En plena era de l'estríming i de les pantalles omnipresents, una part creixent de la joventut està mirant enrere. Vinils, cassets, càmeres de rodet o cintes VHS, formats que fa només uns anys semblaven condemnats a la desaparició, tornen a circular entre els joves com a objectes de consum cultural i símbols d’identitat. Lluny de ser una moda passatgera, el fenomen reflecteix una relació cada vegada més complexa entre la generació digital i la tecnologia que domina el seu dia a dia.

De la mateixa manera que els turistes que s’enfilen per primer cop per l’ombrívol carrer de la Força de Girona queden enlluernats quan apareix davant seu la imponent catedral amb la força escenogràfica de la seva escalinata barroca, el públic i els músics que entren per primer cop a la sala de concerts Las Vegas, a Sant Feliu de Guíxols, poc s’imaginen que darrere una façana modesta emergirà un local d’una majestuositat retro que els transportarà als anys 80, amb tres barres ben assortides, taules i cadires d’acabats daurats amb disposició d'amfiteatre, dos escenaris interiors i una plàcida terrassa, tot plegat amb una capacitat per a gairebé 900 persones. Potser Luz de Gas (una mica més petit) és un dels pocs locals equiparables, tot i que per la seva longeva història hi ha qui compara Las Vegas amb la Sala Apolo o La Paloma. El local es va construir el 1962, però els seus orígens es remunten a una terrassa a l’aire lliure dedicada a espectacles per als primers turistes que va començar a funcionar el 1958 amb el mateix nom. L’actual director, Marc Recolons, encara va més enrere, quan explica que el seu rebesavi va ser un autèntic pioner del cinema a les comarques gironines que a principis del segle XX va començar a fer projeccions de cinema mut en una carpa de circ a Llagostera, amb un projector comprat als Lumière a l'Exposció Universal de París. El besavi i dos germans van regentar més endavant sales de cinema, entre d'altres localitats, a Calonge, Palamós, Palafrugell o Figueres (aquí també amb el nom de Las Vegas).

Antoni Gorgues vivia encara a casa dels seus pares quan va decidir fer un canvi radical en la seva vida. Tenia 24 anys i feia un temps que treballava de comptable per a una empresa lleidatana quan el 1996 va decidir deixar-ho tot per abocar-se a la seva gran passió: la música. Ara fa exactament trenta anys, des de la seva habitació d’adolescent, va fundar Guerssen, un segell exclusiu que ara és conegut per reeditar rareses psicodèliques. “Tot va començar amb pocs recursos, simplement amb molta il·lusió i poc coneixement”, recorda el mateix Gorgues, que ara està immers en els actes commemoratius, que han arrencat amb l’edició d’una col·lecció de quinze singles en edicions limitades i numerades, de sons i grups de garatge, psicodèlia, freakbeat i hard-rock, principalment dels anys seixanta, amb algunes sorpreses dels vuitanta com els dos singles amb les primeres maquetes de Los Negativos mai editades en vinil. El pròxim 28 de març, el Museu Morera de Lleida acollirà una xerrada sobre la història de Guerssen en la qual intervindran el mateix Antoni Gorgues amb alguns dels seus companys de viatge, l’Álex Carretero, el Marc Argenter (dissenyador del segell) i el periodista Àlex Oró. Després de la xerrada, es projectarà el documental Los Negativos: Graduados en Underground (Víctor Carrey, 2024) sobre la història del grup. També al Museu Morera es podrà visitar una petita exposició sobre la història de Guerssen amb discos i memorabilia i, per acabar, el Cafè del Teatre acollirà una actuació de Los Negativos amb una formació que inclourà dos membres fundadors de la banda, Carles Estrada i Robert Grima, juntament amb una secció de corda, interpretant d'inici a fi el Piknik Caleidoscópico com mai.

El forn, l’únic establiment que hi ha obert a l’encreuament on em recolliran, de matinada, duu un nom català que suggereix tradició. Les treballadores, joves i uniformades, llatines, parlen en castellà. Molts parroquians, també. Per evitar el fred de la porta de vidre automàtica, que s’obre i roman oberta, em poso al fons de l’establiment. L’altaveu amb la música és a sobre meu. Sonen cançons de reggaeton sense parar, i entenc que és més per a gaudi de les treballadores que no pas per a gaudi dels parroquians. No puc fer res més que parar l’orella.

La cançó italiana acaba de perdre una de les seves veus més destacades, prolífiques i veteranes, la de Gino Paoli, que ha mort als 91 anys a Gènova, la ciutat on vivia des de feia dècades. La llarga trajectòria del músic i cantautor, nascut el 23 de setembre del 1934 a Monfalcone –a la regió del Friül,– va començar a finals de la dècada dels 50 amb una cançó senzilla, elegant i autobiogràfica, La gatta.

La història del canal d’Urgell, una de les infraestructures hidràuliques més decisives per al desenvolupament de la Catalunya contemporània, es convertirà novament en música i escena amb el retorn d'Òpera a les venes, una producció escènica i musical que arribarà el pròxim mes d’abril a dos escenaris emblemàtics. L’espectacle s'estrenarà de nou el 19 d’abril al Teatre de la Llotja de Lleida i l’endemà, 20 d’abril, farà el salt al Palau de la Música Catalana de Barcelona, en una doble cita que tancarà el recorregut iniciat l’any passat.

Hi ha un lloc ideal per a la música? A Sala d'Assaig, Juan de la Rubia, músic, organista titular de la Basílica de la Sagrada Família, i Benedetta Tagliabue, arquitecta, autora d'auditoris i sales de concerts, entre altres, parlen de com les parets creen espais que ens permeten escoltar música. L'obra de Johann Sebastian Bach, Passacaglia i fuga en do menor 582, una obra catedralícia per a orgue, acompanya el debat del videpòdcast del Palau de la Música Catalana: Un lloc ideal per a la música.

El projecte social “Soc clau!”, impulsat per l’associació del Concurs Internacional de Piano Maria Canals, amb el suport de la Fundació Occident, consolida la seva aposta per oferir una oportunitat real als infants més vulnerables perquè s’apropin a la música a través del piano. El programa forma part de l’OFF Concurs, el conjunt d’iniciatives educatives i divulgatives que busquen acostar la pràctica pianística al conjunt de la societat i fer-la accessible més enllà dels circuits habituals.

Complir 35 anys és tota una fita. Més encara en el món de la música. Això no obstant, és el que ha aconseguit la formació valenciana de folk Urbàlia Rurana que celebrarà el seu aniversari aquest dissabte 14 de març amb un concert al Palau de Les Arts de València.

Cervera tornarà a convertir-se durant la Setmana Santa en un dels epicentres de la música clàssica catalana. Del 26 de març al 4 d’abril la capital de la Segarra acollirà la 16a edició del Festival de Pasqua, un certamen singular dins del panorama musical del país perquè és l’únic dedicat íntegrament a aquest repertori. 

Si parlem de Pitàgores, segurament el primer que ens ve al cap és el teorema que porta el seu nom, una de les descobertes que aquest filòsof i matemàtic grec de final del segle VI aC va fer al llarg de la seva vida. Però en va fer unes quantes més. També va ser el primer a relacionar la música amb els números, cosa que el va portar a identificar patrons matemàtics en la música. Així doncs, no és tan estrany que aquests dos camps estiguin vinculats l’un amb l’altre.

Quan la primavera es filtra com un secret entre la boira i la llum s’allarga tímidament, el MUD s’alça de nou com un refugi per a les oïdes inquietes. Dinou edicions després, el Festival Músiques Disperses emana maduresa i consolida una perspectiva singular: entendre la música d’arrel no com una peça de museu, sinó com a matèria viva, permeable i capaç de mutar dialogant amb el present sense perdre l’essència que l’ancora. En temps d’algoritmes i programacions previsibles, el festival persisteix en el seu propòsit amb l’open minded folk, obrint espais arriscats per a la descoberta, i connectant tradició i contemporaneïtat sense renunciar al compromís que el nodreix. Del 12 al 15 de març, escenaris com el Cafè del Teatre, l’Auditori Enric Granados o el Teatre de la Llotja acolliran un cartell eclèctic que ens conduirà des del dub d’influències sud-asiàtiques, passant pel folk estatunidenc fins a arribar a l’arrel de tradició ebrenca.

Un total de 443 infants i joves de la comarca de la Segarra participen aquest any en una nova edició de L'Espill Encantat, un projecte cultural i escolar que, des del 2019, articula educació, cultura i territori a través d’un procés de treball compartit. La iniciativa connecta centres educatius, professorat, alumnat, institucions i professionals de la cultura en una proposta que combina formació artística, creació escènica i participació comunitària.

Enriquir amb la música el desenvolupament cognitiu dels infants és fonamental per aquests dos experts. Gemma Canadell, directora del Servei Educatiu del Palau de la Música i Pau Llonch, músic, economista i membre de Versemblant, una cooperativa amb un projecte d'educació basat en la música i l'art, dialoguen a Sala d'Assaig sobre quina música triar per a nens i nenes en el videopòdcast del Palau Entre Mozart i Bad Bunny. Sala d'Assaig ha triat per a aquesta ocasió les variacions KV 265 de Wolfgang Amadeus Mozart, probablement una de les primeres peces que escolten els nens i nenes a l'escola.

El baríton Àngel Òdena és un dels integrants del repartiment de La Gioconda, l’òpera d’Amilcare Ponchielli sobre llibret d’Arrigo Boito que es pot veure al Gran Teatre del Liceu fins al 2 de març. El tarragoní va tornar a l’escenari del Liceu aquest passat dilluns després de tres anys, quan va participar a Il trovatore, coincidint amb els 25 anys del seu debut al teatre barceloní.

El meu fill porta un any creant música instrumental amb l’ordinador. Hi ha un salt quàntic respecte al que jo feia quan vaig començar. Ell, amb 12 anys, està fent coses que jo feia amb gairebé 30 anys. És increïble, l’evolució. Ja ha escoltat molta música i molt trencadora. Es fixa molt en els detalls, treballa ràpid i de manera intuïtiva. Se centra en la tria correcta de sons i que la cançó soni interessant. No té en compte la part de mescla com a element separat sinó que ho fa tot alhora. Ho veu com un tot.

Músic lleidatà i, sobretot, un lluitador. Joan Mesegué té ara 55 anys, viu amb la seva parella vora el pantà d’Utxesa i comença una nova vida. Des dels vint anys ha estat pul·lulant entre la vida i la mort, l’art i la follia, les depressions més profundes i les lucideses més creatives, amb viatges arreu d’Europa i retorns frustrats… Diagnosticat amb un trastorn bipolar i controlat recentment per la medicació, inicia una gira per pubs i discogràfiques dels Estats Units amb l’esperança que la gran Emmylou Harris acabi interpretant alguna de les seves noves cançons.

L'art pot canviar el món? El videopòdcast Sala d'Assaig del Palau de la Música Catalana s'endinsa en el coratge dels que fan música, sobre el que vol dir ser heroi o heroïna en el món creatiu. La compositora Raquel García-Tomás i l'escriptor Jordi Lara parlen d’etiquetes passades i noves maneres de crear amb Richard Strauss i la seva Vida d’Heroi com a teló de fons, una obra amb la que el compositor va jugar amb aquest concepte repassant la seva biografia amb grans dosis d’ironia.

Tornar a néixer després d’un accident: sembla un clixé, però no podem oblidar que sovint els clixés són veritats sedimentades. O, si més no, fòssils retòrics amb un pinyol de veritat al cor. Que l’hi diguin a l’economista i escriptor Fernando Trias de Bes, si no, que fa cosa d’un any i mig va patir un greu accident de trànsit que l’hauria pogut matar però del qual en va sortir renascut i creativament alliberat.

L'Ave Maria de Schubert i El cant dels ocells de Pau Casals són les peces musicals més demanades als funerals de Catalunya, segons una llista elaborada per Àltima —que gestiona 43 tanatoris, 14 complexos crematoris i 19 cementiris arreu del país—. El rànquing segueix amb Un beso y una flor, de Nino Bravo; Paraules d'amor, de Joan Manuel Serrat, i el Virolai, de Josep Rodoreda. Entre les 10 primeres cançons més demanades n'hi ha una en anglès (My Way, de Frank Sinatra, en novena posició) i dos en castellà (Mediterráneo, de Serrat al número 6, i Salve Rociera, de Manuel Pareja-Obregón al 8). La desena posició és per a l'Adagio en si menor, d'Albinoni. El llistat s'ha extret dels més de 16.000 serveis funeraris duts a terme al llarg del 2025 a les instal·lacions de la companyia.