La missió lunar de la NASA amb el llançament de l’Artemis II ha provocat que alguns informatius hagin recuperat d’una manera o altra aquella teoria conspirativa que assegura que l’arribada dels humans a la Lluna el 1969 va ser un engany.

Després d’una llarga trajectòria professional vinculada gairebé sempre amb Televisió de Catalunya, la comunicadora Mari Pau Huguet (Estopanyà, 1963) ha estat reconeguda aquest mes de març com a Dona Emblemàtica per l’associació Hera de Lleida. Fa més de quinze anys que treballa a l’Oficina d’Atenció a l’Audiència, però continua participant en projectes audiovisuals i assumint moltes presentacions d’esdeveniments.

El xef Arnau París, una de les cares del programa Cuines de TV3, ha anunciat a través d'Instagram que ha estat pare. Fa una setmana van néixer els bessons que ha tingut amb la seva parella, la també cuinera Rais Esteve. Els nens es diuen Artur i Robert –les mateixes inicials que pare i mare– i, segons explica el cuiner a xarxes, han nascut després de 8 mesos de gestació. "Gràcies per fer-me celebrar el primer dia del pare, celebro els vostres 40 ditets que sempre es busquen i que a vegades troben els meus en el camí", ha escrit.

Aquest dimarts el Telenotícies vespre connectava en directe amb l'estació de Sants per informar sobre la situació de Rodalies després que quedés interrompuda la circulació de la R1 i la R4 a causa d'un incendi. Mentre el periodista Oriol Freixenet Guitart intentava explicar què estava passant a Rodalies un membre de l'equip de seguretat d'Adif va posar la mà al davant de la càmera per impedir que la televisió pública continués informant. "Els agents de seguretat de Renfe ens estan impedint fer aquest directe. Hem vingut amb el permís de Renfe i ens estan interrompent. No us podem explicar més que això que us estàvem explicant, que el servei ha quedat interromput", deia el periodista, mentre des de realització del Telenotícies vespre punxaven imatges de recurs de l'estació de Sants.

Joc de cartes ja té a punt el relleu del seu presentador, Marc Ribas. Serà Arnau París qui agafarà el comandament del concurs de restauració a partir de la temporada vinent, segons va avançar el Que no surti d'aquí i han confirmat a l'ARA TV3. Joc de cartes és un dels programes més longeus i d'èxit de la televisió pública catalana. Es va començar a emetre fa gairebé una dècada, el 2017, i les seves audiències mai han defallit. Prova d'això són, per exemple, les dades de l'emissió d'aquesta setmana: el capítol dedicat a buscar la millor calçotada a prop de Barcelona va aconseguir un 21,7% de quota de pantalla –dos punts per sobre de la mitjana del dia– i 344.000 espectadors.

De perfil discret, generós amb el talent i paraula sempre amable, Eugeni Sallent és l'executiu que va liderar des de la sala de màquines de la gestió el naixement i creixement de RAC1 fins al lideratge de la ràdio en català. L'emissora ha confirmat aquest dimarts la seva mort, víctima d'un càncer, amb 63 anys. En el seu currículum figura també la direcció de TV3, en els temps convulsos posteriors a la crisi del 2010.

El programa d’aquest dimecres 28 de gener del concurs de 3Cat Atrapa’m si pots, presentat per Llucià Ferrer, ja és història de la televisió pública catalana. El concursant Albert Coromina, conegut popularment amb el sobrenom de "la bèstia parda d’Olot", ha quedat eliminat després de 158 programes. Una xifra de rècord absolut, que li ha permès acumular fins a 69.500 euros.

Des de fa mesos s’ha consolidat, gairebé com un degoteig constant, una tendència estètica entre les comunicadores de televisió. Paral·lelament al fet que hagin desaparegut les corbates entre els presentadors de telenotícies, cada vegada més presentadores apareixen en pantalla amb peces tradicionalment associades al vestuari masculí. No són pocs els dies en què Helena Garcia Melero, al programa Tot es mou de TV3, porta pantalons amples de pinces, camisa masculina, armilla de sastre i corbata. Aquesta estètica també és habitual en Silvia Intxaurrondo a La hora de La 1, Alba Lago a Noticias Cuatro, Henar Álvarez a Al cielo con ella de RTVE, Núria Roca a La Roca o Raquel Sans, entre moltes altres.

"Ja et faran un home a la mili" era una de les frases més sentides quan el servei militar obligatori encara estava en actiu. Per a algunes persones, passar una temporada en una caserna per instruir-se militarment era una manera de fer emergir una suposada virilitat. Tot això ha quedat enrere, però les històries traumàtiques encara es recorden: denigrar els "conills" –soldats que acabaven d'entrar al servei militar— era una de les aficions dels que tenien un rang més alt i dels més veterans, alguns dels quals es veien empesos a aquestes pràctiques si no volien convertir-se ells mateixos en víctimes. Després de l'èxit del documental Et faran un home, Mireia Prats i Joan Torrents mostren ara la feina de vuit mesos d'investigació per a una seqüela d'aquella peça. Et faran un home: Morts silenciades s'endinsa en diversos casos de morts en estranyes circumstàncies que es van produir a les casernes i sobre les quals hi ha dubtes perquè mai no es van investigar degudament. La producció s'estrena aquest dimarts a TV3 i a la plataforma 3Cat.

Durant anys, des del món estrímer s’ha insistit que la televisió era un mitjà en declivi, mentre que plataformes digitals com Twitch representaven el futur inevitable de l’audiovisual. Aquest relat, però, entra en contradicció amb un fet evident: quan influencers, youtubers i estrímers reben una oferta per fer televisió convencional, l’accepten de bona gana, perquè no ha deixat de ser mai un espai de consagració pública més potent que qualsevol plataforma. Però l’adaptació a un nou llenguatge no és tan fàcil. La televisió és implacable a l’hora d’evidenciar les mancances i fragilitats comunicatives d’aquestes figures. L’habilitat davant la càmera des de casa teva no garanteix, en cap cas, la solvència per dinamitzar l’engranatge, més complex, d’un programa de televisió.

Després de La casa nostra, 3Cat amplia la seva aposta per la comèdia. La plataforma arrenca el 2026 amb l'estrena de Departament Amades, una nova sèrie d'humor amb el segell d'El Terrat, la productora d'Andreu Buenafuente, que estarà disponible a 3Cat a partir del dimarts 13 de gener. La ficció parteix d'un punt de partida una mica surrealista: què passaria si les criatures imaginàries del folklore fossin vives i es passegessin entre els éssers humans?

Arriba Nadal i moltes de les cadenes comencen a fer canvis en la programació, entre les quals la pública catalana. Amb una particularitat: mentre que moltes cadenes aguanten els seus formats diaris i aprofiten per donar pista a presentadors substituts i el planter, en el cas de TV3 s'ha optat per renunciar als directes i recórrer a la programació enllaunada. Així, aquest dilluns començaran aquestes modificacions que duraran fins després de la visita dels Reis d'Orient, el 7 de gener. Els protagonistes d'aquesta graella especial són la música, el cinema, l'humor, el teatre i també algunes cites ja clàssiques de cada Nadal.

Des de fa poques setmanes, la informació del temps a TV3 inclou la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya avui italiana, en altres èpoques sota el domini de la Corona d’Aragó. Un 22,4% de la població hi parla català, restes de la presència dels nostres avantpassats: aquesta deu ser la raó per la qual la televisió catalana ens informa de l’estat del temps en aquell indret. La iniciativa és digna de lloança, perquè assabenta els televidents de l’expansió dels catalans a la Mediterrània, un fet que es va produir, mirant-ho a l’engròs, des de la minyonia de Jaume I (1225) i el regnat de Pere el Cerimoniós fins a la reincorporació del regne de Mallorca a la Corona, el 1344.

L'actor i locutor Miquel Murga, conegut per les seves aparicions a Tres pics i repicó de TV3, ha mort a 65 anys, segons ha comunicat avui Ràdio 4, l'emissora amb la qual col·laborava. "Lamentem profundament la mort del nostre excompany, col·laborador i amic Miquel Murga, un creador incansable al món del teatre, la ràdio i la televisió", ha assenyalat l'emissora pública a través de les seves xarxes socials. Murga també col·laborava amb Ràdio Estel.

El xef Arnau París, una de les cares del programa Cuines de TV3, serà pare de bessons amb la seva parella, la també cuinera Rais Esteve. Fa uns dies ho van anunciar a través d'un graciós vídeo a Instagram que anava acompanyat del següent text: "Portem 21 setmanes amb la nostra millor recepta. I sí, vindran bessons".

TV3 va aconseguir liderar aquest dimarts la nit televisiva amb el Nits sense ficció, que oferia el documental Alerta inundable i va aconseguir 272.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 15,7%. Aquest treball periodístic explicava les pressions rebudes pels tècnics de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en plena bombolla de la construcció, perquè firmessin informes favorables a projectes en zones amb risc d’inundació. La peça va arribar precedida de polèmica, ja que en un principi estava programada per a finals de setembre, però se'n va aixecar l'emissió ja que la direcció d'informatius la va ajornar sense data en considerar que no complia els estàndards periodístics de la Corporació. Les seves autores, en canvi, ho van considerar un episodi de censura i van aconseguir un comunicat de denúncia del Comitè Professional, l'òrgan que representa tots els periodistes que treballen a TV3, a banda del comitè d'empresa, i del programa Sense ficció.

La refosa de les diferents marques informatives de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en una de sola ha generat controvèrsia entre part dels treballadors de l’ens i també per part de veus vinculades a Junts, una de les forces polítiques que van configurar l’actual cúpula de l’ens. L’anàlisi d’audiències mostra, però, que els audímetres han obviat aquesta qüestió i les audiències han millorat a bona part de les finestres informatives de la casa, això sí, amb matisos.

Fa un any i mig, a través de les cròniques des de Jerusalem de Roser Oliver i Almudena Ariza, vam ser testimonis de la pressió i la intimidació per part d’alguns ciutadans que patien les periodistes que informaven sobre la guerra entre Israel i Hamàs.

Fa vint dies, l’11 d’octubre, el Telenotícies cap de setmana va començar quinze minuts tard per uns problemes tècnics. TV3 va haver de connectar amb el 3CatInfo perquè, de manera improvisada, s’expliquessin les notícies mentre intentaven superar les dificultats. En plena etapa d’estrena dels nous platós, i després de mesos presumint de les innovacions tecnològiques, l’engranatge va fallar. Un quart d’hora més tard del que tocava, a les 14.44, Joan Raventós i Júlia López van arrencar l’informatiu del migdia.

Se sol dir que tots els catalans portem a dins un entrenador del Barça i un director de TV3, la qual cosa, en el cas de la tele pública, no és del tot dolenta, perquè indica que per a molts efectivament és la seva, com deia el conegut eslògan. Que els continguts d’un ens públic resultin polèmics no ens hauria d’estranyar. Que aquesta polèmica es traslladi a l’àmbit de la política encara és menys estrany, perquè TV3, o 3Cat, és una eina poderosa gràcies a dècades d’èxit, i si els governs de torn han tingut la temptació de convertir-la en una eina a favor dels seus interessos, l’oposició ha intentat fer el mateix per la via de la crítica.