Cada edició del Wildlife Photographer of the Year confirma per què és una referència mundial en fotografia de natura. El certamen reuneix les millors mirades al món i la complexitat i la bellesa de la fauna salvatge, sovint poc accessible als nostres ulls.

De què serveixen els petons? Quina funció biològica pot tenir un morreig? O és una funció evolutiva? Són preguntes que és poc probable que et passin pel cap mentre veus Burt Lancaster i Deborah Kerr sobre la sorra de la platja en la mítica escena de D'aquí a l'eternitat. Però és la pregunta que es van fer uns científics d'Oxford, i que els ha portat a investigar l'historial petonejador d'algunes espècies animals, especialment els primats.

Dia de dol al Zoo de Barcelona. La Susi, l'elefanta africana més longeva del parc i una de les més velles d'Europa, ha mort aquest divendres. Es calcula que tenia més de 55 anys i superava així l'esperança de vida mitjana de les elefantes quan estan en captivitat, que se situa en 39 anys. Feia 23 anys i mig que la Susi havia arribat al zoo després d'una vida difícil. De jove havia sigut capturada a la natura per ser exhibida en un circ, i abans d'arribar al Zoo de Barcelona havia passat pel Safari Park Vergel d'Alacant. A conseqüència de la mort de la Susi, el zoo romandrà tancat aquest divendres.

L’any 1975, després d’una conferència sobre ADN recombinant a Asilomar, Califòrnia, va entrar en vigor una moratòria –autoimposada i àmpliament acceptada pels experts– per donar temps a avaluar els riscos de la nova tecnologia, que permetia per primera vegada barrejar el material genètic d’espècies diferents i crear així organismes modificats, els anomenats transgènics. Les aplicacions potencials eren fabuloses, com també ho era la possibilitat de generar desastres inimaginables. Calia valorar bé les conseqüències d’usar el coneixement que s’havia adquirit i acordar unes regulacions mínimes que tothom estigués d’acord a seguir.

Els veïns de Normanby, una població de l'est del Regne Unit, fa temps que alerten que viuen amb rates de "la mida d'un gat". Concretament, un treballador de control de plagues a finals de juliol va capturar dins d'un habitatge una rata de 56 centímetres de llarg i, després que les autoritats atenguessin les demandes dels ciutadans, els regidors de Normanby han confirmat el pitjor: aquest no és un cas aïllat.

Després de passar, com a mínim, tres dies lligats i tancats en un cotxe abandonat a la muntanya de Tor, al Pallars Sobirà, quatre gossos han estat alliberats i traslladats a unes instal·lacions privades del municipi a l'espera de portar-los a una protectora d'animals. Segons han explicat a l'ARA fonts del cos d'Agents Rurals, l'operatiu per alliberar els animals es va posar en marxa aquest dimarts després que un veí del municipi alertés a través d'una trucada al 112 que els animals feia diversos dies que estaven tancats a l'interior del vehicle. 

Les hores abans de donar un incendi per controlat es fan molt llargues i angunioses, però és quan s'apaguen les flames que comença una cursa de llarga distància perquè torni a renéixer vida de les cendres. En el cas de l'incendi forestal de Paüls (Baix Ebre), un terç del sòl cremat forma part del Parc Natural dels Ports, una zona d'alt valor ecològic. Les flames van calcinar més de 2.360 hectàrees de zona forestal, de les quals més d'un miler formen part d'aquest espai protegit; un sistema amb una gran biodiversitat, perquè hi viuen centenars d'espècies animals i vegetals. Arran d'aquest foc, què se n'ha fet?

Hi ha ximpanzés que es curen les ferides amb herbes medicinals. Els suricates tenen tradicions locals depenent del grup a què pertanyen, igual que les cotorres argentines, que a Madrid fan niu als cedres, però a Barcelona prefereixen les palmeres. Les balenes geperudes aprenen càntics que van modificant, els catxalots varien de dialecte depenent de la zona, i les orques es coordinen per produir les onades que fan que les foques caiguin de les pannes de glaç. Fins i tot els invertebrats adquireixen coneixements i els transmeten a la seva comunitat. Per exemple, les mosques de la fruita encomanen a les cries les seves preferències sexuals.

Sota la taula de la Paulina a les oficines de Purina (Nestlé) no només hi ha la seva motxilla. Als seus peus, estirada en una manta grisa i amb un bol de pinso al seu abast, hi ha la seva pomerània, la Luna. És la tercera vegada que la Luna i ella passen la jornada laboral juntes: entren juntes per la porta principal, pugen juntes a l’ascensor, s'asseuen juntes a la taula, van juntes a les reunions, i surten juntes durant els descansos (ara passejos) i a l’hora de dinar. I la Luna no està sola: és un dels cent vint gossos que tenen acreditat l'accés a les oficines de l’empresa d'Esplugues de Llobregat.

Les càmeres que els Agents Rurals tenen escampades arreu de Catalunya han permès detectar una situació que fins ara era poc habitual: un linx ibèric (Lynx pardinus) en llibertat en terres catalanes. El descobriment arriba un any després que el linx passés d'animal en perill d'extinció a espècie vulnerable dintre la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa.

La policia local de Roda de Berà, al Tarragonès, ha detingut un home de 47 anys per agredir sexualment de forma continuada cinc animals de dues granges del municipi i provocar fins i tot la mort d'una ovella. L'arrest es va produir aquest dimecres per un delicte de maltractament animal, tot i que la investigació es remunta a finals de l'any 2022. Va ser llavors que la propietària d'una de les dues granges va alertar del fet que dos dels seus animals presentaven lesions greus als genitals.

Corine Pelluchon (Barbezieux-Saint-Hilaire; França,1967) és doctora en filosofia per la Universitat de La Sorbona de París i professora a la universitat París-Est-Marne-La Vallée. Experta en bioètica i defensora dels animals, entre les seves publicacions destaquen llibres com Manifesto animalista o Ética de la consideración.

Un veterinari es suïcida a la mateixa clínica, de nit, al final d’un dia de feina especialment dur. Sense haver intuït res, el seu company de feina es troba l’endemà una nota de comiat enganxada a la porta i el mort a l’altre costat, que s’ha pres els mateixos fàrmacs que administrava als animals moribunds, per acabar amb ells.

5.30 am, Khàrkiv, Ucraïna. Dos homes amb armilles i cascos antibales entren en un minibús. El Maksym té 36 anys i el Ruslan, 42. Estan a punt d'entrar a l'infern de la guerra a l'est d'Ucraïna. Els animals també pateixen la guerra. I en aquest punt, milers d'animals s'han quedat atrapats sense ningú que en tingui cura. L'automòbil està carregat de gàbies, medicaments i altres equips especials per atrapar i rescatar animals. Durant el darrer viatge d'aquest comboi a Vovchansk, regió de Khàrkiv, els activistes van estar a punt de morir quan un dron rus va llançar un míssil que va explotar a 3 metres del cotxe. Les finestres van saltar pels aires i els rescatadors van resultar ferits, però van aconseguir escapar de la zona de bombardeig i salvar gairebé quaranta animals. Desafortunadament, un gos pastor anomenat Jesse no va sobreviure, i com es va determinar més tard en una clínica veterinària, va morir d'un atac de cor causat per l'estrès i la por que havia patit.

Una a una, les portes de les caixes s'obren i cinc guineus àrtiques s'endinsen en el paisatge nevat.

El tití comú és molt xerraire. Aquest petit mico, oriünd de l'Amèrica del Sud, fa servir un seguit de sorolls, xiulets i trins per defensar el seu territori, assenyalar el descobriment d'aliments, advertir del perill imminent i trobar membres de la família amagats pel dens fullatge del bosc. Però els titís també s'adrecen a diferents individus fent servir etiquetes similars als noms que fem servir els humans, segons una investigació publicada a Science. Aquesta troballa converteix aquesta espècie en els primers primats no humans coneguts que utilitzen etiquetes vocals semblants a les de les persones.

El Zoo de Barcelona, un espai ple de vida per redescobrir, continua transformant-se cap a una casa de conservació de la biodiversitat del planeta, recerca científica i sensibilització cap als animals, amb el benestar animal com a prioritat. Circuits educatius per sensibilitzar els infants i adolescents, i nous espais per protegir els animals en perill d'extinció, són algunes de les novetats que ha anat implementant el Zoo de Barcelona, que cada dia es reinventa per dur a terme la tasca de conservació de la fauna alhora que cuida tots els seus habitants.

Feia quinze anys que no se'n veia cap focus a Catalunya, però la malaltia de la llengua blava ja afecta una vintena d'explotacions ramaderes en vuit comarques. El primer cas es va detectar fa unes setmanes en una granja d'ovelles i cabres a Vilademuls, al Pla de l'Estany, i aquest dimarts els veterinaris del departament d'Acció Climàtica n'han registrat de nous a granges de l'Alt i el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Maresme, Osona i el Ripollès. Així ho confirmen des del Laboratori Central de Veterinària d'Algete, a Madrid, centre de referència en aquests diagnòstics.

La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha anunciat aquest dijous la fita més important de la conservació mediambiental europea assolida fins ara: el nom del linx ibèric (Lynx pardinus) s’ha esborrat de la llista d’animals en perill d’extinció. Després de dues dècades d’actuacions per reintroduir el mamífer a Espanya i Portugal, aquest depredador passarà a considerar-se una espècie vulnerable, que necessitarà encara protecció, però que ha sortit del llindar de màxim perill. És el primer cop que la UICN rebaixa de categoria un mateix animal: el 2015 ja va sortir de la classificació d’espècie en perill crític d’extinció.

Es necessita molta energia per fer créixer un nadó, només cal preguntar-li a qui hagi estat embarassada. Però justament ara els científics han descobert la quantitat exacta d'energia. En un estudi publicat a la revista Science, investigadors australians calculen que un embaràs humà exigeix gairebé 50.000 calories alimentàries al llarg de nou mesos. Això equival a uns 50 pots de mig litre de gelat i és molt més del que esperaven els investigadors.