El 20 de juliol del 2010, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) es va acomiadar de la històrica seu que tenia al carrer Ciutat de Barcelona, a tocar de l'Ajuntament, per traslladar-se a una molt més àmplia i moderna –per dins, no pas per fora– a pocs minuts a peu de distància. Al passatge del Rellotge, amb accés des d'una reixa del carrer Escudellers, els ecosocialistes s'hi van estar fins al 2019, quan, ofegats pels deutes, van haver d'acollir-se a un concurs de creditors per liquidar el partit hereu del PSUC. En plena bombolla immobiliària, aquella nova seu havia costat 7,5 milions d'euros –incloent-hi una important reforma–, finançats bàsicament per CaixaBank. Set anys després, aquell edifici que va acabar condemnant el partit està a la venda al portal immobiliari Building Center –la filial immobiliària de CaixaBank– per 1,75 milions d'euros. Ara ja no és propietat d'ICV, sinó de la mateixa entitat financera, que se l'ha quedat davant la impossibilitat de vendre'l durant el procés concursal.

Fa uns mesos, el sector financer global va començar a mostrar signes d'inquietud, sobretot als Estats Units, per la caiguda de First Brands, Tricolor Holdings i els casos de frau creditici dels bancs regionals Zions Bancorporation i Western Alliance. El pànic creditici es va començar a instaurar als mercats, també al Vell Continent, amb caigudes a borsa contagiades per Wall Street. Fa tot just uns dies, la fallida de l'intermediari hipotecari britànic MFS (Markets Financial Solutions) esquitxava també diverses entitats creditores, entre les quals Barclays i el Banc Santander, amb una exposició creditícia milionària.

Les amenaces de Donald Trump contra els aliats europeus, tant territorials –una possible annexió de Groenlàndia– com comercials –amb més aranzels–, han acabat, de moment, en pausa després que el president dels EUA es fes enrere fa una setmana. Malgrat la desescalada, els estats europeus preveuen noves tensions amb Washington i estudien mesures per contrarestar els atacs nord-americans als països del continent, especialment els estats membres de la Unió Europea.

El Tresor Públic preveu arribar l'any que ve a una emissió neta de deute de 55.000 milions d'euros, igual que en l'exercici actual, centrada en títols a mitjà i llarg termini, que suposaran gairebé el 91% del total, és a dir, 50.000 milions.

Fa més de deu anys, enmig de la Gran Recessió, els dos principals partits a l'Estat, PSOE i PP, acordaven una reforma de la Constitució per assumir i complir amb la reducció del passiu que exigia Brussel·les als països més endeutats. Allò va suposar el naixement d'una cotilla permanent per a la despesa pública fixada a la carta magna espanyola sota el nom d'"estabilitat pressupostària" i aplanava el camí perquè més tard, el 2012, el govern de Mariano Rajoy (PP) aprovés l'anomenada llei d'estabilitat pressupostària. Tot plegat exigia a les administracions públiques ser molt restrictives amb la despesa.

Sense pressupostos, però amb millora de la qualificació de crèdit. Moody's, una de les grans agències de qualificació de crèdit, ha millorat la nota de solvència de la Generalitat fins a Baa3, la qual cosa suposa sortir del grau especulatiu i entrar en el d'inversions més fiables. Igualment, millora la nota de l'Ajuntament de Barcelona, a més de la de 13 governs autonòmics més, com el valencià o el basc. La nota per a Catalunya és la mateixa que, per exemple, té Itàlia.

Primer va ser el 2023, després el 2024 i, amb posterioritat, el 2025. I ara l'any que ve, el 2026. La Generalitat preveu finançar, com a mínim, el 5% del seu deute als mercats a partir del pròxim exercici. Un senyal que això podria començar a ser possible, a diferència del 2012, quan les autonomies van haver de recórrer a l'Estat a través de diferents instruments com el fons de liquiditat autonòmica (FLA), és l'acord pel qual la gran banca torna a donar suport a l'administració catalana després de tretze anys. Això sempre que no hi hagi eleccions prèviament, ja que els pressupostos vigents són els del 2023 i des d'aleshores estan prorrogats.

Objectiu assolit. La gran banca torna a finançar la Generalitat tretze anys després. CaixaBank, Banc Sabadell, el BBVA i el Santander són quatre de les sis entitats financeres que han permès el Govern completar "amb èxit" el procés de refinançament parcial del fons de liquiditat autonòmica (FLA) 2023 a un tipus d’interès inferior al vigent per import de 3.500 milions d'euros. A conseqüència d'aquesta operació, l'administració catalana s'estalviarà 127,6 milions en interessos en onze anys, fins al 2035, segons els càlculs de la Conselleria d'Economia. És la primera operació amb el sector financer privat per finançar deute a llarg termini que es produeix des del 2012, l'exercici en què es van tancar els mercats per a les autonomies i van néixer els instruments per proporcionar-les-hi liquiditat i recursos per pagar els proveïdors. El BBVA ha signat un acord per refinançar 1.000 milions i el Santander, al voltant de 700 milions. CaixaBank i el Sabadell no han facilitat les quantitats facilitades.

Estic segur que han sentit a parlar de l'extraordinària transformació de Grècia, de la seva metamorfosi de cas perdut a història d'èxit, de ser l'alumne més gandul d'Europa al millor de la classe. Però aquest article no és sobre Grècia. Va dirigit als europeus que poden patir el mateix que ha patit Grècia si se'ls enganya perquè imitin la història d'èxit grega.

La Llei de la Segona Oportunitat a Espanya permet a particulars, autònoms i petits empresaris alliberar-se de deutes que no poden assumir, però el procés pot afectar el seu benestar mental i emocional. Per això, comptar amb un bon assessorament és clau per evitar situacions límit en les quals un individu ha de fer front a deutes que no pot pagar. Davant d'aquest context, és important rebre una atenció personalitzada, humana i amb un enfocament legal compromès, com la de VuelveAEmpezar.com. Aquesta plataforma amb 20 anys d'experiència, compta amb el suport del despatx Allura y Peimondt, un bufet especialitzat en dret concursal establert a Terrassa i a través del qual gestiona tots els seus casos a nivell nacional. Avui dia han aconseguit condonar als seus clients fins a 15M d'euros.

Des del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, la confiança en l'economia dels Estats Units s'ha vist tocada. La guerra comercial contra els seus socis comercials, els plans de retallades massives d'impostos i la inconsistència en la política exterior han danyat la reputació dels EUA com a primera potència econòmica. Això s'ha vist reflectit, en part, en un abaratiment del dòlar —la moneda de reserva global— i, per extensió, pot afectar el paper dels bons del Tresor nord-americans com a actius refugi indispensables per al funcionament de l'economia mundial.

La riquesa neta de les famílies espanyoles va créixer el primer trimestre d'aquest any el 8,1% respecte al mateix període de fa un any, fins als 2,4 bilions d'euros, segons els comptes financers publicats pel Banc d'Espanya. El mateix informe recull una moderació del deute de les llars fins a situar-se en el 43,5% del producte interior brut (PIB), nivell mínim des del primer trimestre del 2000.

Pocs dies després d'anunciar una bateria d'aranzels contra la majoria dels països del món en un acte batejat per ell mateix com el Dia de l'Alliberament, el president dels Estats Units, Donald Trump, va fer marxa enrere i en va suspendre la majoria amb la intenció de “negociar”. Tot i que les borses van reaccionar amb números vermells i la majoria dels governs van fer arribar les seves crítiques a la mesura, la reculada de Trump es va deure, en bona part, a l'encariment dels bons del Tresor, els títols de deute del govern nord-americà.

La tensió al comerç internacional pel caos aranzelari dels Estats Units passarà de llarg per l'economia espanyola. O com a mínim així ho preveu l'executiu espanyol, que aquest dimecres ha anunciat que manté una previsió de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2025 d'un 2,6% del PIB. "L'economia manté el dinamisme", ha afirmat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa després del consell de ministres extraordinari d'aquest dimecres. "Malgrat el caos aranzelari, l'apagada elèctrica d'aquesta setmana o la catàstrofe natural de la DANA, l'economia espanyola continuarà liderant en termes de creixement entre les principals economies de la zona euro", ha reiterat Cuerpo, que ha xifrat en 400 milions d'euros l'impacte econòmic de la incidència elèctrica.

La cancel·lació de 17.104 milions d’euros de deute del FLA és un dels cinc compromisos econòmics inclosos en l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez entre ERC i el PSOE el novembre del 2023. Els altres quatre són: el traspàs de Rodalies, amb els recursos necessaris per millorar aquesta infraestructura clau; un fons permanent de 150 milions d’euros anuals per a projectes de recerca científica a Catalunya; una dotació de 1.600 milions d’euros fins al 2030 per ampliar el cos de Mossos d’Esquadra i crear nous òrgans judicials, i la creació d’un consorci per garantir l’execució de les inversions de l’Estat a Catalunya.

¿És una bona notícia que la Generalitat no hagi de tornar a l’Estat 17.104 milions de deute? Sí, ho és. Per raons òbvies. ¿És una “aixecada de camisa”, com diu Junts? No, no ho és, la Generalitat disposarà de 17.104 milions. És cafè per a tothom? Sí, com sempre. Tot el que negocia Catalunya és per als altres, també. És a dir, no és una aixecada de camisa sempre que acceptem que de la retallada del deute se’n beneficien tots els governs autonòmics (excepte els del País Basc i Navarra, que tenen un sistema propi de finançament), i sempre que entenguem que el deute no desapareix sinó que es transforma, és a dir, que una cosa és que la Generalitat tingui més diners i una altra cosa és que se’ns perdoni als contribuents catalans.

La presidenta del Govern Balear, Marga Prohens, es va apressar a sortir a rebutjar els 1.741 milions d'euros que li pertocarien a Balears per la condonació del deute del fons de liquiditat autonòmic (FLA) que ha acordat el govern d'Espanya amb ERC. La raó esgrimida per Prohens per justificar el rebuig d'uns diners que pertanyen als ciutadans de les Balears és que la proposta de números presentada per la ministra Montero respon a una condonació de deute “negociada per i per a Catalunya”. I com a argument afegit, exhibeix un suposat greuge comparatiu: d'acord amb els càlculs presentats pel govern espanyol, a les Balears se li “perdonarien” 1.413,4 euros per habitant, mentre que a Catalunya serien 2.133,5 euros per habitant.

La decisió de condonar 17.100 milions d'euros del deute de la Generalitat amb l'Estat a través del FLA representa el compliment d'un dels acords entre ERC i el PSOE que van permetre la investidura de Pedro Sánchez i suposa, a més a més, un baló d'oxigen per a les arques de la Generalitat, ja que d'aquesta manera s'estalviarà uns 1.500 milions d'euros en interessos, segons el càlcul fet públic per Oriol Junqueras. El ministeri d'Hisenda ha fet extensiva aquesta condonació a la resta de comunitats autònomes amb uns criteris que, curiosament, fan que Andalusia sigui la més beneficiada (18.800 milions) i que després de Catalunya ja vinguin el País Valencià (11.210 milions) i la Comunitat de Madrid (8.644 milions). D'aquesta manera, María Jesús Montero aconsegueix posar els barons autonòmics del PP en un compromís, ja que si fan cas al que diu el seu president, Alberto Núñez Feijóo, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, hi votaran en contra. La mesura, però, amb tota probabilitat s'aprovarà al Congrés i llavors caldrà veure si aquestes comunitats s'hi acullen o no. No fer-ho seria perjudicar els seus propis ciutadans per una qüestió política.

El Govern ha aprovat aquest dimarts, via decret, la condonació del deute a les famílies vulnerables que van rebre pagaments indeguts de la renda garantida de ciutadania (RGC). Així, l'executiu no reclamarà el retorn de cap import a les més de 2.800 famílies que van rebre ingressos per error "sempre que sigui per causes imputables a l'administració i que els imports no superin el 50% de l'indicador de renda de suficiència (IRSC) mensual en vigor". Tampoc s'exigirà la devolució dels ajuts per quantitats superiors en els casos en què les persones beneficiàries es trobin en una situació de vulnerabilitat o hagin obtingut ingressos inferiors al doble del salari mínim interprofessional durant l'any 2023.

Feia mesos que els treballadors de l'empresa Acaba con tu deuda no cobraven la nòmina. Tot i això, es van presentar puntualment a la reunió convocada pel seu cap, M.F., a l'oficina del carrer Aribau de Barcelona. Allà, els va comunicar que no podia pagar-los perquè havia patit un robatori aquella mateixa nit. Desconfiats, els empleats van demanar al porter de l’edifici accedir a les gravacions de les càmeres de seguretat. "Vam veure el nostre cap sortint de l’edifici amb una motxilla plena de diners", explica la Laura. Segons aquesta extreballadora, que portava part de la comptabilitat de l’empresa, M.F. va marxar amb un milió d'euros en efectiu. El seu testimoni ha estat clau per portar als jutjats una presumpta estafa que podria afectar també centenars de persones en situació d’insolvència arreu de l’Estat i que, segons ha pogut saber l’ARA, ja ha arribat a l’Audiència Nacional.