La ciència-ficció és un dels gèneres que millor permeten comprovar que la imaginació humana és més fiable del que sovint nosaltres mateixos estem disposats a concedir. Amb el pas de no molts d'anys, idees de la ciència-ficció que eren catalogades com a simples fantasies s'han convertit en realitats: per exemple, només cent quatre anys separen la publicació de la novel·la De la Terra a la Lluna, de Jules Verne, de l'arribada de l'Apollo XI al “nostre” satèl·lit. Els canvis s'han produït més de pressa a mesura que avançava el segle XX i arribava el XXI: el guió de la pel·lícula Blade Runner (basat lliurement en un relat de Philip K. Dick) posava damunt la taula qüestions com la intel·ligència artificial, la manipulació genètica, el canvi climàtic o els grans moviments migratoris, que en poc més de quaranta anys són els problemes més destacats de l'agenda internacional. Una altra pel·lícula basada en una novel·la (la ciència-ficció practica la promiscuïtat de llenguatges narratius, i va de bracet de la literatura, el cinema, el còmic, els videojocs, etc.), com Soylent green, plantejava la crisi alimentària mundial i la degradació de la democràcia amb la consegüent emergència de formes de govern autoritàries, com veiem avui. L'empresa californiana Foundation impulsa la fabricació en sèrie d'un robot anomenat Phantom MK-1 que –a diferència de les altres grans propostes de robòtica conegudes fins ara– està dissenyat específicament per combatre en situacions de guerra (Terminator). Les grans tecnològiques fa temps que investiguen els viatges en el temps i la colonització de Mart.

L’Univers continua sorprenent els que l’estudien. Aquesta setmana els astrònoms han anunciat el descobriment d’un nou tipus d’objecte còsmic. Podria ser gairebé una galàxia, si no fos que hi falta un ingredient crucial: les estrelles. La quasigalàxia –o galàxia fallida– es troba a uns 14 milions d’anys llum de la Terra. Va ser el novè núvol que es va trobar associat a una galàxia espiral propera, fet que va donar lloc al seu nom fortuït: Cloud-9. L’objecte no té estrelles i consisteix només en una boirina de gas d’hidrogen que els astrònoms creuen que està embolcallada per un cúmul molt més massiu de matèria fosca, la substància invisible que impregna el cosmos i en modela l’estructura general.

L’any es va acabant, però l’agenda astronòmica encara ens reserva algun fenomen imprescindible i molt destacat per a aquests últims dies del 2025. De cara als pròxims dies arribarà el punt àlgid d’una de les pluges d’estels més importants i espectaculars de l’any: els Gemínids. Fins i tot pot ser millor que la pluja de meteors més famosa de l’any, la de les Llàgrimes de Sant Llorenç de l’agost. En aquest cas, ens haurem d’abrigar bé, ja que en aquesta època de l’any les nits són llargues i fredes. A continuació trobareu la informació necessària per gaudir al màxim d’aquest fenomen.

L’aigua que ens envolta –la que bevem, la dels oceans i fins i tot la que forma part del nostre cos– és més antiga que el nostre planeta. De fet, una part d’aquesta aigua ja existia abans que el Sol comencés a brillar. Sovint diem que som pols d’estrelles, però també som aigua còsmica.

Més d'un segle després, Catalunya tornarà a viure un eclipsi solar total, un fenomen astronòmic poc freqüent que enfosquirà el cel durant poc més d'un minut i mig. Tot i que són relativament habituals a escala global, rarament la seva ombra travessa exactament el mateix territori. A casa nostra no ho fa des del 1905. El 12 d'agost del 2026, l'eclipsi es deixarà veure sobretot a les Terres de l'Ebre i Lleida, i aquest dijous el Govern ha anunciat quins són els municipis on s'habilitaran els primers punts d'observació segurs. De moment, són una vintena de localitats.

Les aurores boreals han tornat a visitar Catalunya aquest mes de novembre. Se'n van veure la matinada de dimecres en zones sobretot allunyades de la contaminació lumínica. Totes les previsions indicaven que el millor moment per veure aquest fenomen seria la nit de dimecres a dijous, però finalment les aurores s'han concentrat en latituds més septentrionals, on són més habituals. Malgrat tot, a última hora de la matinada d'aquest dijous s'ha vist molt lleugerament i de forma indirecta una aurora boreal SAR des del Parc Astronòmic de Prades, al Baix Camp, des d'on s'ha fet un seguiment del fenomen durant tota la nit i matinada. Ha estat just el pic de l'activitat geomagnètica. En tot cas, poca cosa i amb l'ajuda de càmeres, ja que a ull nu no era visible.

Ben aviat podrem tornar a gaudir d'una superlluna: aquest dimecres 5 de novembre arriba el que es coneix com la superlluna del castor. Serà la segona superlluna de l'any, però la més grossa de les tres d'aquest 2025. En concret, es podrà veure fins a un 7,7% més gran i un 16% més brillant del que és habitual, segons Meteolluna. La superlluna és un fenomen que es produeix quan la lluna plena coincideix amb el punt de l'òrbita en què el satèl·lit és més proper a la Terra. Aquest dimecres el satèl·lit estarà a uns 356.967 km de distància, i serà el moment de l'any en què estarà més a prop de la Terra. Ara bé, això serà a les 14.19 hores del migdia, hora catalana, i no a la nit, però us expliquem en quin moment es podrà veure millor.

D’entre totes les pluges de meteors que hi ha al llarg de l’any, els Perseids, més comunament coneguts com a Llàgrimes de Sant Llorenç, són els més populars. D’una banda, perquè ocorren en un moment de l’any en què ve de gust estar a la fresca a la nit per observar-ho. De l’altra, perquè és la pluja de meteors amb la freqüència més alta, que pot arribar als 200 objectes cada hora amb velocitats superiors als 50 quilòmetres per segon.

Si els dies no fossin més llargs no seria estiu. Les albades trenquen d'hora i els capvespres arriben tard, cosa que permet més temps per fer excursions tranquil·les a la platja o barbacoes llargues. Però quan es tracta del dia astronòmic complet –una sola rotació del planeta Terra en què la maneta de les hores es mou dues vegades al voltant d'un rellotge estàndard–, alguns dels dies més curts de l'any tindran lloc el juliol i l'agost d'enguany.

Ja fa setmanes que l’ambient atípic de ple estiu s’ha instal·lat a casa nostra. Però l’estiu astronòmic tot just comença oficialment aquest dissabte a les 4.42 h de la matinada. Serà llavors quan es produirà el solstici estiuenc, donant lloc a la nit més curta i el dia més llarg de l’any. Un fenomen que, a diferència del que molta gent pensa, no és per Sant Joan. La nova estació s’allargarà 93 dies –fins al 22 de setembre– i arrencarà coincidint amb el pont de Sant Joan amb unes temperatures disparades i un pic tòrrid més propi de la canícula.

La nau espacial Solar Orbiter, de l'Agència Espacial Europea (ESA), ha aconseguit captar per primera vegada a la història imatges del pol sud del Sol. La fita suposa un gran avenç en el coneixement del camp magnètic solar, el cicle del Sol i el clima espacial. Fins ara totes les imatges que teníem de la nostra estrella eren des de l'equador solar, ja que la Terra, els altres planetes de l'òrbita i totes les naus espacials orbiten al voltant de l'astre en un disc anomenat pla eclíptic.

Astrònoms de la NASA han observat per primer cop de forma directa núvols de silicats presents a l'atmosfera d'un exoplaneta conegut amb el nom de YSES-1 c. Les dades han estat recollides pel telescopi espacial James Webb, que també ha revelat la presència de silicats procedents del disc circumplanetari que orbita al voltant d'un segon planeta del mateix sistema, YSES-1 b. Els resultats, publicats aquest dimarts a la revista Nature, representen un avenç significatiu en l'observació directa de la composició de l'atmosfera dels exoplanetes, així com dels processos que hi tenen lloc.

Fa més de 120 anys que un eclipsi solar total no enfosqueix abans d'hora el cel a Catalunya. Serà el pròxim 12 d'agost de 2026 que aquest fenomen astronòmic excepcional es deixarà veure, especialment a les Terres de l'Ebre i Lleida, sempre que els núvols ho permetin. Tot i que encara falta més d'un any perquè el dia es converteixi en nit per poc més d'un minut i mig, la Generalitat ja es prepara per ordenar el formiguer d'aficionats de l'astronomia que s'esperen a les zones “de visibilitat total”; és a dir, des d'on serà més fàcil observar l'eclipsi. Pendents de saber quins seran aquests punts, la ciutat més afortunada seria Roquetes (Baix Ebre).

El turisme astronòmic és una de les tendències que més han crescut entre els viatgers durant els últims anys, segons informa International Dark Sky Places. Tot un esdeveniment, tenint en compte que el 83% de la població mundial viu sota la contaminació lumínica, fet que representa un 23% de la superfície terrestre del món ubicada entre els 75 °N i els 60 °S. Una xifra que creix a un ritme d’un 2% anual, segons dades de la Fundació Starlight. D’altra banda, el CSIC ja havia posat de manifest el 2021 que la contaminació lumínica havia crescut al voltant d’un 50% en els últims vint-i-cinc anys. Per sort, encara existeixen més de 200.000 km² de territoris en més de trenta països amb cels protegits i acreditats per institucions internacionals, a més de la petició pública per incloure en l’Agenda 2030 la creació d’un nou objectiu de desenvolupament sostenible per garantir la qualitat del cel nocturn i l'accés a la llum dels estels, el #ODS18. Una reivindicació que va plantar la seva llavor el 2007, quan es va aprovar la Declaració Mundial en Defensa del Cel Nocturn i el Dret a Observar les Estrelles, coneguda com la Declaració de La Palma o Starlight.

La recerca de vida més enllà de la Terra ha dut els científics a explorar molts misteris, des del perquè dels plomalls de metà a Mart fins a la raó darrere els núvols de gas fosfina a Venus. Però, fins on sabem, els habitants de la Terra continuen estant sols al cosmos. Ara, però, un equip d'investigadors ha publicat el que es considera l'indici més sòlid fins avui de vida extraterrestre: no en el nostre Sistema Solar, sinó en un planeta enorme conegut com a K2-18b, que orbita al voltant d'una estrella situada a 120 anys llum de la Terra. Una anàlisi repetida de l'atmosfera de l'exoplaneta suggeriria l'abundància d'una molècula que a la Terra només té una font coneguda en organismes vius com les algues marines.

Els amants de la saga de La guerra de les galàxies deuen recordar les magnífiques postes de sol des de Tatooine, el planeta natal del protagonista Luke Skywalker, amb dues estrelles ponent-se a l'horitzó. Una estampa similar es podria apreciar des del planeta que astrònoms de la Universitat de Birmingham han detectat orbitant, per primer cop, al voltant d'un sistema binari de dues estrelles nanes marrons. L'aspecte més destacat, però, és que l'òrbita del planeta segueix una trajectòria polar amb una inclinació de 90 graus respecte del pla en què orbiten les estrelles.

L’agenda astronòmica de la primavera comença forta. Aquest últim cap de setmana de març, hem vist un dels esdeveniments més esperats de l’any: un eclipsi parcial de sol visible des de Catalunya. El fenomen ha començat lloc el dissabte 29 de març i s'ha pogut veure en alguns punts del país com la lluna mossegava lleugerament el sol.

L'energia fosca omple tot l'Univers i determina el ritme al qual s'expandeix. Ara, les dades de més de 15 milions de galàxies i quàsars, l’experiment DESI (de l’anglès Dark Energy Spectroscopic Instrument), que compta amb una forta participació catalana, revelen que aquest tipus d’energia podria haver anat variant amb el pas del temps.

Fins a 300 forats negres de massa intermèdia i 2.500 forats negres actius en galàxies nanes. Aquesta és la doble troballa d’un equip internacional de científics a través de l’Instrument Espectroscòpic de l’Energia Fosca (DESI, per les sigles en anglès), que podria ampliar la comprensió humana sobre l’Univers i preparar el terreny per a futures recerques sobre la formació de les galàxies.

Arriba un dels fenòmens més espectaculars de l’astronomia: el 12 d'agost del 2026 es produirà un eclipsi solar total que deixarà Catalunya a l'ombra. De fet, tot i que afectarà Europa, només serà visible a Islàndia, a l'Estat espanyol i en una part molt petita de Portugal. Serem tots uns privilegiats: l'eclipsi total només es podrà apreciar al nord de la península Ibèrica i les Illes Balears (els únics punts de l'Estat on l'ocultació serà completa).