En països com l'Índia i la Xina, la farmacèutica Novo Nordisk està a punt de perdre la patent protectora per al seu fàrmac estrella per aprimar-se, cosa que obre la porta a noves versions a un preu més baix. Venuts sota el nom comercial d'Ozempic i Wegovy, aquests supervendes passaran a ser genèrics aviat en països que concentren entorn del 40% de la població mundial, un fet que s'associarà a un descens en el preu d'un producte que fins ara ha estat inaccessible per a la majoria, excepte per a la gent amb més recursos econòmics. Les primeres versions genèriques s'espera que arribin a l'Índia, però també n'arribaran de noves a la Xina, el Canadà, el Brasil, Turquia i Sud-àfrica en els pròxims mesos. "La disponibilitat d'aquests medicaments, restringits als països d'alts ingressos i a persones molt riques, es democratitzarà amb els genèrics", afirma Leena Menghaney, activista a Nova Delhi centrada en l'àmbit de l'accés a tractaments mèdics.

Nevin Cohen (Brooklyn, Nova York, 1962) és expert en polítiques públiques alimentàries i director de l'Urban Food Policy Institute –pertanyent a la Universitat de la Ciutat de Nova York–, i advoca per les accions que puguin portar a una alimentació més igualitària, sostenible i saludable. Visita Barcelona per participar en el primer congrés internacional de l'observatori FARO sobre el futur de l'alimentació, celebrat a la Universitat de Barcelona, on queda meravellat pel seu edifici històric. “Que bonic deu ser estudiar aquí” diu, fent una foto al claustre.

El nom de Juan Maeso s'associarà per sempre a un dels casos de negligència mèdica més greus i complexos a l'Estat, tant pel modus operandi com per l'elevadíssim nombre de víctimes. L'anestesista va ser condemnat a 1.933 anys de presó per haver contagiat d'hepatitis C prop de 300 pacients als anys 90 a València. Segons ha confirmat aquest dimarts a Efe el seu advocat, Miguel Ferrer, Maeso va morir dilluns a l'hospital després d'una llarga malaltia que, de fet, li va permetre quedar en llibertat condicional l'any 2023 després d'haver complert quinze anys a la presó.

A Assistència Sanitària, metges i usuaris lideren un model cooperatiu sanitari únic. El criteri mèdic, la qualitat assistencial i la relació humana són els pilars sobre els quals es consolida el seu univers mèdic. Es tracta d'un model sanitari cooperatiu on els metges exerceixen la medicina amb plena llibertat professional, articulat a través de serveis exclusius, especialitats pròpies i un centre hospitalari de referència: l'Hospital de Barcelona.

L'any 2022 l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD) va inaugurar el Pediatric Cancer Center de Barcelona (PCCB), un centre internacional amb capacitat per atendre més de 400 casos nous de càncer infantil a l'any. Aquell mateix any va crear-se un circuit per a famílies procedents del Perú, la majoria molt vulnerables i desesperades per la situació dramàtica dels seus fills, que arribaven a Catalunya per rebre tractament al servei d'oncologia de l'hospital. Ara el departament de Salut pretén posar-hi fi: han detectat fluxos regulars de pacients a l'SJD, que és un centre públic de titularitat privada, però també arribades de pacients d'altres nacionalitats al Vall d'Hebron i l'Hospital de Sant Pau, i volen regular-ho.

Investigadors catalans han identificat els tres primers casos al món d'una malaltia genètica hereditària en fills fecundats amb un únic donant d'esperma anònim. Professionals del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, en col·laboració amb el servei d'al·lergologia de l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida i l'Institut de Recerca Biomèdica (IRBLleida), han identificat tres casos d'angioedema hereditari, un trastorn minoritari i greu que es caracteritza per l'acumulació de líquids fora dels vasos sanguinis –que provoquen la inflamació de la cara, les mans, els peus, les extremitats, els genitals, el tracte intestinal o la via respiratòria superior–, en els fills de tres dones que van recórrer a la reproducció assistida.

La vida de l'Aina, i també la de la seva família, va canviar de cop quan només tenia sis anys per culpa d'un tumor al cervell. Tot i que era benigne, afectava funcions vitals com la vista i van caldre tres operacions i diverses sessions de radioteràpia per eliminar-lo. Vuit anys després, encara ha de passar controls rutinaris a l'hospital, li fan proves mèdiques amb freqüència i està aprenent a conviure amb unes seqüeles que arrossegarà tota la vida. A causa del tumor ha quedat cega i té diverses malalties cròniques que afecten el seu dia a dia i la seva autonomia. A l'escola li han adaptat les classes i el material educatiu perquè pugui seguir el ritme dels companys, té una professora de suport que l'ajuda a l'aula, i a casa tots s'ajusten a ella i a les seves necessitats per posar-li les coses més fàcils. La seva mare, l'Anna, explica que, malgrat les seqüeles que li ha deixat el tumor, fan tot el que poden per acompanyar-la en aquesta nova vida, que volen que sigui el més normal possible.

Recollir una nevera amb mostres de sang d'un hospital amb un dron per transportar-la cap a un altre i, així, guanyar temps i connectivitat. Aquesta és la demostració que s'ha fet aquest dimarts a l'Hospital Comarcal del Pallars, provant el que serà el primer corredor de transport sanitari amb drons de l'Estat. El projecte, liderat pels departaments de la Presidència i Salut, es posarà en marxa aquest estiu entre aquest centre hospitalari, a Tremp, i l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, on s'han enviat les mostres, amb l'objectiu de millorar els temps de resposta i l'equitat territorial a l'hora d'enviar bosses de sang, fàrmacs o material mèdic de petites dimensions a zones rurals o de muntanya.

Una investigació de la Clínica Mayo constata que les dones pateixen els canvis cerebrals relacionats amb la malaltia de l'Alzheimer fins a vint vegades més de pressa que els homes, i ho atribueix a la presència descompensada d'una proteïna que s'associa amb el Parkinson, l'alfa-sinucleïna (α-sinucleïna). En un article publicat a JAMA, els investigadors no van observar aquest patró en el cas dels homes quan es combinen els mateixos factors. Segons l'estudi, aquesta interacció podria ajudar a explicar per què les dones representen la majoria de persones afectades per l'Alzheimer –entre el 60% i el 70%– en països com els Estats Units, un comportament que també es dona a Espanya o a Corea del Sud, entre d'altres, i en què també influeixen variables com l'esperança de vida o factors hormonals i socials.

Aquest dimarts, la consellera de Salut, Olga Pané, ha condicionat la reforma sanitària a l'aprovació dels comptes públics del 2026, que projecten 13.501,8 milions d'euros per al seu departament. Això inclou partides per augmentar, per exemple, la dispensació de medicaments hospitalaris que permeten cronificar malalties que fa uns anys eren pràcticament una sentència de mort, com alguns tipus de càncer o algunes malalties cardiovasculars. El projecte de pressupostos del Govern, que augmentaria un 17,6% la partida sanitària respecte al 2023 —l'últim aprovat encara amb el govern de Pere Aragonès—, també incrementa la despesa per a l'atenció primària i per a l'atenció a la salut mental, que la consellera ha descrit com dues prioritats de la cartera.

Una de les primeres coses que van canviar a casa la Diana i el Carlos van ser els productes de cosmètica diària, com ara desodorants, xampús, sabons de mans i gels de dutxa per opcions més saludables. A poc a poc van substituir els utensilis de la cuina: van llençar ampolles d'aigua i carmanyoles de plàstic per comprar-ne d'acer inoxidable i vidre; després va ser el torn de les paelles, amb versions sense antiadherents, i cullerots de fusta per reemplaçar els de silicona que tenien. A més, van implementar el rentat de mans freqüent.

La miopia s’ha disparat en les últimes dècades i s’ha convertit en un problema global. Cap a l’any 2000, afectava aproximadament un 23% de la població mundial, però les projeccions indiquen que el 2050 gairebé la meitat de la humanitat podria tenir miopia. En tot cas, aquest augment tan accelerat de la miopia podria tenir més a veure amb com fem servir la vista en interiors que no pas amb l’ús de pantalles. Així ho indica un estudi del SUNY College of Optometry, publicat a la revista Cell Reports. Concretament, els investigadors expliquen que mirar molt de prop en entorns amb poca llum provoca que la retina rebi menys estímul, fet que podria afavorir la miopia.

"La ultradreta i la dreta ultra han anunciat el final d'aquest govern des del primer dia. Ara, a més, difonent falsos rumors sobre la meva salut". Així s'ha expressat aquest dijous Pedro Sánchez en un missatge a la xarxa social X en què ha desmentit que estigui malalt. El president espanyol ha reaccionat després que el mitjà d'extrema dreta Libertad Digital, propietat de Federico Jiménez Losantos, hagi publicat suposades informacions aquesta setmana que afirmen que pateix una "afecció cardiovascular". Una teoria que la diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo va amplificar aquest dimecres al Congrés.

Dedica un minut a reflexionar sobre com creus que serà l'última dècada de la teva vida. En quina forma física t'agradaria estar? Quines activitats t'agradaria poder continuar fent? Encara que no hi ha cap manera de predir la teva salut futura, existeixen diverses proves senzilles que pots fer per avaluar la teva força, potència, forma cardiovascular i equilibri actuals, i tot això influirà en les teves capacitats físiques a la llarga. Aquest tipus de tests s'associen a la longevitat i la vida independent. També són moviments que molta gent vol poder continuar fent durant la seva vellesa, com ara estirar-se a terra per jugar amb els nets, o bé caminar per viatjar i poder explorar noves ciutats a peu.

Alba Cuberas, metge de família al CAP Manresa-4, visita un pacient per un intens dolor a l’esquena; li dona una baixa curta i medicació antiinflamatòria, però no hi ha millora. Amb una radiografia, el reumatòleg recomana fer rehabilitació. “Però ningú li truca. El visito un cop al mes, i ja en fa dos que em diu que no ha començat les sessions”, diu. A Sant Pol de Mar, Martín Cebollada sospita que un pacient podria patir una hèrnia discal, i per sortir de dubtes, demana que li facin un TAC. L’espera és de sis mesos. “Però té un dolor incapacitant i no puc saber del cert com és de greu; no pot anar a treballar”, afirma.

El nombre de nadons afectats a l'Estat pel consum de llet possiblement contaminada –i ja retirada a una vintena de països– per contenir la toxina cereulida s'enfila a 41, tretze dels quals han hagut de ser hospitalitzats. Tots ells han rebut l'alta, si bé un va necessitar ingressar en una unitat de cures intensives (UCI) per simptomatologia gastrointestinal i infecció respiratòria, ha informat aquest dijous el ministeri de Sanitat. De fet, el govern espanyol ja ho ha comunicat al Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC), segons queda recollit en el seu butlletí setmanal d'alertes de salut pública.

La sanitat catalana està en crisi i s’enfronta a una sèrie de reptes genèrics importants: el canvi climàtic, la globalització, les noves tecnologies i la intel·ligència artificial, a més d’alguns de més específics com la insuficiència pressupostària, la manca de personal mèdic i d’infermeria i els canvis demogràfics.

El sistema sanitari nord-americà obliga moltes persones a endeutar-se per poder rebre tractament mèdic. Per aquest motiu hi ha famílies que acaben posant en marxa campanyes de micromecenatge a través de webs com Go Fund Me per afrontar les despeses mèdiques. Un dels donants anònims d'aquestes campanyes és un dels protagonistes de la comèdia The Big Bang Theory, Kunal Nayyar, que durant 12 temporades va interpretar el personatge de Rajesh Koothrappali. Segons ha revelat en una entrevista al diari britànic iNews que ara s'ha fet viral a les xarxes, una de les seves aficions és utilitzar la fortuna que va fer amb la sèrie per ajudar causes que li semblen importants. "Els diners m'han donat la més gran de les llibertats i el regal més gran és la capacitat de retornar, de canviar la vida de les persones", assegura l'actor, nascut al Regne Unit però instal·lat als Estats Units des de fa anys.

L'efecte de la immunoquimioteràpia —el tractament que combina la quimioteràpia i la immunoteràpia— en els pacients amb càncer de pulmó avançat canvia depenent de si s'administra al matí o a la tarda. De fet, sol ser més eficaç durant la primera part del dia. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi pioner publicat a la revista Nature Medicine, que va agafar com a mostra fins a 210 pacients amb càncer de pulmó avançat. L'assaig ha demostrat que rebre el tractament abans de les 15 hores frena més la progressió de la malaltia que si es fa a la tarda. Els investigadors destaquen que aquest simple ajust en la programació de les infusions representa una estratègia eficaç i sense costos addicionals que podria implementar-se immediatament en la pràctica clínica per millorar els resultats oncològics.

Ribera Salud, l'empresa concessionària de la gestió de l'Hospital Universitari del Vinalopó, que dona servei a l'àrea de salut de les ciutats valencianes d'Elx, Crevillent i Asp, hauria reutilitzat material sanitari per estalviar-se diners. Així es desprendria d'un correu electrònic revelat aquest dimecres per Eldiario.es. En l'escrit –que té data del 6 d'octubre del 2025 i va adreçat als caps de l'hospital públic de la localitat madrilenya de Torrejón, que gestiona la mateixa companyia–, la cap d'auditoria ordena seguir l'exemple del centre sanitari valencià i, prèvia desinfecció, reutilitzar catèters d'electrofisiologia, que és un material d'un sol ús si no l'esterilitza una empresa especialitzada. De fet, ara fa gairebé un any, l'Hospital de Bellvitge va posar en marxa el primer circuit de recondicionament de catèters d’electrofisiologia a Catalunya en col·laboració amb una companyia externa.