Com eren les mans dels antics homínids? I què podien fer amb elles els nostres avantpassats? L'anàlisi d'uns fòssils trobats al nord de Kenya ha permès posar una mica més de llum a aquestes incògnites. Es tracta de les restes d'una mà de Paranthropus boisei, una de les quatre espècies d'homínids –juntament amb l'Homo habilis, l'Homo rudolfensis i l'Homo erectus– que coexistien a l'Àfrica oriental fa entre 2 i 1 milió d'anys. L'anàlisi dels ossos d'aquest primat ha revelat que tenia una força d'agafada similar a la dels goril·les i una habilitat per fabricar eines semblant a la dels humans.

"Jo tenia una granja a l’Àfrica". La famosa frase amb què comença el film de Sidney Pollack Memòries d’Àfrica ha provocat que milers de persones tinguessin el somni de viure com Meryl Streep i Robert Redford. Com sempre, Hollywood maquilla la realitat una mica, tot i que no deixa de ser un film preciós. Llegint Memòries de l’Àfrica, el llibre que va inspirar el film, pots fer-te a la idea de com li devia costar a la danesa Karen Blixen tirar endavant la granja gairebé sola. I entendre aquella tràgica història d’amor amb l’aventurer anglès Denys Finch-Hatton. I si tens la fortuna de visitar Nairobi, encara pots aterrar més a la realitat visitant la famosa granja.

Els estereotips negatius i les notícies sobre violència, corrupció i pobresa sobredimensionades pels mitjans de comunicació internacionals tenen un cost de milers de milions d'euros per al continent africà. Segons un estudi publicat pel grup consultor Africa Practice i l'ONG Africa No Filter, la narrativa monolítica i esbiaixada als mitjans internacionals més prestigiosos fa augmentar la taxa d’interès del deute sobirà així com el valor dels bons anuals, un indicador clau per mesurar la salut de l’economia. Això fa que l'Àfrica perdi fins a 3.900 milions d'euros anuals, segons els càlculs dels investigadors.

Per trobar Nancy Mageto has de tenir un màster en laberints. El Mercat Toi de roba de segona mà sembla un simple carrer principal a Nairobi, però si serpenteges entre les parades de cada venedor entres en un submon de carrers estrets coberts des del sostre de xapa fins a terra de tota mena de roba. Cada venedor està especialitzat en diferents tipus de roba: n'hi ha de texans, de botes i jaquetes de muntanya i fins i tot de marques específiques.

Al desert d'Atacama, a Xile, a prop de la localitat d'Alto Hospicio, s'acumulen més de 126.000 milions de tones de roba i residus. Tanta és la magnitud de les piles de roba que un satèl·lit les va captar des de l'espai i la imatge va recórrer el món. Un 40% dels productes tèxtils que arriben a Xile travessen la zona lliure de taxes de la província xilena d'Iquique, al nord del desert, i es venen als mercats de segona mà. La roba que no aconsegueix trobar comprador en aquests mercats acaba cremada –ja que és una bona font de combustible– o abocada al desert. La roba de baix cost que s'exporta des dels països del nord cap als del sud surt molt cara: el seu impacte ecològic contamina el planeta.

El 13 d'abril la policia keniana va rebre un avís sobre un possible crim en una zona boscosa remota del sud-est del país. Quan s'hi van acostar van trobar quinze persones raquítiques: tant, que quatre van morir abans d'arribar a l'hospital. Els investigadors van començar a rastrejar el terreny d'aquell bosc aïllat –tot i que és només a un parell d'hores en cotxe de la ciutat turística de Malindi, a la costa– i una setmana després van descobrir una vintena de cadàvers enterrats. Des de llavors, la xifra de cossos exhumats no para de pujar, i l'últim balanç, d'aquest dilluns, és de 403 morts. El bosc de Shakahola s'ha convertit en una gran fossa comuna dels membres d'una secta a qui havien fet creure que la fi del món s'acostava i que s'hi havien d'avançar per poder trobar-se amb Déu. La manera més efectiva d'assegurar-se el cel, garantia el seu líder, era a través d'un dejuni total que els acabés matant.

Ja no queda temps. Acabi com acabi la cimera del clima d'Egipte, l'objectiu marcat a l'Acord de París el 2015, per limitar "preferiblement" a 1,5 °C l'escalfament del planeta en relació amb els nivells preindustrials, o dos graus a tot estirar, no s'aconseguirà mai si la tendència no es modifica. De fet, al ritme actual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, s'haurà arribat als 1,5 °C el 2040 i a finals de segle poden ser molt més: tres o quatre.

L'ex primer ministre de Kènia i ara perdedor a les eleccions presidencials celebrades dimarts de la setmana passada, Raila Odinga, ha rebutjat els resultats anunciats dilluns a la tarda, que van donar la victòria al seu rival, William Ruto. “La nostra democràcia ha patit una gran reculada –va denunciar–. No hi ha un president electe”. Odinga va aconseguir un 48,85%, per un 50,49% del rival, Ruto, amb una diferència de vots de només 233.210 en un país on van votar més de 14 milions de persones, segons el recompte oficial. Des d'aleshores, bona part del seu discurs s'ha centrat en atacar de manera personal el president de la comissió electoral, Wafula Chebukati, de qui ha dit que ha actuat amb “total impunitat i sense consideració per la Constitució” i a qui acusa de moure's de manera autoritària: "La llei no permet que el president de la comissió electoral actuï com un dictador".

William Ruto serà el cinquè president de Kènia després de vèncer en una ajustada carrera amb un 50,49% dels vots per un 48,85% del seu principal rival, Raila Odinga. Amb una diferència de poc més de 200.000 vots i més de 14 milions de votants, l’anunci no ha arribat sense tensió ni violència.

A Ring Road Kilimani, una de les artèries principals de l'oest de Nairobi, dos cartells emergeixen cara a cara: en el primer hi apareix Raila Odinga, sota un fons blau i lletres grosses: Vota Blau, Vota Bava i Martha. Just al davant n'hi ha un altre: una foto de carnet de l'home que vol impedir la seva presidència, William Ruto. Ells dos són els favorits en la carrera per convertir-se en el cinquè president de Kènia. Odinga arriba a la posada de les urnes amb un lleuger avantatge, però cap dels dos té la victòria garantida i, si no aconsegueixen convèncer els indecisos, podria haver-hi per primera vegada una segona ronda presidencial. Segons la majoria de sondejos d'intenció de vot publicats fins ara, cap dels dos candidats favorits aconseguiria més del 50% dels vots a escala nacional ni un 25% dels sufragis a la majoria dels comtats, dues condicions sine qua non per aconseguir la victòria a la primera volta, que se celebra aquest dimarts.

Se suposava que aquest seria un any de finals i nous inicis per a Esther Adhiambo. Esperava acabar el batxillerat, matricular-se a la universitat i aconseguir una feina per ajudar la seva mare soltera, que dirigeix una petita sastreria a Mathare, un barri popular de Nairobi. En canvi, per a Adhiambo i altres estudiants kenians el 2020 s’està convertint en un any perdut. El ministeri d’Educació ha anunciat que cancel·la l’any acadèmic i que farà que els estudiants el repeteixin a causa del covid-19. No està previst que comencin les classes de nou fins al gener, quan comença habitualment l’any escolar a Kènia.

Daniel Arap Moi, president de Kènia entre el 1978 i el 2002, ha mort aquest dimarts als 95 anys. L'exmandatari feia mesos que entrava i sortia d'una clínica privada de Nairobi i arrossegava problemes respiratoris, però la causa precisa de la seva mort no ha estat confirmada. L'anunci del traspàs l'ha fet l'actual dirigent del país, Uhuru Kenyatta, fill del llegendari Jomo Kenyatta i protegit de Moi.

A Lamu només s’hi arriba en barca. A mesura que t’acostes a l’illa travesses un laberint de manglars que cobreixen bona part d’aquest arxipèlag de la costa de Kènia. Entre platges de palmeres i sorra blanca banyades per l’oceà Índic s’aixeca Lamu Town, un poble pesquer del segle XIV construït amb cases de pedra calcària blanca i corall, flanquejades per desenes de minarets. Les veles plegades de les tradicionals dhows de fusta indiquen que ja s’ha arribat al port.

“Moltes persones pateixen una depressió i no en són conscients”, em comenta la psicòloga Elizabeth Waithera mentre passegem per un dels barris més castigats de Nairobi, el suburbi de Mathare. Aquesta ignorància respecte a les malalties mentals fa que molts casos ni es detectin. “La vida de la gent aquí ha sigut tan difícil, que creuen que són immunes a qualsevol adversitat, estrès, pressió, i no és així”, explica Waithera.

“Un matatu és un autobús que transporta milers de passatgers al dia dins de Nairobi i també a la resta del país”, explica Joe Nderitu, exconductor de matatu i membre del principal sindicat del sector. Però els matatu a Nairobi són molt més que un mitjà de transport. Representen una de les expressions urbanes més simbòliques i són un referent cultural per als joves del país. No n’hi ha cap d’igual. Es reconeixen pels colors llampants, per les decoracions personalitzades -des de pel·lícules fins a estrelles del futbol- i per la música hip-hop com a banda sonora imprescindible. Són autobusos amb missatge, un dels pocs exemples d’una cultura suburbana genuïnament keniana.

Un mestre d'un poble remot de Kènia ha sigut distingit com el millor professor del món. Peter Tabichi ha rebut el premi Global Teacher Prize 2019, dotat amb un milió de dòlars (prop de 900.000 euros), segons ha informat la Fundació Varkey, que atorga el premi. "És increïble. L'hi dec tot a Déu", ha assegurat el professor aquest dilluns al diari kenià 'Daily Nation'. Tabichi treballa en una escola d'educació secundària de Pwani, un remot poble del comtat de Nakuru, al centre del país.

La policia de Kènia ha detingut fins a nou persones suposadament vinculades a l'atac contra un complex hoteler de luxe dimarts a la capital del país, Nairobi, que va durar 19 hores i en què van morir 21 persones i 28 més van resultar ferides. Els cinc terroristes que van assaltar el complex hoteler van ser abatuts, segons han assegurat les autoritats. Per tant, les persones detingudes haurien ajudat els assaltants a organitzar l'atac, que va ser reivindicat pel grup islamista Al-Shabaab.

Un grup d'homes armats amb metralletes han ferit cinc joves i nens d'una petita localitat costanera de Kènia i han segrestat una cooperant italiana de 23 anys en un atac que fa tornar els temors del revifament de l'activitat terrorista islamista en aquest país. Els ferits, d'entre 10 i 23 anys, es recuperen en centres mèdics de la zona, i un està en estat greu per una bala que li ha impactat en un ull. De la noia no se'n sap res des d'aquest dimecres a la tarda, hora local, en què els pistolers han irromput en un centre de negocis de la ciutat de Chakama, a prop de la frontera amb Somàlia, segons ha informat la policia.

Fins fa un any Richard Ochieng, de 26 anys, no havia experimentat el racisme en la pròpia pell. Ni quan es va quedar orfe al seu poble, a prop del llac Victòria, ni mentre estudiava a la universitat. No va ser fins que es va traslladar a Ruiru, un nou assentament als afores de la capital, Nairobi, per treballar en una empresa de motocicletes xinesa que s’ha establert al país. Un dia, en un viatge de feina, es va topar amb un grup de babuins al costat de la carretera: “Mira, els teus germans”, li va dir el seu nou cap, un xinès de la seva edat, abans d’instar-lo a compartir uns plàtans amb els primats.

Vuit rinocerontsnegres d'un total de 14 han mort a Kènia durant el seu trasllat al parc natural de Tsavo Est, segons ha informat el ministre de turisme kenià, Najib Balala, en un comunicat. Es tracta d'una espècie en perill d'extinció de la qual s'estima que queden menys de 5.500 exemplars a tot el món, tots a Àfrica i uns 750 dels quals a Kènia. Durant la reubicació dels animals va ser necessari aplicar-los sedació i fins que no van arribar al nou destí no van ser reanimats. El Servei de Vida Salvatge de Kènia (KWS és la sigla en anglès) ha obert una investigació per esclarir les causes de les morts, que tot i fer-se públiques avui van tenir lloc la setmana passada durant el trasllat dels animals des dels parcs de Nairobi i del llac Nakuru.