L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès endurirà l'empadronament exigint fer els tràmits presencials i aplicant més controls administratius i inspeccions de la policia. El govern municipal ha aprovat una nova instrucció que, segons han explicat aquest dimarts l'alcalde de la localitat, Josep Maria Vallès, i el tinent d'alcaldia, Jordi Puigneró, persegueix que el padró "reflecteixi la realitat" del municipi vallesà i s'evitin "fraus". "

"Atès que aquest ple serà retransmès per internet i el podrà veure tothom arreu del món, i segurament molt veneçolans que són a Sud-amèrica, ho diré en castellà: des de Junts celebramos la caída del señor Maduro..." Jordi Puigneró, tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i exvicepresident de la Generalitat, va justificar d'aquesta manera el seu canvi de llengua divendres passat durant el plenari del mes de gener. Des de llavors, Puigneró no para d'acumular crítiques a les xarxes per haver renunciat a exposar els seus arguments en català. Aquest mateix dimarts ha sigut el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, qui s'hi ha recreat, assenyalant la doble vara de mesurar de Junts: "A l'hora de la veritat, els nivells d'exigència que s'apliquen a ells mateixos són més flexibles que els que reclamen als altres".

Fa 50 anys que en Ricard, nascut a Sant Cugat del Vallès, viu a Bellaterra. Amb 27 anys s'hi va comprar un terreny i s'hi va construir una casa, com molts dels veïns d'aquesta localitat adscrita a Cerdanyola del Vallès i que va néixer als anys 30 del segle passat, quan famílies benestants de Barcelona i Sant Cugat s'hi van fer torres d'estiueig. Els fills d'aquelles famílies s'hi van quedar, i als anys 70 van arribar nous veïns que, com en Ricard, hi van començar a fer vida i hi van veure néixer la Universitat Autònoma de Barcelona. Malgrat algun intent de constituir-se com a municipi independent, es va acabar imposant una tercera via: el 2009 els veïns van aconseguir que se'ls reconegués com una entitat municipal descentralitzada (EMD), amb un govern propi. Amb tot, aquest estatus no va ser suficient per pacificar Bellaterra, que el 2015 va celebrar un referèndum d'independència on el 'sí' va guanyar amb el 94% dels suports. La pretensió va naufragar quan el Parlament va vetar la secessió. Davant d'aquest fracàs, una comissió de veïns va iniciar un expedient per passar a la veïna Sant Cugat que ara comença a agafar velocitat, davant l'oposició frontal de l'Ajuntament de Cerdanyola, que avisa que batallarà per evitar perdre el territori. "És normal que s'hi resisteixi. No vol perdre la gallina dels ous d'or. I Sant Cugat es deixa estimar", resumeix en Ricard a l'ARA.

El testimoni d'una víctima és clau per investigar qualsevol delicte i identificar el sospitós, fins al punt que pot ser prova suficient per a una condemna. Ara bé, què passa quan la víctima és un infant i, per la seva edat, no pot oferir un testimoni tan clar i detallat com ho faria un adult? Sobretot en delictes que solen cometre's d'amagat, com passa amb les agressions sexuals, es fa més difícil saber qui ha estat l'autor. En aquest sentit, diverses advocades catalanes denuncien que casos d'aquesta mena sovint acaben arxivats abans d'arrencar la investigació judicial, no per falta d'indicis sinó perquè no s'ha pogut identificar l'autor.

L'accés a l'habitatge, primera preocupació dels catalans segons el CEO, és al centre del debat polític. Les esquerres i les dretes continuen mantenint diferències sobre què cal fer per abaixar el preu del lloguer, però tots els partits semblen estar d'acord en una cosa: la crisi de l'habitatge exigeix que les administracions es posin les piles i comencin a construir habitatges públics després d'anys d'immobilisme. Esquerra i els comuns van situar-ho com a condició per investir Salvador Illa, que s'ha compromès a habilitar 50.000 pisos protegits en els pròxims cinc anys i ha anunciat aquest dijous, al costat de Pedro Sánchez, que aprovarà dimarts una reserva de sòl públic per posar fil a l'agulla. En un intent per trobar pisos socials de sota les pedres, els comuns fins i tot s'han acostat a l'Església per plantejar-hi vies de col·laboració. A l'altra banda de l'hemicicle, Junts també es mou. Des de Sant Cugat ha llançat una nova proposta: reformar la llei catalana per exigir que els que vulguin optar a l'habitatge de protecció oficial faci com a mínim deu anys que estan empadronats al municipi. La normativa vigent estableix que l'antiguitat mínima d'empadronament exigible als sol·licitants no pot superar els tres anys.

Josep Arcas ja no és militant, almenys temporalment, de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC). Les joventuts de Junts l'han suspès de militància després que la regidora de la CUP de Sant Cugat, Ariadna Sierra, denunciés al ple de dilluns l'assetjament que patia del jove des que va entrar a l'ajuntament vallesà ara fa un any i mig. Segons ha pogut saber l'ARA, Arcas va rebre una notificació 24 hores després del ple municipal on se l'informava que havia estat suspès per una falta molt greu. Fonts de la JNC han confirmat a aquest diari que Arcas "deixa de ser militant a tots els efectes a l'espera que hi hagi una resolució definitiva per dictaminar si és expulsat". De fet, ara s'obre un període d'al·legacions d'un mes perquè Arcas pugui defensar-se si vol continuar com a militant de la JNC.

L’ARA ha pogut saber algunes de les preguntes que han respost els habitants de Sant Cugat, en el baròmetre municipal que elabora l’Ajuntament cada sis mesos. "Sant Cugat ha de ser una ciutat que aculli immigració fins al màxim de les seves possibilitats?" Caram. "¿Les persones immigrades que delinqueixen de forma reincident les hauríem de tornar al seu lloc d'origen?" Ja veus, tu. "¿Posar límits a una arribada de persones immigrades és una política xenòfoba?" Ostres. "Una elevada immigració pot tensionar els serveis públics o posar en risc les tradicions i la llengua del nostre país?" Renoi i renoiet. Per sort, no hi havia cap pregunta sobre quina minyona és més eficaç segons el país d’origen. Això ja es pot preguntar a la cua del peix. 

Llegim que a Sant Cugat hi ha tot d’amos de pisos que no renovaran els llogaters, perquè pretenen llogar-los però per habitacions. Cada habitació pot costar uns 500 euros, per tant, quatre persones, cinc, fan dos mil euros.

Els va lligar amb brides a una taula. Amb el tors nu, tapats amb una tovallola petita i només calçotets. Duien un antifaç i no veien res. Només sentien les pessigolles que ell els feia per tot el cos. J.G. era president d’un club de futbol, el Valldoreix, i guia espiritual dels nois. Els havia conegut en clubs juvenils de l’Opus Dei, a Barcelona i Sant Cugat, i s’havia apropat a ells per ajudar-los, ja que travessaven moments difícils.

Només sortir de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, a Sant Cugat centre, es percep l'ambient electoral: hi ha una parada informativa del candidat socialista, Pere Soler; just al costat, aprofitant els arbres de la plaça Lluís Millet, hi ha pancartes de la CUP i de l’actual alcaldessa i candidata d’Esquerra, Mireia Ingla, i si alces la mirada apareix una lona amb la cara de Josep Maria Vallès, candidat de Junts, que cobreix un dels edificis de davant de l'estació. Però no només: si et desvies en direcció cap al carrer dels Safareigs topes amb una pancarta de la llista local Independents per Sant Cugat i, si passeges una estona per la rambla de Ribatallada, hi ha repartides banderoles de Valents, de Ciutadans o del PDECat.

Quan l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) aborda el tema de l'estalvi hídric en l'àmbit municipal, és recurrent que esmenti l'exemple de Sant Cugat del Vallès. És així perquè és l'únic municipi de Catalunya que, des de fa vint anys, treballa en una ordenança municipal específica, que obliga tots els edificis de nova construcció a instal·lar un sistema de reutilització d'aigua. La normativa només permet atorgar permisos d'obra nova a les edificacions –siguin blocs de pisos, cases, comerços o equipaments públics– que disposin d'una xarxa de doble canonada per reaprofitar les aigües grises que s'escolen pels desaigües dels banys.

Les primeres dues setmanes en funcionament de les noves freqüències de l’anomenat metro del Vallès, és a dir, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que cobreix el recorregut des de Sabadell i Terrassa fins a Barcelona, van arribar a acumular fins a 15 incidències i avaries en només 13 dies, segons va informar la mateixa companyia pels seus canals d’atenció al client. El 9 de desembre aquesta línia –una de les més concorregudes de FGC– va dir adeu als horaris de tren de tota la vida i va estrenar les noves freqüències, que eleven el pas de combois en hora punta fins als cinc minuts i cada dos minuts i mig a partir de Sant Cugat. Feia més de tres anys que el canvi s’anunciava, però la posada en marxa del servei va provocar algunes alteracions no previstes.

"Em van posar el llistó molt alt. Gairebé inabastable", diu. Potser per això Erik Noya es va fer escalador. Plata en la modalitat de velocitat al Mundial del 2021 representant Espanya i establert al CAR de Sant Cugat des del 2021, és descendent d'un home que surt a la Viquipèdia i d'un altre que té un carrer amb el seu nom. El seu besavi matern, Fèlix Cardona, va néixer el 1903 a Malgrat de Mar i va ser "un català molt important a Veneçuela". Explorador, va descobrir i va cartografiar diversos punts del sud de Veneçuela, com la cascada més alta del món (Salto Ángel). Noya explica la seva història amb orgull, igual que la de l'altra branca de la família.

El fins ara autoanomenat Metro del Vallès, les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que cobreixen el trajecte entre Sabadell i Terrassa i fins a Barcelona, serà una mica més real el 9 de desembre. Com a mínim de dilluns a divendres. A partir d'aquesta data augmenten les freqüències de pas entre setmana i entren en joc 15 nous trens, de manera que la freqüència de pas des de Sabadell i Terrassa serà d'un tren cada cinc minuts en hora punta i a partir de l'estació de Sant Cugat (on es troben les dues línies) hi haurà un tren cada dos minuts i mig.

Carmela Fortuny (Alzira, 1968) va ser alcaldessa de Sant Cugat l’any abans dels comicis del 2019 substituint Mercè Conesa, però, tot i ser la més votada en aquelles eleccions, el pacte ERC-PSC-CUP l’ha deixat com a cap de l’oposició els últims tres anys.

Mireia Ingla (La Seu d’Urgell, 1967) és alcaldessa de Sant Cugat des del 2019 fruit de l’acord entre ERC, el PSC i la CUP.

La recuperació de la creu de terme del monestir de Sant Cugat comença a avançar. Aquest divendres al matí l'equip de restauració ha retirat el fust del monument, que també havia quedat malmès després que un home hi pugés a sobre i provoqués destrosses en gran part d'aquesta obra de patrimoni històric. L'equip ha traslladat el fust al Centre de Restauració de Béns Mobles, juntament amb la part superior de la creu, que va quedar esmicolada després de l'incident i que havia estat guardada fins ara en un magatzem del mateix monestir, segons ha informat la parròquia de Sant Pere d'Octavià. Una vegada al centre, asseguren, s'haurà de fer una anàlisi de l'estat del monument per decidir quin tipus de recuperació s'hi ha de portar a terme.

La creu de terme ubicada just davant del monestir de Sant Cugat destrossada aquest dissabte. Aquestes són les imatges de les restes de l'acte vandàlic.

Més de 500 anys d’història acaben pel terra per culpa d’una bretolada.La creu de terme del Camí dels Monjos, ubicada davant de l'església del monestir de Sant Cugat, ha estat objecte aquesta matinada d'un acte vandàlic que ha acabat amb aquesta important obra del patrimoni històric a terra. Un home hi ha pujat a sobre i, a causa del pes, el monument ha cedit i això ha provocat importants destrosses.