Aquest 2026, les empreses i les marques personals ho tenen tot a un clic de ChatGPT: plans de màrqueting, contingut infinit per a xarxes socials, opinions, idees... Feina feta en un pim-pam. Tot sembla fàcil, ràpid i resolt.

En un moment en què tothom parla de marca personal, gairebé mai es parla del que realment la sosté: la coherència. Aquella alineació entre el que penses, el que sents, el que dius i el que projectes. La sintonia entre l’essència interna i la manera com t’obres pas al món.

El Tribunal Suprem ha acceptat que la paraula Donut és una marca registrada a Espanya i, per tant, que només pot ser utilitzada pel grup alimentari mexicà Bimbo, propietari de la marca, i no pas com a terme genèric per referir-se a les tradicionals rosques de brioixeria.

En els negocis, hi ha una temptació irresistible: voler-ho tot ara mateix. El client immediat, la venda ràpida, el compte corrent que es mou. És comprensible, perquè la pressió econòmica existeix. Però viure pensant només en els beneficis a curt termini és viure en carència. És conformar-se amb la flor d’un instant i renunciar als fruits abundants que podrien ser teus.

Avui vull compartir un article més profund, metafòric i inspiracional. Com a individus, com a marques personals i com a negocis, som inèdits per naturalesa. Igual que la selva amazònica, portes dins teu un món impossible de copiar. Abundància, bellesa indòmita i potencial en expansió impossible de replicar. Cada detall, cada element que conforma aquest ecosistema és únic i irrepetible.

“S’està patrimonialitzant la cuina catalana”, es queixava un cuiner. Feia referència al fet que el terme “Cuina Catalana” està registrat per una fundació privada, l’Institut Català de la Cuina, i per tant era qui podia regular qui el podia fer servir i en quines condicions. Dins el sector, diverses veus consideraven que era una marca que, d’entrada, no s’hauria de poder registrar. Si repassem com funciona el tema de la propietat i els registres, la cosa és una mica més complexa. Però la qüestió és que tot aquest garbuix ha estat resolt recentment per la Generalitat de Catalunya, a través d’un acord de cessió gratuït del terme. El dia 4 de juny va publicar al DOCG “l’acceptació de la cessió gratuïta de la marca Cuina Catalana, amb la finalitat que esdevingui un bé públic que permeti a les diverses administracions competents de fer-la servir per preservar i prestigiar el patrimoni gastronòmic de Catalunya”.

En els negocis —i en la vida— la coherència és clau per generar confiança i connexió. Però, què passa quan una marca sembla tenir doble personalitat?

Si tens una empresa o una marca pròpia, quantes vegades t'has trobat seguint els mateixos camins que tothom, copiant models de negoci i serveis o utilitzant les mateixes fórmules? Diverses, oi?

A Espanya els futbolistes són en general seguidors d'aquell consell que el dictador Franco sempre donava els que l'anaven a veure: "Faci com jo i no es fiqui en política". Per això, les paraules de la màxima estrella de l'Eurocopa, el francès Kylian Mbappé, fent una crida als joves a votar contra la ultradreta, han provocat un terrabastall considerable... a la premsa espanyola, perquè a la francesa, on aquest tipus de pronunciaments es veu amb naturalitat, no apareix a cap portada. Resulta curiós que les paraules de Mbappé siguin el tema principal de portada del Marca i l'As, però no n'apareix ni rastre a L'Équipe. I què diuen els màxims portaveus del madridisme? Doncs d'entrada sembla que no els hagi agradat gaire que el nou jugador del Reial Madrid "es fiqui" en política. El titular del Marca és inequívoc: "Mbappé entra en campanya". I l'avanttítol encara més: "El crac francès debuta avui i es fica en política".

El novembre del 1953, fa quasi 70 anys, sortia de la fàbrica de Seat el primer cotxe. Era un 1400, un model al qual van anar-ne succeint d'altres que també estaven batejats amb números, molts cops heretats de Fiat, la companyia italiana que les primeres dècades era el soci tecnològic de la companyia. Va arribar el 600, el model que, com diu el president de la companyia, Wayne Griffiths, "va posar Espanya sobre rodes", i d'altres mítics com el 1500, el 124, el 1430, i el 850, entre d'altres, i ja a la dècada dels 70 utilitaris com el 127 i el 133, i models d'un segment més elevat com el 131 i el 132, o d'altres més esportius com el 1200 bocanegra o el 128.

El Confidencial segueix complicant l'existència a Florentino Pérez. Aquesta vegada, els atacs que han sortit a la llum van més enllà dels terrenys de joc. Per una banda, el diari Marca, José Ramón de la Morena i Tomás Roncero són algunes de les figures dels mitjans que reben cops de Pérez. En aquesta nova filtració, el president del Reial Madrid posa en dubte la Quinta del Buitre i deixa en molt mal lloc Míchel, ara al Getafe. "És un entrenador dolentíssim”.

Hi ha una ampolla que en els últims mesos no paro de veure en aparadors de botigues de decoració, revistes i com a part de l’attrezzo de sèries de televisió. N’hi ha de tots els preus: dels nou euros als cent. En molts catàlegs, per cert, el recipient es considera “elegant”. No és que tingui un especial interès per objectes d’aquest tipus, però l’ampolla és tan lletja que, tenint en compte la seva insistència per aparèixer davant dels meus ulls, he pensat que darrere seu hi havia d’haver una bona història que justifiqués el despropòsit del disseny. 

Richard Nixon acaba el seu discurs i Nikita Khrusxov l’aplaudeix amb ganes. En poc menys d’un any un avió espia nord-americà serà abatut sobre territori soviètic i començarà la fase més tensa de la Guerra Freda. Però de moment les dues potències fan veure que s’entenen. La idea dels Estats Units és fer gala en l’entorn comunista dels avantatges tant del liberalisme com del lliure mercat, i omplen l’Exhibició Nacional Americana a Moscou de paradetes per demostrar-ho. Una part de la feina de Nixon, encara vicepresident del govern nord-americà, és fer que el mandatari soviètic Khrusxov visqui l’experiència capitalista en primera persona, així que en un moviment absolutament calculat el porta davant la parada de Pepsi perquè tasti la primera cola de la seva vida. És el 1959. Catorze anys més tard Pepsi es convertirà en el primer producte nord-americà fabricat i venut a Rússia.

Revés judicial per a Adidas. El Tribunal General de la Unió Europea ha confirmat l'anul·lació de l'EUIPO (Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea) i diu que la marca alemanya no pot considerar seves les tres ratlles amb què identifica els seus productes des dels anys 50.

No sé si va ser en un tuit o en un article, però l’altre dia vaig llegir que, tal com que anava la precampanya, de les pròximes eleccions al Congrés en sortiria un “hemicirc”.

El diari 'Marca' ha rectificat i, finalment, reconeix que el primer gol que va aconseguir el Barça contra l'Espanyol aquest cap de setmana passat és obra de Leo Messi. El xut de falta de l'argentí, abans d'entrar, va passar pel cap de l'espanyolista Víctor Sánchez, per la qual cosa el diari madrileny va donar l'autoria del gol, en pròpia porteria, al defensa de l'Espanyol. Aquesta decisió va aixecar molta polseguera entre els aficionats blaugrana, principalment perquè 'Marca' és el responsable d'atorgar el premi Pitxitxi i és, també, el representant de la Lliga a l'associació que concedeix la Bota d'Or, l'European Sports Media (ESM).

L’Ajuntament de Salt ha presentat “Salt es viu, Viusalt.cat”, una nova marca que neix amb l’objectiu d’esdevenir la principal eina promocional de la ciutat. Està formada per sis traços que dibuixen una S i cadascun explica els valors de Salt com a ciutat i de la gent que hi viu: és natura, és cultura, és esport, és associacionisme, és coneixement i són fires.

L'oficina espanyola de patents i marques ha desestimat inscriure com a marca Top Manta, tal com havia sol·licitat el sindicat de manters de Barcelona. El 'Butlletí Oficial de la Propietat Intel·lectual' indica com a motius de la denegació la "manca de capacitat per ser percebuda per part del públic com una marca, sinó com una forma de venda ambulant o de venda al carrer, principalment de productes d'imitació o falsificats, que solen coincidir amb el tipus de productes per als que es sol·licita el registre".

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de l'Ajuntament de Barcelona per registrar el nom de la ciutat com a marca col·lectiva. El consistori havia recorregut una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja va denegar la possibilitat que es fes servir la nomenclatura 'Barcelona' amb aquesta finalitat.