Avui dinarem unes mandonguilles amb patates, que amb els bàsics que tinc al congelador són ràpides de fer i ideals per a dies, com avui, que tenim moltes coses per fer abans d’anar a dinar.

Kris Charlier, de 76 anys, nascut a Bèlgica i que viu a Catalunya des de l'any 2015, ha portat a judici dos guàrdies civils a qui acusa de vexar-lo a l'aeroport del Prat suposadament per haver-s'hi dirigit en català: "Si jo hagués parlat en castellà, suposo que tot hauria anat normal", ha lamentat durant el judici aquest dimecres a l'Audiència de Barcelona.

A la Catalunya R. Real, reiterativa, reincident, rebotada… Rrrrrr. Va arribar la furgoneta i va dir que no existíem. Rellegeixo: “Oops! Tu envío no se ha podido entregar por Dirección Incorrecta”. Tota la vida vivint en un lloc incorrecte. R: revisem. Reiterem: adreça correcta. La de sempre. Res a dir? Ni rellegir el paper. Ni rastrejar els carrers. Ni remirar amb els ulls. Res de rascar. Racionalitat 0 - Irracionalitat 10. Si el GPS posa que no és aquí: no és aquí. Ho diu ell. Vostè: no existeix. El destí? No, senyor, l'important és el viatge. Rrrrrr.

Llegeixo a l’ARA la notícia sobre el naixement del fill dels actors Úrsula Corberó i Chino Darín, que són notícies que sempre ens agraden. El pare del nadó ha explicat així la raó per la qual el part ha estat a Barcelona: "El nen neix on la mare vol i em sembla bé que sigui així. Que ella se senti còmoda, que se senti que és a la seva terra i que es parli la seva llengua materna, que crec que és important".

És sabut i és evident que la salut del català no passa pel seu millor moment. Ara bé, entre tantes enquestes desencoratjadores sobre l'ús de la llengua, sobretot entre les noves generacions, també sobresurten iniciatives positives que conviden a l’optimisme i l'esperança. És el cas de projectes com el d’Irene Carreras, una jove gironina de 27 anys que, a través dels seus comptes a les xarxes socials –on acumula més de 75.000 seguidors entre TikTok i Instagram–, ensenya amb molta gràcia expressions i paraules senzilles per captar l’atenció de nous parlants. Carreras, que va ser cantant de la penúltima generació del grup de música familiar Macedònia, en molts dels vídeos surt amb la seva àvia Dolors, que recupera vocabulari, expressions i frases fetes en desús. I, gràcies a la seva presència a les xarxes, ja ha format amb cursos online més de 500 alumnes de nivell bàsic i intermedi.

Si vols passar vergonya davant d'un preadolescent o adolescent, prova de preguntar-li què significa una expressió que es repeteix com un conjur a les escoles dels Estats Units i europees: six-seven (6 i 7 en anglès). La resposta anirà per aquí: t’informen que no té cap definició, que simplement la troben graciosa. I, a més, et preguntaran si no et fa una mica de vergonya preguntar-ho.

A Joana Pares, d'origen francès, la van fer fora de Terrassa perquè la van condemnar per bruixa. Al judici, que va tenir lloc el 1602, va declarar un inventari dels seus béns. Era "pobra de solemnitat". Tan sols tenia una caixa usada amb diversos trossos de draps de lli i de llana, una gonella de pebret (una indumentària de color verd fosc), un cos usat i diversos potets amb potingues i salses. El 1562, a Guillem Parllebí, el van condemnar a galeres (hi ha un dibuix força explícit), per sodomia amb una vaca. L'acusat, segons es llegeix a la sentència, tenia les calces banyades. Ell es va defensar dient que abraçava la vaca per esplugar-la. El 1618, hi va haver un judici contra Guillem Pujol, d'origen francès, Joana Casteta, vídua i desterrada, i Joana Teixidora. A les dues dones se les va acusar d'haver-se conxorxat i haver pagat Pujol perquè matés el marit de Teixidora. Com en la majoria dels judicis, les dones en surten malparades. A Casteta, la van acusar de ser viuda i dona de mala vida i fama, i de viure deshonestament. La veritat és que el marit de Teixidora la maltractava.

Menorca és l'illa balear on més es parla català al carrer i on més famílies el trien com a llengua de primer ensenyament a l'escola, però també és on més amenaçat està ara de part de l'administració. L'aliança estratègica del PP amb els representants expulsats de Vox i el fitxatge com a conseller de Cultura de l'exdirector de Sa Fundació, l'organització que nega la unitat de la llengua, han provocat una lluita gradual contra el català normatiu. Una decisió que ningú havia qüestionat mai a Menorca, ni tan sols el Partit Popular.

El Govern va presentar divendres un recurs de cassació per intentar que el Tribunal Suprem deixi sense efecte l'anul·lació del decret de règim lingüístic per blindar el català com a llengua vehicular a l'escola i evitar que es puguin implementar percentatges lingüístics, segons ha pogut saber l'ARA. El juliol passat, impulsat per un recurs de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va deixar sense efecte més d'una desena d'articles d'aquesta norma, entre els quals hi ha els que estableixen que el català i l'aranès són les llengües vehiculars en els centres educatius i també l'apartat que fixa que la llengua habitual dels docents i de les comunicacions amb les famílies ha de ser el català.

A aquestes altures, el debat sobre llengua i immigració ha caducat, perquè qui vulgui negar l’evidència s’està enganyant a si mateix i als altres: Que Catalunya tenia 4 milions d’habitants el 1960 i ara en té 8 és una dada irrebatible. Que aquesta duplicació es deu a la immigració, és una certesa. El que sí que admet discussió és si el predomini del castellà es deu a la voluntat lingüicida dels nouvinguts, o si el que estem vivint és una derivació lògica del context sociopolític.

Arrenca una nova edició del SAGA, un esdeveniment impulsat per Plataforma per la Llengua i que compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya. Després de superar els 8.000 assistents l’any passat, el saló repeteix a la Farga de l'Hospitalet, però amplia la superfície per ocupar els 8.000 metres quadrats de l’espai firal, amb l’objectiu d’oferir més diversitat d’activitats i donar cabuda a més públic. Durant els tres dies en què se celebra el SAGA hi haurà prop de setanta expositors, entre estudis, centres formatius, associacions i clubs, i a banda, s’hi sumen noves activitats i d’altres creixen en espai respecte a edicions anteriors.

Tenim una xifra important sobre finançament, que no s’ha publicat enlloc, que comentarem de seguida. Però abans, el president Pujol continua evolucionant bé de la pneumònia per la qual va ser ingressat i podria rebre l’altra relativament aviat. D’aquesta manera, estaria a punt per comparèixer dilluns que ve davant del jutge de l’Audiència Nacional de forma telemàtica, Pujol a Barcelona i el jutge a Madrid. Aquesta compareixença són ganes de rabejar-se en Pujol, perquè servirà perquè el jutge decideix si l'expresident està en condicions de declarar en el seu judici o no, quan resulta que els metges forenses han redactat un informe per al jutge que ratifica el que ja els dèiem ahir aquí a l’anàlisi, que Pujol no està en condicions de declarar perquè no és conscient dels seus límits, no està en condicions d’autodefensar-se. I, aleshores, la pregunta és: ¿si els metges encarregats per la justícia d’avaluar l’estat de Pujol ja t’han dit que no està en condicions de declarar, per què el crides a comparèixer? ¿Un jutge ha de valorar mèdicament una persona? Són ganes.

Què fem? És la pregunta dels pares que encara tenen neurones quan senten que el seu fill no parla català ni amb els que també parlen català de famílies que xerren en català. Els crios repeteixen com una metralladora (estem en guerra i els hi han donat armes): “El català no està de moda”. El català deu ser l’única llengua d’aquest planeta i la galàxia que no està de moda. Està en voga l’islandès? El malai? El portuguès? Eh?

La Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística (ELEN) ha declarat la situació “d’emergència” pel “descens” de l’ús social del català. En una resolució final publicada aquest dissabte després de l’assemblea general, celebrada a Barcelona, l’ELEN ha reclamat una “acció coordinada entre institucions públiques, entitats de la societat civil i mitjans de comunicació per revertir el descens de l’ús social i assegurar la vitalitat futura de la llengua”. A més, exigeix als governs que “garanteixin polítiques actives per a la revitalització de les llengües minoritzades i per al reconeixement legal dels seus drets”.

En la recta final del seu mandat de vuit anys, el rector de la UdG, Quim Salvi, rep l'ARA al bonic edifici de Les Àligues –una antiga caserna militar al Barri Vell que exemplifica la reconversió que ha fet la universitat en ple centre històric–, amb ganes de fer balanç però també amb una mirada llarga. Actualment, la UdG té fins a quatre campus universitaris a la ciutat: el del Barri Vell, el del Centre, el de Montilivi i el Parc de Recerca i Innovació a la Creueta. I a diferència d'altres universitats, s'està trobant que cada cop més estudiants la posen com a primera opció: una conseqüència directa del cost de la vida a Barcelona i les dificultats d'accés a un lloguer assequible per als estudiants. El repte del pròxim rector serà la creació del nou Campus de la Salut al límit entre Girona i Salt, on s'ha de construir el nou Trueta. Les eleccions se celebren el 27 de novembre i està previst que el nou rector assumeixi el càrrec pels volts de les festes de Nadal.

La criatura que escriu això ha de confessar que és esquerrana i arrítmica. Una variant atípica dels que fem anar la mà esquerra com a ratolí existencial. No tenim sentit del ritme. I això fa que ens costi ballar, seguir peus, dits i fins i tot neurones. No passa res: no és contagiós. Puc sentir música, tot i que no em faci aixecar de la cadira. Ara sento el darrer disc de Rosalía i li he enviat un whatsapp a Déu.

Que el català sigui una realitat quan entrem a dins la consulta del metge no hauria de ser un desig ni una quimera, sinó un dret garantit de tots els pacients que s'han de comunicar en situacions de gran intimitat (a vegades, de gran gravetat) amb professionals de la salut. Malgrat això, sovint hem sentit i publicat a l'ARA queixes de ciutadans que han vist vulnerat aquest dret, i s'han trobat que els seus interlocutors no només no parlaven en català, sinó que tampoc eren capaços d'entendre'l, de manera que s'han vist obligats a dirigir-s'hi en castellà. Davant d'això, la mobilització dels mateixos pacients, mitjançant la queixa al centre en qüestió, per exemple, és important, però també ho és que alguna cosa es mogui a l'altra banda, és a dir, entre els professionals sanitaris.

Quan falten pocs minuts per a les dotze del migdia, una vintena de persones s'aplega als jardins de Can Mantega, al barri de Sants. El grup fa bromes (en català) per trencar el gel. El fet que un grup tan nombrós faci servir la llengua catalana als carrers de Barcelona s'està convertint, malauradament, en una situació gairebé en perill d'extinció. Amb tot, el cert és que hi ha gent amb ganes d'aprendre'l, de parlar-lo o de perfeccionar-lo, tal com ho demostren els grups de conversa en català que organitza la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) des de fa anys i en diversos punts del territori.

“Això era i no era, bon viatge faci la cadernera…” La tonalitat avellutada de la llengua s'estén per l’aula sense fer fressa. Les orelles dels infants s’obren amatents per acollir la melodia. Són les mestres-àvies recuperadores de contes, un projecte de Rosa Sensat impulsat per mestres jubilades, que es desplacen per tot Catalunya explicant rondalles, mites i llegendes a les escoles. Un grup magnífic, format per donasses parladores de veus ancestrals que defensen l’oralitat nua. No fan servir aquestes rampoines d’avui dia anomenades així: suports. No utilitzen ni text ni il·lustracions, i no cal dir pantalles. Només la veu i el gest. La narració, llavors, esdevé fluida i plena de cadències. Es fa sentir la força de la llengua tota sola, farcida de rodolins i embarbussaments. L’oralitat de la transmissió dels mites i els contes vincula els infants amb la nostra tradició i els fa entrar en contacte amb una llengua catalana excepcionalment bella, que aquestes mestres-àvies coneixen per dins i a fons. 

L'Ajuntament de Vic ha estat condemnat per demanar un nivell massa alt de català per cobrir una plaça de funcionari de la brigada, segons considera el jutjat contenciós administratiu número 15 de Barcelona. L'ajuntament de la capital d'Osona va convocar un concurs públic per a la plaça d'operari de cementiri i manteniment, per a la qual demanava el requisit de tenir un nivell B2 de català, un nivell intermedi. Després de la denúncia de Convivencia Cívica Catalana, el jutjat considera que "l'elevació del requisit al nivell B2 aplicada de forma indiscriminada no connecta amb les funcions" de la feina i "genera una barrera d'accés amb efecte excloent per a qui no acrediti aquest nivell". Per això declara nul·les les bases i demana concretament que es demani un A2 de català, el nivell bàsic.