Avui dia, un dels grans reptes educatius que afronten famílies i docents és la relació que tenen els adolescents amb les pantalles. L'univers digital forma part de les seves vides, i és allà on també viuen la seva adolescència, ens agradi o no. Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista, autor de diversos llibres –entre ells l’èxit de vendes Estima’m quan menys ho mereixi... perquè és quan més ho necessito (2018)– torna amb No sense el meu mòbil (2025). Un llibre que convida a la reflexió sobre com educar els adolescents en el món digital i que ofereix estratègies útils per a pares i mestres, sempre prioritzant l’acompanyament educatiu per sobre de la prohibició.

Tots els progenitors amb fills adolescents que tinc al voltant (inclosa jo mateixa) tenim identificat com a conflicte recurrent amb els nostres fills tant el temps que dediquen als dispositius mòbils com la utilització que en fan. Arran d’aquestes preocupacions han sorgit iniciatives, que provenen de la societat civil, amb l’objectiu explícit d’empoderar les famílies i promoure un pacte social per endarrerir l’edat del primer mòbil fins als 16 anys, com Adolescència Lliure de Mòbil. Tot i això, la persistència de les dinàmiques socials s’acaba imposant (almenys de moment) i una gran part dels nens i les nenes ja disposen d’aquest dispositiu a principis de l'ESO. Si ens fixem en les últimes dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística de l’any 2023 (representatives per al conjunt d’Espanya), el 23,3% dels infants disposen de telèfon mòbil als 10 anys, el 72,1% als 12 anys i el 94,1% als 14 anys.

Durant el maig de l'any passat, l'empresa Fabuwood, que es dedica a la fabricació de mobles de cuina als Estats Units, va aplicar una nova política: no es permeten telèfons a les reunions.

Dijous que ve, 14 de setembre, tots els telèfons mòbils intel·ligents amb cobertura a la demarcació de Barcelona rebran un missatge de prova del sistema d’alertes de Protecció Civil de la Generalitat. L’assaig tindrà lloc entre les 10 del matí i la una del migdia a les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme i el Baix Llobregat, i serà el de més abast de població que s’ha fet fins ara a Catalunya.

Una de les preocupacions de les famílies durant les vacances d’estiu és com evitar un excés d’hores de pantalles de la canalla. La tasca és complicada, tenint en compte que molts menors les reclamen per fugir de l’avorriment. Roger Ballescà és el coordinador de l’àrea de salut mental infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell i del comitè d’infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). La seva primera premissa: cal evitar les pantalles fins als 3 o 4 anys i introduir-les com més tard millor i de manera molt progressiva.

No us perdeu el 30 minuts de diumenge al vespre. Potser només us confirmarà el que ja heu sentit moltes vegades, però les dades, els estudis científics i les conclusions us impressionaran. La gran distracció analitza l’efecte de les pantalles en les generacions més joves. Per a tots aquells que repeteixen com un lloro que les regles del futbol han de canviar perquè els seus fills no es concentren i necessiten mirar la pantalla del mòbil, aquest reportatge és imprescindible. Perquè potser encara són a temps de modificar algunes conductes educatives i lúdiques que beneficiaran la seva descendència. Aquest vespre, abandoneu el mòbil en una altra habitació, perquè La gran distracció us deixarà clavats davant la pantalla.

El Parlament Europeu ha aprovat aquesta setmana una directiva que obligarà els fabricants de gairebé tots els dispositius electrònics amb bateria (smartphones, tauletes, auriculars, altaveus i d’altres) a adoptar el format reversible USB-C per al connector de recàrrega si volen vendre’ls a Europa. El ressò mediàtic que ha tingut la decisió només s’explica per la sobrerepresentació dels iPhones en el col·lectiu dels professionals de la informació: la pràctica totalitat dels mòbils amb sistema Android ja porten aquest tipus de connector, i només els telèfons futurs d’Apple s’hi hauran d’adaptar. Això, si és que la marca no s’empesca en els dos pròxims anys –l’obligació entra en vigor a finals del 2024, quan tot just haurà sortit a la venda l’iPhone 16– alguna manera de mantenir el lucratiu negoci dels accessoris mFi (made for iPhone) compatibles amb l’actual connector Lightning de format propi.

Afegim números de telèfon a l’agenda del mòbil com si res. Repasses la llista de noms que tens a la icona dels contactes i fins i tot hi ha persones que no saps ni qui són. En algun moment les vas agregar per alguna gestió que en aquell moment era important i després les circumstàncies les han fet desaparèixer de la teva vida i de la teva memòria.

Seguim llegint notícies negatives sobre l'onada de coronavirus arreu i mentrestant la nostra jornada inclou activitats com veure pel·lícules a Netflix, buscar vídeos a YouTube per fer millores a casa i jugar a videojocs. I totes aquestes activitats impliquen mirar una pantalla.

De cop, notes que el cotxe del davant gira lleugerament cap a la dreta. El vehicle fa uns girs estranys i ara s’inclina perillosament cap al costat contrari del carril. És finalment quan avances el conductor que resols la incògnita. Mentre amb una mà agafa el volant, amb l’altra sosté el telèfon mòbil i tecleja frenèticament la resposta a un missatge de text. Aquesta escena es repeteix molt sovint a la carretera i, com sempre, pot tenir dos finals. La imprudència del conductor pot sortir-li gratis o ser la causa d’un accident de cotxe que pot ser mortal.

El revolucionari somni comunista de viure sense diners s’ha fet realitat a la Xina capitalista gràcies a la tecnologia. El telèfon mòbil s’ha convertit en la principal forma de pagament i estan desapareixent els moneders, els bitllets i les monedes de la vida quotidiana dels 1.400 milions de xinesos.

El cap de disseny d'Apple, Jony Ive, ha anunciat aquest divendres que abandonarà la multinacional tecnològica nord-americana aquest any. Ive és un dels responsables del reimpuls d'Apple, ja que va ser un dels principals artífexs del disseny de l'iPhone.

Ja duem una setmana de setembre i encara no m’he tornat a instal·lar el Twitter i el Facebook al mòbil. Al principi el meu pla era comprar un Nokia com els antics, d’aquests que tornen a fabricar ara i que només serveixen per trucar i enviar SMS. Necessitava desintoxicar-me. Just abans de les vacances, creieu-me, vaig pensar que no seria capaç de resistir la temptació d’instal·lar-me les dues aplicacions en qualsevol moment de debilitat, enmig del carrer i amb prou senyal de 3G o 4G. Fins i tot vaig anar a un parell de botigues a informar-me. Em vaig quedar parat en veure que, efectivament, la companyia finlandesa continua venent models com el 3310, amb carcassa de color taronja o groc llampant, i que em serviria per retrocedir més de deu anys en matèria tecnològica. El look retro molava. I deixar-lo damunt la taula en un sopar amb amics seria com una declaració d’intencions (“Ei, no penso estar pendent del mòbil tota la nit com fareu vosaltres”). Només caldria canviar la targeta de terminal i desar l’iPhone al calaix durant un mes, però m’havia de gastar uns 60 euros i al final em va semblar una pijada, de manera que em vaig arriscar i vaig continuar amb l’ smartphone. Aviam si aconseguia resistir la temptació.

L’última diada de l’Onze de Setembre es van reunir “al voltant d’un milió de persones” a Barcelona. Això, segons la Guàrdia Urbana. La delegació del govern espanyol en va comptar 350.000. Les grans concentracions de gent generen un ball de xifres esbiaixat i sovint influït per interessos partidistes. A Vic, el proveïdor de serveis de telefonia Goufone ha ideat un sistema que definitivament pot posar fi a aquest problema.

Més de 50 models de smartphones, ordinadors, tauletes, routers, una vintena de televisors, polseres quantificadores, smartwatches per a nens, patinets elèctrics urbans, carregadors de dispositius autònoms, un videoclub online, una torradora i fins i tot un microones. No: no és el discurs final d’Ewan McGregor a la pel·lícula Trainspotting, que desglossava la desgraciada vida d’un grup de joves escocesos de classe obrera. És la llista de coses que ha fabricat i venut Xiaomi en tan sols set anys. Totes a preu gairebé de saldo, i això no és una exageració.

En L’última dècada la societat ha inclòs un nou ítem en el seu llarg llistat de preocupacions: tenir prou bateria al mòbil. Branco Calleja ho va veure clar fa deu anys durant un viatge per Àsia, i des de llavors està al capdavant de YUP!Charge, una companyia que s’ha especialitzat a posar carregadors de telèfon per tot arreu. “Era una necessitat i hem aconseguit desenvolupar aquest servei gratuït com un suport de publicitat”, explica el fundador de la companyia. És tan fàcil que en alguns bars i restaurants un client pot agafar un carregador i portar-lo a la taula. A partir d’aquí el temps de càrrega dependrà del que faci durar el cafè.