Tot just ara fa uns dies una oient del programa El món a RAC1 va encendre els llums d'alarma durant una entrevista amb la subdirectora adjunta de la DGT, Ana Blanco, en alertar que l’ús de les noves balises V-16 poden afectar greument la salut de les persones amb problemes cardíacs que fan servir un marcapassos o un desfibril·lador.

L'entrada en vigor de l’obligatorietat de fer ús del sistema lumínic V-16 va camí de convertir-se en un dels grans nyaps de la DGT i del ministeri de l'Interior dels darrers anys. Després d’acumular crítiques per part d’associacions de consumidors, de personal d’emergències i d’altres col·lectius que sospiten del nou sistema obligatori d'il·luminació en cas d’accident o avaria, cal sumar-hi ara un nou anunci per part de la DGT que retira l’homologació oficial a quatre models de balises V-16 connectades que fins fa pocs dies apareixien en tots els llistats oficials.

En plena època de l’exaltació del consum salta una notícia relativament sorprenent: un frau relacionat amb el consum obligatori de la balisa V-16 que hauran de portar tots els cotxes a partir del mes de gener si no volen que els caigui una multa. Facua, organització que defensa els drets dels consumidors, és qui ha acusat la DGT de promoure un frau massiu per la laxitud de les homologacions d’aquest llum obligatori. Això vol dir que molts consumidors han comprat un model teòricament homologat però que, en realitat, no ho està, per la qual cosa hauran de fer una altra despesa si no volen rebre la sanció pertinent. En cas d’accident, no portar el llum homologat per la DGT tindrà un cost de 200 euros. I de 80 euros si en un control rutinari no en portes cap. Independentment del que pensem sobre aquest sistema inventat per dos ex guàrdies civils per, suposadament, evitar els accidents a l’hora de posar els triangles –i que de moment només es farà servir a Espanya, com si als altres països no hi hagués accidents pels triangles– i sobre la possibilitat que els llums homologats per la DGT només serveixin per tenir-nos localitzats i no per activar una trucada d’emergència, la qüestió és a qui li toca el rebre. Qui s’emporta els quartos. Perquè, finalment, una mala gestió sempre acaba suposant una despesa extra per als consumidors. I en cas de fer una reclamació, suma-hi l’extra en temps i en paciència.

1. D’aquí un mes, el primer de gener del 2026, direm passi-ho bé als triangles que durant vint-i-sis anys hem fet servir per avisar la resta de conductors que el nostre cotxe s’ha avariat i que ens hem hagut d’aturar en un lloc que no tocaria. Per sort, aquests triangles desplegables hauran caducat a la majoria de conductors sense que els hàgim arribat a estrenar. Però com que hi ha hagut centenars d’atropellats per anar a plantar el maleït triangle a cinquanta metres del cotxe, i com que el temps no passa en va i la tecnologia avança que és una barbaritat, a partir d’ara la Dirección General de Tráfico (DGT) ens obligarà a dur un nou giny a la guantera. Es tracta d’una balisa de llum que, en cas de necessitat, es col·loca al damunt del cotxe i fa pampallugues per senyalitzar la nostra emergència. La singularitat és que aquesta balisa V16 homologada connecta directament amb la DGT; així, sabran on t’has aturat o on hi ha hagut la incidència o l’accident. Però aquest dispositiu no et posa en contacte ni amb el 112 ni fa cap trucada de socors enlloc. I aquí és, tal vegada, on comencen les incoherències.

Tot i que Pere Navarro, director de la DGT, assegurava ara fa un any que el procés de redefinició del sistema de classificació de les etiquetes ambientals vigent estava en marxa i semblava no tenir aturador, el fet és que el Congrés dels Diputats va aprovar la setmana passada la nova Llei de mobilitat sostenible sense incloure la disposició addicional quinzena, que havia de permetre a la Direcció General de Trànsit establir els mecanismes oportuns per modificar els criteris per assignar les etiquetes ambientals als nous vehicles.

Cada cop hi ha més camions circulant per l'AP-7, però la pregunta és quin tipus de camions són i qui els condueix. Fonts de la Generalitat consultades per l'ARA apunten que en els darrers accidents registrats a la principal autopista catalana, però també en altres vies del país, s'hi repeteix a vegades un patró que els preocupa: que el causant sigui un conductor estranger que coneix poc la circulació i la senyalització d'aquí. En moltes ocasions parlem d'accidents que no arriben a causar víctimes, però que compliquen la circulació i poden arribar a generar retencions.

Aquest dijous, 1 d'octubre del 2025, han entrat en vigor diversos canvis en l'examen de conduir. La direcció general de Trànsit (DGT) ha decidit remodelar i reformular la part teòrica per elevar el nivell d’exigència, adequar-la a les noves tecnologies i avaluar el grau de percepció i velocitat de reacció dels examinats. A partir d'ara els aspirants es trobaran amb noves proves en suport audiovisual –vídeos de situacions de trànsit reals– i la incorporació definitiva de les noves senyalitzacions de trànsit aprovades just abans de l’estiu. Amb aquestes modificacions, la DGT vol assolir millores en la lluita contra la sinistralitat viària i la seguretat al volant.

Presentar-se a l'examen pràctic de conduir pot ser un calvari a Catalunya. Hi ha més de 70.000 alumnes a les llistes d'espera i aquestes xifres van en augment. Encara que aquest nombre correspon als estudiants que han aprovat l'examen teòric i no vol dir que ja estiguin preparats per examinar-se del pràctic, és un indicador que el sistema no és capaç d'absorbir la demanda actual. “Entren més alumnes dels que s'examinen i aproven”, afirma el president de la Federació d'Autoescoles de Catalunya (FAC), Raül Viladrich.

Expliquen a Catalunya Ràdio que la DGT actualitzarà alguns pictogrames dels senyals de trànsit. Per exemple, el senyal del cérvol que representa “animals salvatges” serà canviat pel d’un senglar. Això és una mala notícia. Vol dir que se’n perpetua la presència. També canviaran el de la màquina de tren amb xemeneia, que indica que a prop hi ha un pas a nivell, o una via (acabo de fer l’examen teòric i ja no me’n recordo), pel d’un tren més modern, sense fumarola. I també el que indica “escolars a prop”, que és el d’un nen que corre agafat de la mà d'una nena, més petita.

Joan Tardà, Marta Vilalta, Albert Botran, Miquel Calçada i Toni Soler són alguns dels personatges públics que han estat multats per portar el CAT a la matrícula dels seus vehicles tapant la E d'Espanya des que el govern de José María Aznar va imposar aquest distintiu uniformista l'any 2000. Un quart de segle després, els cossos policials catalans i els de l'Estat segueixen multant conductors amb el CAT a la matrícula, tot i que hi ha una resolució del ministeri de l'Interior que avala tapar la E.

Catalunya té una de les taxes de mortalitat en accidents de trànsit més baixes de la Unió Europea: 36 per milió d'habitants. Segons les dades del 2023, l'any passat van morir 288 persones en sinistres en vies interurbanes i nuclis urbans, segons la dada aportada pel ministeri de l'Interior a petició de l'ACN. Aquesta xifra representa un 9% més de víctimes que l'any anterior i, malgrat que hi ha una tendència a l'alça, el Principat continua tenint una ràtio de víctimes mortals per milió d'habitants inferior a l'espanyola (38) i l'europea (46), segons l'Eurostat. De fet, Catalunya està gairebé a la cua dels països de la UE en aquest rànquing, amb una ràtio similar a Alemanya i els Països Baixos, inferior a la veïna França (48), Itàlia (52), Àustria (44) i molt lluny dels països amb més accidentalitat com són Bulgària (82 morts per milió), Croàcia (71) o Portugal (61).

Un terç de les persones que moren en accidents de trànsit havien begut per sobre dels límits permesos. Tot i l'enduriment de les normes i l'augment de controls, que han tingut un efecte clar amb la disminució d'accidents per aquesta causa, el cert és que el consum d'alcohol encara és un dels principals motius dels sinistres, juntament amb l'excés de velocitat i les distraccions. Se sap que és així, però encara hi ha persones que no en fan cas i, a vegades, confiades pels cops en què no els ha passat res, creuen que es poden permetre conduir amb, per exemple, tres copes de vi a sobre i no els passarà res. Gairebé sempre acaba passant. Està demostrat que qualsevol quantitat d'alcohol, per petita que sigui, té efectes en el cos que fan la conducció més insegura. Per exemple, es redueix el nombre i la velocitat dels moviments oculars, queda alterada la percepció de les llums i senyals, i també fa que sigui més difícil calcular tant les distàncies com la velocitat pròpia i la dels altres usuaris. A més, fa que hi hagi un excés de confiança amb un mateix que a la carretera es tradueix en conductes més imprudents i perilloses, cosa que posa en risc no només el conductor, sinó altres persones.

A l'estat espanyol 8 de cada 10 persones viatgen per carretera durant les vacances estivals i són moments clau en l’augment de la sinistralitat les operacions de sortida i de retorn, les quals es produeixen a principis i finals de cada quinzena dels mesos de juliol i setembre. De fet, durant l’estiu de l'any passat es van comptabilitzar al voltant de 95 milions de desplaçaments, segons dades de la DGT. El percentatge més elevat d'accidents, al voltant d'un 65%, s'acumula a les carreteres convencionals, vies de carril únic amb un únic sentit de circulació. Els accidents més habituals són la sortida de via, seguida de xocs amb objectes o xocs frontals amb altres vehicles, i també les bolcades per excés de velocitat. "Es concentra major sinistralitat en trajectes curts i coneguts pels usuaris a causa d'un excés de confiança", explica Cristian Bardají, director de l’àrea de mobilitat del RACC.

Que els ciberdelinqüents intenten estafar la gent mitjançant trucades, correus electrònics, notificacions o SMS no és res nou, però cada cert temps apareixen ciberatacs que afecten uns determinats usuaris. Per exemple, fa uns mesos va patir un greu atac de filtració de dades l'Hospital Clínic, i ja fa un temps que aquest tipus de ransomware està en auge a Catalunya.

Ara fa un temps explicàvem a l'Ara Motor la intenció del govern espanyol de modificar el sistema d'etiquetes de la DGT, però durant gairebé quatre anys no s'ha sabut pràcticament res més del tema ni s'han pogut resoldre els dubtes principals que poden tenir els propietaris de vehicles híbrids o elèctrics: saber si amb el canvi de normativa perdrien les seves etiquetes ECO o 0. Doncs bé, tot i que encara no hi hagi cap data confirmada per fer el canvi ni si s'incorporarà alguna etiqueta nova, el que sembla clar és que les modificacions que s'apliquin no tindran efecte retroactiu.

Les motos són els vehicles de motor més vulnerables, a les carreteres i a les ciutats. I mentre que les morts en accidents de circulació van baixar un 13% a Catalunya l'any passat, les de motociclistes van augmentar un 20%, fins a les 53 víctimes, segons l'últim balanç de la direcció general de Trànsit. De fet, el 45% dels morts en accidents viaris durant l'any passat eren motoristes, ciclistes i vianants. Alguna cosa no es fa bé, si creixen les morts de motoristes. Per això té sentit que el ministeri de l'Interior anunciï mesures com ara obligar els que circulin per carretera a dur casc integral i guants homologats. Sense carrosseria, s'han de fer servir els elements de seguretat adequats a la velocitat i al perill que comporta cada via.

L'any 2021 es va aprovar la llei del canvi climàtic i transició energètica que establia que l'any 2023 totes les ciutats de més de 50.000 habitants havien de tenir una zona de baixes emissions (ZBE) que regulés l'accés dels vehicles més contaminants. Però l'any 2023 està a punt d'afrontar el seu darrer trimestre i actualment tan sols 13 ciutats de les 151 que haurien de tenir una ZBE a tot l'Estat en tenen una plenament vigent.

L'arribada de les vacances d'estiu és sinònim de milers i milers de desplaçaments per carretera, però també de temperatures extremes i un elevat risc d'incendi forestal. No són pocs els incendis provocats pel llançament de cigarretes o objectes perillosos per la finestra. Per aquest motiu, la Direcció General de Trànsit (DGT) va endurir fa uns mesos la norma que penalitza aquestes conductes amb l'aplicació d'una sanció econòmica important i la resta de punts més gran possible.

El caravàning està molt de moda, i només cal fer una ullada a les carreteres per veure com cada cop més usuaris decideixen passar les vacances a bord d'un d'aquests enormes vehicles, que són, en molts casos, literalment cases amb rodes. Però un dels problemes que més maldecaps han causat històricament als caravanistes és saber on podien aparcar, ja que durant molts anys la normativa no ha estat prou clara i ha deixat llibertat als ajuntaments perquè decidissin si una autocaravana estava aparcada (estacionada) o acampada.

Les irregularitats es detecten per primera vegada la primavera del 2022. Uns quants veïns de Deltebre d'avançada edat seguien conduint pels carrers d'aquesta població del Baix Ebre tot i que tenien malalties cròniques que, sobre el paper, els impedien continuar agafant el cotxe. De fet, hi havia informes mèdics del centre competent en aquest àmbit que prohibien que ho fessin. Tots ells, però, després de la primera negativa, van acudir al mateix centre mèdic de Sant Carles de la Ràpita, on els donaven el certificat per poder conduir. Són persones grans, malaltes, entre d'altres, d'Alzheimer i Parkinson, amb unes limitacions en el seu dia a dia que els impedien conduir. De cop i volta, però, segons l'informe mèdic d'aquest centre, totes aquestes limitacions havien millorat substancialment o desaparegut. Això va fer sospitar la Policia Nacional, que va iniciar una investigació.