L’arribada de l’últim trimestre de la temporada ha fet que els diferents canals posin en solfa les seves apostes per mirar d’arrodonir les audiències. Dos dels canals on s’observen més moviments són La Sexta i La 1, tots dos de tendència més obertament progressista. El fitxatge de Marc Giró per part del grup Atresmedia –per presentar un late titulat Cara al show– ha provocat un efecte en cadena i ja hi ha mitja dotzena de professionals identificats amb posicions progressistes que estrenaran programa les setmanes vinents. Aquestes són algunes de les pròximes incorporacions.

Després d’una llarga trajectòria professional vinculada gairebé sempre amb Televisió de Catalunya, la comunicadora Mari Pau Huguet (Estopanyà, 1963) ha estat reconeguda aquest mes de març com a Dona Emblemàtica per l’associació Hera de Lleida. Fa més de quinze anys que treballa a l’Oficina d’Atenció a l’Audiència, però continua participant en projectes audiovisuals i assumint moltes presentacions d’esdeveniments.

Ensenya’m l’historial de YouTube i et diré qui ets. A casa meva, molts dels vídeos que es reprodueixen en bucle són tan òbviament destinats a una parella moderna de Brooklyn de quaranta anys que fan posar els ulls en blanc: anàlisis a fons de la història de l’Antiga Roma, entrevistes amb xefs professionals i preses falses del programa de comèdia britànic Taskmaster. Però el vídeo més vist al nostre pis és més curiós: imatges d'un fil de llana que es passeja per la pantalla. El vídeo, creat pel canal de YouTube TV BINI, dura més d'una hora i va acompanyat de gravacions de cants d'ocells. ¿El seu espectador fidel? El nostre gat Goose, de 2 anys.

Dijous, Pablo Motos va convidar El Xokas a El Hormiguero. El personatge és un creador de continguts d’èxit en plataformes com Twitch i YouTube. Es caracteritza per reaccionar a tota mena de notícies i debats populars amb discursos agressius i polèmics per enganxar l’audiència i polaritzar-la. La seva retòrica violenta, fatxenda i mesquina estimula l’atenció dels usuaris. El Xokas es va fer famós, entre altres barbaritats, per lloar l’estratègia d'un amic seu per sortir de festa i interceptar noies en estat d’embriaguesa. “Un crack” o “un puto pro” van ser algunes expressions d’admiració que va fer servir per legitimar la cultura de la violació més evident. De fet, algunes de les seves teories sobre la societat actual entronquen amb el masclisme estructural més flagrant.

Patrick Urbano acaba d'estrenar I tu, què faries?, el programa de dilemes morals de La 2 Cat. El seu currículum, però, és més extens i polifacètic: està al capdavant del pòdcast de videojocs Tres vides, de 3Cat; és guionista d'En guàrdia, de Catalunya Ràdio; professor universitari, i director, creatiu i guionista de projectes audiovisuals a Mediapro. A la televisió el vam conèixer gràcies al programa Coolhunters, que feia paròdia dels caçadors de tendències i els influenciadors.

Toni Clapés torna a la televisió després d'onze anys. El periodista i locutor de ràdio presentarà un nou programa setmanal d'humor a La 2 Cat. Ell mateix ho ha anunciat aquest dilluns a la tarda al Versió RAC1, que dirigeix des de fa vint anys i que ha estat reconegut amb el premi Ondas. "És una idea que hem parit uns quants. Me la sento meva, em fa il·lusió", ha dit Clapés. El nou espai s'emetrà des d'El Molino de Barcelona, una idea que li va sorgir amb l'especial de ràdio dels 25 anys d'El Barça juga a RAC1, fet des d'aquesta mateixa sala. De moment ni el presentador ni la cadena han concretat quan s'estrenarà aquest nou programa, com tampoc l'equip i els col·laboradors que en formaran part.

S'han de publicar els noms i les fotografies dels pederastes? Denunciaries el teu fill si descobreixes que té un vídeo en què fa assetjament escolar? Li diries al teu fill que no porta els teus gens? Aquestes i més preguntes, es contestaran al programa I tu, què faries?, presentat per Patrick Urbano, que arriba a partir d'avui a les 23:05 hores a La 2 Cat, amb periodicitat setmanal. L'objectiu d'aquest nou format és vincular el pensament filosòfic amb l'actualitat.

El 26 de gener de fa un segle, John Logie Baird, enginyer escocès, va fer a Londres, davant els membres de la Royal Institution, la primera demostració pública de televisió. Ell mateix havia construït l’aparell a partir d’un invent previ, el disc de Nipkow, creat el 1884 per l’alemany Paul Nipkow. Al Museu de la Ciència de Londres es pot veure una reproducció de l’aparell de John Logie Baird. Tenia poca definició i la imatge era petita, no gaire més gran que la d’una pantalla de mòbil actual. Pel que fa a la mida, d’alguna manera, hem tornat als inicis.

Mònica Planas (Barcelona, 1975) és la primera convidada de la sèrie d’entrevistes 2 x CENT que estrenem a l’ARA. Una conversa, dues persones que parlen i, de públic, cent lectors i subscriptors del diari. L’escenari serà sempre el mateix: la sala d’assaig de l’Orfeó Català, al Palau de la Música Catalana. Planas és periodista, ha treballat a El matí de Catalunya Ràdio, a l’Aquest any, 100 de TV3, al Problemes domèstics i va subdirigir El món a RAC1, amb Xavier Bosch. El 2007 va començar a escriure crítica televisiva a Mundo Deportivo i des del 2010 els seus articles, pensats, precisos i esmolats, són cada dia una de les peces més llegides i comentades de l’ARA.

Fa uns dies em vaig llevar amb una trista notícia: Radiotelevisió Espanyola cancel·lava el programa Culturas 2, que feia tres anys que emetia La 2 i que en feia dos que presentava amb solvència contrastada Tània Sarrias. Un programa estimulant i amb mirada feminista que en el seu primer episodi afirmava que volia ser “la casa de la cultura”, i en el qual la poeta andalusa Aurora Luque batejava la cultura com a “abono de ideas y cosecha de belleza”.

Culturas 2, presentat per Tània Sarrias a La 2, desapareixerà de la programació el 27 de novembre. Tres anys després de la seva estrena, RTVE ha decidit no renovar el format. La cancel·lació arriba acompanyada de l'anunci per part de RTVE de la preparació d'un "nou magazín cultural" que s'estrenarà el gener del 2026 per reforçar l'oferta cultural de La 2.

Amb A dos metros bajo tierra, Alan Ball (Atlanta, 1957) es va convertir en una de les figures essencials de la renovació de la ficció televisiva, que de la mà d'HBO va passar a ser considerada cultura d'alta qualitat i no només entreteniment. El creador i director, guanyador d'un Oscar al millor guió per American Beauty, ha passat per Barcelona per assistir a la dotzena edició del Serielizados Fest, festival del qual ha sigut el principal reclam internacional.

"Família", "festa", "divertidíssima", "caliu". Aquestes són les paraules que fan servir els actors per descriure La casa nostra, la sitcom que Dani de la Orden i Oriol Pérez han rodat per a la plataforma 3Cat i que s'estrena aquest dimecres. Dos amics que viuen junts, el Miqui i l’Èric, acaben compartint pis amb els pares d’un d’ells, que estan separats i no se suporten. Segons expliquen els directors, el concepte de la sèrie va sorgir fa més de deu anys, després d’estrenar Barcelona, nit d'estiu. "Fins i tot tenint la idea de la premissa deu anys abans, ara el que explica s’ha convertit en una realitat i la idea ja no sembla tan original", diuen en referència al problema actual de l'habitatge.

Betevé estrena nova etapa amb Georgina Ferri com a directora i amb més d'una dotzena de novetats a la graella. Aquest dimarts, la televisió municipal de Barcelona ha presentat la programació per a aquest curs, que inclou nous espais culturals i informatius i que començarà el 15 de setembre. Ferri, que va ser nomenada directora de Betevé el desembre de 2024, ha explicat que la confecció de la nova graella s'ha fet amb la complicitat de la plantilla gràcies a un procés de baix a dalt. "Han sortit una desena de novetats, però tenim quaranta idees més guardades", ha remarcat Ferri, que ha recordat que enguany els mitjans municipals disposen d'un pressupost de 20 milions d'euros.

A la biografia del perfil de X de Nia Sanjuán hi diu: "M'agradaria ser millor persona, però treballo a la televisió". Després de més de vint anys creant, escrivint i dirigint tota mena de formats per a televisió, admet que la seva biografia, feta amb tota la ironia, potser necessitaria una actualització. "Crec que la televisió i el mainstream ara estan molt més ben vistos, sobretot per les noves generacions. Quan jo estudiava mirava la televisió per sobre l'espatlla perquè s'associava a gent que hi treballava amb frivolitat i groguisme", explica Sanjuán, que confessa que va estudiar comunicació audiovisual perquè "volia ser Jean-Luc Godard", com tots els seus companys de classe. Ara les coses han canviat. "Totes les vegades que he buscat pis he vist que dir que treballes a la televisió és molt atractiu. Menciones noms clau, com Operación Triunfo, i a la gent ja els fas gràcia", diu.

Es calcula que a Catalunya hi ha aproximadament un milió de llars amb gossos, els animals de companyia de referència al país. No és d’estranyar, doncs, que els programes que els tenen com a protagonistes acostumin a fer bones audiències. És el cas recent de Dog house, a RTVE, que ha estat una de les sorpreses de l’estiu per a la pública, amb audiències que han superat el 10% de quota de pantalla consistentment i li han donat el lideratge en prime time, tot i ser un format de baix pressupost. Repassem aquest i altres programes que tenen els cans com a protagonistes (i, fins i tot, com a destinataris).

L’emissora americana més boja de la televisió està de dol. Loni Anderson, que va interpretar el paper de la recepcionista a Ràdio Cincinnati, va morir diumenge, dos dies abans de fer els 80 anys, després d’una malaltia “prolongada”, segons va informar el seu agent. La seva família ha emès també un comunicat: “Estem desconsolats a l'anunciar el decés de la nostra estimada esposa, mare i àvia”.

El Channel 4 britànic torna al centre de la polèmica després d’haver emès el documental 1000 Men and Me: The Bonnie Blue Story. Centrat en un dels noms emergents de la pornografia per internet, segueix aquesta figura durant sis mesos que es coronen amb el rodatge d’una escena extrema, en la qual manté relacions amb 1.057 homes, majoritàriament molt joves, en només dotze hores. Bonnie Blue, de 26 anys, aprofita aquest documental per reivindicar la seva manera d’haver aconseguit guanyar prop de dos milions d’euros al mes i ofereix un discurs confrontacional que il·lumina com ha evolucionat el món de la pornografia amb el turbocapitalisme i l’explosió de les plataformes online.

Llum verda de les autoritats reguladores americanes a una macrofusió que, tot i el seu import de vertigen –8.000 milions de dòlars–, és notícia sobretot per les seves derivades polítiques. La Federal Communications Commission (FCC) ha aprovat que Skydance absorbeixi Paramount, en el que ha estat una de les fusions més escrutades de la dècada. El president de l'organisme, Brendan Carr, ha explicat en un comunicat que ha permès el moviment empresarial després que la nova companyia es comprometi a exercir un periodisme sense biaixos i renunciï a programes dedicats a la diversitat, l'equitat o la inclusió. "Els americans ja no confien en els mitjans tradicionals nacionals. És hora de canviar això. Per aquest motiu dono la benvinguda al compromís de Skydance, que farà canvis significatius a una CBS que havia estat referent".

La cadena nord-americana CBS ha cancel·lat el late show de Stephen Colbert. Segons ha anunciat en un comunicat, el programa acabarà el 2026 per "motius financers" i no es buscarà substitut al presentador. L'anunci de la cancel·lació arriba poc després que Colbert critiqués Paramount Global (l'empresa matriu de la CBS) per arribar a un acord amb Donald Trump per evitar anar a judici, després que aquest els demandés a causa d'una entrevista del programa 60 minutes a Kamala Harris.