El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat a la baixa les previsions de creixement de l'economia espanyola de cara al 2026 i al 2027 arran de la guerra a l'Iran. Concretament, preveu que el creixement del PIB es moderi aquest any al 2,1% des del 2,8% del 2025, la qual cosa implica una revisió a la baixa de dues dècimes respecte al pronòstic del gener passat, mentre que per al 2027 anticipa un augment de l'1,8%, una dècima menys del previst. Amb tot, segons l'organisme, el creixement econòmic continuarà sent ferm a curt termini, malgrat l'impacte advers esperat en relació amb el conflicte a l'Orient Mitjà.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat aquest dilluns les seves previsions de creixement econòmic per al 2026, tant de l'economia mundial com de l'eurozona, els Estats Units, la Xina i també d'Espanya. L'organisme destaca que "els vents en contra [del creixement] derivats de les canviants polítiques comercials es veuen compensats pels vents de cua lligats a l'augment de la inversió relacionada amb la tecnologia, inclosa la intel·ligència artificial (IA); més a l'Amèrica del Nord i l'Àsia que en altres regions", indica al seu informe.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha tornat a situar Espanya com l'economia avançada que més creix. Per a aquest any ha elevat l'alça del producte interior brut (PIB) en quatre dècimes respecte a l'estimació que va fer la primavera passada, fins al 2,9%, per damunt fins i tot de la previsió del govern espanyol, situada en el 2,7%. I per a l'any que ve calcula que serà del 2%, dues dècimes més del que va preveure a la primavera.

La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, ha assegurat aquest dimecres que l'economia mundial s'ha comportat "millor del que es temia però pitjor del necessari", en part perquè l'impacte dels aranzels ha estat menor del que s'esperava, tot i que la incertesa econòmica global és "la nova normalitat".

El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial es troben en una situació difícil. Se'ls va crear per sostenir regles mundials i per donar suport al desenvolupament, però ara estan atrapats entre uns Estats Units (el seu accionista més gran) agressivament nacionalistes i la resta del món. Si els seus directius planten cara al poder, s'enfronten a la possible ira del president nord-americà Donald Trump; si no ho fan, posen en risc la seva legitimitat.

La guerra dels aranzels provocada pel president estatunidenc, Donald Trump, està suposant un fre per a l'economia mundial, un fre més acusat en els dos principals contendents de la pugna comercial: els mateixos Estats Units i la Xina, convertida en l'objectiu prioritari del seu atac aranzelari. El darrer informe del Fons Monetari Internacional (FMI) és un nou avís de la inseguretat i inestabilitat que està generant l'agressivitat econòmica de Trump, una política que hi ha senyals que li pot tornar com un bumerang.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les perspectives de creixement de l'economia espanyola tot i la incertesa i la frenada de l'activitat econòmica a escala mundial provocades per la guerra comercial iniciada pels Estats Units. En aquest sentit, l'organisme internacional preveu una desacceleració de l'activitat econòmica a tot el planeta i en especial als EUA, que de moment no afectaria l'Estat.

El govern de Javier Milei ha iniciat el que anomena la tercera fase de la seva política econòmica. Divendres passat a la nit, el president de l'Argentina va fer un anunci per la cadena nacional on comunicava a la ciutadania que posava fi a l’anomenat cep canviari per a les persones, una regulació que limita la compra de dòlars –la moneda en què solen estalviar els argentins que poden– a un total de 200 dòlars per mes.

La guerra comercial oberta pel president dels Estats Units, Donald Trump, no passa desapercebuda a ningú, i menys als organismes internacionals que vigilen el pols de l'economia mundial. Si ahir dimecres va ser l'Organització Mundial del Comerç (OMC) qui va expressar la seva preocupació, aquest dijous ha estat el torn del Fons Monetari Internacional (FMI). La incertesa al voltant de les polítiques comercials ha assolit "nivells sense precedents", ha reconegut la seva màxima responsable, Kristalina Georgieva, en el seu discurs previ a les Reunions de Primavera de l'FMI i el Banc Mundial, que comencen la setmana que ve.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat aquest divendres una millora de dues dècimes a la seva previsió de creixement de l'economia espanyola per al 2025, fins al 2,3%, dues dècimes més que l'última previsió, publicada a l'octubre. Així mateix, l'organisme internacional calcula que Espanya haurà tancat el 2024 amb un increment de l'activitat econòmica del 3,1%, també dues dècimes més que el pronòstic de la tardor.

No és habitual que l'economia superi les expectatives, però això és exactament el que està passant en el cas d'Espanya i també de Catalunya, on els organismes propis i també els internacionals han hagut d'anar recalculant a l'alça totes les seves previsions per a aquest any. L'últim a fer-ho ha estat el Fons Monetari Internacional, que ha apujat mig punt la seva previsió anterior i situa el creixement espanyol per al 2024 en el 2,9%. Per fer-nos una idea de la magnitud d'aquesta xifra, el 2,9% és la previsió de creixement més elevada de totes les economies avançades, superior fins i tot a la dels Estats Units o el Canadà.

El Fons Monetari Internacional ha mostrat optimisme sobre l'economia espanyola, malgrat la cautela a l'hora d'analitzar l'evolució del conjunt de l'economia mundial. L'organisme presidit per Kristalina Georgieva ha presentat aquest dimarts el seu informe sobre perspectives econòmiques, que situa Espanya com el país avançat amb un creixement més gran, fins i tot per sobre dels Estats Units.

El Fons Monetari Internacional (FMI) esperona l'optimisme de l'economia espanyola. L'organisme que dirigeix Kristalina Georgieva ha tornat a revisar a l'alça el creixement econòmic del 2024, fins al punt que el situa per sobre de la previsió del govern espanyol. En concret, l'FMI creu ara que l'economia creixerà un 2,4%, cosa que suposa una revisió de fins a mig punt respecte a l'última previsió del mes d'abril (1,9%). "Sentim satisfacció", ha reconegut el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, aquest dijous a la tarda. El ministre no ha volgut anticipar si això suposa revisar les seves pròpies previsions: "Estem còmodes i veurem si cal o no millorar les previsions [del govern]".

A mesura que la inflació es redueixi i una economia dels Estats Units en auge ajudi a impulsar l'activitat a escala global, el creixement del comerç mundial es duplicarà aquest any. Aquesta és la predicció dels principals organismes internacionals que recull aquest dimarts en una anàlisi el diari Financial Times. L'OCDE, el Fons Monetari Internacional (FMI) i l'Organització Mundial del Comerç (OMC) preveuen que hi haurà un fort repunt del flux mundial de productes aquest any i això s'explica per la desacceleració del 2023 impulsada per l'augment dels preus, dels tipus d'interès i una demanda més fatigada.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat aquest dimarts que preveu un creixement del 2,7% del PIB dels Estats Units per a aquest any. L'organització veu aquesta evolució com un fet "excepcional" i "impressionant", ja que es tracta d'un augment de sis dècimes més sobre les previsions que ja s'havien fet al gener. En el conjunt del planeta, l'organisme millora en una dècima la seva previsió de creixement de la riquesa i el situa en el 3,2% per a aquest any. L'FMI ha destacat la "sorprenent" resiliència de l'economia malgrat els conflictes bèl·lics arreu del planeta.

La intel·ligència artificial (IA) afectarà el voltant del 40% dels llocs de treball a escala global i, en el cas de les economies avançades, fins al 60% de l'ocupació en patirà l'impacte, ja sigui amb el reemplaçament d'algunes feines o amb la complementació d'altres. Així s'extreu d'un estudi del Fons Monetari Internacional (FMI) presentat per la directora general de la institució, Kristalina Georgieva.

El Fons Monetari Internacional ha millorat aquest dimecres les seves previsions de dèficit públic per a Espanya, que ara situa al 3,9% del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia), sis dècimes per sota de les prediccions de l'organisme l'abril passat.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha mantingut estables les seves previsions de creixement per a Espanya aquest any, però les rebaixa per al 2024. A més, ha retallat les de tota l'economia mundial. En el seu informe trimestral de perspectives econòmiques, l'organisme manté l'economia espanyola com la que més creixerà enguany de la zona euro.

Les ajudes als combustibles fòssils –sobretot petroli, carbó i gas natural– van tocar el màxim històric al món l'any 2022. En total, les subvencions als hidrocarburs atorgades pels governs de 170 estats diferents van sumar 7 bilions de dòlars (6,46 bilions d'euros), segons dades publicades aquest dijous pel Fons Monetari Internacional (FMI).

El Fons Monetari Internacional (FMI) dona ales al missatge que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha repetit més en campanya: l'economia espanyola està en bon estat de salut. En el seu darrer informe, l'organisme constata que els països del sud d'Europa s'estan reactivant més ràpidament del que s'esperava i millora les seves previsions molt per sobre de l’eurozona i el món. Especialment Espanya, que gràcies al manteniment d'un sector de serveis i un turisme "forts" s'espera que creixi fins a un 2,5% el 2023, gairebé el triple que l'estimació de la zona euro (0,9%), de manera que es convertirà en el país desenvolupat que més creixi durant aquest any.