L'inici del discurs ha sigut indicatiu sobre quin seria el to del debat i l'estratègia del president espanyol, Pedro Sánchez, per defensar el "No a la guerra" de l'Iran. Pocs minuts després de pujar al faristol del Congrés ha recitat: "Hi ha dates que no s'obliden, que queden marcades per sempre en la memòria col·lectiva d'un país. El 15 de febrer del 2003 n'és una. Aquell dissabte 3 milions de ciutadans van dir no a la guerra", ha recordat. D'aquesta manera, fent al·lusió a la reacció de la ciutadania a la invasió de l'Iraq d'ara fa vint anys, Sánchez ha contraposat la seva posició amb la del govern del PP del 2003. "José María Aznar ens va arrossegar a una guerra per sentir-se important i perquè Bush el convidés a un puro", ha sentenciat tot garantint que "ara Espanya no serà còmplice, no mentre jo sigui president".

Pedro Sánchez s'ha refermat en el "No a la guerra" que el situa com l'antítesi de Donald Trump dins de la Unió Europea i ha redoblat el pols al president dels Estats Units amb la publicació d'un article a 'The Economist' aquest divendres. El president del govern espanyol hi exposa el posicionament que l'ha dut al xoc amb l'administració Trump i argumenta que no deu "obediència cega" als EUA en el "camí temerari" que ha emprès a l'Iran, per molt que sigui un país aliat. Sánchez hi ha insistit en la compareixença posterior a la cimera hispano-portuguesa celebrada a Huelva. "Entre països aliats és bo ajudar quan es té raó i també assenyalar quan s'està equivocat o s'està cometent un error", ha dit.

El Govern i ERC fa mesos que estan asseguts a banda i banda d'una taula. La principal carpeta que hi tenien era el nou model de finançament que, en paral·lel, negociaven amb el govern espanyol. De fet, la part catalana, en aquesta negociació, va fer front comú perquè es garantís el principi d'ordinalitat en el nou sistema, almenys per a Catalunya. S'havia anat teixint una relació de confiança que, després del no d'Oriol Junqueras a negociar els pressupostos, ha quedat tocada. Esquerra considera que el PSC "no ha fet els deures" per pressionar el PSOE perquè traspassi la recaptació de l'IRPF; en canvi, el Govern creu que els republicans han canviat de posició i ara exigeixen més garanties de les que havien demanat a l'inici. Malgrat tot, totes dues parts han reprès contactes aquesta setmana per intentar reconduir la situació. De fet, fins i tot s'han donat més marge per negociar i han ampliat el termini per presentar esmenes a la totalitat dels comptes: el debat finalment serà el 20 de març.

La treva política que va predominar durant les primeres hores de la tragèdia d'Adamuz i Gelida és història. A mesura que han passat els dies, el discurs del PP ha anat in crescendo a l'hora de reclamar responsabilitats pels sinistres, als quals s'ha sumat el caos ferroviari a Catalunya i les limitacions de velocitat de l'AVE. Fins al punt que aquest dimecres, el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, ha culpat directament el president espanyol, Pedro Sánchez, dels accidents i ha vaticinat que el seu govern "s'asseurà al banc dels acusats" per la tragèdia ferroviària. "Han jugat a la ruleta russa amb la nostra seguretat; aquest era un accident evitable, no una catàstrofe imprevisible", ha proclamat el líder del PP.

Temps. És el factor que a partir d'ara determinarà la recuperació de la normalitat del servei ferroviari a l'Estat i, en particular, a Catalunya, on la xarxa de Rodalies està submergida des de fa dies en un caos. Així ho ha recordat el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, durant la seva compareixença al Congrés aquest dimarts: "La xarxa ferroviària no és una tetera. No s'arregla en dos dies", ha indicat Puente, que cinc dies després de comparèixer al Senat per l'accident ferroviari d'Adamuz (Còrdova) i el desgavell a Rodalies, marcat també pel tràgic accident mortal de Gelida, ha repetit l'exercici a la cambra baixa espanyola.

Amb un to agre i bel·ligerant i anant a l'ofensiva, Alberto Núñez Feijóo ha comparegut a la comissió del Congrés sobre la dana del País Valencià per donar explicacions sobre la informació que va tenir el dia de la tragèdia. Al llarg de tres hores i mitja, ha utilitzat la carta d'ETA, ha evitat aclarir per què el PP manté Carlos Mazón com a diputat a les Corts Valencianes –cosa que li permet continuar sent aforat–, ha culpat els socis del govern espanyol d'haver avalat la gestió de la Moncloa, s'ha parapetat darrere del caos ferroviari i ha recorregut a una expressió que ha repetit tres vegades: "Tan valents amb un president dimitit i tan covards amb un president en exercici".

L’enquesta del CEO en què Aliança Catalana empata en escons amb Junts encara cueja i de seguida en parlarem. Abans, un moment d’aquest matí a la sessió del control del Congrés. Feijóo, esclar, ha preguntat a Sánchez per la condemna al fiscal general (de la qual, per cert, encara no tenim la sentència) i Sánchez, tot i viure amb l'aigua al coll, rodejat d’imputats i sense poder aprovar pressupostos, ni s’ha despentinat:

Lluny queden els dies en què Pedro Sánchez lloava la "tasca independent del Tribunal Suprem" i proclamava que a Espanya "ningú és jutjat per les seves idees o pel seu projecte polític". És el que va defensar l'octubre del 2019 en una declaració institucional al Palau de la Moncloa per valorar la sentència del Procés que va condemnar per sedició els líders independentistes. Sis anys després, quan és el fiscal general de l'Estat nomenat pel líder socialista el que ha rebut un revés d'un tribunal amb una composició molt similar —quatre dels cinc magistrats que han optat per inhabilitar Álvaro García Ortiz van signar la sentència de l'1-O—, la reacció del president espanyol ha estat ben diferent. Malgrat que Sánchez diu, com també va fer aleshores, que "respecta" i "acata" la condemna al fiscal general, en aquesta ocasió el líder socialista ha defensat el seu dret a discrepar amb el Suprem i ha vaticinat que "el temps posarà les coses al seu lloc", en referència a la possibilitat que el Tribunal Constitucional o la justícia europea corregeixin l'alt tribunal espanyol.

La comissió d'investigació al Congrés sobre les clavegueres de l'Estat està aturada. Com a mínim pel que fa a les compareixences. Les últimes van ser al maig, poc abans que esclatessin els casos Leire Díez i Santos Cerdán, i tot i que n'hi ha diverses d'acordades, però pendents de realitzar, fa cinc mesos que a la comissió no hi declara ningú. Malgrat la rebaixa en l'activitat, aquest dimarts ha aprovat una nova pròrroga per seguir treballant més enllà del 24 d'octubre, quan hauria de finalitzar la seva activitat. Fins ara, a la comissió hi han declarat majoritàriament polítics i persones clau de l'època dels governs de Mariano Rajoy, però queda pendent que s'accepti la compareixença de perfils amb responsabilitats a partir del 2018, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa i quan es van produir la majoria de casos d'espionatge amb Pegasus.

Quan Pedro Sánchez ha abandonat l'hemicicle del Congrés uns vint minuts després de l'arrencada del ple d'aquest dimecres, un cop ja s'havia sotmès a la sessió de control, les perspectives del dia no eren bones per al president del govern espanyol. En el cara a cara d'aquesta setmana, Alberto Núñez Feijóo ha fet un pas més en l'ofensiva contra ell i ha anunciat que el PP el farà comparèixer a la comissió d'investigació del cas Koldo/Ábalos al Senat, on els populars tenen majoria absoluta, durant el mes d'octubre. A aquella hora, dues iniciatives rellevants per a l'executiu com són el decret d'embargament d'armes a Israel i la llei de mobilitat sostenible –l'aprovació de la qual depèn de l'arribada de 10.000 milions d'euros de fons europeus— encara estaven en l'aire per les reticències de Podem. L'evolució dels esdeveniments durant el dia, però, ha fet que quan Sánchez ha sortit de la cambra baixa deu hores més tard, després de les votacions, ho hagi fet victoriós entre somriures, aplaudiments i cops a l'esquena amb els seus.

Pedro Sánchez presumia aquest dimecres de l’estabilitat del seu govern. Ho feia per defensar-se de l’acusació del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, d’utilitzar la causa palestina per part de l'executiu espanyol per tapar els seus problemes: "Vostè no defensa cap causa noble, només vol tapar les seves vergonyes", li etzibava Feijóo en el cara a cara de la sessió de control al govern. El popular es referia així a la falta d’uns pressupostos generals a l’Estat, però també als fronts judicials oberts que acorralen els socialistes. "Durant aquests set anys [de govern] hi ha hagut set primers ministres a França, sis a Àustria i cinc al Regne Unit i, quan parlem de la política nacional [espanyola], el cert és que vostè és el tercer líder del PP. [...] Aquest és un govern que governa amb estabilitat i eficàcia", li ha replicat Sánchez. 

En les pròximes setmanes i mesos es podrà calibrar les conseqüències del discurs que la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha pronunciat contra Junts aquest dimecres durant el debat de la reducció de la jornada laboral al Congrés. El PSOE sempre es preocupa de no elevar gaire el to contra el partit de Carles Puigdemont perquè sap que dels seus set diputats depèn la continuïtat de la legislatura, però la líder de Sumar ha tirat pel dret amb una intervenció duríssima que ha personalitzat contra la portaveu juntaire a Madrid. "Senyora [Míriam] Nogueras, vostè i jo representem quelcom que mou la història, la lluita de classes. Vostè representa el capital. Jo i el govern d’Espanya representem la gent treballadora catalana i espanyola", ha deixat anar Díaz. La reducció de la jornada laboral va decaure amb 178 vots en contra i 170 a favor.

La compareixença de la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Senat per donar explicacions per la gestió dels incendis d'aquest estiu ha començat d’una forma poc habitual: durant 50 minuts, els assistents a la comissió de Defensa de la cambra alta han romàs en silenci, mirant un vídeo en què es recopilaven, en ordre cronològic des del 29 de juliol i fins fa poques hores, desenes de publicacions dels comptes a X de la Unitat Militar d'Emergències (UME) i del ministeri que encapçala Robles. En les piulades s’hi mostraven principalment vídeos i fotografies de múltiples efectius de l’exèrcit treballant sobre el terreny contra els incendis, després de dies en què els populars han criticat la gestió del govern espanyol, acusant-lo de no activar prou efectius per apagar les flames. En acabar el visionat, Robles ha dit que li semblava "curiós" que alguns senadors hagin deixat de prestar atenció.

Després de la metàfora del capità que no abandona el vaixell, utilitzada al comitè del PSOE, va venir la de la tovallola, al Congrés. Sánchez ho va repetir quatre cops en tres quarts d’hora: que no tirarà la tovallola. La tovallola hauria pogut ser el títol d’una d’aquelles cançons d’erotisme de garrafa per a excursions amb autocar que cantava Georgie Dann, però aquest dimecres va ser un recurs discursiu fàcil perquè ens quedés clar que no plega.

El projecte de llei per crear l'Agència Estatal de Salut Pública ha superat per la mínima el primer tràmit al Congrés dels Diputats. La proposta ha tirat endavant en el seu segon intent a la cambra i malgrat el vot en contra del PP, Vox i Junts, de manera que la tramitació continuarà al Senat.

El govern espanyol no caurà, de moment, per més que avui la vicepresidenta Yolanda Díaz no ha volgut anar al Congrés a seure al costat de Sánchez, i el PP i Vox li han dit de tot al president espanyol. De tot vol dir: “Vostè fa cara de xaiet escorxat, però és el líder de la manada”.

El més important és el missatge simbòlic i polític. Això és el que traslladen fonts del ministeri de Defensa, que veuen molt difícil portar a la pràctica un embargament real d'armes a Israel. L'endemà que el Congrés tramités una proposició de llei que planteja la introducció d'aquesta figura jurídica contra estats que vulnerin el dret internacional, amb el vot favorable del PSOE, l'entorn de Margarita Robles refreda aquesta possibilitat. "Hi ha algunes llicències que s'estan utilitzant, però ho torno a dir: no són armes. No podem posar-ho tot al mateix sac, són per a la protecció de vides. No ens quedem en el detall", ha dit en declaracions als mitjans, preguntada per si Espanya continuarà adquirint productes israelians en l'àmbit de la defensa i la seguretat.