En plena era de l'estríming i de les pantalles omnipresents, una part creixent de la joventut està mirant enrere. Vinils, cassets, càmeres de rodet o cintes VHS, formats que fa només uns anys semblaven condemnats a la desaparició, tornen a circular entre els joves com a objectes de consum cultural i símbols d’identitat. Lluny de ser una moda passatgera, el fenomen reflecteix una relació cada vegada més complexa entre la generació digital i la tecnologia que domina el seu dia a dia.

El Festival Art Explora ha obert aquest dimecres les seves portes al moll de Barcelona, al Port Vell, en la seva primera parada a Catalunya. La cita, que s’allargarà fins al 6 d’abril, ofereix entrada gratuïta –amb reserva prèvia per accedir al vaixell-museu– i es podrà visitar diàriament de 10.00 a 22.00 hores, amb última entrada a les 19.45 hores.

Vocalitzacions guturals de tonalitat greus. Crits forts i eixordadors. Sons planyívols al més pur estil cromanyó. Expressions facials de suplici extrem. Tota una fauna testosterònica que les sales de pes lliure o de màquines aixopluguen dia sí dia també. Encara rai que aquest perfil d’usuaris no és l’únic en els centres on es practica l’exercici físic. El ric ventall de persones que conviuen en aquests espais afavoreix una biodiversitat que, si més no, és saludable.

Antoni Gorgues vivia encara a casa dels seus pares quan va decidir fer un canvi radical en la seva vida. Tenia 24 anys i feia un temps que treballava de comptable per a una empresa lleidatana quan el 1996 va decidir deixar-ho tot per abocar-se a la seva gran passió: la música. Ara fa exactament trenta anys, des de la seva habitació d’adolescent, va fundar Guerssen, un segell exclusiu que ara és conegut per reeditar rareses psicodèliques. “Tot va començar amb pocs recursos, simplement amb molta il·lusió i poc coneixement”, recorda el mateix Gorgues, que ara està immers en els actes commemoratius, que han arrencat amb l’edició d’una col·lecció de quinze singles en edicions limitades i numerades, de sons i grups de garatge, psicodèlia, freakbeat i hard-rock, principalment dels anys seixanta, amb algunes sorpreses dels vuitanta com els dos singles amb les primeres maquetes de Los Negativos mai editades en vinil. El pròxim 28 de març, el Museu Morera de Lleida acollirà una xerrada sobre la història de Guerssen en la qual intervindran el mateix Antoni Gorgues amb alguns dels seus companys de viatge, l’Álex Carretero, el Marc Argenter (dissenyador del segell) i el periodista Àlex Oró. Després de la xerrada, es projectarà el documental Los Negativos: Graduados en Underground (Víctor Carrey, 2024) sobre la història del grup. També al Museu Morera es podrà visitar una petita exposició sobre la història de Guerssen amb discos i memorabilia i, per acabar, el Cafè del Teatre acollirà una actuació de Los Negativos amb una formació que inclourà dos membres fundadors de la banda, Carles Estrada i Robert Grima, juntament amb una secció de corda, interpretant d'inici a fi el Piknik Caleidoscópico com mai.

La història del canal d’Urgell, una de les infraestructures hidràuliques més decisives per al desenvolupament de la Catalunya contemporània, es convertirà novament en música i escena amb el retorn d'Òpera a les venes, una producció escènica i musical que arribarà el pròxim mes d’abril a dos escenaris emblemàtics. L’espectacle s'estrenarà de nou el 19 d’abril al Teatre de la Llotja de Lleida i l’endemà, 20 d’abril, farà el salt al Palau de la Música Catalana de Barcelona, en una doble cita que tancarà el recorregut iniciat l’any passat.

Un museu no és una església ni un cementiri, tampoc una franquícia d’un establiment de luxe o un duty free d’un aeroport; és el lloc on la col·lecció es troba amb el visitant i el visitant amb els llegats i la memòria. Així, el nouvingut que surt del museu pot retornar al present de manera menys escindida, menys àtona i automatitzada, molt més viva, més coneixedora, més deutora i més coral. Quan el gestor cultural András Szántó va venir el gener passat al MNAC per parlar del futur dels museus, va dir que en dues dècades havien canviat més que al llarg dels últims cent anys. Segurament ha passat el mateix amb totes les institucions culturals. La seva mirada es va centrar en el viratge d’uns museus orientats als objectes cap a uns museus dirigits a les persones, amb tot el que això implica: pensar-los com a espais vius i socials, edificis i històries que s’expliquen a si mateixos i es fan transparents, comprensibles i gratificants tot recorrent a la tecnologia, al disseny, a les experiències interdisciplinàries, a l’accessibilitat universal, a la mediació i a l’educació. És a dir, el pas d’unes institucions culturals basades en l’exhibició (grans exposicions, festivals...) a unes institucions basades en les relacions, el coneixement i l’experiència.

Si beus aigua calenta, portes sabatilles dins de casa o compres en supermercats asiàtics, podries ser xinès, segons internet. Potser penses "jo no soc xinès", però la teva ètnia no és el més important. Pensa en "ser xinès" més aviat com si fos una broma absurda, o com un objectiu de benestar o una expressió subtil i irònica de protesta. O tot l'anterior.

A finals d’un tòrrid maig del 2025, un grup de persones vam ser convidades a un dels assaigs oberts del nou espectacle per a tots els públics al local de la companyia lleidatana La Baldufa. "Es tracta d’un muntatge que gira al voltant de la Guerra Civil Espanyola", ens van anticipar. Un termòmetre ben enfilat ens va aconsellar anar-hi armats amb uns previsors ventalls. La vam encertar! Ara bé, alguns vam creure que sabíem el que anàvem a veure. Res més lluny de la realitat!

No s'hi serveixen drinks, sinó begudes. No disposa de kitchen, sinó de cuina. Els clients hi podran gaudir de bona música, no de music, i hi trobaran bon rotllo en lloc de vibes. Amb aquesta declaració d’intencions s’anuncia a les xarxes el nou Soul, un local que dissabte passat va obrir portes a tocar del Barri Vell de Girona i que malgrat el seu nom i el fet que el regenti un irlandès, Steve Rigney, vol marcar distàncies amb els nombrosos establiments anglòfils destinats especialment al turisme de bicicleta que darrerament s’han ensenyorit del nucli antic de la ciutat, rarament freqüentats per veïns de la ciutat. I aquests, els clients locals, són precisament els que vol captar el Soul. De picades d’ullet dirigides a aquests clients no en falten a l’establiment: una gran litografia d’un sant Jordi matant el drac a la paret, unes figuretes d’uns caganers penjades damunt la porta d’accés als serveis, cerveses artesanes de proximitat, entrepans fets amb productes comprats a la carnisseria del davant, l’anunci que aviat s’oferiran esmorzars de forquilla i un cartell en català que convida el client a entrar: "Anima’t".

La cultura ha deixat de ser un complement per convertir-se en una necessitat estructural de les nostres societats. En un context de canvi accelerat com el que vivim, marcat per la incertesa i la fragilitat de trajectòries vitals, el que durant dècades van fer l’educació i la sanitat –garantir oportunitats, seguretat i progressos compartits– resulta ara insuficient si no va acompanyat d’elements que ens facin sentir junts, que donin sentit a les vides, que generin vincles. I és en aquest context on la cultura i els seus equipaments i activitats ens poden ajudar significativament.

Al llarg de la seva vida, Jordi Chicletol, nom artístic de Jordi Gómez, ha sigut activista cultural, organitzador d'esdeveniments, DJ i presentador (fins a la temporada passada estava al capdavant d'Habitació 910, l'espai de música pop de Betevé). Totes aquestes experiències ara queden recollides al llibre Casi me muero (y otros hits), publicat per Dashbook, en què parla dels seus problemes d'addicció i salut mental i el seu procés de curació.

Perplexitat. Inquietud. Indignació. Aquests són alguns dels estats d’ànim que sovintegen en el nostre dia a dia enmig d’un panorama internacional farcit d’incertesa. El món s’ensorra? Respondre a aquesta qüestió pot semblar un exercici costerut. Ara bé, no són poques les veus compromeses que ens donen una empenta per pair aquests i altres dubtes, i ens allarguen la mà per intentar avançar.

Músic lleidatà i, sobretot, un lluitador. Joan Mesegué té ara 55 anys, viu amb la seva parella vora el pantà d’Utxesa i comença una nova vida. Des dels vint anys ha estat pul·lulant entre la vida i la mort, l’art i la follia, les depressions més profundes i les lucideses més creatives, amb viatges arreu d’Europa i retorns frustrats… Diagnosticat amb un trastorn bipolar i controlat recentment per la medicació, inicia una gira per pubs i discogràfiques dels Estats Units amb l’esperança que la gran Emmylou Harris acabi interpretant alguna de les seves noves cançons.

Des dels seus inicis, la Fundació Abertis ha situat la cultura i el patrimoni al centre de la seva activitat, impulsant projectes que connecten les expressions artístiques amb les comunitats dels països on el grup és present. Aquesta vocació pren forma en programes de difusió cultural, exposicions internacionals i aliances institucionals que fan de la Fundació Abertis un actor rellevant en la promoció de l’art més enllà de les fronteres.

No és fàcil fugir de les urpes del consumisme desmesurat. I més a les portes de Nadal! Unes portes que, any rere any, s’obren massa aviat. Algunes persones intentem no ser-ne partícips, mirant de posar en pràctica un activisme en la manera com consumim productes, serveis i béns. La idea és anar més enllà d’aquella “militància de sofà” i passar a l’acció conreant el consum responsable. Per convicció!

Fa uns dies em vaig llevar amb una trista notícia: Radiotelevisió Espanyola cancel·lava el programa Culturas 2, que feia tres anys que emetia La 2 i que en feia dos que presentava amb solvència contrastada Tània Sarrias. Un programa estimulant i amb mirada feminista que en el seu primer episodi afirmava que volia ser “la casa de la cultura”, i en el qual la poeta andalusa Aurora Luque batejava la cultura com a “abono de ideas y cosecha de belleza”.

Les persones que tenim el privilegi de poder anar amb una certa assiduïtat al teatre comprovem dia sí dia també que el percentatge de cabells blancs a les platees és aclaparadorament elevat, llevat d’alguns casos excepcionals. Balsàmics.

Christrans. Amb aquest nom han batejat recentment a Alcoletge la primera geganta que representa una dona transgènere. Es tracta d’una figura de 3,2 metres d’alçada construïda pels mateixos membres de la colla gegantera del poble. Asseguren haver invertit un any en la confecció d’aquesta figura amb material exclusivament reciclat. Cabells amb els colors de l’arc de Sant Martí (símbol del moviment LGBTIQ+), un vestit negre, un cistell i les ungles llargues i pintades són els principals trets de la geganta.

«Buenos días, es la hora de la cultura. Es la hora de 'Culturas 2'». Només queden quinze dies més, fins al 27 de novembre, per escoltar en directe aquestes paraules que tantes vegades ha pronunciat la Tània Sarrias per obrir Culturas 2, un programa que s'emet, encara, de dilluns a dijous a La 2. Avui hem sabut que se'l carreguen. És una molt mala notícia. L'he comentat de seguida amb una amiga que sap molt bé què és, això de treballar en culturals a la tele, i una frase seva m'ha donat el títol de l'article: "La cultura, nena".

Culturas 2, presentat per Tània Sarrias a La 2, desapareixerà de la programació el 27 de novembre. Tres anys després de la seva estrena, RTVE ha decidit no renovar el format. La cancel·lació arriba acompanyada de l'anunci per part de RTVE de la preparació d'un "nou magazín cultural" que s'estrenarà el gener del 2026 per reforçar l'oferta cultural de La 2.