"Ens van portar a un descampat [...]. El primer home em va violar dues vegades; el segon, una, i el tercer, quatre més. El quart també em va violar una vegada". "Durant tot el camí, els milicians demanaven a les dones que els seguíssim i insistien quan ens hi negàvem. Passava a tot arreu. Al bosc: dos milicians allà, tres més al cap d'una estona. Eren per tot arreu. Tot passava a plena llum del dia". Testimonis així d'esfereïdors són habituals a la zona de Darfur, al Sudan, on d'aquí un parell de setmanes farà tres anys que estan immersos en una guerra civil devastadora.

D'acord amb l'ONU, la guerra civil sudanesa és, juntament amb la guerra de Gaza, el conflicte que ha generat la crisi humanitària més greu recentment. Des de l'inici de la conflagració al Sudan l'abril del 2023, s'estima que les víctimes mortals podrien superar les 150.000, i els refugiats i desplaçats s'apropen als 15 milions en un país amb uns 50 milions d'habitants. L'arrel del conflicte rau en una lluita pel poder entre dos poderosos generals, Abdel Fattah al-Burhan, líder de l'exèrcit sudanès, i Mohamed Hamdan Dagalo, més conegut com a Hemedti, cap de la milícia Forces de Suport Ràpid (FSR). Ara bé, la guerra no s'hauria pogut prolongar durant tant de temps i generar tant de patiment sense la intervenció interessada de diverses potències regionals o mundials, i molt especialment dels Emirats Àrabs Units, el gran aliat de les FSR.

Violacions massives. Carreteres plenes de cossos escampats. Execucions sumàries. Tortures. Robatoris. Segrestos. Extorsions. És la llista macabra d'atrocitats que han relatat els supervivents que han aconseguit fugir de la ciutat sudanesa d'Al-Fashir els últims dies. Els milicians de les Forces de Suport Ràpid (FSR) han aconseguit el control de la ciutat, que assetjaven brutalment des de feia un any i mig. Aquesta localitat, capital de la província del Darfur Nord, ha guanyat un trist protagonisme: els paramilitars que s'enfronten a l'exèrcit sudanès des de l'abril del 2023 han sembrat el terror amb una violència extrema.

"La ciutat sudanesa d'Al-Fashir, escenari de nivells catastròfics de patiment humà, ha descendit a un infern encara més fosc". Així de contundent ha estat Tom Fletcher, subsecretari general d'afers humanitaris de l'ONU, durant la sessió del Consell de Seguretat de l'ONU d'aquest dijous a la nit. L'òrgan executiu de l'ONU ha debatut i condemnat les atrocitats i els "crims" comesos pels paramilitars sudanesos de les Forces de Suport Ràpid (FSR) durant la captura d'aquesta ciutat fa pocs dies, que inclouen l'assassinat de gairebé 500 civils que estaven l'Hospital de Maternitat Saudita. Aquesta captura i l'enorme repressió violenta que l'ha seguit han forçat més de 15.000 persones a fugir en dos dies d'aquesta ciutat i dirigir-se cap a Tawila, a l'oest del Sudan, on es troben en camps improvisats.

Després de 17 mesos d'un setge ferotge, dilluns els paramilitars sudanesos de les Forces de Suport Ràpid (FSR) van prendre el control de la ciutat d'Al-Fashir, la capital de la regió de Darfur, i ara ja controlen bona part del sud i l'oest del país africà. A la seva entrada a la ciutat l'han seguit múltiples atrocitats contra la població civil, segons han denunciat les Nacions Unides. El Sudan és l'escenari d'una de les pitjors crisis humanes del món des del 2023, quan va esclatar una brutal guerra civil entre l'exèrcit nacional i les FSR, una milícia que estava adscrita a les forces armades.

Una esllavissada "massiva i devastadora" ha matat més de mil persones que vivien a Tarsin, un poblet de l'oest del Sudan que ha quedat completament sepultat, segons ha anunciat el Moviment d'Alliberament del Poble Sudanès, un grup rebel que controla algunes zones de la regió de Darfur, a l'oest del país.

A mitjans de març, mentre el principal grup paramilitar del Sudan s’ensorrava a les últimes posicions que havien pogut retenir a la capital, Jartum, el seu líder, Mohamed Hamdan Dagalo, declarava que no claudicarien i que expandirien el conflicte. Dies més tard, el seu germà Abdelrahim Dagalo, que actua cada cop més com el comandant de fet del grup, llançava un avís similar i amenaçava amb estendre la guerra al nord i l’est del país, zones que, fins llavors, n’havien quedat relativament aïllades.

Així es titulava una de les imatges més poderoses de l'exposició Resistencia en la memoria: Visiones de Sudán, que vaig visitar fa pocs dies a la galeria Sura, a la magnífica llibreria Balqís de Madrid. En observar-la, em va assaltar una barreja de dolor i reconeixement. Aquesta frase –la revolució perduda– resumeix millor que cap altra el que ha passat al Sudan aquests darrers dos anys: un somni arrabassat, una esperança aixafada per la guerra, la repressió i l'abandonament internacional.

El 15 d'abril del 2023 la violència va esclatar a Khartum i altres ciutats del Sudan, que aquest dimarts entra en el tercer any de guerra civil amb unes perspectives de pau a curt o mitjà termini extremadament remotes. A més, les últimes informacions que arriben des de Darfur, a l'oest del país, fan créixer encara més el pessimisme. Centenars de persones –més de 350 segons el govern regional– han mort des de dijous passat, quan les Forces de Suport Ràpid (FSR) van irrompre amb gran violència a dos camps de desplaçats a prop de la ciutat d'Al-Fashir.

Per primer cop en gairebé dos anys de guerra civil, dimecres va aterrar al devastat aeroport de Khartum, la capital del Sudan, un helicòpter militar de colors caqui i marró. De dins va aparèixer el president del país i cap de l’exèrcit, Abdel Fattah al-Burhan, que després de baixar els tres esglaons de la nau va fer dues passes i es va agenollar a la pista d’aterratge durant uns segons, mentre un general darrere seu aixecava el puny dret amb l’índex apuntant al cel.

L'exèrcit del Sudan s'ha apuntat una victòria important aquest divendres en la seva batalla pel poder contra les Forces de Suport Ràpid (FSR), dos anys després de l'inici d'una guerra civil que ha causat la pitjor crisi humanitària del planeta. Les forces armades del país han anunciat que han pres el control del palau presidencial i del centre de Khartum, la capital, on hi ha els edificis del govern.

Quan es compleixen gairebé dos anys de l'esclat de la violència al Sudan, immers des de l'abril del 2023 en un conflicte civil entre l'exèrcit i els paramilitars de les Forces Ràpides de Suport (RSF), l'ONU alerta de l'ús de les violacions de criatures com a arma de guerra. L'Unicef, l'agència per a la infància de les Nacions Unides, denuncia en un informe difós aquest dimarts més de 200 agressions sexuals de nens i nenes, entre les quals hi ha menors de tan sols un any. "Homes armats violen i agredeixen sexualment criatures, inclosos infants d'un any", afirma l'organització.

En un atac llampec a finals de juny, el principal grup paramilitar del Sudan va sobrepassar la descol·locada línia defensiva de l’exèrcit regular al cor del valuós estat de Sennar, al sud-est del país, on hi ha algunes de les seves terres més fèrtils, va ocupar una ciutat estratègica en dos dies i va començar a estendre’s en totes les direccions. Va ser la primera conquesta d’envergadura d’enguany de les Forces de Suport Ràpid, que es troben embrancades en una cruenta guerra civil contra l’exèrcit des de mitjans del 2023.

“Quan les RSF van arribar a l'abril a Al-Junayna, van matar els homes i els nens a sang freda. Van assassinar el meu marit i els meus fills davant meu. Els carrers estaven plens de cadàvers, se'ls menjaven els gossos. A la nit hi havia qui es jugava la vida per enterrar-los en fosses comunes. A moltes dones i nenes les van violar davant de tothom. A les que ens van deixar fugir ens van fer prometre que Al-Junayna ja no seria terra dels esclaus, dels negres, sinó que seria terra àrab”, explica Hawa Guma Hamad asseguda sota un ombreig d'espart al camp de Metché. En aquesta població, formada per llogarets escampats a l'est del Txad, aïllada i gairebé sense aigua, el govern del Txad hi ha traslladat 50.000 refugiats i refugiades sudanesos. En total, des que fa un any es va declarar la guerra al país veí, n'ha rebut més de 700.000, el 90% dels quals són dones i criatures.

La Policia Nacional ha identificat un antiquari de Barcelona per haver venut presumptament una escultura del faraó Taharqa datada entre el 690 i el 664 abans de Crist que provenia de l'espoli. El propietari de l'establiment d'antiguitats havia venut l'escultura al Museu Nacional d'Antiguitats de Leiden (Països Baixos) per 100.000 euros. La peça procedia del Sudan, era d'origen il·lícit i tenia documentació falsa. La investigació va començar quan les autoritats dels Països Baixos van alertar la Brigada de Patrimoni Històric del cos policial sobre una denúncia que apuntava al responsable d'un establiment d'antiguitats de Barcelona.

Un dels pitjors revessos que ha patit recentment l’exèrcit del Sudan, que des de l’abril passat està embrancat en una cruenta guerra civil contra un poderós grup paramilitar, va tenir lloc al desembre a Wad Madani, una de les principals ciutats del país. Ubicada a 130 kilòmetres de la devastada capital nacional, Khartum, aquesta estratègica localitat s’havia convertit des de l’inici del conflicte en un refugi per a centenars de milers de desplaçats i en un centre logístic clau per a les agències d’ajuda humanitària. Però, malgrat la seva importància, els paramilitars van apoderar-se'n sense gairebé cap resistència.

La tensió a les estratègiques regions del mar Roig i de la Banya d’Àfrica, on l’equilibri de forces és cada cop més difícil d’encaixar, va continuar augmentant encara més divendres a la matinada, després que els Estats Units i el Regne Unit ataquessin objectius del moviment houthi al Iemen. Així van respondre les dues potències occidentals als cops dels rebels en les últimes setmanes contra vaixells mercants amb suposats vincles amb Israel, llançats arran de la devastadora ofensiva militar israeliana a la franja de Gaza.

Els jutjats d'Estocolm celebren des d'aquest dimarts un judici històric, en què dos exdirectius d'una empresa petroliera sueca són acusats de ser còmplices de crims de guerra comesos entre el 1999 i el 2003 al Sudan. En aquell moment, la companyia, que llavors es deia Lundin Oil –ara Orrön Energy–, tenia llicència per explorar i explotar una gran reserva de cru en una zona que ara correspon al Sudan del Sud. En plena guerra civil, l'empresa va demanar al govern sudanès que garantís la seguretat d'aquesta àrea, coneguda com a Bloc 5A, per poder-hi fer la seva activitat. I aquesta suposada protecció va conduir a l'assassinat de 12.000 persones i a l'existència d'almenys 160.000 desplaçats, segons les xifres d'organitzacions humanitàries.

"A partir d’ara, els recursos del Sahel haurien de beneficiar els sahelians i els socis que han entès el canvi de paradigma de la nova diplomàcia actual entre països", diu Azise Sodore, cap del departament de geografia de la Universitat Joseph Ki-Zerbo de Ouagadougou, capital de Burkina Faso. El Sahel és el cinturó semidesèrtic que hi ha entre el desert del Sàhara, al nord, i la zona sudanesa, al sud, que connecta al llarg de 5.000 quilòmetres l’Atlàntic i el mar Roig. “Els recursos naturals del Sahel han fet que avui sigui objecte de plans geopolítics i geoestratègics”, diu Sodore recordant la cobdícia dels que volen aprofitar-se’n.

Mentre el Sudan s’endinsa en el quart mes de guerra entre l’exèrcit regular i els paramilitars de les Forces de Suport Ràpid, l’espiral de violència al país s’està accelerant de manera alarmant i les perspectives d’una mediació internacional que pugui pacificar la situació i preparar el terreny per a una aturada de les hostilitats semblen més lluny que mai. Aquestes últimes setmanes, els combats s'han intensificat a la zona de la capital, Khartum, apareixen cada vegada més proves de matances de marcat caràcter ètnic a la regió occidental de Darfur, s’obren nous fronts al sud del país i la crisi humanitària s'accentua.