Era un fenomen a les xarxes socials, on donava consells d'esport, culturisme i nutrició emparat per la seva formació mèdica. D'aquesta manera li era molt més fàcil captar potencials clients. Els Mossos d'Esquadra han explicat aquest dimecres com era el modus operandi del metge endocrinòleg que va quedar detingut fa dues setmanes juntament amb vuit membres més d'una xarxa que subministrava medicaments dopants i que operava sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, però que també actuava a escala nacional i internacional, almenys des del 2020.

Els Mossos d'Esquadra han iniciat a primera hora d'aquest dimecres un operatiu policial centrat en el tràfic de medicaments i substàncies vinculades al dopatge. Segons ha pogut saber l'ARA, la policia catalana està intentant desarticular una xarxa criminal que es dedica a subministrar substàncies a clients de gimnasos per potenciar el rendiment físic i augmentar la capacitat de musculació. Almenys un dels detinguts és un metge, asseguren fonts coneixedores.

Fer trampes a l'esport no és res nou. Ja a l'Antiga Grècia, alguns boxejadors feien trampes i oferien diners als rivals a canvi de deixar-se guanyar, ja que tothom volia una corona de llorer sobre el cap i ser admirat. El desig de victòria, tenir la il·lusió de ser famós o la pressió per no fallar han portat milers d'esportistes a oblidar tota regla moral i fer trampes per tal de sortir-se amb la seva. I això inclou el dopatge, que tampoc seria res nou. "Gairebé neix a la vegada que l'esport professional a finals del segle XIX", explica Paul Dimeo, professor de la Universitat de Stirling, que acaba de publicar Doping, entre la gloria y la trampa (Libros de Ruta) conjuntament amb April Henning, de la Universitat d'Edimburg.

Els han batejat com els Enhanced Games, que vindria a voler dir uns Jocs millorats. Però que siguin una millora és una qüestió relativa, ja que aquest esdeveniment esportiu programat per al maig del 2026 a Las Vegas fomenta l'ús de drogues per millorar el rendiment. Una controvertida idea fundada el 2023 per l’empresari australià Aron D’Souza que ha estat finançada per un fons de capital risc que té el suport de Donald Trump Jr., fill del president dels Estats Units, i el multimilionari Peter Thiel. Fa uns dies els organitzadors van anunciar per promocionar l’esdeveniment que el nedador grec amb arrels búlgares Kristian Gkolomeev va batre el rècord mundial dels 50 metres lliures, i va superar així la marca de 20,91 del brasiler Cesar Cielo del 2009, amb un temps de 20,89 segons. Ho va aconseguir nedant sol i dopat; una marca no oficial, doncs.

Jannik Sinner, el tenista número 1 del rànquing mundial, està en boca de tothom per un tema extraesportiu. El 15 d'agost es va fer públic que durant la disputa del torneig d’Indian Wells, al març, va donar positiu en dopatge per clostebol. Es tracta d'una substància prohibida per l’Agència Mundial Antidopatge. Malgrat el positiu, ha estat declarat, cinc mesos després, innocent per la ITIA (Agència Mundial per la Integritat al Tenis), que ha considerat que la contaminació va ser involuntària i que la quantitat de clostebol trobada al seu cos no afectava el seu rendiment esportiu. Sinner, per tant, podrà continuar jugant amb normalitat. Amb la sentència, el món del tenis ha esclatat amb el que per a alguns és un tracte de favor al número 1 mundial. Ara bé, anem a pams, perquè l’assumpte és enrevessat. 

L'atleta de Botswana Letsile Tebogo s'ha proclamat campió olímpic dels 200 metres amb un temps de 19.46, trencant el somni de Noah Lyles de ser un dels grans noms de la cita francesa. El flamant guanyador dels 100 metres s'ha quedat amb el bronze, ha acabat lesionat i ha abandonat la pista en cadira de rodes, veient com s'esfuma el seu somni d'imitar Usain Bolt amb el triplet de medalles als 100, els 200 i el 4x100. No, Lyles no és Bolt. El jamaicà era simpàtic, connectava amb l'afició al segon. En el cas del velocista nascut a Florida, hi ha una sobreactuació, una necessitat volguda de ser el centre de l'espectacle. De fet, l'han amonestat just abans de la sortida, ja que ha entrat a la pista fent salts, corrent amunt i avall, cridant.

L'esport espanyol comença de la pitjor manera el compte enrere dels Jocs Olímpics de París, després d'un dur comunicat de l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) en què posa en dubte la feina feta per l'Agència Estatal Comissió Espanyola per a la Lluita Antidopatge en l'Esport (CELAD). En espera de veure si arriben sancions internacionals, el govern espanyol ha sol·licitat la dimissió de José Luis Terreros, director de CELAD. Si Terreros no dimiteix, a finals d'aquest gener seria destituït. Segons el president del Consell Superior d'Esports (CSD), José Manuel Rodríguez Uribes: "No podem consentir la més petita sospita en relació amb la lluita contra el dopatge, la integritat de les competicions i preservar la salut dels esportistes".

Un esportista porta auriculars. És una imatge molt habitual. Però aquesta vegada no està escoltant la nova cançó de Rosalía mentre baixa de l'autobús de l'equip per disputar un partit. Tampoc la de Coldplay mentre es prepara per competir en una piscina. Mitjançant uns elèctrodes instal·lats als auriculars està rebent una estimulació transcranial amb corrent continu que, a priori (hi ha experts que desconfien dels suposats efectes), li permetrà estar més concentrat i ser més precís durant els següents minuts, a més de potenciar l'explosivitat, la força i la resistència.

Ningú sap on para exactament Kamila Valíeva, que, amb 16 anys, s'entrena amagada en algun lloc de Rússia. La jove patinadora sobre gel russa, que ara fa dos anys va irrompre als tornejos internacionals amb una força i talent que van deixar glaçats a tothom, s'ha convertit en la protagonista d'un dels escàndols esportius més grans dels darrers anys, escàndol on la política cada cop pren un paper més gran, ja que el govern de Rússia la fa servir com a símbol dels atacs que rep el seu país per part d'Occident. Quan va donar positiu el febrer del 2022, el món encara no sabia que Rússia iniciaria una guerra. Ara que hi ha conflicte, el cas de Valíeva s'ha fet servir pel Kremlin per afirmar que hi ha una campanya en contra del seu esport.

L'esport rus no es pot treure de sobre l'estigma del dopatge. Just quan semblava acabar-se la sanció que va rebre tot el seu comitè olímpic, acusat de donar suport a una xarxa de dopatge amb participació de l'estat on estaven involucrats responsables del laboratori antidopatge de Moscou, directius i funcionaris, la gran estrella dels Jocs d'Hivern de Pequín, Kamila Valíeva, ha donat positiu. Rússia participa en aquests Jocs encara sota el nom esportistes olímpics russos, i no pot fer pujar la seva bandera ni fer sonar el seu himne en cas de medalles per la sanció rebuda per la xarxa creada coincidint amb els Jocs d'Hivern del 2014 a Sotxi (Rússia). Aquest positiu, doncs, suposa un nou cop per a la seva imatge, ja prou castigada. I el cas no s'ha tancat, ja que l'Agència contra el Dopatge rus no ha sancionat Valíeva, que a hores d'ara encara podria debutar dimarts al torneig individual. Tanmateix, tant l'Agència Mundial contra el Dopatge com el Comitè Olímpic Internacional han presentat un recurs exigint que la jove russa sigui apartada ja dels Jocs.

Un repartidor porta un paquet a casa. La caixa no va a nom de cap dels habitants d'aquell domicili i tampoc és el nom de cap veí. En obrir-lo, el paquet conté 100 petites capses amb aparença de medicament. Són hormones de creixement que venen de Bulgària, que tenen un valor de 8.000 euros i que al mercat il·legal es compren gairebé pel doble d'aquesta quantitat. La persona que va rebre aquest paquet, el juliol de l'any passat, va avisar la policia. I a partir d'aquí, els Mossos d'Esquadra van obrir una investigació que va destapar una organització dedicada a traficar, distribuir i falsificar substàncies dopants que són il·legals a Espanya, però que cada cop són més buscades.

Pérez Triviño, format en l’àmbit del dret, va arribar al món de l’esport a través de la bioètica i de diferents estudis que reflexionaven sobre com els avenços científics i la millora del rendiment del cos humà podien portar nous dilemes ètics a la societat. Ha assessorat organismes com ara la Federació Espanyola de Futbol, imparteix classes de filosofia del dret a la UPF i ha centrat bona part de les seves investigacions en el dopatge, molt d’actualitat en els últims temps arran de la històrica sanció imposada a Rússia.

El pilot italià de MotoGP Andrea Iannone ha estat suspès temporalment per la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) després d'haver donat positiu en un control antidopatge que es va fer durant el Gran Premi de Malàisia de MotoGP disputat el 3 de novembre al traçat de Sepang.

L'entrenador nord-americà d'atletisme Alberto Salazar, que va entrenar el quatre vegades campió olímpic anglès Mo Farah i que ara entrena altres atletes destacats com l'holandesa Sifan Hassan, erigida aquest any reina mundial del fons, ha estat suspès durant quatre anys com a part d'un cas investigat per l'Agència Antidopatge dels Estats Units (USADA, per les sigles en anglès).

La Federació Internacional de Motociclisme (FIM) ha anunciat que suspèn durant 12 mesos el pilot de trial Jeroni Fajardo (Gas Gas) després que donés positiu per heptaminol en un control fet el setembre del 2018 a Itàlia.

La Policia Nacional ha detingut sis atletes professionals, algun dels quals campió d'Espanya, en una operació contra el dopatge esportiu. S'hi han intervingut medicaments com hormones del creixement, testosterona, vitamines injectables i material per fer autotransfusions de sang.

El Barça ha decidit aquest dijous trencar el seu vincle amb l’atleta Ilias Fifa i no el renovarà un cop finalitzi la temporada actual. Al mes de novembre el club ja va suspendre cautelarment l’atleta fins que es resolgués la seva situació. Arran de les últimes informacions, el Barça ha pres la decisió de no comptar amb Ilias Fifa en un futur.

Nou cop molt dur contra el prestigi del ciclisme britànic, un dels esports que recentment ha aconseguit més èxits i projecció per al Regne Unit. L’ombra del dubte del dopatge, o de la negligència a l’hora de combatre’l, també afecta un altre dels grans noms de l’esport del país com és Sebastian Coe, l’home més poderós de l’atletisme mundial i l’arquitecte dels Jocs Olímpics del 2012.