S'ha fet habitual veure el govern espanyol perdre votacions o necessitar acords amb múltiples partits polítics. Però tot just fa deu anys que el PP o el PSOE van començar a tenir aquest maldecap. Les eleccions del 20 de desembre del 2015 van donar pas a una fragmentació inèdita al Congrés dels Diputats, i van acabar amb el bipartidisme històric: va perdre 83 escons, mentre que Podem i Ciutadans –procedent de Catalunya– van irrompre a la cambra baixa amb 69 i 40 diputats, respectivament. Malgrat les discrepàncies polítiques evidents, la nit electoral les dues formacions van fer el mateix diagnòstic: Pablo Iglesias, el líder dels morats, va reivindicar que havia “nascut” una “nova Espanya” i Albert Rivera, el rostre més visible de Cs, va celebrar que començava una “nova era política d’esperança i il·lusió”. Cap dels dos projectes té avui aquella força –Cs fins i tot ha desaparegut–, però el bipartidisme no s’ha recuperat. Ara són Vox i Sumar els que els han agafat el relleu per consolidar un sistema amb quatre partits estatals que conviuen amb el reguitzell de partits autonòmics que també són clau per a la governabilitat.

De l'autor de "Es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde" i de "Muy españoles y mucho españoles" arriba a les llibreries El arte de gobernar (Almuzara, 2025). Mariano Rajoy ha presentat aquest dimecres al vespre el seu nou llibre, que és, segons la seva pròpia definició, "el reflex" de la seva "manera de ser, de pensar i de veure la vida". "És impossible llegir aquesta frase i no estar escoltant Rajoy", ha coincidit Alberto Núñez Feijóo durant l'acte, en referència a una de les reflexions que hi recull l'expresident del govern espanyol i del PP, com és que "l'única cosa seriosa és ser seriós".

L'any passat, la justícia espanyola va posar traves a la investigació judicial andorrana de l'operació Catalunya amb un arxivament de la comissió rogatòria. Es va fer per qüestions formals perquè suposadament no s'haurien explicat adequadament els motius de les imputacions, però en una resolució avançada per El Món i a la qual ha tingut accés l'ARA es torna a activar la causa en què es pretén la imputació de l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres de l'Interior i d'Hisenda Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. La jutgessa Stéphanie Garcia ha tornat a emetre les comissions rogatòries a Espanya, a l'autoritat judicial competent, per poder citar els responsables polítics i judicials de la branca andorrana d'aquest suposat entramat contra l'independentisme.

Avui fa dos anys que Pedro Sánchez va perdre les eleccions però va acabar governant gràcies a la carambola dels set diputats de Junts. Perdre però acabar guanyant és una cosa que el PP no ha perdonat a Sánchez, que ja havia arribat a la Moncloa guanyant una moció de censura a Mariano Rajoy el 2018. Són dues coses, perdre i governar, guanyar una moció de censura, que no havien passat mai.

Fa tres mesos, ja amb la investigació secreta en contra seva en la recta final, però sense que el cas de presumpte tràfic amb lleis al ministeri d'Hisenda l'hagués posat encara contra les cordes, Cristóbal Montoro (Jaén, 1950) va comparèixer al Congrés per donar explicacions sobre l'operació Catalunya, on encara va negar totes les acusacions. L'ús per part del PP del ministeri de l'Interior durant l'etapa de Mariano Rajoy per la seva particular guerra bruta contra adversaris polítics, com és el cas de l'independentisme, està en ple escrutini parlamentari i també judicial –l'any que ve l'Audiència Nacional jutjarà Jorge Fernández Díaz pel cas Kitchen, d'espionatge il·legal a Luis Bárcenas, extresorer popular–. Ara bé, fins ara Montoro, tot i les sospites contra ell i la imputació d'un jutjat d'Andorra per les presumptes pressions a Banca Privada d'Andorra (BPA), havia aconseguit sortir il·lès de l'escrutini de les pràctiques irregulars d'aquella etapa. La situació ha canviat aquesta setmana amb la imputació de l'exministre d'Hisenda i de membres del seu equip per part d'un jutjat de Tarragona. Un moviment judicial que ha destapat la caixa dels trons sobre Montoro. Com ha arribat fins a aquest punt?

Mentre el PSOE renova la seva cúpula per sobreviure al cas Santos Cerdán, el PP l'utilitza en el congrés del partit que ha arrencat aquest divendres per pronosticar un canvi de cicle. Alberto Núñez Feijóo s'ha esforçat fins a l'últim moment, amb la transacció d'esmenes, per evitar qualsevol escletxa que pogués embrutar la imatge d'unitat que vol projectar en un conclave en el qual no té contestació interna. Els presumptes casos de corrupció dels socialistes han contribuït a aquest tancament de files que en la primera jornada del congrés del PP s'ha volgut escenificar amb la intervenció dels expresidents populars del govern espanyol José María Aznar i Mariano Rajoy, que han pujat junts a l'escenari del pavelló de la fira d'Ifema Madrid. Ara bé, les diferències entre ells no han tardat a aflorar. Com és habitual, el discurs més dur ha estat el d'Aznar, que ha advertit al PSOE que la factura d'haver arribat al poder pactant amb els partits independentistes, a qui ha titllat de "delinqüents", és acabar també a la presó. "Si negocies pressupostos en una presó, t'associes amb presidiaris i pactes una amnistia amb delinqüents; que no t'estranyi acabar a la presó perquè és el teu ambient", ha afirmat dies després que l'ex número 3 del PSOE ingressés al centre penitenciari de Soto del Real per la presumpta trama de comissions il·legals en adjudicacions d'obra pública.

Si som sincers, hem de convenir que només un terratrèmol de magnitud 8 pot evitar que a les pròximes eleccions espanyoles hi hagi una majoria formada pel PP i Vox. Per tant, els dos anys que queden de legislatura s’han d’analitzar en aquesta clau.

A només dos carrers del Congrés dels Diputats i amb Alberto Núñez Feijóo encara assegut a l'hemicicle, José María Aznar i Mariano Rajoy han coincidit fugaçment en una jornada organitzada pel Grup Llibertat i Democràcia, format per mandataris i expresidents llatinoamericans de partits conservadors. Aznar s'hi ha estat menys d'una hora i ha frustrat així la buscada imatge, a les portes del congrés del partit, dels dos expresidents espanyols amb l'actual líder del PP, que s'hi ha arribat quan ha acabat la sessió de control. "Les coses són com són", ha justificat Aznar en una breu intervenció a l'auditori de l'Ateneu de Madrid quan s'ha excusat per no poder-se quedar. Abans de marxar, però, ha deixat una advertència a Feijóo.

Alberto Núñez Feijóo busca posar ordre a casa seva abans de l'assalt final a la Moncloa, però no ens enganyem, el congrés és només un assumpte domèstic, una manera de resoldre d'una tacada totes les crisis internes que li poden anar sorgint d'aquí a les eleccions i arribar a una entesa, ni que sigui temporal, entre les dues ànimes del partit, la que representa Isabel Díaz Ayuso, d'una banda, i la de Juanma Moreno Bonilla, de l'altra, amb ell situat al mig com una mena de síntesi forçada. El congrés s'avança, però, per un motiu. I és que el PP creu que ja ha trobat l'estratègia que el portarà indefectiblement a la Moncloa, i per tant es tracta simplement d'estar preparats per quan arribi el moment. I quina és aquesta estratègia? Doncs una de no gaire original: a manca de crisi econòmica, com la que va enlairar Mariano Rajoy el 2011, ara s'opta pel llibret aznarista de 1994-1995.

El govern espanyol ha augmentat de mitjana la inversió real a Catalunya en uns 158,9 milions d'euros anuals des de l'arribada de Pedro Sánchez a la presidència en comparació amb el període del govern de Mariano Rajoy. Aquest increment es deu, en part, a la pujada també de les inversions a Catalunya que apareixen als pressupostos generals de l'Estat des que Sánchez és a la Moncloa. De fet, que el total pressupostat hagi crescut més que el total invertit en realitat fa que el percentatge d'execució del govern actual sigui notablement inferior al de l'anterior executiu del PP.

Tot i els esforços del PP per negar-ne l'existència, les maniobres de les clavegueres de l'Estat durant els governs de Mariano Rajoy acumulen cada cop més evidències. Un nou àudio publicat aquest dimecres per RAC1, de fet, implica directament l'expresident espanyol en la Kitchen, l'operació pagada amb fons reservats per robar a l'extresorer popular Luis Bárcenas informació sobre les corrupteles del partit. Es tracta d'una conversa del setembre del 2014 entre María Dolores de Cospedal i José Manuel Villarejo. "Jo sé que abans li havien trobat, i més o menys li havien netejat, a aquest tot el que tenia", diu en un moment l'ex secretària general del PP, suposadament sobre Bárcenas. I afegeix: "A mi m'ho ha dit el president, no m'ho ha dit ningú més".

Si Jorge Fernández Díaz és capaç de mentir dient que no reconeix aquella conversa amb Villarejo que tots hem sentit (“Negaré, fins i tot sota tortura, que aquesta reunió hagi existit"), no és estrany que ahir mentís dient que no va existir l’operació Catalunya. Al cap i a la fi, també diu que no sap res del cas Kitchen (els papers de Bárcenas), pel qual el fiscal demana per a ell 15 anys de presó i la causa que estigui suspès de militància pel seu partit mateix. 

L'expresident espanyol Mariano Rajoy ha tornat a comparèixer davant d'una alta instància que investigava fets ocorreguts durant el seu mandat. Es tractava de la comissió d'investigació del Congrés sobre l'operació Catalunya i la guerra bruta de l'estat espanyol contra l'independentisme català. En casos anteriors havia declarat davant d'una altra comissió del Congrés, per la trama de corrupció Kitchen; davant de l'Audiència Nacional, per l'escàndol de corrupció Gürtel, i davant del Tribunal Suprem, en el judici contra els líders del Procés. En tots els casos ha fet el mateix: al·legar un complet desconeixement sobre allò que se li pregunta, encara que en tots els casos es tracti de fets directament relacionats amb les seves funcions com a alt dirigent del Partit Popular o com a president del govern d'Espanya. No en sap res, ell només passava per allà. Imbuït del personatge que ell mateix ha decidit projectar en públic (un senyor ranci i despistat que podria estar en algun sainet d'Alfonso Paso, tipus Los extremeños se tocan o Enseñar a un sinvergüenza) i que l'opinió pública, i sobretot els mitjans, va decidir comprar-li fa temps, deixa anar quatre ironies, es fa l'orni, fingeix estar una mica molest per haver-lo destorbat, i prou. D'aquesta absurda manera va passant els dies i les compareixences, sense haver d'assumir, de moment, responsabilitats per res del que va succeir mentre ell estava a la primeríssima línia política. A tothom li fa molta gràcia, i ara que li ha recordat a Rufián allò de les 155 monedes, ha aconseguit fer-ne fins i tot a molts dels independentistes que va ordenar apallissar l'1 d'Octubre (de les càrregues policials d'aquell dia també va declarar que ni les havia ordenat ni en sabia res).

"No tinc cap coneixement de l'existència d'una denominada operació Catalunya". És el que ha assegurat Mariano Rajoy a la comissió que investiga la guerra bruta contra l'independentisme al Congrés. L'expresident del govern espanyol i del PP ha negat ser coneixedor de res, tal com va fer quan va ser interrogat com a testimoni al judici del cas Gürtel, l'estiu del 2017, i a la cambra baixa en una altra comissió d'investigació sobre l'operació Kitchen a finals del 2021. "No puc convertir-me en un comentarista de què fan o de què no fan altres. S'han equivocat d'interlocutor. Jo no pinto res aquí, encara que hi estic molt a gust", ha remarcat amb el seu particular estil.

Dijous al vespre Mariano Rajoy va ser el convidat estrella d’El hormiguero. El públic del programa va demostrar un entusiasme exaltat amb la visita. La claca celebrava totes les seves gràcies i respostes amb una immediatesa i passió sospitoses. Al llarg de l’entrevista, Pablo Motos el va tutejar amb una familiaritat molt inadequada, sobretot perquè Rajoy sempre va tractar-lo de vostè. Aquesta discordança en el to cridava l’atenció i delatava la necessitat habitual de Motos d’exhibir-se proper al poder. Les preguntes que li va fer per promocionar el seu recull de discursos presidencials també posaven de manifest la seva entrega incondicional i servil. Motos volia complaure’l, però també utilitzar-lo per carregar contra el govern de Sánchez. Buscava algú que avalés totes les crítiques que ell, habitualment, llança des del seu programa sempre que en té l’oportunitat. “¿Cómo solucionaría usted el problema de la vivienda?”, li va demanar. Li va requerir la informació amb la inquietud d’explicar a l’audiència que aquella resposta era la bona. El problema és que Motos oblidava que Rajoy ja va ser president sis anys, i que ja va tenir el seu moment per arreglar el problema quan li tocava. Les lliçons a posteriori no serveixen de gaire. Tota l’entrevista semblava orientada a demostrar que amb el PP es vivia millor. Li feia les preguntes com si fos l’oracle dels Déus, prescindint del biaix en l’enfocament. Motos interpretava les seves respostes com a exemples de la lògica més irrefutable, sense tenir en compte que en aquell discurs hi havia una càrrega ideològica. Rajoy s’omplia la boca parlant de valors democràtics que assegurava que ara s’havien perdut i posava exemples del seu bon govern. Fins i tot es va penjar una medalla amb la gestió del desastre del Prestige, en contrast amb el que havia passat amb la DANA. Motos el va considerar un orador brillant, tot i que, en les seves explicacions en el mateix programa, Rajoy va ser més aviat feixuc i d’acudits caducs.

Fins que la història no digui el contrari, a Mariano Rajoy i Alberto Núñez Feijóo els uneix –a part de l’amistat– el ressentiment per la moció de censura. Rajoy perquè la que li va fer Sánchez el va expulsar de la Moncloa i Feijóo perquè no té prou majoria per tornar la jugada a l'actual president espanyol. Tots dos han compartit una estona durant la presentació del llibre Discursos parlamentarios de Mariano Rajoy Brey. Presidente del Gobierno 2011-2018, a la sala Ernest Lluch del Congrés.

Felipe González va perdre el poder a causa de la corrupció del seu govern, sota la gota malaia d'aquell "Váyase, señor González" que Aznar repetia obsessivament. Aznar va arribar a la Moncloa com a paladí contra la corrupció, i per donar exemple va fer fora del càrrec qui aleshores era el president de les Balears, Gabriel Cañellas, a fi de deixar clar que Aznar era implacable amb els que ficaven la mà a la caixa (Cañellas era efectivament corrupte, però també era un president acabat de reelegir pels votants, cosa que ja indicava la peculiar manera aznariana d'entendre la democràcia).

S’ha convertit en un clàssic que els expresidents espanyols Mariano Rajoy i Felipe González coincideixin en una de les taules rodones del Foro La Toja, un esdeveniment que cada any reuneix importants figures polítiques i econòmiques de l’Estat i d’Europa amb una clara inclinació cap a la dreta –la directora és Carmen Martínez Castro, secretària d’estat de Comunicació amb Mariano Rajoy–, però que dissimula convidant algun ministre.

Els tribunals espanyols no col·laboraran amb la justícia andorrana en la investigació a l'expresident Mariano Rajoy i altres membres del seu govern, tots ells imputats a Andorra en l'anomenada operació Catalunya. La resolució de l'Audiència de Madrid, que s'ha fet pública aquest dimarts, denega la sol·licitud d'ajuda assegurant que no detalla prou els fets ni tampoc els individualitza, fets pels quals accepta els recursos dels imputats i denega la comissió rogatòria que havia acceptat un jutjat de primera instància.

Un dels senyals de com la vida política espanyola ha podrit les estructures de la democràcia és la prova que ara farem. Els comentaré una notícia greu, però vostès la sentiran i pensaran: “On és la notícia? Si això ja ens ho podíem imaginar”. Avui publiquem que la policia va investigar diputats de Podem per ordre del govern de Rajoy. O sigui, el govern del PP, sense que cap jutge ho demanés, va fer un rastreig massiu de les bases de dades policials per investigar qualsevol rastre estirable de la vida de 69 diputats de Podem. A les cerces hi posaven conceptes com hotels, joies, viatges en avió o viatges en vaixell. Ara aquestes cerques i les converses entre policies ja estan en mans d’un jutge de l’Audiència Nacional. Veurem algú, vull dir, un cap policial o un ministre de l’Interior o el mateix Rajoy, processat, condemnat o a la presó per aquesta pràctica pròpia de la policia de la dictadura? No s'admeten apostes, que la resposta és massa fàcil.