L’anàlisi econòmica ha promogut una distinció conceptual estricta entre, d'una banda, la producció total de béns i serveis que una economia pot potencialment derivar del seu estoc de capital i coneixement (els “fonamentals”) i, de l'altra, les institucions i normes que determinen com es prenen les decisions de producció i com els guanys que segueixen es reparteixen entre els membres de l'economia. És una distinció útil, però que pot ser perillosa si obre la porta a considerar la primera aïllada de la segona, ja que la realització del potencial que descriu la primera pot molt bé dependre de la segona. Ho il·lustraré amb alguns exemples.

El projecte de transformació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs continua prenent forma. Després que el passat mes de març es fes una primera gran presentació del que ha de ser l'interior de la icònica nau de turbines de l'antiga central tèrmica –el futur Catalunya Media City– , ara es comença a dibuixar també el seu entorn. La Generalitat ha donat a conèixer aquest dissabte la proposta guanyadora del concurs per dissenyar el futur Parc Litoral del Front de les Tres Xemeneies, un espai verd de prop de 90.000 metres quadrats al delta del Besòs que té entre les seves particularitats que està dissenyat a prova d'inundacions.

La sostenibilitat és ja una necessitat i forma part essencial de la vida de les persones i de les empreses que busquen un futur millor. La cura dels espais comuns és avui una necessitat inajornable per a la nostra supervivència, i la Fundació Catalunya La Pedrera n’és un exemple destacat. Davant l’amenaça del canvi climàtic, només val actuar, i iniciatives com les que impulsa la Fundació demostren que la transformació és possible.

Unes instal·lacions portuàries més sostenibles. És un dels objectius del pla de transició energètica presentat aquest dimarts pel Port de Barcelona. És un document derivat del quart pla estratègic d'aquest organisme, i preveu reduir prop d'un 50% les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2030 respecte de les del 2017, "l’equivalent a les emissions anuals de 240.000 cotxes". I a més pretén rebaixar-les al 85% el 2040 amb l'objectiu "d'esdevenir un port neutre en emissions el 2050". Es preveuen inversions en infraestructures d’uns 920 milions d'euros procedents de fons privats i 780 milions de fons públics.

Barcelona vol situar-se com una ciutat referent en matèria de sostenibilitat. I per fer-ho, Barcelona+B assegura que cal començar per les escoles. Amb aquesta premissa neix el projecte Eduquem+B, un programa que ha enquestat més de 2.000 estudiants de 29 centres educatius de la ciutat per saber si la joventut està preparada per afrontar els reptes ambientals i socials del present.

Barcelona acull la setmana vinent la cinquena edició del congrés Tomorrow Mobility, que reuneix empreses, administracions i experts d’arreu del món per debatre el futur del transport urbà i impulsar solucions més sostenibles. L’esdeveniment està coorganitzat per l’EIT Urban Mobility, un organisme de la Unió Europea amb seu a Barcelona que promou la innovació i l’emprenedoria per avançar cap a una mobilitat més verda. Conversem amb Daniel Serra, director d’inversions i capital emprenedor de l’EIT Urban Mobility i expert en la matèria, sobre l’evolució de la mobilitat sostenible i el rumb de les ciutats del futur.

El transport és el principal responsable de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Espanya. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, el 2022 aquest sector va generar el 30,7% del total de les emissions, i el transport per carretera, el 28,4%. Aquesta pressió ambiental situa la mobilitat al centre del debat sobre el futur de les ciutats i obliga a repensar com ens movem en el dia a dia.

La imatge del repartiment urbà encara és la d’una furgoneta fent voltes, bloquejant un carril i buscant on aturar-se. Però en moltes ciutats —Barcelona i diversos municipis catalans inclosos— aquesta escena ja conviu amb bicicletes de càrrega que fan el mateix servei amb menys soroll, menys emissions i més agilitat. La ciclologística s’ha convertit en una opció plausible per a una part considerable de la distribució urbana de mercaderies i, sobretot, en una palanca de canvi per a l’espai públic i per la reducció de les emissions a les ciutats.

Barcelona Global ha posat en marxa una iniciativa per fer de l'àrea metropolitana un referent internacional davant del canvi climàtic. Es tracta del Chapter Clima, celebrat aquest dimarts amb una trobada que ha reunit un centenar d'empresaris i directius de diferents sectors, amb l'objectiu d'activar una agenda compartida i intercanviar bones pràctiques entre empreses i institucions en matèria de sostenibilitat.

En un context global marcat per l’emergència climàtica i la necessitat urgent de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, Abertis ha aconseguit disminuir un 25% les seves emissions directes –aquelles d'abast 1, les quals inclouen la crema de combustibles i el transport de flota pròpia– i indirectes –d'abast 2 i que fan referència a les emissions derivades del consum elèctric. Aquest objectiu s'ha assolit en tan sols cinc anys i ara, la companyia s'ha proposat un nou repte encara més ambiciós: arribar a reduir les emissions en un 50% abans de l'any 2030. És així com el grup especialitzat en la gestió d'infraestructures i mobilitat culmina amb èxit el seu primer Pla ESG (en anglès, environmental, social i governance) 2022-2024.

En un futbol actual en què tot es compra amb diners, a la Garrotxa subsisteix un club singular amb una política molt marcada dins i fora del terreny de joc, basada en la sostenibilitat i la proximitat. “És un projecte que fa que creïs un sentiment i un orgull propi de pertànyer a aquesta família, que es transforma en vincle, unió i rendiment”. Així descriu Pedro del Campo, primer capità, el que significa l’Olot, un equip que es caracteritza per tenir només jugadors dels Països Catalans. “Això genera un sentiment de pertinença molt més elevat. De seguida els nous fitxatges entren en dinàmica, coneixen el club, el seu posicionament, i formem una família. Aquest punt d'unió es transforma en bona sintonia al camp i en resultats”, assegura el jugador.

En un moment d'urgència climàtica, repensar com construïm és tan important com redefinir què construïm. El sector de la construcció, responsable d'un alt percentatge d'emissions globals de CO₂ i generació de residus, està davant un punt d'inflexió. En aquest context, Losberger De Boer ha desenvolupat un model de construcció modular que prioritza la sostenibilitat real, mesurable i adaptable a cada client.

El luxe evoluciona de moltes maneres, com ara en l'elecció dels materials que utilitza. Una demostració d'aquest fenomen és la nova col·lecció Atelier Next de la firma Silhouette, especialitzada en ulleres d'alta qualitat tant de vista com de sol. Per a aquest nou llançament, la marca austríaca ha escollit materials com la pell vegana o l'or reciclat. D'aquesta manera, Silhouette ha volgut fusionar la innovació creativa i tecnològica que l'ha caracteritzat des dels seus orígens amb les noves tendències del sector del luxe, ja que amb la incorporació d'uns clients més conscienciats ha de procurar que els articles siguin més respectuosos amb el medi ambient.

Cada cop més, les empreses i la societat estan conscienciades sobre la necessitat d’aplicar accions sostenibles en el dia a dia. Fa 50 anys, la sostenibilitat es veia com només un cost per a les empreses; ara, és una necessitat. Com a inversors, també podem pivotar les nostres inversions en empreses més sostenibles. Tot i això, no se’ns garanteix que el retorn sigui superior o el risc més reduït.

Amb el canvi de temperatures, moltes persones s’estan començant a plantejar fer el famós canvi d’armari. Un concepte que tenim molt integrat dos cops a l’any i que implica una organització que, en alguns casos, pot arribar a durar unes quantes hores. Però, és realment necessari fer-lo? Per a persones com Patricia Eguidazu, autora del llibre El día que dejé de comprar ropa (Destino 2025), el canvi d’armari tan sols és una invenció de la indústria de la moda per potenciar les compres compulsives.

La ciutat de Vic es prepara per convertir-se en un referent europeu en bioeconomia amb la celebració del Congrés BIT 2025, que tindrà lloc els dies 8 i 9 d’abril en el marc del tradicional Mercat del Ram. L’esdeveniment reunirà professionals, empreses, institucions i centres de recerca que treballen per impulsar la bioeconomia a Catalunya. La gran novetat d’aquesta edició és que el Congrés BIT coincidirà amb l'onzena Jornada Anual de la xarxa ERIAFF (European Regions for Innovation in Agriculture, Food and Forestry), una trobada clau a escala europea en l'àmbit de la innovació en agricultura, alimentació i silvicultura.

El servei de trens de Rodalies al Camp de Tarragona continua essent un autèntic despropòsit. Les freqüències són insuficients, les infraestructures estan obsoletes i les contínues avaries i retards generen una gran incertesa en els usuaris. Aquesta situació condiciona i enforteix la dependència del vehicle privat en detriment del transport públic. Sense una inversió decidida en la millora del servei ferroviari, la transició cap a una mobilitat més eficient i ecològica es veurà greument limitada.

A Catalunya el vehicle elèctric no arriba al 5%, però en un país pròxim com Portugal el percentatge s'enfila fins al 15%. ¿És possible accelerar aquesta transició a casa nostra? Aquesta ha estat una de les principals preguntes a què han intentat respondre aquest dimarts des de l'Ateneu Barcelonès el director de l'àrea de mobilitat del RACC, Cristian Bardají; el director de mobilitat, transport i sostenibilitat de l’AMB, Joan Maria Bigas, i el director de desenvolupament de negoci i mobilitat de Silence, d'Acciona, Marc Camarasa, en un acte organitzat per l'ARA amb el suport d'Acciona.

En un context mediambiental com l’actual, en què el planeta està manifestant de forma evident l’impacte de l’activitat humana, en què el canvi climàtic està amenaçant d’elevar la temperatura terrestre a nivells insostenibles i en què, en un àmbit més proper, tot just el maig passat sortíem de la fase d'emergència motivada per un episodi de sequera sense precedents, són especialment remarcables iniciatives com la de Miquel Fernàndez Roig (Sabadell, 1974), un jardiner que fonamenta la seva labor professional en propostes com la naturalització i la jardineria sostenible, més ecològiques i respectuoses amb el medi ambient que no pas la jardineria convencional.

La contaminació per residus plàstics és un dels problemes més grossos de la nostra civilització. Tant, que fins i tot n'hi ha en forma de microplàstics en els aliments que mengem o en l'aigua que bevem. Segons dades recopilades per l'Institut DKV de la Vida Saludable en col·laboració amb Ecodes, una mitjana de 8 milions de tones de plàstic són abocades cada any als oceans, cosa que equival a buidar-hi un camió d'escombraries ple de plàstics per minut. Aquestes dades, greus de per si, són encara pitjors quan se'n coneix l'impacte que produeixen: el 2025 els oceans tindran 1 tona de plàstic per cada 3 tones de peix i, seguint el mateix ritme, el 2050 hi haurà al mar més plàstics que peixos.