Hamàs ha dit que ja està llest per alliberar els ostatges israelians. Segons el Wall Street Journal, el grup islamista hauria comunicat que està en condicions d'entregar a Israel els vint ostatges vius aquest mateix diumenge. A l'interior de la Franja, devastada per les bombes d'Israel després de dos anys de guerra genocida, encara hi queden 48 ostatges: es calcula que 20 són vius i 18 morts. Com a part de l'acord de pau patrocinat per Trump, el retorn dels ostatges israelians a canvi de l'alliberament de presos palestins és un dels punts rellevants de la primera fase del pla, juntament amb l'alto el foc que ja ha entrat en vigor. El president dels Estats Units, Donald Trump, havia dit que l'alliberament dels ostatges seria dilluns, però aquesta afirmació de Hamàs fa pensar que es podria avançar i començar aquest mateix diumenge.

La pressió diplomàtica contra Israel dels darrers dies, alimentada per les horroroses imatges de nens desnodrits a Gaza, ha començat a fer efecte. El govern de Benjamin Netanyahu ha anunciat una "pausa tàctica" per permetre l'ajuda humanitària a la Franja. La decisió es produeix poc després que el president francès, Emmanuel Macron, anunciés que París reconeixeria Palestina com a estat al setembre i que altres líders europeus, com l'anglès Starmer i fins i tot l'alemany Merz, hagin apujat el to contra Tel-Aviv. Per tant, la primera conclusió del moviment de Netanyahu és que, malgrat comptar amb la total complicitat de Donald Trump, també és sensible a la pressió diplomàtica.

El terra va tremolar sota l’impacte d’un altre atac aeri a prop nostre, com si l’esclat d’un tro hagués fet trontollar la clínica de campanya improvisada. A dintre es va estendre el pànic. Un nadó ploriquejava en un racó i, en un altre, una mare demanava ajuda a crits. Enmig de caixes d’aliments terapèutics escampades per terra, jo aguantava en braços un nen esquelètic que no tenia més de 4 anys, amb les extremitats flàccides i els ulls enfonsats. Just uns instants abans havia aconseguit donar-li una cullerada d’una pasta força nutritiva feta amb cacauet. Quan em disposava a donar-n’hi una altra, una explosió em va arrencar el menjar de les mans i li va omplir de terra la boca que havia deixat oberta. Ell no es va immutar; no tenia ni forces per plorar.

Les conclusions de la primera anàlisi científica de l'impacte que pot tenir la congelació de pràcticament la totalitat de l'ajuda humanitària provinent dels Estats Units a països de rendes baixes i mitjanes són alarmants: de cara al 2030, es preveu que augmentin les defuncions causades per la falta d'accés a diagnòstics i tractaments de malalties com la sida, la malària, la tuberculosi, i que creixin els problemes relacionats amb la desnutrició i el sanejament urbà. En concret, es calcula que es produirà un excés de morts de 14 milions de persones, incloent-hi 4,5 milions d'infants de menys de cinc anys, en els pròxims quatre anys i mig a causa del desmantellament de l'ajuda exterior i de cooperació internacional escomesa aquest any per l'administració de Donald Trump.

"El desenvolupament i el seu gran impulsor, la cooperació internacional, enfronten fortíssims vents en contra", admetia aquest dilluns al matí el secretari general de l'ONU, António Guterres, i alertava que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per d'aquí cinc anys –l'anomenada Agenda 2030– "estan en perill" i semblen condemnats a no complir-se. "Dos terços d'aquestes metes estan endarrerits i assolir-los requereix una inversió de més de 4 bilions de dòlars l'any", ha dit Guterres durant la inauguració de la 4a Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament (FfD4) que ha arrencat aquest dilluns a Sevilla.

El 15 de maig al matí, la Miran Mohammad era a casa del seu avi, a Beit Lahia, una ciutat del nord de Gaza, ajudant-lo a fer pa. Atesa l’escassetat d’aliments, la Miran, de 7 anys, estava afamada i es delia per menjar un tros d’aquell pa acabat de fer. Al final no va ser possible.

Els primers camions amb ajuda humanitària per a la Franja de Gaza han pogut descarregar finalment aquest dijous alguns productes bàsics, que han començat a arribar a la població civil. El Programa Mundial d'Aliments (PMA) ha confirmat que s'han pogut distribuir els primers sacs de farina, cosa que ha permès que algunes fleques del sud i el centre de l'enclavament hagin reprès l'activitat, després de moltes setmanes aturades per culpa del bloqueig total d'Israel. "Estem en una cursa a contrarellotge per evitar una fam generalitzada", ha dit el director de l'agència d'alimentació de l'ONU a Palestina, Antoine Renard.

L'hospital Kamal Adwan, al nord de Gaza, és un dels pocs centres mèdics que queden a la zona. L'exèrcit israelià ha acusat Hamàs d'utilitzar-lo com a base, cosa que les autoritats de Gaza han negat, i l'ha assaltat en repetides ocasions. Parts de les instal·lacions han quedat malmeses i destruïdes tant per les incursions terrestres com pels bombardejos que s'han produït als voltants. A finals d'octubre la major part del personal sanitari va ser detingut o expulsat per l'exèrcit israelià. Queden pocs metges i infermeres.

Israel desafia novament els Estats Units de Joe Biden. A les portes d'un nou mandat de Donald Trump, amb qui Tel-Aviv sap que tindrà màniga ampla al Pròxim Orient, el govern de Benjamin Netanyahu ha ignorat el darrer ultimàtum de Washington per augmentar l'ajuda humanitària a Gaza, que des de fa mesos arriba amb comptagotes. Els EUA van amenaçar el 13 d'octubre amb tallar el subministrament d'armes a l'exèrcit israelià si en 30 dies no es revertia la situació, que aboca la Franja a una fam generalitzada. Però un mes després, un cop esgotat el termini, l'ajuda que entra la Franja està en el nivell més baix des de l'inici de la guerra, l'octubre del 2023, segons les dades recollides per l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA). Els EUA, tot i això, no es plantegen canvis i continuaran armant Israel, a qui reconeixen passos per millorar la situació a la Franja.

L'exèrcit israelià ha anunciat aquest diumenge que des d'avui farà “pauses humanitàries” d'onze hores en la ruta que va des del pas fronterer de Kerem Shalom, al sud de la franja de Gaza, fins a l'Hospital Europeu de la ciutat de Khan Yunis, també al sud. En concret, les hostilitats en aquesta zona es paralitzarien cada dia entre les vuit del matí i les set del vespre amb l'objectiu de facilitar l'entrada d'ajuda humanitària. Poc després de l'anunci, però, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha desautoritzat l'exèrcit i ha assegurat que no hi haurà cap pausa. "Per aconseguir l'eliminació de Hamàs he pres decisions que no sempre són acceptades en l'àmbit militar", ha argumentat. Altres membres del seu govern també s'han afanyat a assegurar que no hi ha canvis sobre el terreny, mentre creixen les veus que demanen la celebració d'eleccions anticipades. Aquest diumenge diverses manifestacions han bloquejat carreteres i autopistes a Israel, i per demà s'ha convocat una protesta massiva davant del Parlament amb aquest objectiu.

L’exalcaldessa de Barcelona i líder dels comuns, Ada Colau, i l'exlíder d'Unides Podem al Congrés i candidat de Sumar a les eleccions europees, Jaume Asens, s’embarcaran en la Flotilla de la Llibertat, que en els pròxims dies salparà des d’Istanbul cap a Gaza amb un miler d’activistes i un carregament de 5.500 tones d’ajuda humanitària.

Durant una visita recent del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, a l’aeroport de la ciutat egípcia d’El Arish, que des de l’octubre serveix de centre logístic per coordinar l’ajuda humanitària que s’envia a Gaza pel pròxim pas fronterer de Rafah, treballadors de la Mitja Lluna Roja van preparar una camioneta plena d’objectes de primera necessitat.

En les pitjors condicions que us pugueu imaginar, després d’haver patit huracans, terratrèmols, bombes i trets, apareix el millor de la humanitat. No pas una o dues vegades, sinó sempre.

Davant els avisos que Gaza es precipita cap a una fam generalitzada arran de la calamitosa operació militar i de l’inflexible bloqueig d’Israel, els Estats Units i la Unió Europea han presentat en els últims dies alternatives per fer arribar ajuda a l’enclavament palestí per aire i per mar. Però les apostes de Washington i de Brussel·les han estat criticades per les seves limitacions enfront de la magnitud de la crisi humanitària a la Franja, i per desviar l’atenció de la responsabilitat de Tel-Aviv i de la prioritat de facilitar combois terrestres.

El vell remolcador de l'ONG badalonina Open Arms ha salpat aquest dimarts del port de Làrnaca, a Xipre, amb la que probablement serà la seva missió més difícil: portar aliments a Gaza. Centenars de milers de palestins a la Franja estan a un pas de la fam, segons ha denunciat l'ONU, i al nord almenys 25 criatures ja han mort d'inanició pel bloqueig a l'entrada d'ajuda humanitària imposat per Israel durant els cinc mesos de guerra. El trajecte és d'uns 400 kilòmetres i l'entitat no ha fet públic quan és l'arribada estimada a la Franja. Si tot va bé, serà el primer vaixell humanitari al qual Israel permetrà entrar-hi.

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha assegurat aquest dilluns que Espanya "no modificarà la relació" amb l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA), però seguirà ben de prop la investigació sobre la col·laboració d'alguns treballadors amb Hamàs en l'atac del 7 d'octubre des de Gaza. La posició espanyola coincideix amb la que va defensar ahir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell: tot continuarà igual fins que una investigació aclareixi els fets. Però aquest cap de setmana Alemanya, Itàlia i Finlàndia van anunciar que retiraven el seu finançament a l'agència i avui ho ha fet Romania. La divisió europea, doncs, s'aprofundeix.

No som aliens al patiment humà, als conflictes, als desastres naturals, a algunes de les catàstrofes més grans i més greus del món. Vam ser-hi quan van esclatar els combats a Khartum, al Sudan, quan plovien bombes sobre Ucraïna, quan els terratrèmols van arrasar el sud de Turquia i el nord de Síria, quan la Banya d'Àfrica s'enfrontava a la seva pitjor sequera en anys. I la llista continua.

Joe Biden ha enviat una sol·licitud al Congrés nord-americà perquè aprovi un paquet d'ajuda conjunt d'uns 106.000 milions de dòlars que inclou l'assistència econòmica i militar als seus dos aliats en guerra, Ucraïna (61.400 milions) i Israel (14.300 milions), entre altres despeses. El mandatari està convençut que el moment actual és un "punt d'inflexió en la història" i que l'aprovació d'aquesta ajuda pagarà "els dividends de la seguretat nord-americana durant les pròximes generacions". Però els republicans no tenen tan clar que, després d'un any i mig de conflicte i estancament a Ucraïna, calgui mantenir viu el flux de diners cap a Kíiv.

La indignació d'Israel per les paraules del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, a l'última reunió del Consell de Seguretat han pres forma aquest dimecres en el terreny diplomàtic. Guterres va denunciar les "clares violacions al dret internacional humanitari" que està perpetrant Israel a Gaza alhora que va afirmar que l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, que va deixar 1.400 israelians morts i més de 220 segrestats, "no va venir del no-res". Aquesta última afirmació va ser la que ha fet encendre els ànims al govern israelià. A més de demanar la seva dimissió, l'ambaixador d'Israel a l'ONU, Gilad Erdan, ha anunciat que l'estat hebreu rebutjarà els visats als representants de l'ONU, començant pel cap d'Afers Humanitaris, Martin Griffiths. "Ha arribat el moment de donar-los una lliçó", ha resumit.

"Si no aconseguim l'ajuda, perdrem la guerra": així de contundent s'ha mostrat Volodímir Zelenski, el president d'Ucraïna, en la seva visita al Capitoli aquest dijous. Allà, la Cambra de Representants està debatent l'aprovació d'un nou paquet d'ajuda militar i humanitària, de 24.000 milions de dòlars, impulsat per l'administració de Joe Biden. Però compta amb l'oposició de desenes de congressistes republicans, que tenen la majoria i estan dividits sobre la necessitat de seguir augmentant la inversió en la guerra, que després de 19 mesos d'hostilitats ja ascendeix a més de 75.000 milions de dòlars.