vaughn i Charles Bronson. Avui les set empreses magnífiques són les cinc grans plataformes tecnològiques (BigTech) Apple, Microsoft, Alphabet (Google), Meta (Facebook) i Amazon, a les quals s'hi ha afegit Tesla i el fabricant de xips avançats NVIDIA. Aquestes empreses van generar més del 60% de la pujada de vora el 25% de l’índex borsari S&P 500 als EUA l’any 2023, del qual tenen prop del 30% de la capitalització. El seu dinamisme explica també la discrepància de retorns amb la borsa europea.

Tot i la seva mala ratxa, el F.C. Barcelona continua sent la institució catalana que més volum de conversa genera a les xarxes socials a escala internacional. Així ho assenyala un informe del Diplocat que monitoreja l'impacte que Catalunya va tenir en l'àmbit digital durant el 2023. L'any passat, la conversa sobre temes catalans va assolir 2 milions de mencions i 125 milions d'interaccions, i va arribar a una audiència de 7 bilions d'usuaris. Pel que fa als canals des dels quals es fan aquestes mencions, hi ha predomini d'X (antic Twitter), que acumula el 39% de les cites. En segona posició queden els mitjans digitals (37%), entre els quals destaca el New York Times com l'autor que més vegades ha parlat a les xarxes de temes relacionats amb Catalunya. Instagram i Facebook queden per darrere.

Cada vegada ens sorprèn menys topar amb anuncis de productes que hem buscat prèviament quan naveguem per les xarxes socials. Col·loquialment, es comenta que ens escolten per després oferir-nos allò que ens interessa, però una de les claus està en la compartició de dades entre les xarxes socials i les empreses. Un nou estudi de Consumer Reports conclou que milers d'empreses envien a Facebook dades personals dels usuaris.