Després de reclamar l'enduriment dels criteris per a la regularització extraordinària de migrants a Espanya, Junts fa un pas més contra la mesura que ha aprovat el govern de Pedro Sánchez i de la qual es beneficiaran mig milió de persones. El partit de Carles Puigdemont ha anunciat que portarà la regularització a Europa perquè "ignora el requisit de conèixer el català". La formació ha encarregat al seu departament jurídic que prepari "la presentació d’una denúncia davant les institucions europees per la vulneració de diverses directives i la marginació d’una llengua cooficial com a criteri d’integració", segons ha detallat aquest divendres en un comunicat.

Són una família formada per la mare, una nena de trenes negres, d’uns sis o set anys, el nen, germà d’ella, potser un any més petit, i l’àvia, una dona jove i menuda, de cabells curts, ulleres i vestida amb pantalons texans. Enraonen en castellà amb accent potser del Perú. La jove àvia, ja es veu, és qui duu la veu cantant. La que sap que tots quatre han de baixar a Pallejà i quantes parades els falten, la que diu a la filla (o potser és la nora) que hi ha un seient lliure al fons del vagó i que hi vagi, i la que entretén els dos nens, que s’han assegut amb ella. La nena treu un llibre d’aquests que tenen pàgines imantades on enganxar lletres o flors i animals, que venen amb el mateix llibre.

Amb motiu de la regularització extraordinària anunciada pel govern, comunitats autònomes com Catalunya o el País Basc han plantejat que s'inclogui la realització d'un nombre determinat d'hores per a l'aprenentatge de la llengua catalana o de la llengua basca com a requisit per a les futures renovacions.

Avui dinarem unes mandonguilles amb patates, que amb els bàsics que tinc al congelador són ràpides de fer i ideals per a dies, com avui, que tenim moltes coses per fer abans d’anar a dinar.

Els tractors, a la nit, són naus espacials que avancen. Gegants lluminosos dominants. Aquests dies els nostres extraterrestres terrestres ensulfaten la terra. Amunt i avall. Si t’atures i encetes un diàleg intersideral no t’ataquen. D’aquestes bèsties colossals que valen dos-cent-tres-cents-quatre-cents mil euros en baixen pilots amb mil missions a les mans i als genolls.

No feia gaire temps de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut, quan el professor Marc Carrillo, catedràtic de dret constitucional a la UPF i gran expert en la història jurídica contemporània d’Espanya, ens va avisar, en una reunió de treball del Grup de Recerca sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (GREFD-UAB; actualment, Grup de Recerca sobre les Dictadures i les Democràcies, GReDD-UAB), que tot allò que feia referència a la llengua catalana en l’àmbit públic en sortia profundament tocat. Dit en termes no jurídics, en aquest àmbit de la sentència del TC s’havia imposat el nacionalisme espanyol més radical i retrògrad, aquell que sempre ha mantingut, des dels temps imperials (tornats a l’actualitat i pels quals el rei Felip VI no ha de demanar perdó perquè, com escrivia una novel·lista molt estimada a Espanya, els seus antecessors els van portar l’urbanisme, les clavegueres i alguna altra cosa) fins als nostres dies (més de 500 anys!), que la nació es fonamenta en la llengua i la religió; és a dir, la llengua castellana i el catolicisme més ranci. Caigut en desgràcia el catolicisme, quedava (i queda) la llengua. El resultat final estava cantat.

Una simple pregunta a ChatGPT (“Quina és la quantitat aproximada de sentències desfavorables a la llengua catalana que hi ha hagut durant la democràcia?”) ens dona una resposta prou llarga i, sobretot, desencoratjadora. La IA no s'atreveix a donar un nombre concret, però distingeix: si ens cenyim a sentències que han limitat polítiques de normalització del català, sobretot en l'àmbit educatiu i administratiu, la xifra es mou entre les vint i trenta sentències contra la llengua catalana. Tanmateix, si ampliem el focus (que s'ha d'ampliar) a interlocutòries i resolucions considerades menors (mesures cautelars, execucions de sentència, etc.) la xifra s'enfila fàcilment a “diverses desenes” de decisions judicials contràries al català dictades durant la democràcia, és a dir, de 1978 ençà. Els àmbits sobre els quals incideixen les sentències que limiten l'ús del català són, en la major part, el sistema educatiu, seguit de normativa lingüística autonòmica, requisits lingüístics a funcionaris, ús institucional i retolació.

Ha dit el departament d'Educació que la resolució judicial d'aquest dilluns contra el català no suposarà cap canvi en el dia a dia de les aules catalanes. Però ha fet curt: en realitat, tampoc no suposarà cap canvi en el dia a dia de la llengua catalana, perquè la resolució en qüestió és un capítol més en els llibres que contenen els tres segles de prohibicions, persecucions, multes i limitacions del català, dictades per Espanya.

Un calfred de patriotisme, orgull i profunda satisfacció recorre l’espinada espanyola: Eivissa continuarà sent Ibiza a l’article 69 de la Constitució. Sonen les trompetes. És un gran triomf del Partit Popular amb la inestimable col·laboració del PSOE, que s’ha abstingut a la votació per salvar el resultat d’una altra votació, la que ha donat llum verda al fet que l'illa de Formentera pugui tenir un senador a partir d’ara. El català com a torna.

Diumenge, TV3 va estrenar Dia u, la sèrie que van promocionar en el context del Mobile World Congress per aprofitar l’atmosfera futurista que ens satura durant aquelles dates. Es tracta d’un thriller tecnològic de diàlegs simples i precaris, ple de clixés i amb interpretacions afectades perquè a l’espectador li resulti més fàcil connectar amb la història. Aspira a l’efectisme del suspens, però amb tot molt ben trituradet perquè s’entengui. La trama es desenvolupa a Barcelona, amb la participació d’actors catalans. Una postal grandiloqüent i moderna de la ciutat, però amb una singularitat: no hi ha ni rastre del català més enllà del doblatge que s’hi ha afegit després. Dia u és una sèrie concebuda plenament en castellà, en tots els sentits, i TV3 només sembla haver-hi aportat el doblatge. És a dir, és una capa afegida a posteriori que provoca aquella artificialitat que grinyola. Els actors catalans treballen en castellà i només uns quants s’han doblat a ells mateixos. Els altres apareixen amb una veu prestada i un to impostat que et distancia de l’acció. La desaparició del català va més enllà de la llengua dels personatges. Totes les pantalles i interfícies que hi apareixen, que són moltes, tenen els textos escrits en castellà. Per tant, ja no es tracta només dels condicionants del rodatge: les pantalles són una qüestió de postproducció, i ni així s’ha pogut incorporar el català. Ja podem anar reclamant el català en els ginys tecnològics, que la sèrie vinculada al Mobile normalitza el castellà com a llengua per comunicar-se amb les màquines. A més, a Amazon Prime Vídeo, la plataforma que distribueix la sèrie internacionalment, no es dona l’opció del doblatge en català. S’entén que l’exclusiva se l’ha quedat 3Cat, però aleshores el català queda fora del circuit, relegant la nostra llengua a l’àmbit local. Queda clara, doncs, la jerarquia que s’estableix entre els dos idiomes.

Hi ha uns herois. Són herois reals i morals. Al quadrat. No els veureu. Tampoc els sentireu. Us els presento: són els professors de les aules d’acollida. Però, ei, els que sempre parlen en català. Hola (en català). 

Travesso la Gran Via de Barcelona enmig de la riuada de mestres. Una docent em pregunta si ha quedat clar que no han sortit al carrer només per una qüestió de salaris. Crec que sí, que ja fa temps que ha quedat clar (i més des d’aquesta setmana de mobilització per tot el país) que no poden més, que els falten mans i recursos, que pateixen una suma de malestars, també l’econòmic, igual com passa amb els metges, amb qui, per cert, ja fa anys que comparteixen que estan tips de burocràcia sense que res canviï.

Aquest meu amic, escriptor veterà que ha guanyat un grapat de premis, fa una parada i conclou: “El Procés independentista respon a l’angoixa d’un poble que sap que la seva identitat, començant per la llengua, se’n va en orris. Va ser el darrer afany, el darrer cop de cua”. De primer vaig trobar estranya, xocant, la seva afirmació, i la vaig desar en un calaixet de la memòria. La conversa de què parlo es va produir després de l’1 d’Octubre i quan els protagonistes de l’intent independentista eren a la presó o bé havien fugit. Temps després, però, he pensat força en les paraules del meu amic –que avui dona la batalla de la llengua per totalment perduda– i m’he preguntat sobre el grau de veritat que contenen. Observeu que donar per cert el que ell diu demana acceptar que el que anomenem la gent, el poble o la societat posseeix alguna classe d’inconscient col·lectiu, alguna cosa que és compartida i que mou a l’acció.

El mes passat aquest diari va publicar una entrevista a Nicolas Levrat, el relator especial de l'ONU sobre qüestions de minories, que acaba de fer una visita d'estudi a la Unió Europea. A la pregunta de si el català està en perill, Levrat va respondre sense embuts: "No, la meva opinió és que no; a la Unió Europea hi ha moltes altres llengües que estan en molt més perill que el català".

Kris Charlier, de 76 anys, nascut a Bèlgica i que viu a Catalunya des de l'any 2015, ha portat a judici dos guàrdies civils a qui acusa de vexar-lo a l'aeroport del Prat suposadament per haver-s'hi dirigit en català: "Si jo hagués parlat en castellà, suposo que tot hauria anat normal", ha lamentat durant el judici aquest dimecres a l'Audiència de Barcelona.

El Parlament no pot exigir que els xofers acreditin un nivell intermedi de català, sinó com a màxim el nivell elemental. És la resposta que dona el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la petició de Convivencia Cívica Catalana, que va demanar anul·lar les bases d'una convocatòria de places d'aquests conductors de vehicles oficials on viatgen alts càrrecs de la Generalitat. En concret, l'entitat espanyolista volia eliminar dels requisits que els candidats haguessin de demostrar un nivell B2 de català.

A pocs metres de les ruïnes del barri del Born destruït el 1714, un jaciment arqueològic de gran simbolisme, tres directius de futbol de primer nivell la fan petar. Elena Fort, la representant del Barça, fa cara de felicitat després de la llarga nit electoral en què Joan Laporta va ser escollit. "Ens assegurarem de seguir cuidant el català", comenta xerrant amb Xavi Andreu, director de relacions institucionals de l'Espanyol, i Nacho Mas-Bagà, del Girona. Andreu, que segueix enfadat amb la decisió arbitral soferta per l'Espanyol a Mallorca, recorda com les seves declaracions institucionals "les vam fer en català". Tots tres acaben de fer una xerrada dins del Simposi Internacional sobre Llengües Minoritzades i Futbol Sgôr, organitzat per Plataforma per la Llengua.

A la Catalunya R. Real, reiterativa, reincident, rebotada… Rrrrrr. Va arribar la furgoneta i va dir que no existíem. Rellegeixo: “Oops! Tu envío no se ha podido entregar por Dirección Incorrecta”. Tota la vida vivint en un lloc incorrecte. R: revisem. Reiterem: adreça correcta. La de sempre. Res a dir? Ni rellegir el paper. Ni rastrejar els carrers. Ni remirar amb els ulls. Res de rascar. Racionalitat 0 - Irracionalitat 10. Si el GPS posa que no és aquí: no és aquí. Ho diu ell. Vostè: no existeix. El destí? No, senyor, l'important és el viatge. Rrrrrr.

Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) demostra que les eines d'intel·ligència artificial generativa (IA) més populars propaguen faltes en català perquè estan entrenades en castellà, a banda de l'anglès: es propaguen formes no normatives en les estructures gramaticals i el lèxic català per influència d'aquestes llengües globals. L'estudi, liderat pel professor Thomas Brochhagen del departament de traducció i ciències del llenguatge de la UPF i publicat a la revista Linguamática, és pioner a demostrar el biaix cap al castellà.

La conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, amb la consellera Carmen Ortí al capdavant, ha confirmat un nou atemptat contra l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a l'escola pública valenciana. En aquest cas es tracta d'un nou embat secessionista: una mesura que, amb l'excusa de “prioritzar els autors valencians” en els continguts acadèmics, arracona i deixa fora de l'assignatura de valencià els escriptors nascuts a Catalunya i a les Balears. Perquè no són “valencians” i no escriuen “en valencià”.