Fa poc, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la possibilitat d'establir un nou marc legislatiu on es fes pública obligatòriament, amb tots els ets i uts, qui són els propietaris dels mitjans i de quina manera es financen. Així mateix, va plantejar també una reforma de la publicitat institucional, que en alguns casos implica la pràctica totalitat dels ingressos de certs mitjans. En el fons de tot plegat hi gravita la qüestió de la responsabilitat legal, i també política, de la ingent quantitat de mentides, mistificacions, insinuacions malintencionades, etc. que el flux informatiu digitalitzat ha elevat a dimensions mai vistes (i sembla que la cosa no ha fet més que començar). Tal com es planteja, el projecte de Sánchez és factible? Jo crec que no, i per diferents raons. 

La decisió de Vox d'abandonar el grup parlamentari que compartia amb els Fratelli de Giorgia Meloni a Brussel·les per integrar-se en un de nou que impulsa l'hongarès Viktor Orbán, declarat pro-rus, ha unit la premsa conservadora espanyola contra el partit de Santiago Abascal. El Mundo destaca en portada que a, a més, el dia triat és molt desafortunat: "Vox s'uneix a Orbán en la UE el dia que el líder hongarès visita Putin". L'Abc, que en els últims temps ha flirtejat amb el partit d'Abascal, se suma a les crítiques: "Vox s'uneix al pro-rus Orbán per formar grup a Europa". I al subtítol afegeix la informació de context de la trobada d'Orbán amb Putin el mateix dia. Divendres el mateix Abascal es va veure obligat a publicar una fotografia seva amb Meloni per calmar els ànims.

L'Abc, el diari monàrquic i reaccionari per excel·lència d'Espanya, que va felicitar l'aniversari al Führer en portada i va donar suport a l'alzamiento de Franco, entrevista aquest diumenge Felipe González com si fos un dels seus de tota la vida. El titular no és gens nou, ja ens el coneixem: "L'amnistia no em representa". I a dins, doncs tota l'artilleria antisanchista que la dreta mediàtica reparteix cada dia.

En aquest punt ja es pot dir que durant el Procés molta gent es va dedicar a posar per escrit plans infal·libles per aconseguir la independència. L'exemple més clar és el de la famosa Moleskine de Josep Maria Jové, que es va voler presentar com la gran prova de la rebel·lió i al final va quedar en el que realment era, un conjunt de notes d'un important dirigent d'ERC, però res més. La Guàrdia Civil i els jutges, però, continuen obsessionats en trobar documents semblants i presentar-los com un gran escàndol, quan una cosa és posar coses en un document (el paper ho aguanta tot) i una altra que es portessin a la pràctica.

Amb el permís de La Vanguardia, el diari més prominentment monàrquic de la geografia espanyola és l'Abc, i per això sempre és la millor font per aprendre sobre aquesta institució. A l'edició d'avui es pot llegir una peça molt il·lustrativa que porta el titular següent: "Per què Felip VI va ser proclamat rei d'Espanya i Carles III va ser coronat? Aquestes són les diferències". I a la peça descobrim que, al contrari que a la Gran Bretanya, en la monarquia espanyola les corones "no es consideren un símbol físic per legitimar el rei o la reina i es van deixar enrere com una tradició medieval". En el cas espanyol, la Constitució marca que el monarca ha de ser "proclamat davant les Corts", i això fa que la cerimònia tingui molta menys pompa que la que es va poder veure a Londres amb Carles III, on van acudir caps d'estat i de govern de tot el món en uns actes que es van retransmetre a tot el planeta i que van reunir 2.000 convidats a l'abadia de Westminster. I qui va coronar Carles III va ser l'arquebisbe de Canterbury, Justin Welby: la cerimònia també té un contingut religiós, ja que el rei és cap de l'Església anglicana.

Diumenge al vespre, Lo de Évole commemorava a La Sexta el vintè aniversari dels atemptats a Madrid de l’11-M. El plantejament dels dos episodis de Los cuatro días que nos cambiaron estava enfocat en les vivències periodístiques dels protagonistes perquè la conclusió, des de fa anys, ja és coneguda, força compartida i ja ha estat explicada: el govern d’Aznar ens va enganyar sobre l’autoria de l’atemptat per treure’n rèdit electoral. Lo de Évole se centrava en la feina de Cadena Ser, l’ABC i Televisió Espanyola. Si bé en un primer moment el criteri no semblava gaire clar, a mesura que avançava el relat s’entenia el motiu de la selecció. Tots van cometre errors i tots van ser víctimes de les mentides d’estat, però uns hi van caure de bona fe, d’altres per dubtoses conviccions de línia editorial i d’altres per pur sectarisme propagandístic. El programa trenava cronològicament els records dels periodistes implicats: des de la memòria d’un matí laborable qualsevol fins al caos, la incredulitat, l’horror i les dificultats professionals per afrontar l’atemptat d’Al-Qaeda. Uns lluitaven per contrastar les versions i d’altres per treballar amb llibertat dins el seu propi mitjà. Els testimonis estaven molt ben escollits i les seves aportacions servien per entendre els dilemes i les pressions que s’afronten en l’ofici. El programa era sòlid i interessant tot i el risc de caure en una certa èpica on els periodistes s’acaben convertint en l’epicentre dels grans esdeveniments. Malgrat tot, la reconstrucció dels fets permetia a l’espectador entendre els vincles, tensions i equilibris entre el periodisme i el poder. Amb tot, jutjar ara pot ser avantatgista.

Un exercici clàssic de comparativa de portades és veure quina foto posa cada diari d'una manifestació. Com a norma general, si el diari simpatitza amb la causa intentarà buscar un angle on es vegi el màxim de gent. En canvi, si és crític tendirà o optar per una imatge que minimitzi la participació. En el cas de la Diada de 2023 teníem una participació estimada per la Guàrdia Urbana de 115.000 persones, que en el context europeu és sens dubte una manifestació multitudinària. Ara bé, és cert que tothom podia veure que era una participació sensiblement inferior a la de Diades històriques com les que hi va haver entre 2012 i 2017. Per fusionar els dos elements, la fotografia que millor il·lustrava la idea era una vista aèria de la plaça Espanya on es veia molta gent i també espais buits. Així ho van fer El País, La Vanguardia, El Periódico, l'ARA i El Punt Avui. El Mundo i La Razón van optar per plans més curts on també es veien espais buits. Però l'Abc es va endur la palma de la desinformació amb una fotografia on es veia, atenció, un sol manifestant! I a sobre amb el següent titular: "La pugna entre ERC i Junts buida la Diada independentista". Era tan evident la voluntat manipuladora que molts tuitaires se'n van fer ressò.

Tenia curiositat per veure com responia la premsa conservadora madrilenya a l'arriscada proposta d'Alberto Núñez Feijóo de pregar-li a Pedro Sánchez que el deixi governar durant dos anys, ja que hi havia un element d'humiliació important. El triple salt mortal que suposa fer campanya per derogar el sanchisme i després demanar al mateix sanchisme que et deixi governar ben segur que ha causat perplexitat en més d'un elector de dretes, tal com es podia comprovar aquest dimecres en els comentaris a la notícia. Però no hi ha dubte que a les redaccions dels mitjans conservadors, fins i tot els d'extrema dreta, la consigna ara mateix és fer pinya amb Feijóo, ja que Isabel Díaz Ayuso deu considerar que encara no ha arribat el seu moment. Els més entusiastes de Feijóo són La Razón i l'Abc. El diari de Planeta titula el seu editorial "Ocasió perduda per al futur d'Espanya", i afirma: "Pel que s'ha vist fins ara, el PSOE prefereix retenir el govern sota les condicions dels nacionalistes i des de la consciència que no ha estat el partit més votat. Tampoc podran els socialistes adduir mala fe o intencions ocultes en l'oferta popular quan aquesta especifica clarament una reducció de la legislatura a dos anys i nova convocatòria electoral". A veure, no els sembla prou mala fe pretendre governar dos anys en solitari per la cara? A l'Abc Juan Fernández-Miranda no mira prim i compara Feijóo ni més ni menys que... amb Suárez! El Mundo també avala el pas de Feijóo en el seu editorial, però la seva articulista Lucía Méndez posa el dit a la llaga: "El bon dia de Feijóo l'alleujarà de les mirades entravessades i li reglarà editorials a favor, però no li servirà de gran cosa per ser investit, que és del que es tracta".

El Tribunal Constitucional avala la multa que la Junta Electoral Central va imposar al diari Abc per haver publicat una entrevista amb la candidata de Cs a les eleccions del 21 de desembre del 2017, Inés Arrimadas, en plena jornada de reflexió. Arran d'un recurs del diari, el Tribunal Suprem havia preguntat al tribunal de garanties si era constitucional la sanció i dubtava sobre si s'incomplien alguns articles de la carta magna. Concretament el 25, que estipula que "ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constituïssin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment".

El Tribunal Constitucional (TC) analitzarà si l'article de la llei electoral que fixa les sancions a mitjans de comunicació per vulneracions de la campanya electoral és constitucional. El ple del TC ha admès a tràmit, per unanimitat, una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS), arran d'un recurs presentat pel diari Abc contra la sanció de 1.000 euros que li va imposar la Junta Electoral Central (JEC) per haver publicat una entrevista (amb fotografia a tota portada) a la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, coincidint amb la jornada de reflexió de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre del 2017.

El diari 'Abc' ha acusat aquest dimarts el president del Senat, Manuel Cruz, d’haver plagiat nou autors al seu manual de 'Filosofía contemporánea' que va publicar el 2002 i va reeditar el 2010. El PSOE ho ha negat categòricament en un comunicat difós a la premsa, en què assegura que els suposats plagis corresponen a "coincidències mínimes".

Jimmy Kimmel, reconegut còmic i presentador nord-americà, ha tornat a enriure's del president Donald Trump i aquesta vegada la broma li ha sortit cara. La Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units (FCC) ha multat 'Jimmy Kimmel Live!' amb 395.000 dòlars per haver simulat en tres ocasions l'alerta presidencial en un dels seus programes.

Leo Messi ha perdut la demanda pel dret a l'honor que va interposar el juny del 2017 contra el diari 'Abc', segons ha informat el mateix mitjà. El jugador argentí del Barça va denunciar aleshores una informació del periodista Javier Chicote en què es detallaven irregularitats comptables en la fundació que porta el seu nom entre el 2007 i el 2015. L''Abc' va acusar-lo d'haver eludit 10 milions d'euros creant un entramat per amagar ingressos dels patrocinadors que no s'haurien acreditat que acabessin en projectes d'ajuda a nens.

L’ASSUMPTE DELS MÀSTERS provocarà que els diaris acabin publicant quantes campanes va fer cada polític. Però permet veure la diferència clara entre periodisme i propaganda. Periodisme: quan ja semblava que ningú recordava la polèmica pels màsters, Eldiario.es explica les irregularitats que ha trobat en el tema en Carmen Montón. La ministra ho nega, i en poques hores surten més evidències i acaba caient. Propaganda: Albert Rivera posa sota sospita la tesi de Pedro Sánchez, i hores després l’ Abc titula així en portada: “Pedro Sánchez va plagiar la seva tesi doctoral”. Sorprenent, tenint en compte que diversos diaris van tenir accés a la tesi presidencial i cap arriba tan lluny, i que el digital La Marea, que ho va investigar el 2015, va descartar el plagi. L’ Abc feia dies que hi treballava -des del 21 de juny- però el resultat no és categòric i és sospitós que ho publiqui ara: el dia que vol Ciutadans amb el títol que vol Ciutadans, però no dubtarem del diari... O potser sí, si revisem l’enquesta que ells mateixos publicaven ahir: “¿Creus que Sánchez va plagiar la seva tesi?” Ni ells mateixos ho tenen clar.

Hiperventilat. Supremacista. Sectari. Indesitjable. Talibà. Servil. Un home de palla. El masover. El "pelele" de Puigdemont. La marioneta. El "títere". El titella. El lacai. Un 'hooligan'. Un fanàtic. Un ultra. Un xenòfob que han col·locat per reemplaçar “el liante prófugo”. Kim Torra-un.

La Junta Electoral Central (JEC) ha imposat una multa de 1.000 euros al diari 'Abc' per haver publicat una entrevista a la candidata de Ciutadans, Inés Arrimadas, el 20 de desembre, la jornada de reflexió de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D, que a més ocupava tota la portada de l'edició d'aquell dia. La decisió -adoptada el 14 de març, tot i que no s'ha fet pública fins aquest dimecres- es va aprovar malgrat que 5 dels 13 membres de la Junta hi van mostrar la seva disconformitat mitjançant vots particulars en què defensaven que no hi havia motiu per sancionar el diari.

La Junta Electoral Central (JEC) ha acordat obrir un expedient sancionador contra el diari 'Abc' per haver publicat el dia 20 de desembre, coincidint amb la jornada de reflexió de les eleccions del 21-D, una entrevista a la cap de llista de Ciutadans en aquells comicis, Inés Arrimadas, que, a més, era la protagonista absoluta de la portada del diari, amb una fotografia a primer pla a tota pàgina.