La diabetis tipus 1 és una malaltia autoimmune, crònica i greu que, tot i no ser minoritària, és una gran desconeguda socialment. Més de 166.000 persones la pateixen a Espanya, 26.000 de les quals a Catalunya. Es tracta d’una malaltia que no tan sols afecta els pacients que la pateixen, que estan obligats a controlar diàriament els seus nivells de glucosa, fins i tot mentre dormen, o a injectar-se insulina cada dia, sinó que també afecta les seves famílies.

Una persona jove, d'uns 40 anys, i aparentment sana perd la consciència inesperadament i cau a terra. Potser havia patit palpitacions, marejos o dolor al tòrax just abans de desplomar-se, però probablement no ha tingut temps d'explicar-ho. Ja no té pols i li cal una reanimació cardiopulmonar. En uns pocs minuts, però, perd la vida. Es conclou que ha patit una mort cardíaca sobtada.

Investigadors de l’Imperial College London i la Universitat de Zhejiang (Xina) han creat un polímer –una molècula gran– que permet que la insulina es pugui aplicar sobre la pell com una crema o un pegat, travessi la barrera cutània i arribi a la sang sense que calgui una agulla. La investigació, publicada a la revista Nature, s’ha provat en ratolins i porcs i els seus impulsors la proposen com una alternativa de futur a la injecció d’insulina per al control de la diabetis.

Les persones amb síndrome de Down tenen més tendència a ingerir de forma descontrolada sucres i greixos i a patir obesitat i malalties metabòliques com la diabetis a causa d'una alteració genètica. I tot plegat els pot perjudicar cognitivament, segons un estudi europeu pioner liderat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l'Hospital del Mar de Barcelona. "No és una qüestió solament de pes o estètica; en la síndrome de Down l'obesitat és un factor de risc per a alteracions cognitives i segurament per a la neurodegeneració", ha assenyalat aquest divendres la doctora Mara Dierssen, líder del grup de neurobiologia cel·lular i de sistemes del programa de biologia de sistemes al CRG i presidenta del Consell Espanyol del Cervell.

Mesurar-se el nivell de sucre a la sang i punxar-se insulina. És el primer que fa cada dia en Pau Ribas, un enginyer i emprenedor de 28 anys a qui als 21 li van diagnosticar diabetis del tipus 1, una malaltia crònica que es caracteritza per la incapacitat del pàncrees de generar la insulina necessària per regular la glucèmia a la sang. Amb aquestes dues primeres accions matinals, la rutina diària d'en Pau com a pacient diabètic no ha fet més començar: al llarg del dia s'haurà de tornar a injectar insulina (en el seu cas, de quatre a deu vegades) i haurà d'ajustar-ne la dosi segons el que es disposi a menjar. També li caldrà calcular la quantitat d'hidrats de carboni que conté cada aliment o cada àpat, ja que la ingesta d'aquest component fa pujar els nivells de glucosa (sucre) a la sang i els pacients de diabetis l'han de mantenir sota estricte control per evitar danys al cor, als vasos sanguinis, als ronyons, als ulls o als nervis, entre altres òrgans i teixits. 

Vivim en el que podríem anomenar el món més desenvolupat, i ho fem completament immersos en diverses pandèmies cronificades i creixents, com la pandèmia de l'obesitat, tant en adults com en infants, o la pandèmia de la submissió a les pantalles, amb el que representa amb relació a les xarxes socials i a la corresponent pressió estètica que tenalla sobretot els nostres adolescents i joves.

Els medicaments que ajuden a controlar la diabetis i baixar de pes, com l'Ozempic o Wegovy, han guanyat molta popularitat en els últims anys. Cada cop hi ha més demanda i més persones en tractament, i, per tant, la comunitat científica genera més i més dades dels possibles efectes que poden tenir en la salut dels pacients que els prenen i que encara no estan descrits. Aquests medicaments imiten el funcionament de l’hormona GLP-1, que es produeix a l’intestí i que estimula el pàncrees en la producció d’insulina, i ara un estudi liderat per la Universitat de Washington ha aconseguit enumerar un primer llistat tant dels beneficis com de les adversitats associades a l'ús d'aquests medicaments.

Gairebé immediatament després de començar a prendre Ozempic, un medicament per a la diabetis conegut per induir la pèrdua de pes, a Renata Lavach-Savy, de 37 anys, se li va tallar la gana i va haver de començar a programar alarmes per recordar-se que havia de menjar. Estava tan esgotada que, fins i tot després de deu hores de son, es desplomava al sofà al sortir de la feina, incapaç de moure’s. Quatre mesos després, el seu dietista li va dir que tot allò eren símptomes de desnutrició. “Com pot ser? Peso més de noranta quilos”, recorda que va pensar.

Les farmàcies començaran a vendre, a partir de l'1 de juliol, un nou medicament indicat per a la diabetis tipus 2 i provat també per a l'obesitat amb bons resultats al laboratori. Es tracta de Mounjaro, que es presenta com la competència directa de medicaments similars que ja són al mercat, com el Wegovy o l'Ozempic, que només està testat per a la diabetis tot i que també es fa servir per perdre pes.

Els nous medicaments que ajuden a controlar la diabetis i baixar de pes com l'Ozempic o Wegovy que han desenvolupat cinc líders mundials del camp de l'endocrinologia han estat reconeguts aquest dimecres amb el premi Princesa d'Astúries de recerca científica i tècnica 2024. Amb la seva recerca, els científics Daniel J. Drucker, Jeffrey M. Friedman, Joel F. Habener, Jens Juul Holst i Svetlana Mojsov han descobert nous tractaments com la semaglutida, que imita el funcionament de l’hormona GLP-1, produïda a l’intestí i que estimula el pàncrees en la producció d’insulina, i que també ajuda a perdre pes. Ara el jurat del guardó espanyol considera que estan tenint un enorme impacte clínic i social i els reconeix la seva contribució a la ciència. “Estan millorant la qualitat de vida de centenars de milions de persones a tot el món”, han afirmat.

Com cada tarda, la Natalia recull la seva filla, Olívia Sosa, de 10 anys, a l’escola. Ho fa acompanyada de la Lucy, la seva gossa, que, mentre l'espera, comença a ploriquejar. A l'adonar-se’n, la Natalia comprova amb l’apli del seu mòbil –connectada amb el sensor de glucosa que du la seva filla– com l’índex glucèmic de la nena ha començat a baixar. La Lucy és una gossa d’alerta mèdica que fa set mesos que conviu amb la família i que l’ajuda a anticipar les hiperglucèmies i sobretot les hipoglucèmies que la noia pateix al llarg del dia. L’Olívia va debutar en la seva diabetis fa sis anys, quan en tenia 5. “Era un 22 de març”, recorden perfectament pares i filla, els quals, des d’aleshores, cada 22 de març celebren l’aniversari de la diabetis.

La diabetis de tipus 2, la que s'adquireix, és la més freqüent i s'associa a malalties i condicions com el sobrepès, l'obesitat i la hipertensió. Simplificant-ho molt, és una patologia que descontrola els nivells de glucosa i sucre a la sang. Però ara un estudi català també constata els seus vincles amb la depressió. Segons una investigació encapçalada per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), l'augment de la massa corporal i els hàbits de vida que es poden derivar de la resistència a la insulina també augmenten la probabilitat de desenvolupar símptomes depressius.

Les receptes de fàrmacs de la família del fàrmac Ozempic, aprovats per a la diabetis, però que s'estan utilitzant per a l'obesitat, s'han disparat. Segons dades del Servei Català de la Salut (CatSalut), entre els mesos de gener i agost el sistema públic va registrar 267.982 receptes d'aquests medicaments, un 33% més que en el mateix període del 2022 i un 70% més que en els vuit primers mesos del 2021. Les vendes superen ja el quart de milió i alguns d'aquests fàrmacs tenen un subministrament "limitat" des del setembre. Tot i que per adquirir-lo es necessita recepta mèdica i no s'està indicant per perdre pes, l’ARA ja va comprovar que l'Ozempic es prescriu a persones sense diabetis amb aquest objectiu. Davant d'aquests fets, l'Agència Espanyola de Medicaments (Aemps) insta els metges a "cenyir-se" als usos autoritzats.

"El 99% de la població d’Europa i Nord-amèrica no veu la Via Làctia des del lloc on viu". Són paraules de Salvador Ribas, director del Parc Astronòmic del Montsec, una infraestructura de divulgació de l’astronomia i observació del cel formada per diversos telescopis, sales d’exposicions i un planetari, situada al terme municipal d’Àger, en una zona reconeguda internacionalment per la qualitat del seu cel nocturn.

El 2023 pot ser un any interessant per a la biomedicina, amb diversos camps que semblen a punt de fer passos endavant importants. Aprofitem que és època de balanços per fer un repàs i unes quantes prediccions.

Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, experts de l’IMO Grup Miranza, clínica referent internacional en oftalmologia, adverteixen sobre la importància de dur a terme visites a l’oftalmòleg, ja que poden ser clau per diagnosticar precoçment malalties dels ulls, incloent-hi la diabetis, fins i tot abans que el pacient pugui notar els símptomes de la patologia.

La diabetis de tipus 1 condicionava totalment la vida de Brian Shelton. Quan el sucre li baixava en picat, perdia el coneixement de sobte. Una vegada es va estavellar contra una paret amb la moto. També es va desmaiar al jardí d’un client mentre repartia el correu. Arran d’aquell episodi, el seu supervisor li va dir que es jubilés després d’un quart de segle de treballar al servei postal. Tenia 57 anys.

Sempre hem sentit a dir que hi ha d'haver una relació entre l'estat d'ànim i el sobrepès, o entre la depressió i l'obesitat. I que hi ha un vincle entre la diabetis, l'asma i altres malalties amb l'obesitat. Malgrat que la relació sembla clara, mai no s'ha pogut establir si primer va l'ou o la gallina. Investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), juntament amb la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat d'Adelaida (Austràlia), a més del Centre del Genoma d'Estònia i el Centre de Supercomputació de Barcelona, han identificat la possible causa d'aquesta associació entre malalties. Molt probablement es tracta d'una alteració en els cromosomes que fins ara havia passat inadvertida. Els resultats de la seva recerca s'han publicat a l'American Journal of Human Genetics.

No som individus sinó ecosistemes. Malgrat que ens percebem a nosaltres mateixos com un tot que pren decisions i es mou amb més o menys coordinació, estem ben lluny de constituir el que rigorosament es pot definir com a individu. Al nostre cos, per cada cèl·lula humana hi ha com a mínim un microbi d’alguna de les més de mil espècies que ens habiten (un bacteri, un virus, un fong o un altre microorganisme).

Entre el 2006 i el 2015, la xifra de naixements a Catalunya va caure un 14%, d'acord amb l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). En el mateix període, però, el nombre de dones embarassades que van desenvolupar diabetis gestacional –un trastorn en els nivells de sucre en sang que té lloc en el segon trimestre de l'embaràs– s'ha disparat fins a un 70%: en una dècada, el 3,8% de gestants que presentaven la malaltia es va convertir en un 6,5%.