El moment d'avançar en l'acord per un finançament que permeti a Catalunya recaptar tots els impostos s'acosta. Era un element essencial per a la investidura del president Salvador Illa, però la situació política, amb l'escàndol de corrupció que afecta el PSOE, ho complica. I, tot i que els treballs per implantar el model es trobaven en fase avançada, el límit del dia 30 de juny s'allunya, admeten diverses fonts consultades. El repte ara és, si aguanta la legislatura, oferir la imatge que continuen els treballs pel nou model de finançament. Arriba l'hora, però el rellotge s'ha parat.

Carla Turró conversa amb l'exconseller d'Economia, Antoni Castells.

L'exconseller d'Economia i Hisenda Antoni Castells (Barcelona, 1950) visita l'ARA després que el PSC i Esquerra pactessin impulsar un nou model de finançament singular per a Catalunya en l'acord d'investidura de Salvador Illa. Castells formava part del govern quan el 2005 el Parlament va aprovar una proposta de reforma de l'Estatut que apostava per un "concert econòmic solidari", una fórmula que no va prosperar però que, quasi vint anys més tard, ha inspirat l'entesa entre republicans i socialistes. Castells també va participar en la negociació de l'últim model finançament autonòmic amb l'Estat en nom de l'executiu de Montilla.

Durant el pont de la Puríssima de 2008 les negociacions sobre el finançament autonòmic entre els governs espanyol i català estan en punt mort i José Luis Rodríguez Zapatero convoca un dinar a la Moncloa per intentar desencallar-les. Per part catalana hi assisteixen el president de la Generalitat, José Montilla; el conseller d'Economia, Antoni Castells, i el seu número dos, Martí Carnicer. Per part espanyola, a més de Zapatero mateix, hi ha el llavors vicepresident segon i ministre d'Economia, Pedro Solbes; el secretari d'estat Carlos Ocaña, i el director de gabinet del president, José Enrique Serrano. La conversa puja de to. Zapatero intenta convèncer la part catalana, que són en teoria del seu partit, que baixin del burro per no provocar un forat als comptes de l'Estat i sollevar la resta d'autonomies, especialment Andalusia. Però el tàndem format per Montilla i Castells no afluixa, no accepten l'última oferta i marxen de la Moncloa amb la sensació que serà molt difícil arribar a un acord. Qui afluixa finalment és Zapatero, que l'abril de 2009 relleva Solbes i li encarrega a la seva substituta, Elena Salgado, que tanqui un acord amb Castells, cosa que finalment ocorrerà al juliol. Després, com és sabut, el mateix sistema es va fer extensiu a la resta d'autonomies.

"Això no és un adeu siau, ni tampoc un epitafi". Són paraules del professor, doctor, catedràtic d'hisenda pública i exconseller d'Economia i Finances Antoni Castells en l'acte d'homenatge amb motiu de la seva jubilació. Un "acte quasi íntim", en paraules del rector de la UB, Joan Guàrdia, però que omplia l'Aula Magna de l'edifici històric amb acadèmics, economistes de renom i polítics, a més d'algun banquer, com el president del Sabadell, Josep Oliu, i representants de la societat civil, com el president del Cercle d'Economia, Jaume Guardiola, i el del Liceu, Salvador Alemany.

Com podran llegir a la crònica que hem publicat, la Universitat de Barcelona ha homenatjat aquest divendres el catedràtic d’hisenda pública Antoni Castells amb motiu de la seva jubilació.

“La dificultat no és la viabilitat política de la independència de Catalunya, sinó els efectes de la viabilitat política en l’economia”. El catedràtic d’economia i exconseller d’Economia de la Generalitat Antoni Castells va dibuixar amb aquesta frase els límits del debat Catalunya-Espanya des del punt de vista econòmic en una jornada organitzada per la UB. D’alguna manera, es tracta de capgirar el famós “És l’economia, estúpid”, de l’estrateg de la campanya de Bill Clinton el 1992, James Carville, que li va permetre batre George Bush pare. Segons Castells, el fons del debat sobre l’encaix o el no encaix de Catalunya a l’Estat és polític, perquè es tracta de com es distribueix el poder a Espanya.

L'exconseller d'Economia de la Generalitat Antoni Castells ha criticat aquest dijous a la comissió que investiga la crisi financera al Congrés dels Diputats que el Banc d'Espanya tenia instruments per haver frenat la bombolla del crèdit immobiliari a temps.

Ja fa un any que l'exconseller Antoni Castells va estripar el carnet del PSC. Ara, però, també ha deixat Moviment d'Esquerres (MES), el partit de socialistes crítics amb el PSC que va ajudar a fundar. En una entrevista a la SER, Castells ha explicat que si ara deixa MES és perquè "s'han volgut saltar massa etapes de cop, s'ha volgut anar massa de pressa, s'ha volgut amortitzar massa d'hora l'objectiu de la consulta i s'ha abusat de la via unilateral".

"El dret que empara la unió lliure és el mateix que empara el dret a la secessió. Creure que plantejar l'asimetria seria desestablitzador per a Espanya és de covards". Així ha reclamat "visió d'estat" per afrontar la situació política de Catalunya l'exdirigent i exconsellera socialista Montserrat Tura avui dimarts, en presentar el seu llibre 'Estirant el fil' (Editorial Pòrtic), en què vol reflectir la seva decepció pel fet que el seu partit hagi "abandonat el catalanisme".

L'exconseller del PSC Antoni Castells creu que ara no és el moment de crear un nou partit perquè seria "afegir un nou partit als molts que ja hi ha". En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha defensat la necessitat de treballat per construir un gran projecte polític que aspiri a "ser majoritari, que sigui progressista i d'obediència estrictament catalana", que també hauria d'incloure el PSC. De totes maneres, Castells ha deixat clar que el moment de fer-ho possible no és "ni avui ni demà". D'altra banda, l'exconseller ha expressat el seu reconeixement als tres diputats díscols i ha destacat que van fer una "demostració de dignitat, coratge i coherència".

L'exconseller d'Economia Antoni Castells ha qüestionat aquest diumenge el primer secretari del PSC, Pere Navarro, i l'estratègia del partit respecte a la consulta sobiranista. En una entrevista aquest diumenge al canal 3/24 recollida per Europa Press, ha considerat que l'objectiu de transformar Espanya en un estat federal que sempre ha perseguit el catalanisme polític és un "propòsit esgotat".

L'exconseller d'Economia i Finances socialista Antoni Castells ha demanat que de les eleccions del 25-N surti una majoria "el més àmplia i el més plural possible" a favor del dret a decidir. "No són unes eleccions sobre la independència ni el federalisme, ni un plebiscit sobre una persona", sinó que es tracta de "carregar-nos de raó per fer un pols dificilíssim amb l'Estat", ha esclarit Castells. L'exconseller ha demanat que tots els partits es posicionin inequívocament a favor o en contra del dret a decidir per plantejar "un referèndum que l'Estat no tingui més remei que acceptar" i que sigui acceptat per la comunitat internacional. Segons Castells, l'alternativa a això "és fer un referèndum de festa major".

L'exconseller d'Economia Antoni Castells ha instat avui el PSC a abonar "sense excuses" una consulta sobiranista a Catalunya després dels comicis del 25-N, en el transcurs d'un acte electoral que ha tingut lloc a Girona. Castells ha defensat que l'actual direcció socialista, encapçalada per Pere Navarro

Antoni Castells, exconseller d'Economia amb els dos governs tripartits i membre de l'anomenat sector catalanista del PSC, defensa, en un article que publica a l'ARA aquest diumenge, que "en uns moments com els que vivim, el PSC ha d'estar entre els partits que defensen inequívocament la celebració del referèndum" d'autodeterminació.

L'exconseller d'Economia del tripartit i membre del PSC, Antoni Castells, és partidari de la independència de Catalunya si la situació política i la relació amb Madrid no canvia. "Independència? Depèn. Si l'alternativa a la independència és continuar com fins ara, dic 'sí' a la independència". Ho ha defensat en unes declaracions per al programa 'Polièdric', de Catalunya Informació. "La posició en el tema de la independència no pot ser dir ara ja que direm que 'no'. Jo no sóc antiindependentista, el que fa mal és el nacionalisme espanyol", ha explicat.

L'alcalde de Lleida i membre de l'executiva del PSC, Àngel Ros, comparteix amb l'exconseller d'Economia, Antoni Castells, que és més greu la votació per error del PSC a favor del corredor central al Congrés que no pas el vot diferenciat d'Ernest Maragall amb el pacte fiscal. En declaracions a la Cadena SER, Ros ha considerat que el trencament de la disciplina de vot en el debat del pacte fiscal no va ser "cap drama" per a Catalunya, mentre que la defensa dels diputats del PSC a Madrid del corredor central va "fer mal al país". D'altra banda, s'ha posat al costat de Maragall en assegurar que ell també va defensar que el PSC havia de votar a favor del pacte fiscal "en el seu conjunt".

La Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) ha entregat aquest dijous el Premi Canigó a l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, en reconeixement a la seva trajectòria política, la seva lluita per la identitat catalana més enllà de les fronteres autonòmiques i el seu suport i vinculació històrica a la UCE. A l'hora de rebre el premi, Maragall ha reivindicat la importància de Catalunya però també d'una "hispanitat entesa de manera oberta", i ha explicat la seva intenció d'anar a visitar la tomba d'Antonio Machado, a Cotlliure, després de l'acte. Maragall ha assegurat que el poeta entenia perfectament la "pluralitat" d'Espanya. L'expresident ha acabat amb un "visca Catalunya".