Cristina Garmendia (Sant Sebastià, 1962), que va ser ministra de Ciència durant el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, abandona la presidència de Mediaset per decisió pròpia. En un comunicat difós pel grup de comunicació, assegura que ha pres la decisió després d'un període de reflexió i amb la intenció de començar una nova etapa professional enfocada cap a "la innovació i l'impacte positiu en l'economia i la societat" d'Espanya.

En els programes d’actualitat, les cobertures informatives de les catàstrofes ja no tenen res a veure amb informar. La seva finalitat és l’explotació sistemàtica del dolor de les persones en situació de màxima vulnerabilitat. Un nou exemple el vam veure dimarts a El tiempo justo de Joaquín Prat Jr., a Telecinco, quan entrevistava l’oncle d’una nena supervivent de 6 anys que havia perdut els seus pares i el seu germà de 12 anys en l’accident d’Adamuz. Les intervencions del presentador delataven que només volia exhibir la consternació d’aquell pobre home. Fins i tot el van utilitzar per crear expectativa en les pauses de publicitat i, després, refregar-li la tragèdia familiar amb un sensacionalisme barroer i edulcorat.

Després de gairebé tres dècades treballant a Mediaset, la corporació ha decidit acomiadar Alessandro Lecquio, que ja no estarà en el programa en el qual col·laborava actualment, Vamos a ver, de la productora Unicorn Content d'Ana Rosa Quintana. En el mes d'octubre, la seva exparella Antonia Dell'Atte va concedir una entrevista a El País en la qual denunciava com va patir maltractament físic per part del col·laborador de Telecinco a finals de la dècada dels vuitanta. Aquestes declaracions no eren un secret: a principis dels 2000, Lecquio havia denunciat Antonia per presumptes calúmnies i per titllar-lo de maltractador en televisió, però ella no ha tingut por de repetir aquestes paraules en diferents ocasions.

Al presentador de Telecinco li han fet la cara nova, en un sentit literal. La setmana passada, a Supervivientes All Stars, va intentar dissimular el seu rostre. Duia ulleres de sol i la realització el mostrava sempre en pla general perquè no s’apreciés la cirurgia estètica radical a què s’havia sotmès. Aquesta setmana va connectar amb el seu company de cadena Joaquín Prat cobrint-se la cara amb un mocador, creant més misteri al voltant de la seva imatge. I finalment, quan va arrencar El diario de Jorge, vam descobrir, amb estupor, els resultats del seu lífting facial complet i tota mena d’intervencions complementàries. “Hola a todos, soy Jorge Javier aunque no lo parezca”, va anunciar només començar. L’aparença era esperpèntica. Ha perdut totes les faccions naturals d’una cara i l’expressivitat. La inflamació general del rostre li atorgava una expressió rígida, fins i tot semblava que li costés moure la boca. La intervenció a les parpelles li ha deixat els ulls esbatanats, com en un estat d’alerta permanent. En la introducció de la presentació va parlar de la consolidació del seu programa de testimonis malgrat la manca de confiança inicial. En realitat, era una excusa per justificar el que realment volia: “Recordad una cosa y que os quede grabada en el cerebro: los programas, como las caras, necesitan tiempo para asentarse”. Caldrà veure com s’assenta la carnadura facial, però ara mateix és com si la transformació del presentador formés part del mateix espectacle, en una barreja fascinant d’horror i morbositat.

L’estratègia del despit és una de les més útils per fer emergir la corrupció a la superfície mediàtica, i Telecinco hi té la mà trencada. Mayte Zaldívar és el gran referent des que, el 2004, va sortir, en directe, explicant com el seu exmarit, Julián Muñoz, guardava a casa bosses d’escombraries plenes de feixos de bitllets. Ressentida per les banyes que l’alcalde de Marbella li havia posat amb Isabel Pantoja, va aixecar la llebre d’un dels casos més rellevants de malversació de fons públics i prevaricació urbanística d’Espanya. Dos anys més tard, Cachuli entrava a la presó. Dilluns va ser el torn de l’exdona de José Luis Ábalos, que va buidar el pap, tipa dels enganys i les vexacions de qui va ser el seu marit. L’exministre de Transports va intentar sense èxit aturar l’emissió per la via judicial. Carolina Perles va explicar una història sòrdida i terrible de comissions, prostitutes, Viagra, festes i drogues per complementar la gestió precària de la seva cartera com a ministre. 

Amb totes les cadenes generalistes ja amb un peu en la programació d'estiu, és el moment de fer el balanç d'una temporada que ha demostrat que la televisió encara pot generar debat, com s'ha vist amb la trifulga entre El hormiguero i La revuelta. Tot i les diferències d'audiència entre el conjunt d'Espanya i Catalunya, hi ha un titular comú: l'ensorrament de Telecinco és un fet.

Supervivientes, el reality de Telecinco, està encarant la recta final del concurs i, per tant, la narrativa es focalitza encara més en els cossos dels participants. Bona part de l’espectacle consisteix, ara, en comparar i avaluar la seva nuesa al principi de les emissions i com està en les últimes. A les xarxes socials i plataformes televisives s’han difós imatges de l’abans i el després.

La nova temporada d'Universo Calleja a Telecinco es va estrenar ahir, i el primer episodi va tenir una clara protagonista: la barcelonina Sandra Barneda. La presentadora de Telecinco va mantenir un diàleg sincer amb Jesús Calleja durant el seu viatge al Nepal. I tot i que Barneda va assegurar que passava un bon moment abans d'iniciar el programa, una "tragèdia" ho havia canviat tot: "Vint dies després de la teva trucada, el meu nebot Neo va morir amb 20 anys".

Un cop superat el fenomen de La isla de las tentaciones, Telecinco arrenca Supervivientes després d’una pausa prudencial. El nou reality és exactament igual que sempre, un déjà-vu de plantejaments i accions, però aquest cop incorpora el fenomen viral del programa de les parelles que es posen les banyes per guanyar diners. Montoya, famós internacionalment per la seva desesperació extrema, consternat per la gelosia, ha viatjat cap a Hondures per passar gana a Cayo Cochinos. L’estrena de Supervivientes és una oportunitat per analitzar els rols del programa, dividits entre déus, semideus i mortals, i aprofundir en els mecanismes de l’espectacle en la tragèdia de la resistència.

Dimarts a la tarda, Telecinco va retransmetre en directe el viatge de Jesús Calleja a l’espai amb el programa New Shepard. La cadena va organitzar un especial presentat per María Casado i el cap d’informatius Carlos Franganillo, que semblava poc entusiasmat amb l’expedició. Entre els convidats, els acompanyava Pedro Duque, l’exministre i astronauta que semblava ser-hi més per obligació que per il·lusió. L’emissió se sumava al compte enrere de la base de Blue Origin a l’oest de Texas. El senyal oficial de la retransmissió el van limitar a un petit requadre en un angle de la pantalla, de tal manera que es perdia la sensació de presencialitat davant del gran esdeveniment. La realització desprenia desinterès per la proesa de Calleja. Per acabar-ho d’adobar, Telecinco estava fent anuncis en el moment que els tripulants van pujar a la càpsula espacial i quan van tornar, es van limitar a ensenyar-ho de manera fugaç i ben petit, en comptes de crear expectatives i convertir-ho en un instant heroic. Les connexions amb amics i familiars van impedir un clima d’emoció que, d’altra banda, ningú semblava gaire disposat a exterioritzar.

Des de la seva arribada com a director de Mediaset el mes de gener, Alberto Carullo ha fet canvis significatius a Telecinco. Un dels més notables ha estat la tornada d’Ana Rosa Quintana als matins i, en conseqüència, la reestructuració de la programació de la tarda. A partir del dilluns vinent, la graella estarà regirada: els programes no canvien –continuen Tardear, El diario de Jorge i Reacción en cadena– però canvien les franges horàries en què s'emetran amb l'objectiu de fer pujar l'audiència.

Des que la setmana passada es va fer viral, a escala mundial, una escena de La isla de las tentaciones amb Montoya corrent desesperat, han aparegut múltiples arguments absurds per justificar aquest format.

Els genolls clavats a la sorra de la platja i un esgarip desesperat que no té res a envejar al d'Al Pacino a la tercera part d'El Padrí. El concursant conegut com a Montoya de La isla de las tentaciones s'ha convertit en viral per la seva dramàtica –i alguns diuen que sobreactuada– reacció en veure que la seva parella s'allitava amb un dels solters posats pel xou per intentar seduir els participants. Els talls s'estan compartint fins i tot en comptes de xarxes socials que no són en espanyol, perquè el llenguatge dels crits i el desamor és universal. Mentrestant, Telecinco està fent caixa de la situació. El concurs es va enfilar dilluns al seu màxim d'audiència de la temporada, amb una quota de pantalla del 18,5%, un èxit esclatant tenint en compte que a la cadena li està costant en general aconseguir els dos dígits.

Ana Rosa Quintana ha tornat als matins de Telecinco, en una operació de la cadena que la posa en evidència. La presentadora ha guanyat la batalla tot i els intents de Mediaset d’apartar-la de l’actualitat política. Han hagut de cedir i tornar-li el que era seu. Quintana ha reaparegut empoderada i amb ganes de carregar contra el govern. “¡A por ello!”, deia a Ana Terradillos en el relleu matinal. El seu monòleg d’obertura de la vintena temporada d’El programa de Ana Rosa apuntava a Pedro Sánchez. Però ho feia a través del seu personatge preferit. Vint-i-tres segons va trigar Quintana a pronunciar "Puigdemont", “que es el que manda”, va afegir. I fent una metàfora televisiva comparava les circumstàncies polítiques amb La isla de las tentaciones i assegurava que la dupla Sánchez i Puigdemont vol “convertir el Parlamento en el congreso de las tentaciones”.

Diumenge al vespre, Telecinco ressuscitava Caiga quien caiga, un format humorístic que s’ha intentat reactivar en múltiples ocasions i en diverses cadenes sense l’èxit inicial. Aquesta vegada, l’actor Santi Millán té el rol de presentador principal, acompanyat de Lorena Castells i Pablo González, que lideren un exèrcit de reporters de carrer. Des dels primers minuts del programa es va fer evident que aquest tipus de resurreccions desemboquen en un zombi televisiu, sense ànima, que avança sense rumb. És una caricatura del que va ser, però sobretot, és un format caducat i superat. Aquest plantejament dels presentadors modernets i fatxendes que van de llestos i es pensen que són provocadors està passadíssim de moda.

L'estiu de l'any passat la gran notícia televisiva va ser el retorn del Grand Prix del verano tres dècades després del seu final. El format va tornar gairebé igual com el públic el recordava –Ramón García tornava a ser-ne el presentador i els reptes més icònics es mantenien– amb una excepció: la vaqueta ja no hi era i va ser substituïda per una persona disfressada de l'animal, el símbol del programa. Obrir el bagul dels records li va funcionar molt bé a La 1: l'audiència va respondre i la cadena va poder superar Telecinco. L'èxit del nou Grand Prix del verano sembla confirmar que l'estratègia de la nostàlgia és una estratègia guanyadora.

Carlos Latre va començar ahir a Telecinco la primera de les batalles per lluitar contra l’imperi d’El hormiguero, d’Antena 3. Babylon show té un títol que apel·la al caos de la grandiloqüència i l’ambició. En la presentació del programa, el director i presentador deia: “Sabem el que farem però no com”, i aquesta greu deficiència de l’estratègia es va fer evident. Latre insisteix a recuperar l’esperit del Crónicas marcianas, sobrevalorant un intangible que l’arrossega, cada vegada que ho intenta, a la més absoluta buidor televisiva. El xòuman insisteix a ser “apolític i irreligiós” com a clau per a l’entreteniment més blanc, però el primer dia de programa ja hi havia tot de banderes espanyoles penjades entre el públic per rebre el seleccionador de futbol Luis de la Fuente, un convidat poc reeixit per a una estrena. El presentador confon el que divertirà el seu convidat amb el que agradarà a l’audiència, que no té res a veure. Babylon show demostra ambició en la producció. Però és un esforç de l’equip que té un resultat televisivament intranscendent. Són idees que el convidat pot agrair, però per a l’espectador veure un vaixell de porexpan al plató o que entri una banda a tocar els platerets no té cap component emocional. Ningú no parlarà d’això l’endemà. A El hormiguero s’apel·la a la por d’una explosió, al suspens d’una caiguda, a l’emoció d’un risc imminent, a la rivalitat d’una competició, a la sorpresa, a la indignació o al sentit del ridícul. En canvi, Latre construeix idees que demanen molta feina però que no tenen transcendència emocional. 

La batalla televisiva d'aquesta tardor es lliurarà en l'horari conegut com a access prime time, el que dona pas a la franja de màxima audiència. Durant anys, ha sigut el territori d'El hormiguero d'Antena 3, líder indiscutible d'aquest horari. Aquesta temporada, però, Telecinco i La 1 estan decidides a plantar cara a Pablo Motos, que fa 13 anys que va aterrar a Antena 3 amb el seu espai de varietats. La primera a provar sort és la cadena de Mediaset, que aquest dilluns estrena la seva gran aposta: Babylon show, un espai fet a mida per a Carlos Latre. D'aquesta manera, el canal es vol refer del mal regust de boca que li va quedar amb Cuentos chinos, de Jorge Javier Vázquez, el seu últim intent de fer-se un forat en l'acces prime time i un fracàs estrepitós que només va durar dues setmanes en emissió.

Va ser un dels programes més populars de Telecinco i sembla que la cadena està disposada a recuperar-lo per a la seva nova etapa teòricament progressista. Segons ha avançat en exclusiva Vertele, Mediaset ha donat llum verda al retorn de Caiga quien caiga, l'espai dels icònics reporters irreverents amb ulleres de sol fosques i americana i corbata negres. Segons detalla la publicació, després de molt temps valorant la possibilitat de donar una nova vida al format, Mediaset ha acordat el retorn amb Warner Bros ITPV, que ja produeix per al mateix grup First Dates. Al maig d'aquest any ja van sonar amb força els rumors sobre una possible resurrecció de l'espai.

Risto Mejide presentarà Demos: El gran sondeo, un nou programa d'actualitat en prime time a Telecinco que s'allunya de les tertúlies d'opinadors per donar veu a espanyols anònims de totes les edats. El nou format, que s'estrenarà al setembre, convocarà en cada episodi 350 persones a les grades del plató. El públic estarà dividit per franges d'edat (20, 30, 40, 50 i més de 60 anys), cadascuna capitanejada per un famós, i els participants podran intervenir de manera espontània per expressar opinions relacionades amb l'actualitat. D'aquesta manera, la conversa oferirà "un reflex demogràfic i intergeneracional del país" i també "una radiografia molt aproximada del pols de la societat espanyola", segons Mediaset Espanya.