Avui és l'1 d’octubre, i per a milions de catalans aquell 1 d’octubre de fa vuit anys és i serà inoblidable, amb aquella presència simultània de violència policial i defensa de les urnes i els programes informàtics, d’il·lusió i preocupació, d’incertesa i de convenciment, de por i d’esperança.

Oriol Junqueras vol tornar a ser candidat a la Generalitat, però no tothom a Esquerra hi està d'acord. Hores després que aquest dimarts el líder republicà oficialitzés la seva intenció en un acte a L'Auditori de Barcelona, diverses veus dins les seves pròpies files s'hi han expressat frontalment en contra. Una d'elles és la d'Ernest Maragall, que tot i que ja no és militant té ascendència a la formació. I ha estat taxatiu: "Si Oriol Junqueras es presenta, no el votaré", ha dit en una entrevista al Mésnit de 3Cat.

Una de les promeses que Oriol Junqueras va fer durant la campanya per presidir ERC va ser la de constituir l'anomenada "comissió de la veritat" per dirimir les responsabilitats sobre l'escàndol dels cartells contra els Maragall i l'estructura B destapada per l'ARA. Un òrgan creat ad hoc per aquesta qüestió, que actuarà en paral·lel a la comissió de garanties i que haurà de redactar un informe i presentar-lo en la segona part del congrés prevista pel 15 i 16 de març. El consell nacional de l'11 de gener va aprovar-ne la composició, amb l'exportaveu al Congrés Joan Tardà com a president, a qui acompanyen Marta Bolinches, Xavier Faura, Miquel Pueyo, Carme Bertral i Mireia Ingla. Pocs dies després que quedés validat, l'òrgan ja ha començat a fer els primers passos i, segons ha pogut saber l'ARA, ha citat diverses persones, entre les quals, Ernest Maragall. L'exregidor estava cridat a declarar davant d'aquesta comissió el 22 de gener –va ser citat cinc dies abans–, però, segons diverses fonts coneixedores, va rebutjar participar-hi fent servir els arguments que ja havia expressat en les últimes setmanes.

Fa un parell de mesos, Ernest Maragall va fer una reflexió en una entrevista arran de les campanyes de falsa bandera d’ERC. Davant de les crítiques sobre la “mala praxi comunicativa” d’ERC centrades en la incoherència que representa llançar campanyes d’una immoralitat pornogràfica combinades amb eslògans cursis com “el partit de la bona gent”, Maragall anava més enllà i apuntava directament a la comunicació política moderna com l’arrel del problema. Segons Maragall, la comunicació política actual i la construcció d’un discurs polític que integri una ètica democràtica/republicana o la possibilitat de tenir un debat públic sa són cada cop més incompatibles. La victòria de Trump després d’una campanya farcida de mentides, exabruptes xenòfobs i misògins o l'ofensiva del PP contra el govern central i l’AEMET posant en qüestió la professionalitat dels científics –legitimant pseudocientífics, conspiranoics, negacionistes i neoliberals anti-estat– per tapar la gestió desastrosa de Mazón, semblen donar la raó a Maragall. La “mala praxi comunicativa” és cada cop més la norma que l’excepció.

Continuem al replà, esperant si la política puja o baixa l’escala. De moment, demà passat el president Salvador Illa anirà a Madrid a ser rebut en audiència pel rei Felip de Borbó, i els altaveus difondran missatges d’alleugeriment i faran veure que ha tornat la normalitat. Hi ha massa ferides obertes encara entre l’Estat i una part nombrosa de Catalunya (hi ha un president a l’exili sense amnistia) per admetre que una visita al rei del president de Catalunya tanca res. La foto de l’encaixada serà la que vendrà Pedro Sánchez per dir allò que diu que s’ha recuperat la convivència. Per al públic espanyol, la ficció potser funciona; a Catalunya esperem fets i no fotos: amnistia i finançament. I si el PSC no vol acabar definitivament convertit en un apèndix regional del PSOE, seria bo que empenyés pels fets.

Uns mesos abans que l’ARA destapés l’atac de falsa bandera d’ERC contra els germans Maragall, a la seu republicana del carrer Calàbria de Barcelona ja es temien els efectes d’una possible sortida a la llum de l’escàndol. Els dirigents de comunicació del partit i del Govern, a més del gerent, van dissenyar una estratègia per desactivar el procediment judicial que havia iniciat Ernest Maragall –que va acabar retirant la demanda– amb l’objectiu que mai transcendís la implicació del partit en el cas dels cartells i que ningú conegués l’existència d’una estructura paral·lela de contracampanya. En una nova entrega de la investigació periodística, aquest diari ha pogut acreditar que en aquella època també es va prendre una altra decisió rellevant pel que fa a la B: no només no es va tancar, sinó que, per evitar que se li pogués seguir la pista, es va canviar l’empresa a través de la qual es pagava a les persones implicades.

L’exdirector de comunicació d'ERC Tolo Moya, que va ser acomiadat recentment pel partit com a assessor de la Diputació de Barcelona, ha assegurat que és el "cap de turc" pel cas dels cartells contra els Maragall, un atac de falsa bandera que va destapar al juliol l'ARA. Amb els cartells també es va fer evident l'existència d'una estructura B d'ERC, encarregada d'accions de contracampanya i d'atacs de falsa bandera. Als micròfons d'El Matí de Catalunya Ràdio, en la primera entrevista des que va esclatar el cas i posteriorment també a RAC1, ha negat ser el responsable de la B i ha assenyalat alguns dirigents del partit dels quals ha esquivat dir el nom perquè està immers en un procediment judicial: “A Maragall l’han enganyat els responsables del partit”.

Quina és la raó principal de la profunda crisi de confiança en la política? Des del meu punt de vista, la manca de veritat. O si es vol, l’abús del recurs a la mentida. Fins i tot més que una suposada mala gestió de l’interès públic. Hi ha massa càlcul en el discurs polític, tant si és benintencionat com si és cínic. I si sempre ja s’havia dit que abans s’atrapa a un mentider que a un coix, amb el paper de les Xarxes Socials, es pot dir que ja no cal atrapar-les, les mentides, sinó que ens venen a l’encontre totes soles. 

Pasqual Maragall va anunciar que es donava de baixa del PSC (que estripava el carnet del partit, d'acord amb la frase que solen fer servir els mitjans) l'octubre de 2007, un dia abans de fer públic, també –en una visita al pavelló de Neurologia de l'Hospital Sant Pau–, que patia Alzheimer: no van faltar veus que van voler relacionar, barroerament, les dues notícies. Qui havia estat l'alcalde dels Jocs Olímpics i el president del nou Estatut, però, no abandonava el seu partit de tota la vida perquè estigués malalt, sinó perquè l'havien decebut. El van decebre Zapatero (a qui Maragall havia donat suport quan ningú més ho feia) i Montilla, pactant amb Artur Mas contra ell. Maragall va trobar la manera d'escenificar la seva opinió sobre aquestes maniobres comprant a la llibreria Blanquerna de Madrid, en presència de Montilla, la novel·la de Leonardo Sciascia Els apunyaladors. Un any abans que es donés de baixa del PSC, ja ho havia fet la seva esposa, Diana Garrigosa, un referent per a Pasqual Maragall en tots els àmbits. Garrigosa va morir l'any 2020.

El cas dels cartells que relacionaven Ernest Maragall amb l'Alzheimer o la contractació de mariachis davant la seu de Junts quan l’executiva discutia si havien de sortir del Govern no són les úniques accions que van sortir de les files d'ERC. Segons ha avançat RAC1, l'any 2019 els republicans ja van portar a terme un altre atac de falsa bandera ideat des de l'estructura paral·lela del partit que es va crear per realitzar accions que els beneficiessin políticament.

L’acord entre Esquerra i el PSC per a la investidura de Salvador Illa i la formació de govern està un pas més a prop. Cada dia fa un pas més. El d’ahir va ser aquest:

Fa setmanes que intento consolar-me, però no és consol el que vull. Soc conscient que vivim en l’era de la frivolitat i la desmesura. Escenifiquem molt, transformem poc.

Els cartells contra els germans Maragall es van penjar la nit del 8 de març del 2023, però no va ser fins a principis d’aquest 2024 que ERC va tenir la sensació que l’escàndol de l’atac de falsa bandera li podia esclatar a les mans. La investigació judicial ja apuntava a una operació política originada dins del partit i, amb Ernest Maragall indignat pels indicis de la policia, la direcció de comunicació del partit va traçar un pla. Segons ha pogut contrastar l’ARA, va ser en una reunió a quatre bandes el passat 8 de febrer quan l’exviceconseller del Govern, Sergi Sabrià, el vicesecretari de comunicació del partit, Oriol Duran, es van reunir amb l'exdirector de comunicació, Tolo Moya, i el gerent del partit, Jordi Roig. L'ARA ha accedit als àudios d'aquella reunió, en què es va acabar definint qui seria el "tallafoc" en cas que tot acabés sortint a la llum: només apuntarien fins on hagués arribat la policia.

La investigació interna d'Esquerra pel cas dels cartells contra els germans Maragall ha deixat quatre persones expedientades –Sergi Sabrià, Marc Colomer, Tolo Moya i un militant de l’Anoia–, però amb aquests dos últims suspesos de militància i especialment assenyalats pel partit. Ara s'exposen a sancions que poden anar dels dos anys de suspensió a l'expulsió definitiva. Serà la comissió de garanties de la formació la que decidirà si les aplica, i el cas també passarà per la comissió d'ètica, que ja té sobre la taula un intent de recusació d'alguns dels seus membres. En una carta enviada al partit, Moya, exdirector de comunicació d'ERC, assenyala els vincles directes entre la secretària general republicana, Marta Rovira, i l'estructura paral·lela de contracampanya que l'ARA va destapar ara fa uns dies.

El cas dels cartells sobre els Maragall destapat per l'ARA ha sacsejat Esquerra i el partit ja ha fixat un horitzó per dirimir-ne responsabilitats. Serà divendres a la tarda quan l'executiva nacional validarà l'informe que ha d'elaborar el responsable de la investigació interna del partit, Xavier Mombiela, a partir de les declaracions que ha de prendre als implicats al llarg d'aquesta setmana. L'informe també s'ha de posar en coneixement de la comissió d'ètica del partit. A partir de les conclusions, l'executiva és la que haurà de prendre mesures disciplinàries –les sancions poden ser lleus, greus o molt greus i poden arribar a l'expulsió del partit–. Després de la reunió de l'executiva també s'ha convocat un consell nacional. "L'executiva nacional té la voluntat de posar punt final a aquesta situació com més aviat millor", ha afirmat la portaveu del partit, Raquel Sans, en roda de premsa.

La Comissió General dels Mossos d'Esquadra va ser l'encarregada d'investigar els cartells denigrants contra l’Alzheimer de Pasqual Maragall que van veure la llum en la campanya de les passades eleccions municipals a Barcelona. Inicialment, la policia catalana entenia que era un delicte d'odi, però un cop identificats els tres autors, i havent practicat les diligències pertinents, van concloure que la intenció de l'acció no era aquesta. Però els Mossos també van comprovar que la investigació paral·lela del diari ARA, que ha demostrat que els cartells van sortir de les files d'ERC i ha destapat una estructura paral·lela, "la B", dedicada a fer contracampanyes i motiu pel qual ha dimitit Sergi Sabrià, anava per davant de la dels mateixos agents. Així ho ha admès aquest divendres el comissari en cap de la policia catalana, Eduard Sallent. "Vam saber que els periodistes tenien les investigacions molt més avançades del que nosaltres havíem pogut acreditar a través de les diligències", ha afirmat.

En la seva roda de premsa de dimissió, Sergi Sabrià ha admès que dirigia un grup que es dedicava a organitzar “campanyes habituals, no tan boniques com voldríem, però la partida la juga tothom”. Doncs no cal afegir res més. Si fas el que fa tothom, ets com tothom, tant pel que és bo com pel que és dolent i, en conseqüència, no pots anar pel món presumint de tenir més valors que ningú, per molt republicans que siguin.

La dimissió del viceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià, era el pas lògic, en l'àmbit de l'assumpció de responsabilitats polítiques, després que l'ARA destapés que els cartells contra Ernest Maragall de les últimes eleccions municipals havien sortit dels rengles d'ERC i, en concret, apuntés a ell com una de les persones de la direcció del partit que coordinava aquests actes de contracampanya. En la seva compareixença, Sabrià ha admès que avui dia "les campanyes no són tan boniques com voldríem", una manera d'intentar justificar i treure ferro a aquestes accions. És evident que ERC no és ni ha estat l'únic partit que ha recorregut a aquestes estratègies de joc brut polític, però això no és cap excusa. Els cartells no van ser un bolet, sinó la conseqüència d'optar per un tipus de comunicació concret en què, amb la impunitat que donava saber que ningú la vincularia al partit, es traspassaven totes les línies vermelles. Els partits són puntals del sistema democràtic, i si cauen en la temptació de l'antipolítica com la que representa aquest cas, s'està obrint la porta al populisme.

Sergi Sabrià ha decidit plegar arran dels cartells contra els Maragall i l’estructura B d’Esquerra dedicada a fer contracampanyes. “No marxo perquè sigui culpable de res. És la millor aportació que puc fer a un projecte col·lectiu que s’està esberlant”, ha exposat aquest dijous en una compareixença a la seu del partit, visiblement emocionat i acompanyat per dirigents de màxim nivell que l’han acomiadat amb un llarg aplaudiment, com la vicepresidenta, Laura Vilagrà; la consellera Natàlia Mas, el mateix Ernest Maragall o la secretària general adjunta, Marta Vilalta.

Avui continua l’escàndol (no és exagerat fer servir aquest terme) per la interlocutòria del Suprem en què es nega a aplicar l’amnistia. Si fins i tot una magistrada del tribunal ha emès un vot particular dient que el document retorça el concepte de l’ànim de lucre i que aplicar l’amnistia és l’única interpretació lògica, poca cosa més podem afegir-hi nosaltres, més enllà d'assenyalar que l’Estat ha triat el camí de la confrontació just quan a Catalunya el PSC, Junts i Esquerra estan negociant la investidura del pròxim president de la Generalitat. El Suprem vol Puigdemont a la presó, encara que ho hagi d'aconseguir negant-se a aplicar una llei. En les últimes hores, a més a més, han quedat amnistiats 46 policies investigats per les càrregues de l’1 d’Octubre en escoles de Barcelona, perquè la seva actuació no va superar el llindar de gravetat necessari per excloure's de la seva aplicació. De moment, més de la meitat dels amnistiats (uns setanta dels 550 que hauria de beneficiar) són policies. La violència ha estat amnistiada, i les urnes, no. El contrast és humiliant.