El Girona visita aquest divendres el Reial Madrid (21 hores, Movistar LaLiga) per setena vegada en la seva història. La més impactant de totes, sens dubte, va ser la de fa dues temporades, en què el conjunt de Míchel es va presentar al Santiago Bernabéu amb la moral pels núvols: els blancs tenien 58 punts i els gironins, 56. “Si guanyàvem, ens posàvem líders. Va ser una passada”, explica Pepe Sierra, el president de la Federació de Penyes blanc-i-vermelles. Ningú no es va voler perdre aquell partit, que acabaria amb una golejada local (4-0) que no va fer ni mal. “L’expectació era altíssima, va viatjar molta gent. De fet, teníem tants compromisos que vaig cedir la meva entrada perquè ningú no es quedés fora. Que què vaig fer? Doncs anar-lo a veure en un bar. Ens ho vam passar bé igual”, concreta.

Després de perdre a Mallorca (2-1) dissabte i dir pràcticament adeu a la Lliga amb el Barça a set punts quan falten vuit jornades per al final del campionat, el Bayern de Múnic va fer més gran la ferida assaltant el Santiago Bernabéu (1-2) en l'anada dels quarts de final de la Champions. Luis Díaz, al minut 41, i Harry Kane, tot just a l'inici de la segona meitat, van ser els golejadors de l'equip dirigit per Vincent Kompany que no va saber olorar la sang i va deixar sortir viu un conjunt fiat a la inspiració de Kylian Mbappé, autor de la diana blanca.

El Reial Madrid s'ha deixat tres punts d'or a Mallorca (2-1) en un altre mal partit del conjunt d'Álvaro Arbeloa. Un gol de Muriqi al descompte ha desfet l'empat que havien aconseguit els blancs uns minuts abans i ha deixat via lliure a un Barça que de moment té quatre punts d'avantatge i que pot ampliar-los aquesta nit si guanya l'Atlètic de Madrid al Metropolitano.

El Reial Madrid projecta una imatge de solidesa financera que casa amb el seu ADN esportiu basat en els resultats. Tanmateix, si es fa una lectura detallada de l'última fotografia econòmica auditada –a l'equador de l'exercici 2025-26–, s'observen esquerdes que posen en dubte aquest relat. Sense negar la seva potència com a marca global, a l'altura d'altres gegants del futbol com el mateix Barça, el PSG o les patums de la Premier, la institució comandada per Florentino Pérez ha posat a disposició dels seus socis i sòcies una documentació amb 112 pàgines que encén algunes alarmes.

S'acaben les paraules per descriure aquest equip. El Barça femení ha tornat a fer història, dins i fora del terreny de joc. El conjunt de Pere Romeu ha reunit 60.067 persones al Camp Nou –rècord absolut des de la tornada a l'estadi, masculí i femení–, Alexia Putellas ha arribat als 500 partits amb la samarreta blaugrana i, sobre el camp, ha tornat a golejar –i crucificar– el Reial Madrid, per tercer cop en una setmana. 6-0 al final dels 90 minuts a Barcelona i 12-2 en el global de l'eliminatòria. El Barça avança amb pas ferm a les semifinals per vuitena temporada consecutiva i es veurà les cares amb el Bayern de Múnic.

“Alexia és el Barça”. És el resum que fan Irene Paredes i Patri Guijarro –dues de les capitanes– d’Alexia Putellas. Gairebé 5.000 dies després de vestir la samarreta del Barça per primer cop, la molletana ha tornat a fer història al Camp Nou, on ha arribat als 500 partits amb la samarreta blaugrana. Una mostra més del que representa una jugadora clau en el creixement del club català. Quan Alexia va debutar amb el Barça el 24 d’agost del 2012 –després de passar per l’Espanyol i el Llevant per créixer i consolidar-se a la Primera Divisió–, el Barça encara no havia jugat cap partit a la Champions, tot just acabava de guanyar la seva primera lliga –ara va camí de l’onzena– i només tenia dues Copes a les seves vitrines –el 16 de maig podria alçar la dotzena.

Cinc punts és el que separa el Barça de guanyar la setena Lliga F consecutiva després de vèncer 0 a 3 a l'estadi Alfredo Di Stéfano. Ona Batlle ha obert la llauna amb un xut llunyà que ha desviat Rocío Gálvez i que ha servit per trencar el mur defensiu plantejat pel Madrid, i Alexia Putellas –amb el gol número 100 del Barça contra l'equip blanc– i un gol en pròpia porta han sentenciat l'enfrontament. Graham Hansen, que ha estat titular després de ser suplent dimecres, ha completat un gran partit.

La distància entre el Barça i el Reial Madrid continua sent una evidència. Les blaugranes han encarrilat els quarts de final de la Champions després de guanyar 2-6 a l'estadi Alfredo Di Stéfano, un resultat del qual el club blaugrana té bons records a Madrid. Ewa Pajor –amb un doblet–, Esmee Brugts, Irene Paredes, Vicky López i Alexia Putellas han desfermat la bogeria a Madrid en un camp ple a vessar. Linda Caicedo, amb dos gols, ha estat la més destacada del conjunt blanc aquesta nit, en un partit jugat davant de més de 4.000 aficionats —alguns dels quals amb la samarreta blaugrana—, que han gaudit d'un gran espectacle de futbol, tot i que no al Santiago Bernabéu.

Kylian Mbappé ha encadenat aquesta temporada diverses molèsties físiques que l’han obligat a perdre’s partits importants. Després d’un període d’absència i d’una reaparició progressiva, el cas de la seva lesió al genoll ha tornat a situar el focus en la gestió mèdica del Reial Madrid.

El Barça obrirà el Camp Nou el dijous 2 d’abril (18.45 h) amb motiu dels quarts de final de la Lliga de Campions femenina. El Chelsea jugarà a Stamford Bridge; el Bayern de Múnic, a l’Allianz Arena; l’Arsenal, a l’Emirates Stadium; el Manchester United, a Old Trafford; l’Olympique de Lió, al Groupama Stadium; el Wolfsburg, al Volkswagen Arena... i el Reial Madrid, a l’Alfredo Di Stéfano. És a dir, el conjunt blanc és l’únic que no obrirà el camp gran per disputar els quarts de final de la Champions. No és cap sorpresa, ja que l’equip dirigit per Pau Quesada no ha jugat mai al Bernabéu, des de la seva creació, el 2019, quan va absorbir el modest Tacón. Fa un any, la migcampista Melanie Leupolz va confessar al pòdcast Kicker FE:male que havia tingut una conversa amb Florentino Pérez. La futbolista alemanya va explicar que el president blanc va dir a les jugadores que obrirà el Santiago Bernabéu per al primer equip femení “quan guanyi el primer títol”.

Més targetes (5) que gols i assistències (4). Aquesta és la definició de la primera temporada de Franco Mastantuono amb el Reial Madrid. Les amonestacions les ha vist totes a la competició domèstica, quatre grogues i una vermella, aquesta rebuda en l’últim partit contra el Getafe, on els blancs van perdre per 0-1, mostrant un nivell de joc molt pobre. Eminem, anomenat així dins del vestidor pel seu tallat de cabells semblant al del cantant nord-americà, no ha justificat encara els 45 milions d’euros que es van pagar per ell. A l’Argentina fins i tot se'l va arribar a comparar amb Leo Messi, majoritàriament per jugar en posicions semblants, ser un jugador ràpid, bo en l'un contra un i amb un guant a la cama esquerra. Qualitats que al Santiago Bernabéu s’han vist només amb pinzellades.

El Getafe, gràcies a un golàs de Martín Satriano al minut 39 de partit, va fer saltar pels aires un Santiago Bernabéu tan enfurismat con resignat amb una nova imatge molt pobra del Reial Madrid (0-1). Les cares de l’afició durant tota la segona part van ser un poema. Els blancs, malgrat anar a remolc i acaparar la possessió de pilota, van ser un conjunt gris i inoperant. Incapaç de remuntar.

El Barça ja coneix el camí cap a la final de la Champions, que aquesta temporada es disputa a Budapest el 30 de maig. Després de quedar-se a les portes de la final del curs passat en una funesta eliminatòria contra l'Inter de Milà, el club blaugrana buscarà tornar a arribar a una final europea onze anys després. Per aconseguir-ho, però, primer haurà de superar el Newcastle, un rival també complicat. "És un sorteig en què ens podien tocar dos equips molt diferents, però tots dos amb les seves dificultats. El Newcastle és un conjunt dur i és un camp complicat on ja vam patir", ha valorat el director esportiu, Deco, des de Suïssa.

11 de maig del 2025. El dia que va canviar la vida de Víctor Muñoz (Barcelona, 2003). L’exjugador del planter del Barça i del Reial Madrid debutava amb el primer equip blanc a Montjuïc en un clàssic. Amb el 4-3 en contra, Carlo Ancelotti el va fer entrar al minut 88 per Vinícius, lesionat. L’extrem va tenir una ocasió molt clara –sol davant Szczęsny– per fer el gol de l’empat i convertir-se en l’heroi del Madrid, però va enviar la pilota directament a fora. Això va provocar una onada de comentaris d’odi a les xarxes socials, amb aficionats blancs demanant la seva “retirada” i sortida del club, que van obligar Muñoz a desactivar els comentaris a l’Instagram. El jove barceloní tindria alguns minuts contra el Sevilla i als dos primers partits del Mundial de Clubs abans de canviar el Madrid per l'Osasuna a mitjans del passat juliol.

L'Osasuna ha derrotat el Reial Madrid (2-1) en un partit que s'ha decidit en els últims moments gràcies a un gol de Raúl Garcia, un gol que inicialment s'ha anul·lat per fora de joc, però que després de la revisió s'ha vist que era vàlid, en una jugada que ha deixat amb un pam de nas l'equip d'Álvaro Arbeloa, que encara no havia perdut cap partit de Lliga fins ara.

El Reial Madrid es va endur el primer assalt del partit d’anada del play-off de la Champions al camp del Benfica gràcies a un gran gol de Vinícius (0-1). El brasiler va tornar a ser protagonista, tant per les seves virtuts com per la polèmica que habitualment l’envolta. Després de marcar el 0-1 al minut 50, va anar a celebrar el gol al córner amb la seva vehemència habitual, fet que va provocar que els aficionats del Benfica li recriminessin els gestos. Va ser en aquest moment que Vinícius va denunciar un insult racista del local Gianluca Prestianni, fet que va activar immediatament el protocol contra el racisme i va obligar a aturar el partit gairebé 10 minuts.

Sis vegades campió de la Champions, quatre cops guanyador de la Lliga, cinc vegades supercampió d’Europa, dos cops vencedor de Copa, cinc vegades campió del Mundial de Clubs, quatre cops supercampió d’Espanya i, ara, suplent d’or al Reial Madrid. Les coses han canviat molt per a Dani Carvajal aquesta temporada. Ha passat de ser titular indiscutible al lateral dret amb Xabi Alonso a acabar relegat a l’ostracisme amb Álvaro Arbeloa. Els temps de glòria ja han passat. Malgrat haver estat un pilar fonamental en la darrera dècada madridista, el nou tècnic blanc no compta amb ell. Carvajal acaba contracte aquest estiu.

Onze gols en vuit partits contra el Reial Madrid. Són els números d'una Ewa Pajor que ha sentenciat els quarts de final de la Copa de la Reina amb un doblet a l'estadi Alfredo Di Stéfano (0-4). Les blaugranes no perdonen i seran a les semifinals després d'un partit treballat, però que ha acabat amb una nova golejada de l'equip de Pere Romeu. Alexia Putellas —després de rematar un córner picat per Graham Hansen— i Salma Paralluelo —amb una gran passada de Patri Guijarro— han completat el marcador. El Barça continua dominant i ja suma 23 clàssics guanyats de 24 disputats.

“El Barça és el seu lloc al món”, apunta Piotr Kozłowski, el primer entrenador de futbol que va tenir Ewa Pajor (Uniejow, 1996). La davantera polonesa ha caigut amb el peu dret a Barcelona: en només una temporada i mitja ja suma 63 gols en 69 partits, però les seves qualitats van molt més enllà de veure porteria. “Destaca el seu esperit d’equip, crea ocasions per a les altres jugadores i pren decisions que beneficien tota la plantilla, no només les seves estadístiques. Si fos més egoista, tindria encara més gols, però té una responsabilitat i una maduresa sobre el camp que la fan una jugadora completa i preuada”, diu Kozłowski, que va treballar amb Pajor dels vuit als dotze anys d'ella. Unes virtuts que Pere Romeu també ha destacat. "Surt motivada a tots els partits, pressiona fins a donar-ho tot, es desmarca, arriba a l'àrea i aguanta la pilota d'esquena. Gaudeixo molt entrenant-la, sempre dona el seu màxim nivell i si pogués faria més passades de gol".

A qui s’aferri a l’argument que el Reial Madrid no està tan malament perquè només hi ha un punt de diferència a la classificació de la Lliga respecte del Barça, caldrà recordar-li ja no el que ha passat durant l’últim mes: n’hi ha prou amb fixar-se en l’última jornada. I l’avantatge del Barça és molt més que un punt.