Rodalies no funciona. Els retards d'entre 20 i 60 minuts que registraven les línies aquest dissabte coincidint amb la jornada de manifestacions convocades a Barcelona en són l'exemple paradigmàtic. Després de setmanes de caos ferroviari, però, l'expectativa que havien generat les manifestacions no ha acabat de complir-se. Al matí, la convocatòria independentista ha aplegat unes 8.000 persones al centre de Barcelona segons la Guàrdia Urbana, en un recorregut que evidenciava que no es tractava només d'una protesta pels trens (entre el monument de Rafael Casanova i la plaça Sant Jaume). A la tarda, la policia barcelonina ha xifrat en 3.000 els manifestants convocats per les plataformes d'usuaris de Rodalies. Bona part de la indignació dels usuaris, que es fa evident dia rere dia a les estacions del país, s'ha quedat a casa. Els organitzadors, que no van ser capaços de coordinar-se per fer una única convocatòria unitària, han tirat llarg en el recompte i han apuntat a 30.000 manifestants al matí i 40.000 a la tarda. El Govern ha reaccionat a les mobilitzacions des de Tremp, on el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha garantit que "agafaran el bou per les banyes" i treballaran per "arreglar d'una vegada per totes" el servei de Rodalies a Catalunya.

Adrià Ramírez (Taradell, 1987) és el president de Promoció del Transport Públic (PTP), una de les associacions d'usuaris que encapçala la manifestació contra la gestió de Rodalies d'aquest dissabte a la tarda. La PTP, que no està vinculada a cap partit polític, fa anys que actua com un lobi de pressió al sector ferroviari i a l'administració pública. "Animo a tots els usuaris [del tren] a apropar-se a la plataforma que tinguin més propera: moltes vegades és així com es comencen a moure les coses", assegura.

Unes 2.000 persones s'han manifestat aquest 25-N als carrers de Barcelona en les dues manifestacions convocades pel moviment feminista, que ha tornat a mostrar la divisió, com ja va passar als actes del 8-M. "No és abús, és violació", "Visca la lluita feminista" o "Jo sí que et crec" han estat els crits més sentits durant la marxa principal organitzada pel col·lectiu Novembre Feminista. "No veiem més que la punta de l'iceberg, les assassinades. Però les violències són molt més àmplies i és important acompanyar les dones i ajudar-les a identificar per prevenir", ha denunciat una portaveu de l'entitat, l'advocada Marisa Fernández, que també ha retret la impossibilitat de lluitar contra les violències masclistes amb "algunes interpretacions dels jutges" amarades de masclisme.

Dignitat és un dels conceptes que més ha aparegut aquest migdia de dissabte a la manifestació de docents, personal d'ensenyament i famílies per reclamar millores al sector educatiu. "Sou digne, feina digne", deia una de les pancartes que mostraven els prop de 30.000 manifestants –segons els sindicats convocants, 8.500 segons la Guàrdia Urbana–, que s'han aplegat a la plaça Urquinaona de Barcelona. "Bàsicament reclamem un sou digne per tota la feina que fem. Hem de fer burocràcia, fem de psicòlegs, infermeres, no és digne ni per als infants ni per a les famílies", explicava una de les docents de l'escola pública que ha participat de la concentració, la Beatriz. La d'aquest dissabte és la primera mobilització que els sindicats d’aquest àmbit han convocat de forma unitària des del 2022.

Tots els sindicats del sector, associacions de famílies de la pública i la concertada i diverses plataformes de docents han convocat una manifestació aquest dissabte per reclamar millores a l'educació catalana. La mobilització, que per primer cop des del 2022 –quan Josep Gonzàlez-Cambray era conseller d'Educació amb el govern d'ERC– serà unitària, tindrà el tret de sortida a les 12 hores a la plaça Urquinaona de Barcelona.

Un agent de la Policia Nacional de paisà que treballava durant la protesta multitudinària contra el genocidi a Palestina d'aquest dissabte a Barcelona va acabar retingut per un grup de manifestants. L'incident va començar quan el policia va intentar aturar un activista que feia pintades a la seu del Banco Santander al passeig de Gràcia, a tocar de la plaça Catalunya. L'agent va acabar tombat a terra i amb ferides a la cara, i el cos policial enviarà les diligències a un jutjat.

L’hora d’assenyalar els agressors. De no callar i no tenir por de parlar. El 25-N, el Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències Masclistes, ha tornat a treure milers de dones al centre de Barcelona, aquest cop per cridar que la “vergonya i la por canviïn de bàndol”. La jornada de lluita i de denúncia s’ha vist entelada per l’assassinat d’una nena de 15 anys per la seva parella de 17 anys a la localitat alacantina d’Oriola. El crim –encara més impactant per l’extrema joventut de víctima i assassí– eleva a 42 les víctimes mortals pel masclisme aquest any (1.286 des del 2023) a l'Estat. El crim mostra que el masclisme no té edat i, subratlla la preocupació que són les generacions més joves les que abracen més la norma del patriarcat, en part, pel gran altaveu que suposen els influencers d’extrema dreta.

Són diferents les capitals de l'Estat que des de fa mesos es manifesten en contra dels preus de lloguer desorbitats en el mercat de l'habitatge. A la manifestació "històrica" d'aquest diumenge a Madrid van assistir-hi 150.000 persones, segons el Sindicat de Llogateres, una dada que la Delegació del Govern va rebaixar a 22.000. Malgrat la disparitat en la quantificació dels assistents, sí que es coneixen algunes de les personalitats que van assistir-hi, entre les quals l'actriu Carolina Yuste, que va fer unes declaracions contundents a favor del dret a l'habitatge.

Després d'una dècada de Diades amb manifestacions milionàries als carrers, el present no resisteix la comparació. Si ens comptem, la comparació amb el passat recent és eloqüent:

Menys personal a l'atenció primària, menys llits als hospitals i menys operacions als quiròfans. És l'escenari del sistema de salut català per a l'estiu, en què hi haurà un descens de l'activitat que els sindicats adverteixen que impactarà de ple en l'atenció a la ciutadania. De fet, aquest dijous hi ha hagut les primeres protestes del sector a Barcelona en contra d'aquesta situació, si bé la conselleria de Salut hi treu ferro i assegura que entra dins la normalitat de l'estiu i que no hi haurà "afectacions" a la població. Amb tot, aquest agost, que serà el moment en què més professionals fan vacances i més baixarà l'activitat assistencial, Catalunya tancarà un de cada cinc llits d'hospitals i els CAP no tindran reforços per cobrir les baixes.

Aquest dissabte a la tarda 19.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 70.000, segons els organitzadors, s'han manifestat a Barcelona per reclamar "la fi del genocidi a Palestina". La protesta ha començat als Jardinets de Gràcia i ha tenyit de verd, vermell, blanc i negre el passeig de Gràcia fins a arribar a la cruïlla amb Gran via, més de dues hores després. Darrere una pancarta amb el missatge ”Aturem el genocidi a Palestina", els manifestants –moltes famílies amb nens, però també joves i grups de gent gran– han començat tallant la Diagonal mentre clamaven "No a la guerra".

A punt de celebrar una nova festa de la democràcia, és un bon moment per recordar la persecució que fa la democràcia de la mateixa democràcia i la citació d’un dels demòcrates més pesadament citats de la història, Winston Churchill, que va dir que “la democràcia és el pitjor sistema de govern dissenyat per l’home, amb l’excepció de tots els altres que s’han inventat”. Partint d’aquesta base tan poc engrescadora i tant del segle XX, que és on continua aferrant-se la política al segle XXI, tornem a la persecució de la democràcia per part de la democràcia ara que la democràcia ens crida ordenadament a la participació. Tot controlat. Tot censat. Tot pensat perquè el que passi els propers quatre anys també sigui la nostra responsabilitat. No s’ha trobat res millor, encara. No sabem si hi ha res millor que es pugui fer a mida humana. O sí que ho sabem i la resposta és NO. Per això no ens podem queixar. Perquè al món encara hi ha molts règims autoritaris i la gent que en fuig és aquella que molesta tant l’extrema dreta, perquè tothom sap que l’extrema dreta és el garant de la democràcia. Per això el problema que pateix la democràcia no és que el neofeixisme (que es diu així però no és nou) es pugui votar. El problema no el tenim quan hi ha eleccions i som cridades a les urnes, sinó quan la ciutadania decideix organitzar-se democràticament per protestar contra determinades injustícies. Aleshores el sistema ja no ho considera una festa. Normal. El monopoli de la democràcia és per als governs i per a la ciutadania ordenada, no per a la gent que s’organitza per votar sense eleccions i sense permís constitucional. Quan això passa, ja coneixem les conseqüències. Almenys, a l’estat espanyol.

Va treballar en un cabaret. "És el que tocava a les dones com jo i de la meva edat als anys 70", explica. Llavors, no existien referents de persones grans que fossin trans com ella o que formessin part del col·lectiu LGTBIQ+ i el fet d'arribar a la vellesa i ser dependent es vivia com una por molt gran a sentir-se encara més vulnerable. La Laura Vilar recorda el que pensava quan era jove: "Que Déu se m'emporti abans que hagi d'arribar a una residència". Ara, amb 68 anys, se sent orgullosa de la seva trajectòria i considera que després de tants anys de lluita està en el millor moment de la seva vida. I aquest és el missatge que pensa portar als diversos espais de Barcelona on es programaran activitats a Barcelona amb motiu del Dia de l'Orgull entre els dies 3 i 16 de juliol, una edició que aquest any es dedica a la transversalitat generacional.

El 1975, l'ONU va escollir aquest dia amb motiu de la massiva manifestació de treballadores tèxtils a Nova York, el 8 de març del 1857, que portava per lema Pa i roses. Les manifestants exigien la millora de les condicions laborals, la retallada de l’horari i la fi del treball infantil. Va ser una de les primeres reivindicacions per lluitar pels seus drets. Més tard les manifestacions es van escampar per altres països amb les mateixes demandes, com a Rússia, que va adoptar el Dia de la Dona després de la Revolució del 1917, i la Xina, l'any 1922. A Espanya es va celebrar per primera vegada el 1936.

Hola, com estan?

Considerada una sèrie que “no tractava de res” però que alhora tractava de tot, Seinfeld, juntament amb Friends, va ser una de les dues sitcoms que més van entretenir els espectadors durant els anys noranta. La comèdia se centrava en el dia a dia del còmic Jerry Seinfeld, una versió ficcionada de l'actor que l'interpretava, i els seus tres amics –el George, l'Elaine i el Kramer– a la ciutat de Nova York.

"Avui és un dia històric a Puigcerdà, pensa que aquí gairebé mai hi ha manifestacions i avui fa pinta que vindrà molta gent, mira com està tot!", augurava el veí puigcerdanenc Robert Fumanal quan tot just faltaven escassos minuts per a les 12 del migdia. Era l'hora prevista de la protesta organitzada per la plataforma Stop JJOO. Sota el lema “Per un Pirineu viu, stop Jocs”, la mobilització ha aplegat milers de persones de totes les edats i procedències (5.000 segons els organitzadors i 2.500 segons els Mossos d'Esquadra) que s'han desplaçat fins a la capital cerdana per deixar clar el seu rebuig al projecte olímpic. "Ja n’hi ha prou de destrossar el medi ambient. Tinc cinc nets, si continuem carregant-nos-ho tot, què els quedarà a ells? I quan no hi hagi terra per sembrar, què menjarem?", es preguntava la Francesca Simeon, de Montmeló, que als seus 71 anys era una de les voluntàries que han ajudat en tasques organitzatives.

La Cori no té dubtes: “Això ha d’acabar amb un nou 15-M, tant de bo sigui així”. Ha vingut a manifestar-se a la plaça Urquinaona per protestar contra l’augment del preu de l’energia, dels carburants i dels preus en general. Està afiliada a CCOO i té una veïna dos pisos per sobre que aviat no podrà pagar el rebut de la llum: “No pot sortir de casa, li han de portar el menjar i si li tallen la llum serà la fi per a ella”. Un nou 15-M? No sembla tan diferent el descontentament present del que es vivia l’any 2011. I més a jutjar per la quantitat de manifestacions, mobilitzacions i protestes convocades en un sol dia. La marxa lenta dels taxistes a l’aeroport, els transportistes en vaga, la protesta contra la sentència del TSJC i el 25% de les hores lectives en castellà, la manifestació contra el preu de la llum i, una mica més tard, encara una última protesta en contra de la política espanyola amb el Sàhara. El descontentament és notori i sagnant.