"Digueu-li a qui us hagi enviat que la pròxima vegada li tallaré el coll". La "pròxima vegada" els tres sicaris van encastar una cinquantena de bales sobre Catherine Isabelle Castagna i el seu marit, Jacques René Grangeon. Al clan de Lió no li va agradar l'amenaça de Castagna i van abatre el matrimoni al seu luxós xalet de la urbanització de Las Lomas de Marbella. 50 bales pels 500 milions de pessetes que Castagna i Grangeon els devien per haver perdut una partida d'haixix. Una bala per cada 10 milions (60.000 euros). El clan lionès s'acabava d'instal·lar feia pocs mesos a la Costa del Sol per controlar la ruta entre el Marroc i França i no estaven per romanços. Era la tardor del 1996.

Carlota Elias tenia clar que necessitava un tema que la motivés per al seu treball de final de grau de criminologia. I es va trobar amb la paraula hibristofília: persones que senten atracció per criminals. Ho ha acabat convertint en el llibre Hibristofília, un cuento de (encerr)hadas.

La desproporció cada cop més cridanera entre la magnitud de guerres com la d’Ucraïna i l'absència d'imatges del conflicte no sembla derivar d’un únic factor. En tot cas, cal tenir en compte, entre altres coses que no desenvoluparem aquí, la confluència del nou puritanisme amb la immaduresa emocional d'una part en aparença significativa de les generacions més joves. La combinació ha acabat creant un ecosistema comunicatiu on la guerra es converteix en un relat higienitzat, filtrat i, en última instància, desconnectat de la seva naturalesa devastadora. En canvi, i també en clau neopuritana, quan els conflictes bèl·lics es plantegen en termes infantils de transgressió/càstig, les imatges prèviament passades pel sedàs de la correcció política abunden.

La Guàrdia Civil ha detingut el marit de la dona de 48 anys que va ser assassinada juntament amb la seva filla de 12 anys al municipi valencià de Xilxes, a la comarca de la Plana Baixa, aquest dimarts. L'home ja estava arrestat des que van localitzar els cadàvers per haver trencat l’ordre d'allunyament que havia estat dictada contra ell. Ara, a més, se l'investiga per la possible autoria del doble crim, segons han informat des de la Delegació del govern espanyol al País Valencià.

Una nova seqüència del reality més lamentable i tòxic de la televisió s’ha tornat a fer extremadament viral. La majoria de titulars parlen d'“impacte”, “tensió” i “moments durs”. Però l’escena és molt més que això. A La isla de las tentaciones, on les parelles participants juguen a provocar-se conflictes de banyes i gelosia, van promoure la trobada entre una tal Almudena i un tal Darío. Al descobrir les respectives infidelitats, que formen part de la dinàmica del concurs, el programa els va convocar a la prova del mirall: una trobada a la platja on només poden expressar-se a través de la gestualitat i amb una enorme pantalla transparent de metacrilat entremig. No poden ni tocar-se ni parlar. El programa va col·locar l’home davant la pantalla, mentre que a ella la van fer arribar corrent per la platja amb desesperació. La noia tenia un atac de nervis inaudit, cridava, insultava i donava cops a la pantalla. Va tirar un coco, que va rebotar i va sortir disparat contra la presentadora. La noia es va agenollar per demanar perdó, bramant desencaixada. Va perdre el control, fos per raons emocionals o per simple obediència al xou. L’escena es ven com a “realitat”, sigui induïda o falsejada. El que es va veure era una humiliació i una escena plena d’agressivitat i odi. L’home també aixecava el puny i colpejava la pantalla. La mampara semblava contenir una agressió física. La presentadora, Sandra Barneda, des d’una altivesa i condescendència terribles, la renyava a ella, advertint-li que no fes servir paraules i només utilitzés la gestualitat. Quan va posar fi a l’espectacle, la noia estava devastada i en una situació d’histèria esgarrifosa, arrossegant-se per la sorra. Barneda, més enllà de demanar-li que respirés, fingia calmar-la amb frases com “Tienes que confiar que, pase lo que pase, es para bien” o “Esto, si ha pasado, es por algo”. I li donava ordres: “¿Vas a ser fuerte?” Tot això amenitzat amb música romàntica i una posta de sol. 

La violència contra els professionals sanitaris és un problema real, amb conseqüències greus, tant per al personal com per a la qualitat del sistema sanitari, avisa l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A Catalunya, durant el 2024, es van produir almenys 2.000 situacions violentes contra metges, infermeres, administratius i altres col·lectius del sector, segons ha informat aquest dijous el departament de Salut. Són les primeres dades oficials de violència contra sanitaris, ja que fins al moment els registres encara són incomplets –no tots els centres de titularitat pública o privada reporten els casos– i no existeix un mecanisme per sancionar econòmicament els agressors. Ara la conselleria vol resoldre aquestes llacunes: addueix que les dades evidencien que la situació ha augmentat en els últims anys i afecta especialment (76% dels casos) els centres d'atenció primària (CAP), les consultes externes i els taulells d'informació, les portes d'entrada al sistema.

Un estudi impulsat per l'associació Dones Visuals i la Universitat de Barcelona constata les desigualtats i les violències patides pels col·lectius més vulnerables que formen part de la indústria cinematogràfica. L'informe, que s'ha presentat aquest dijous i porta el títol Estudi de violències i desigualtats a l'audiovisual català, ha entrevistat 52 persones racialitzades, amb identitat de gènere dissident, LGTBIQA+ o bé amb discapacitat. A partir de les converses, l'anàlisi conclou que la majoria d'aquestes persones "han patit violència al llarg de la seva trajectòria laboral en el sector audiovisual català" mentre que "les mesures reparadores o de protecció impulsades des de la mateixa indústria són pràcticament inexistents".

La Policia Nacional està duent a terme un operatiu contra els Boixos Nois aquest dimecres a Barcelona i l'àrea metropolitana, segons ha pogut saber l'ARA. L'actuació de la policia espanyola està relacionada amb els aldarulls que el grup radical d'aficionats del Barça va causar a Sevilla, en la prèvia de la final de la Copa del Rei de l'abril passat contra el Reial Madrid. Tot i que el cos de seguretat no confirma la xifra de detinguts, segons diverses fonts hi hauria prop d'una quinzena de detencions. Alguns dels arrestats en l'operatiu estan sent traslladats a la comissaria de la Verneda de Barcelona. Fonts policials assenyalen que l'operatiu no només afecta als Boixos Nois i que s'estan produint detencions en altres províncies d'Espanya.

Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 24 anys després de trobar el cadàver d'un altre home, totalment esquarterat, a l'interior d'una maleta, al centre de Vilanova i la Geltrú, al Garraf. Tal com ha avançat El Caso i confirmat l'ARA, la maleta l'ha trobat un operari de neteja aquest matí de dissabte al costat d'un contenidor, al carrer de l'Aigua, molt a prop de la plaça de l'Anxaneta. L'avís del treballador als serveis d'emergència s'ha produït a les 7:39 del matí i, ràpidament, la policia Local i els Mossos d'Esquadra han acordonat la zona. Poc temps més tard, segons fonts policials, els agents de la policia municipal han detingut un home, company de pis de la persona morta, com a principal sospitós del crim. La detenció s'ha produït després d'una breu persecució: el presumpte autor de l'assassinat, quan la policia local ha anat al pis on vivien, ha intentat fugir saltant pel balcó fins a un altre edifici. Segons ha pogut saber l'ARA, es tractaria d'un pis ocupat al carrer de Lepant, no gaire lluny de la troballa del cos. Els agents locals ja tenien identificades totes dues persones per problemes de convivència i civisme anteriors.

La policia ha detingut un noi de 20 anys per haver calat foc a una noia de 17 anys aquesta matinada de dimecres a Las Palmas de Gran Canaria. La víctima té ferides al 95% del seu cos i a causa del seu estat crític ha estat traslladada a un hospital especialitzat de Sevilla. Algunes fonts assenyalen que els dos joves eren parella, però és una informació que el govern canari no ha confirmat.

"Estic organitzant una furgoneta de vuit places per anar a Torre Pacheco el dissabte 19 de juliol. Ruta i parades: Cadis, Marbella, Màlaga, Almeria, Cartagena, Torre Pacheco. Interessats escriure aquí. Places lliures: 6". Aquest tipus de missatges estan circulant per Telegram i els promotors són grups d'ultradreta. L'objectiu: "venjar" l'agressió patida per un home de 68 anys la setmana passada suposadament a mans d'uns joves d'origen estranger. I segons Andrés Pedreño, sociòleg i professor de la Universitat de Múrcia, l'onada de violència contra els immigrants d'aquesta localitat té un fort component ideològic i està encoratjada per Vox.

La localitat de Torre Pacheco, a uns quinze quilòmetres de Cartagena, a Múrcia, està copant titulars des de fa quatre dies pels aldarulls protagonitzats per ultradretans arribats des de diferents punts d'Espanya. Dimecres, un home de 68 anys va rebre una pallissa al mig del carrer, a primera hora del matí, i aquest fet ha desencadenat una onada de violència provocada per grups d'ultradreta que han anat fins a Torre Pacheco amb l'objectiu, diuen, de “venjar” l'agressió. Asseguren que la van cometre tres joves dels quals almenys un seria d'origen magrebí i han posat els immigrants en el punt de mira. La policia, però, encara no ha revelat la nacionalitat del sospitós. Tot plegat ha dut a dues nits seguides de persecucions racistes i enfrontaments al carrer. A continuació t'expliquem les claus d'aquesta escalada de violència.

La monarquia noruega viu un dels seus moments més baixos després que Marius Borg, fill de la princesa Mette-Marit, hagi estat imputat per 23 delictes, tres d'ells violacions, segons ha informat la policia, que ha donat per tancada la investigació del cas. Davant d'aquestes greus acusacions, la casa reial del país nòrdic ha fet públic un breu comunicat: "El cas està seguint el sistema legal i els procediments normals. No tenim res més a afegir".

Un grup de desconeguts ha atacat aquesta matinada el centre de menors tutelats per la Generalitat situat a Piera, a l'Anoia, amb líquids inflamables i pedres. Els fets no han causat cap ferit i arriben després d'una setmana d'incidents i tensió entre un grup de joves tutelats i veïns del municipi que han obligat els Mossos d'Esquadra a intervenir en diverses ocasions. Tres tutelats van ser agredits durant aquests episodis. La policia catalana custodia el centre, que ha quedat parcialment cremat, per evitar nous aldarulls.

Un grup de desconeguts va atacar la matinada de divendres a dissabte el centre de menors tutelats per la Generalitat situat a Piera, a l'Anoia, Castell de fang, amb líquids inflamables i pedres. Els fets no han causat cap ferit i arriben després d'una setmana d'incidents i tensió entre un grup de joves tutelats i veïns del municipi que han obligat els Mossos d'Esquadra a intervenir en diverses ocasions. Tres tutelats van ser agredits durant aquests episodis. La policia catalana custodia el centre, que ha quedat parcialment cremat, per evitar nous aldarulls.

La denunciant va declarar la setmana passada i aquest dimecres era el torn del futbolista de l'Espanyol, Álvaro Aguado, a qui la justícia investiga per una violació a la discoteca Opium de Barcelona el 23 de juny del 2024. El jugador ha assegurat a la jutgessa que instrueix el cas que l'entitat blanc-i-blava no ha pres cap mena de mesura contra ell des que la noia, treballadora del club, va presentar la denúncia als Mossos d'Esquadra a principis d'any. En la seva declaració al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, Aguado ha defensat que les relacions sexuals van ser consentides. Ella, per la seva part, la setmana passada es va ratificar que el futbolista va agredir-la sexualment en un bany de la discoteca, on una trentena de persones –jugadors i treballadors del club– celebraven l'ascens a Primera.

Una baralla "tumultuària" entre 200 veïns diumenge a la nit al barri de la Mariola de Lleida va acabar amb sis agents dels Mossos d’Esquadra ferits, un d’ells encara hospitalitzat per dolors cervicals i una fractura a la zona frontal. Després de rebre tres avisos per incidents al carrer de Júpiter, les dues unitats ARRO que s’hi van desplaçar van acabar agredides pels mateixos veïns que s’estaven esbatussant, amb llançament d’objectes i pedres, que van provocar ferides greus als policies. Un d’ells, de fet, va haver de rebre vint punts de sutura. "Un drama, agents ferits i caps oberts", explicava a l’ARA un agent ARRO. Els Mossos hi van acudir perquè hi havia hagut una baralla entre famílies que viuen al barri i van acabar rebent la ira dels veïns: tots es van regirar contra ells. Una de les principals hipòtesis és que el detonant de la baralla fos un conflicte per tràfic de drogues.

Un grup de policies esbotzen la porta d'una casa familiar i, davant el pànic d'uns pares, detenen el fill de 13 anys, acusat d'haver matat una companya de classe. Així arrenca la minisèrie Adolescència, de Netflix, que consta de quatre episodis, tots ells filmats amb un únic pla seqüència. La ficció britànica, que aterra aquest dijous a la plataforma i promet ser una de les sensacions de les setmanes vinents, està cocreada i protagonitzada per Stephen Graham, que va estar al capdavant de la pel·lícula Hierve, també filmada usant un únic pla seqüència. Més enllà de qüestions formals, la ficció planteja una trama que glaçarà la sang d'aquells espectadors que siguin pares, i també dels que no ho siguin. ¿Pot el fill d'una família convencional matar algú a sang freda? Quina responsabilitat té la societat en un acte tan atroç?

Els Mossos d'Esquadra estan investigant la mort violenta d'un jove al carrer a Tortosa. Els Serveis d'Emergències van rebre l'avís a les 18.05 h de dissabte que hi havia un cadàver a la via pública de la capital del Baix Ebre. Segons van poder comprovar els agents que s'hi van desplaçar, es tracta d'un noi de 25 anys que va aparèixer a la zona del Castell de la Suda amb signes de violència. Es tracta d'una zona urbana, però relativament aïllada, prop de les muralles del castell i lluny dels habitatges i els carrers transitats de Tortosa. La Divisió d'Investigació Criminal de la Regió Policial Terres de l’Ebre s'ha fet càrrec de la investigació, que està sota secret d'actuacions, i està a l'espera de l'autòpsia del cadàver.

"La primera idea fonamental és que la persona amb una malaltia mental és més víctima que agressor". Per a Luis Maria Planchat, metge forense, psicòleg i professor associat de la UPF, aquest és el punt de partida per començar a parlar d'un tema delicat, en el qual tots els experts avisen que hi ha un risc alt d'estigmatització cap a un col·lectiu, el de persones amb un trastorn mental, que ja noten permanentment l'efecte dels prejudicis. Un d'aquests és quan es vinculen aquestes malalties amb les conductes violentes, més després que en les darreres setmanes hagi sigut un dels temes de debat pel fet que, segons va dir la consellera d'Interior, Núria Parlon, tres dels últims vuit homicidis els han comès presumptament persones amb un trastorn diagnosticat.