La ciutat de Girona es retroba, cada hivern, amb el batec arrelat del foc. Els Foguerons de Sant Antoni aterren a la capital gironina com un ritual que convoca memòria, trobada i comunitat. Una festivitat que té en Sant Antoni Abat –patró dels animals, la pagesia i el món rural– un referent simbòlic. Una presència que va més enllà de la devoció estricta i conjura la unió entre les persones i la seva terra.

Ni Dmitrovic, que ha fet una de les seves millors actuacions com a blanc-i-blau, ha pogut aconseguir que l’Espanyol guanyés el seu primer partit de l’any. Tot i que fa setmanes que s'ho mereixen, els periquitos no vencen des de fa 83 dies, onze jornades. Avui han tornat a perdre (2-1), en bona mesura perquè al començament de la segona part s’han quedat amb un menys a causa de l’expulsió de Pickel, autor del 0-1, arran d’una duríssima i innecessària entrada al mig del camp. I perquè De Burgos Bengoetxea ha donat per bo un gol de Pablo Torre clarament il·legal, precedit per una falta sobre Urko González. A les acaballes, Samu Costa ha signat la remuntada. Segon any consecutiu amb polèmica arbitral a Son Moix per als periquitos, a qui els està anant tot en contra des que va començar l'any.

Mirar el marcador i veure que el Barça ha guanyat per 3 a 0 el Mallorca pot fer pensar que el partit ha sigut fàcil. Res més lluny de la realitat. Els blaugranes han hagut de picar pedra i canviar de xip per sumar els tres punts i mantenir-se ferms a la primera posició de la Lliga. Els mallorquinistes han posat la por al cos a un Barça encallat que, gràcies a Rashford, ha trobat el camí correcte per sortir del laberint. Els gols de Lewandowski, Lamine Yamal i Marc Bernal ho han certificat.

En el seu primer any a l’elit, Jan Virgili (Vilassar de Mar, 2006) s’ha fet un nom entre els futbolistes més destacats de la Lliga. La seva velocitat i el seu desequilibri li han permès guanyar-se un lloc a l’onze inicial del Mallorca amb només 19 anys. Aquest dissabte el Barça rebrà el Mallorca (16.15 h), l'equip de Virgili, que complirà un dels seus somnis: jugar al Camp Nou. No jugarà amb la samarreta blaugrana, però vol seguir demostrant que està preparat per a Primera. “S’ha anat fent gran com a jugador cada temporada i ha agafat el punt de maduresa per entendre que volia ser professional i acabar d’explotar”, descriu Àlex Accensi, que el va entrenar al Juvenil del Nàstic, el seu pas previ a l’arribada al Barça.

Gabriel Janer Manila ha arribat als 85 anys amb un nou llibre acabat de sortir del forn, Galeria de solituds (Nova Editorial Moll, 2025), i diversos projectes al cap. La trajectòria de l'escriptor mallorquí, nascut a Algaida l'1 de novembre del 1940, ha estat una de les més prolífiques i reconegudes de la seva generació, i ha rebut premis com el Josep Pla (el 1971 amb Els alicorns), el Sant Joan (Els rius de Babilònia, 1984), el Carlemany (Els jardins incendiats, 1997) i el Ramon Llull (Tigres, 2007).

Cada vegada que comença un any, apareixen els bons propòsits. Alguns aposten per apuntar-se al gimnàs, d'altres es juren a si mateixos que aquest cop sí que deixaran de fumar i fins i tot n'hi ha que faran tot el possible per estalviar. El Girona el que vol és guanyar partits. Desitja canviar perquè és el requisit obligatori si espera continuar a la Primera Divisió. Ho va fer en l'estrena del 2026 a Mallorca, gràcies a la parella ucraïnesa formada per Tsygankov i Vanat (1-2). Els seus gols treuen el Girona del descens.

Als seus múltiples motius de preocupació, Pedro Sánchez n'hi pot afegir un altre: l'Ajuntament de Palma l'acaba de declarar persona non grata a la ciutat. Ho ha fet la majoria que hi governa, formada per PP i Vox, i per iniciativa –esclar– del partit d'Abascal.

Un gran creuer, el MSC Splendida, va rescatar diumenge a la tarda a prop de l'illa de Cabrera, al sud de Mallorca, els 19 ocupants d'una pastera a la deriva. Eren setze homes, una dona i dues criatures que va traslladar al port de Barcelona, cap on es dirigia el vaixell. A un dels nens el van haver de traslladar de seguida a l'Hospital del Mar perquè tenia febre a causa del contacte amb l'aigua freda, i també hi van portar dues persones més que requerien atenció mèdica, però a la resta els han dut al centre de detenció de la Verneda.

Totes les vides tenen, en la infantesa o en la primeríssima joventut, episodis fundacionals que no s’esborren per molt de temps que passi. Són episodis impactants i formatius, que forgen la personalitat perquè t’ajuden a perfilar una concepció de la vida i una visió del món, a descobrir el bé i el mal (a definir el sentit del que és just i del que és injust), i, també, a familiaritzar-te amb una perplexitat travessada d’inquietuds i meravelles que ja no t’abandonarà fins que et moris. El poeta i traductor mallorquí Miquel Àngel Llauger (Palma, 1963) ha agafat dos d’aquests episodis i els ha convertit en literatura al seu nou llibre, Díptic de la balena.

Aquest Espanyol és capaç de tot. Després de 40 minuts molt bons contra un Mallorca amb l’aigua al coll, i de posar-se 2-0 al marcador, dues decisions de l’àrbitre Hernández Hernández van capgirar la dinàmica d’un partit que semblava sentenciat per al conjunt revelació de la temporada. Però ni la polèmica expulsió de Pere Milla abans del descans ni el 2-2 de Muriqi van poder amb els de Manolo González, que amb un menys i en un exercici brutal de resistència van trobar el 3-2, de Kike Garcia de penal, per establir-se a la tercera posició i igualar a punts el FC Barcelona. El Madrid, amb dos més, és el líder i el pròxim rival dels blanc-i-blaus, al Bernabéu.

A Agafa la teva creu, nou poemari d'Antònia Vicens (Santanyí, 1941), se senten "arreu ecos d'una batalla cruenta", els tancs avancen amb botxins solitaris a dins i les aus rapinyaires "treuen els ulls als combatents" per fer-hi els seus nius. L'omnipresència de la lluita, la sang i la guerra conviu amb l'esperit humà de supervivència i la reivindicació de paraules com "redempció" i "memòria". Un cop més, l'autora mallorquina aconsegueix esgarrifar el lector amb un recull de versos compacte i dens que publica LaBreu, igual que Tots els cavalls (2017) i Pare què fem amb la mare morta (2020).

Després de vint-i-cinc anys treballant com a publicista, Glòria de Castro (Caldes de Montbui, 1974) va traslladar-se de Madrid a Llubí (Mallorca), on es dedica, a terços, a escriure, a la família i al Brut, restaurant fundat per la seva parella, el xef Eduardo Martínez-Gil. De Castro, que va guanyar el premi Llibreter l’any 2022 per L’instant abans de l’impacte, va publicar al juny la seva segona novel·la, Els temples solemnes (Periscopi, 2025).

El títol d'aquesta peça no és gens enganyós. Vaig trucar a un mallorquí amic de la casa, l'escriptor Sebastià Alzamora, i li vaig preguntar on em portaria a menjar si fos a Mallorca i tingués ganes de menjar frit mallorquí, arròs brut o porcella rostida. I no va dubtar ni un moment a fer-me una llista suculent per sucar-hi pa. Així que la fem pública en cas que visiteu Mallorca, hi aneu sovint o, encara millor, sigueu mallorquins.

Empresaris de restauració i hostaleria de Mallorca acomiaden treballadors en plena temporada turística. Intenten justificar-ho amb l'argument que enguany hi ha menys turistes, cosa que no es pot creure ningú perquè les dades d'Ibestat i de l'INE deixen clar que l'estiu del 2025 segueix la mateixa línia que el del 2024; és a dir, es fan miques tots els rècords turístics. De fet, enguany, justament, la despesa creix encara més que el nombre de turistes. En concret, i només a Mallorca, entre gener i juny han arribat a l'illa quasi sis milions de turistes (un 3,7% més que l'any passat), que han fet una despesa de 6.712 milions d'euros, una xifra que representa un augment del 6,7% respecte de l'any anterior. 

Tots els partits mallorquins han votat a favor de mantenir les subvencions perquè els comerços retolin en català, excepte Vox, que deu fer temps que no trepitja Barcelona, o sabria, ja, que això és, sobretot, una manera d’evitar que tot estigui en anglès. Toni Gili, que n’és portaveu, ha fet servir una frase florida i reveladora: “És tan immoral que el PSOE gasti diners en putes i cocaïna com que vostès votin a favor d’aquestes subvencions”. Deixem de banda que en aquesta frase hi ha dos nivells de llenguatge. Jo li recomanaria, si li fes oratòria, que s’ha de dir o bé “putes i clenxes” o bé “prostitutes i cocaïna”. Podem li ha retret que va ser soci de l’empresa Terracor, que es veu que en rebia, d’ajudes per retolar en la llengua del dimoni. Jo trobo, en fi, que aquest detall és un acte de coherència. 

A la recepció d'estiu dels reis d'Espanya al Palau de Marivent, a Mallorca (un esdeveniment social que no tenim espai ni talent per elogiar com es mereix), Gabriel Le Senne va compartir amb el rei Felip VI la seva preocupació per la baixa natalitat a les Balears: “els mallorquins anem a l'extinció”, va dir, primer davant del monarca i després a les càmeres i als micros de la premsa. Per als lectors que no n'estiguin al cas, Le Senne és el president del Parlament illenc, i recentment també ha estat digitat com a president de Vox a les Balears, de manera que intentava estrenar-se en el nou càrrec amb una conversa d'estadista. També està pendent de judici per delicte d'odi, després de la famosa enrabiada en què va esqueixar la foto d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, comunistes i sindicalistes assassinades pel feixisme durant la Guerra Civil. Le Senne pensa que els mallorquins ens extingim perquè les dones mallorquines tenen pocs fills i arriben, en canvi, molts immigrants. La realitat, però, és que el perill d'extingir-nos el tindrem si el seu partit arriba a obtenir més poder del que ja té. I alguns, d'extingir-nos abans que d'altres.

Som a mitjans del mes de maig i Mallorca ja mostra signes contundents de massificació i saturació. Els veïns del bell poble de Sóller, a la serra de Tramuntana, van iniciar l'abril passat una campanya, Welcome to Sollerland, a la qual s'han afegit una desena de municipis més, tots amb el mateix problema: l'arribada massiva de turistes (no d'immigrants: de turistes) impedeix als residents fer vida normal, fins al punt que desplaçar-se a peu pels carrers es converteix en una odissea. Són Valldemossa, Santanyí, Artà, Inca, Alcúdia, Caimari, Campanet, Pollença i Banyalbufar, com informa RTVE a les Balears. Les campanyes afegeixen el sufix land al darrere del nom del municipi i divulguen imatges creades amb intel·ligència artificial en què es veuen llocs saturats de turistes amb un aborigen que sosté davant del pit un cartell de cartró com els dels captaires: “Jo abans venia aquí a prendre un cafè”, “Jo abans podia venir a comprar en aquest mercat”, “Jo abans podia fer un capficó en aquesta cala”, etc.

Sala Augusta, el primer dels dos poemes –emocionants i escruixidors– que conté el nou llibre de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), comença amb una pantalla de cinema on es projecta la imatge d'un vaixell amarrat al port de Palma. El feix de llum proposa un viatge fins a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. El lector no triga a saber que aquell vaixell, el Jaume I, va ser convertit pels falangistes en presó durant unes setmanes de 1936. També el cinema on es projecta la pel·lícula havia estat, durant la guerra, "una presó per tancar-hi els rojos", coneguda amb el nom de Can Mir, perquè era propietat d'una família de falangistes que portava aquest cognom.

L'actualitat furiosa no ens hauria de fer oblidar massa de pressa. En alguns casos, no ens ha de fer oblidar mai. Diumenge passat, un comiat multitudinari al cementiri del seu Montuïri natal va servir de reconeixement a l'admirable trajectòria política i social de Pere Sampol, mort divendres als 73 anys. Sampol havia estat un dels protagonistes de la vida política de Mallorca i les Balears durant les darreres dècades, i en particular un referent imprescindible del mallorquinisme d'esquerres (o el nacionalisme d'esquerres a Mallorca, tot i que particularment mai m'ha agradat parlar de nacionalisme, com si el nacionalisme que hem de sofrir cada dia no fos l'espanyol). En qualsevol cas, un dels defensors més destacats que hi ha hagut en aquestes Illes d'uns ideals ben concrets i definits: defensa de la llengua i la cultura catalanes, defensa del medi ambient i el territori, lluita contra les desigualtats socials. A partir d'aquests fonaments, Pere Sampol va ser capaç de construir un discurs progressista sòlid, coherent i inclusiu, amb els peus ben posats damunt un coneixement profund de la realitat social mallorquina i el cap obert al món.

“Me n’havia d’anar de viatge i se’m va aturar el cor”, explica Aina Ramis. Té 57 anys i fa més de dues dècades que conviu amb l’amiloïdosi transtiretina, coneguda com a malaltia d’Andrade. Des que els metges li van diagnosticar a la seva mare, els familiars directes van viure amb el neguit de saber si n’eren portadors i si podien desenvolupar la patologia. I així va ser en el seu cas. Ha perdut visió i duu un marcapassos. Els doctors Juan González, Eugenia Cisneros i Inés Losada, coordinadors de la Unitat Multidisciplinària d’Amiloïdosi per Transtiretina de l’hospital de Son Llàtzer, a Mallorca, expliquen que en els darrers 23 anys a les Balears s’han identificat 308 portadors de les mutacions d’Andrade i que aproximadament la meitat tenen símptomes. On hi ha més casos és a Mallorca i, de fet, prop del 33% dels casos de l’Estat són a aquesta illa, on la malaltia es considera endèmica.