El millor tenis se cita un any més al Reial Club de Tennis Barcelona amb la disputa del Barcelona Open Banc Sabadell - Trofeu Comte de Godó. Aquesta nova edició seguirà portant el nom de Banc Sabadell com a patrocinador principal després que l'entitat bancària hagi renovat per tres temporades més amb els seus responsables. Amb la reedició d'aquesta aliança, el Banc Sabadell complirà 20 anys al capdavant del torneig un cop hagi transcorregut aquest nou període, prorrogable per un any més.

Que el tenis ocupi titulars més enllà de la pàgina d’esports ja és, en si mateix, una notícia. Que aconsegueixi desplaçar durant uns dies l’omnipresència futbolera dels telenotícies, gairebé un petit miracle laic. I que, a més, sigui tant per una final guanyada com per un vestit, diu molt de la naturalesa particular d’aquest esport. Els últims dies, el tenis ha aconseguit exactament això: obrir una escletxa en l’actualitat informativa no només perquè Carlos Alcaraz hagi guanyat l’Open d’Austràlia en una final d’alt voltatge, sinó també perquè la tenista Naomi Osaka va accedir a la pista amb un vestit inspirat en una medusa. Pot semblar anecdòtic, però no ho és.

El nom de Carlos Alcaraz ja apareix escrit als quatre trofeus més desitjats del tenis mundial. Amb 22 anys, el murcià ha guanyat per primer cop l'Open d'Austràlia, i s'ha convertit en el jugador més jove a alçar les quatre copes. Només li faltava la de Melbourne, un torneig on fins ara no havia arribat a la final. Però Alcaraz està preparat per superar els èxits de Rafa Nadal o del seu rival a la final, un Novak Djokovic que amb 38 anys ha emocionat amb el seu esperit competitiu. La seva era, però, s'ha acabat, i ha caigut en quatre sets (2-6, 6-2, 6-3 i 7-5).

Amb 45 anys, Venus Williams no en té prou. La set vegades campiona d'un Grand Slam encadena la seva 31a temporada com a jugadora professional després de debutar el 1994 quan tenia tot just 14 anys. Ara ha rebut una invitació per tornar a l'Open d'Austràlia, on esdevindrà la jugadora més veterana que ha participat en la cita de Melbourne. Aquella nena decidida que desafiava rivals majors d'edat s'ha convertit en una dona que gaudeix del tenis just després de casar-se.

No havia passat mai que un tenista classificat en la posició 204 del rànquing de l'ATP fos capaç de guanyar un Màsters 1000. Però Valentin Vacherot s'ensumava alguna cosa, quan va publicar un missatge a les xarxes abans del torneig de Shanghai en què deia: "Intentar donar-ho tot perquè mai saps quan t'espera una aventura increïble". Gairebé ningú va fer cas del missatge perquè no deixava de ser un tenista desconegut que representa el Principat de Mònaco i ja té 26 anys. No és una jove promesa. Però dues setmanes més tard, Vacherot ha protagonitzat una de les notícies de la temporada al tenis, un conte de fades, perquè no només ha guanyat el torneig, sinó que ho ha fet derrotant a la final el seu cosí Arthur Rinderknech en tres sets (4-6, 6-3 i 6-3). Una doble sorpresa, ja que Rinderknech era 54è en el rànquing abans de la cita xinesa. Ningú hauria pogut imaginar mai aquesta final en família. I encara menys que guanyés Vacherot, menys favorit.

Estem parlant d'un negoci milionari. I és que el guanyador de l'Open dels Estats Units no és un tenista. És un còctel i es diu Honey Deuce.

Milions de persones han somiat tenir Nova York als seus peus encara que sigui un sol minut. Exactament el que ha aconseguit Carlos Alcaraz, aquell noi murcià que gràcies al tenis aconsegueix que la ciutat que mai dorm sigui seva. Alcaraz es va proclamar campió de l’Open dels Estats Units de tenis per segon cop en la seva carrera en superar el seu gran rival, Jannik Sinner. Un episodi més d’una rivalitat que s’hauria d’allargar en el temps, sempre que Alcaraz no la converteixi en una tirania. Quan juga com ho va fer ahir sembla molt per sobre de tothom. També de Sinner, derrotat en quatre sets (6-2, 3-6, 6-1 i 6-4).

El català Marcel Granollers i l'argentí Horacio Zeballos s'han proclamat aquest dissabte campions del torneig de dobles masculí de l'Open dels Estats Units, després de superar a la final els britànics Joe Salisbury i Neal Skupski per 3-6, 7-6 i 7-5. Granollers i Zeballos tanquen una temporada somiada, ja que plegats han guanyat dos dels quatre tornejos grans. Fa uns mesos van regnar a Roland Garros i avui han aconseguit triomfar a Flushing Meadows en un partit on han salvat tres pilotes de partit en contra.

Amb la seva rialla tímida, Naomi Osaka saludava a la pista central de Flushing Meadows. Feia molts anys que no es veia la japonesa jugant com ho està fent en aquest Open dels Estats Units. Dilluns a la nit va derrotar amb una superioritat sorprenent Coco Gauff, dos cops campiona del torneig els últims anys, en dos sets (6-3 i 6-2). I es va classificar per a uns quarts de final d'un torneig del Grand Slam per primer cop en 1.658 dies. 1.658 dies. Més de quatre anys. L'últim cop que ho havia fet, el món encara parlava de la pandèmia i Donald Trump lluitava als tribunals, lluny del seu retorn a la Casa Blanca.

Els tenistes de primer nivell no descansen. Dilluns a la nit, Carlos Alcaraz guanyava el Masters 1000 de Cincinnati després de veure com el seu oponent, Jannik Sinner, es retirava de la final perquè es trobava malament. Els dos jugadors que dominen el circuit mundial semblen destinats a lluitar per guanyar el darrer Grand Slam de la temporada, el US Open que comença aquest diumenge, però costa saber com hi arribaran de forma, després de veure el tirolès marejat. A més, Alcaraz havia de jugar abans l'innovador torneig de dobles mixtos del US Open que la Federació nord-americana de tenis s'ha empescat aquest any. Sinner també ho havia de fer, però va decidir renunciar després del seu ensurt.

Quan una persona acaba de guanyar un campionat del món, agafa la moto i va directe a la feina sense passar per casa, un ja pot intuir que allò no és gaire normal. I si, a més, a la tarda es planta a Tarragona per jugar —i guanyar— un altre partit del Campionat d’Espanya, un torneig que va guanyar uns dies més tard, després de quatre hores de batalla a Florida, calor tropical i ni un minut de son, és que estem parlant d’algú fet d’una altra pasta.

Holger Rune es va proclamar campió del Trofeu Comte de Godó 2025 després de vèncer Carlos Alcaraz en una final molt disputada que es va resoldre per 7-6 (6) i 6-2. El murcià, amb molèsties físiques als psoes durant el segon set, no va poder aguantar el nivell del danès. A la primera va ser la vençuda per a un danès a la final del Godó després de 72 edicions celebrades, i just un any després que s'estrenés un nòrdic, el noruec Casper Ruud. Rune, que té 21 anys, com Alcaraz, s'ha convertit en el primer tenista del seu país a guanyar en la història del torneig català.

Joan Aguilera, un dels tenistes catalans més destacats de la dècada dels 80, ha mort a Barcelona als 63 anys, segons ha confirmat el seu club, el CT Barcino. Aguilera, nascut a Barcelona el 1962, va obrir camí a la generació dels Sánchez Vicario, Jordi Arrese, Carles Costa i Sergi Bruguera destacant sobre terra batuda. El seu gran moment de glòria va arribar el 1990 a la final del torneig Masters 1.000 d'Hamburg, quan va imposar-se al gran ídol local, Boris Becker, en tres sets (6-1, 6-0 i 7-6).

L’agost del 2008 Rafa Nadal va assolir una fita que és el somni de qualsevol tenista: arribar al número u del rànquing de l’ATP. Prop de dues dècades després, la dimensió del mallorquí en l’àmbit esportiu ha anat acompanyada d’una enorme recaptació, amb 130 milions d’euros només en premis.

Rafa Nadal posa punt final a la seva trajectòria amb 38 anys. "Em retiro del tenis professional", ha anunciat a través d'un vídeo de més de quatre minuts publicat a les seves xarxes socials. El manacorí, considerat per molts com el millor esportista de la història d'Espanya, penja així la raqueta després de vint-i-tres anys com a professional. En total, Nadal ha aconseguit aixecar 92 trofeus, 22 d'ells Grand Slams. Malgrat l'anunci, encara se'l podrà tornar a veure vestit de curt: el seu últim torneig serà la Copa Davis, amb la final a vuit que Espanya disputarà a Màlaga del 19 al 24 de novembre.

"Fa uns mesos estava pensant a abandonar el tenis, deixar-ho estar" admet Paula Badosa (Nova York, 1997). "No millorava d'una lesió, no aconseguia millorar ni gaudir... així que poder aconseguir aquests resultats ara és una sensació magnífica" afegeix la catalana, que per segon cop en la seva carrera s'ha plantat a uns quarts de final d'un Grand Slam. Fins ara, només ho havia aconseguit a Roland Garros el 2021. Ara ho ha fet a l'Open dels EUA de Nova York, una ciutat especial, ja que hi va néixer quan els seus pares vivien aquí. El Josep Badosa i la Mireia Gibert van viure molts anys als Estats Units, treballant com a models i fotògrafs, abans de tornar a Catalunya quan la Paula tenia sis anys.

Jannik Sinner, el tenista número 1 del rànquing mundial, està en boca de tothom per un tema extraesportiu. El 15 d'agost es va fer públic que durant la disputa del torneig d’Indian Wells, al març, va donar positiu en dopatge per clostebol. Es tracta d'una substància prohibida per l’Agència Mundial Antidopatge. Malgrat el positiu, ha estat declarat, cinc mesos després, innocent per la ITIA (Agència Mundial per la Integritat al Tenis), que ha considerat que la contaminació va ser involuntària i que la quantitat de clostebol trobada al seu cos no afectava el seu rendiment esportiu. Sinner, per tant, podrà continuar jugant amb normalitat. Amb la sentència, el món del tenis ha esclatat amb el que per a alguns és un tracte de favor al número 1 mundial. Ara bé, anem a pams, perquè l’assumpte és enrevessat. 

Novak Djokovic ja té el títol que li faltava. Aquell or olímpic que sempre se li escapava de les mans. En una final preciosa a la pista central de Roland Garros, ha derrotat en dos sets Carlos Alcaraz en el duel entre el finalista olímpic més veterà de tots els temps i el més jove. Els joves a vegades han de cedir el pas a qui té més experiència i el serbi ha sabut lluitar contra els seus fantasmes, i el seu caràcter, en una final sense un sol trencament de servei resolta sempre al tie break (7-6 i 76). Quan el seu darrer cop ha botat dos cops, ha mirat el cel sense saber gaire bé que fer. Després, ha ocupat l’espai central de la pista amb una bandera de Sèrbia. La glòria era seva. Com diu la frase que presideix la pista central de Roland Garros, “la victòria pertany al més tenaç”. Ell ho ha estat.

L'ARA cobreix els continguts més destacats dels Jocs Olímpics de París en obert en aquest canal de notícies, i aquesta és una peça de resum d'algunes de les notícies més rellevants del dia. Són Les cinc anelles olímpiques de la jornada.

Rafa Nadal ja és etern. Milers d'aficionats a l'esport el recordaran sempre cridant, jugant amb agressivitat i atacant la pilota. Tal com va ser immortalitzat per l'escultor Jordi Díez Fernández, que va rebre l'encàrrec de fer-li una estàtua en una de les portes de Roland Garros. Així serà recordat amb el pas dels anys el jugador de Manacor, un home capaç de petits miracles, com que els francesos de París s'estimin tant algú nascut al sud. En canvi, no el recordaran capcot, trist, amb una ganyota de dolor com la que tenia quan ha abandonat la pista de Roland Garros on en 14 ocasions va sortir amb una copa sota el braç. Avui ha sortit derrotat. Qui sap si és una de les darreres derrotes d'una carrera que s'acaba.