Tot i els intercanvis de presoners que s'han fet fins ara entre Rússia i Ucraïna, encara hi ha milers de soldats i civils ucraïnesos, inclosos periodistes, activistes i habitants dels territoris ocupats, retinguts en instal·lacions estretes i insalubres en una xarxa de centres de detenció a les zones ocupades d'Ucraïna, a Bielorússia i a Rússia. Sovint hi estan incomunicats, en instal·lacions superpoblades on són torturats físicament i psicològicament, malnodrits, i se'ls nega representació legal i atenció mèdica. Alguns els han retornat a les seves famílies en bosses per a cadàvers.

Dijous a la nit, a Supervivientes, el presentador Carlos Sobera cridava entusiasmat davant la proesa dels concursants a la platja de Cayo Paloma: “¡Esto es historia! ¡Esto se llama constancia! ¡Sacrificio! ¡Esto son ganas de convertirse en héroes absolutos! ¡Fuerza! ¡Determinación! ¡Actitud! ¡No viniéndose abajo jamás! ¡Aguantándolo todo hasta el último instante!” i recordava als espectadors que allò no es veia cada dia. Sobera anunciava que el programa havia complert una promesa que van fer el primer dia: oferir la versió més extrema del reality de Telecinco on els concursants han de sobreviure enmig de la natura executant proves que els porten al límit de les seves forces.

L'Audiència de Barcelona ha condemnat sis agents dels Mossos d'Esquadra per haver colpejat i humiliat dos nois, de 20 i 22 anys, després que intentessin fugir en un control de trànsit a Cerdanyola del Vallès l'abril del 2016. El tribunal els responsabilitza de delictes de lesions i tortures i imposa cinc anys i un mes de presó a un d'ells i quatre anys a la resta. Entre els sis, també condemnats a quatre anys d'inhabilitació absoluta, hauran de pagar als dos joves indemnitzacions per lesions i danys morals de 30.700 i 59.400 euros, respectivament. Aquests diners seran assumits per l'assegurança de la Generalitat.

Per a Haifa Zangana, una veterana escriptora iraquiana exiliada a Londres l’any 1975 pel seu activisme al si del Partit Comunista, l’art no és només una sublimació de la realitat, sinó també una eina per canviar-la. Feminista compromesa, fa anys que s’ha proposat ajudar altres dones àrabs a dominar l’art de la paraula. El seu últim projecte s’adreça a un grup específic: les preses polítiques. El resultat són tres llibres col·lectius que compilen els textos de més de 30 dones palestines i tunisianes d’ideologies diverses:Una festa per a Thaera (2017), Llibretes de sal (2019) iLes noies de la política (2020). Els dos primers ja han estat traduïts a l’anglès, i el tercer al francès i a l’anglès.

"Les denúncies creïbles relatives a abusos verbals, o fins i tot maltractaments físics, sense que siguin comunes ni generalitzades, no han minvat durant aquest període". És una de les conclusions del síndic de greuges, Rafael Ribó, en el desè informe anual del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT). Ho recull després que una de les visites d'aquest any hagi sigut a la presó de Lledoners, on "els interns entrevistats afirmen que no han patit maltractaments, per bé que hi ha alguna persona que denuncia actituds prepotents i abusos verbals". De fet, fa poques setmanes el departament de Justícia va comunicar que havia denunciat quatre funcionaris d'aquest centre penitenciari per maltractar un intern.

Andorra ha de posar fi a "l'assetjament judicial i les amenaces" contra Vanessa Mendoza Cortés, la psicòloga que presideix Stop Violències i que fa anys que lluita perquè les dones puguin avortar legalment a Andorra i no hagin d'anar-se'n a fora. Aquesta és la petició urgent que ha traslladat a les autoritats andorranes l'Observatori per a la Protecció dels Defensors dels Drets Humans, un programa impulsat per la Federació Internacional de Drets Humans i l'Organització Mundial contra la Tortura. Assenyalen que amb les seves actuacions, Andorra sembla que tingui com a únic "objectiu" castigar Mendoza per les seves "legítimes activitats de drets humans".

“L’únic que sabia del meu pare era el nom i que havia sigut policia fins al 1975”. El xilè Pepe Rovano va conèixer el seu pare ara fa 10 anys, quan en tenia 35. D’ell només tenia clar que no va assumir la seva paternitat i que el va abandonar abans de néixer. Ja d’adult i fruit de la implicació en un projecte audiovisual sobre fosses comunes, va començar a preguntar-se “pel desaparegut” de la seva vida: Rodrigo Retamal Martínez. Li va buscar la pista a través del seu millor amic, que, com ell, és documentalista. “Un dia em trobo amb el meu amic i em deixa anar: «Pepe, ja sé qui era el teu pare». I em diu que soc fill d’un genocida”, explica Rovano. El seu pare va ser condemnat l’any 2007 per haver matat sis comunistes durant la dictadura d’Augusto Pinochet, però mai va arribar a complir la condemna perquè va ser amnistiat. “Com em pot passar això a mi?”, va pensar. A ell, un comunicador audiovisual que s’identifica ideològicament amb les esquerres i compromès amb la memòria històrica i els drets humans.

«Seré processat per exercir el meu dret a la paraula contrària.

Un home es queixa de dolor a l'ull, amb el qual no hi veu clar. Està detingut a la comissaria de les Corts de Barcelona dels Mossos d'Esquadra i explica que, quan es va negar a fer una prova d'alcoholèmia, un agent li va clavar un cop a l'ull amb el colze. Va ser arrestat la nit del 8 al 9 de setembre del 2018 i l'endemà el va visitar una delegació del Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d'Europa. Aquesta és una de les denúncies de maltractaments en les detencions policials i les presons a Catalunya de les quals alerta el CPT, que ha recollit els casos en un informe publicat aquest dimarts. El comitè està "preocupat" pels maltractaments rebuts pels presos, sobretot a Brians 1, i pels detinguts pels Mossos.

El Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides (ONU) veu “indicis raonables de tractes cruels, inhumans o degradants” en la detenció d’una dona a l’estació d’Adif de Còrdova el 2013 per part de quatre agents de la Policia Nacional, com a conseqüència de la qual va patir una fractura nasal. La resolució, feta pública aquest dilluns per l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia, insta Espanya a “proporcionar-li una reparació plena i adequada pels patiments que li van causar, incloses mesures d’indemnització pels danys materials i morals, i mesures de rehabilitació”. A més, requereix que l’Estat “prengui les mesures necessàries, incloses les mesures administratives contra els responsables, i imparteixi instruccions precises als agents de policia a les comissaries” per evitar casos similars.

Passat el Nadal del 1970, Jordi Carbonell sabia que l’aniria a buscar la policia, perquè havia tingut un paper destacat en la tancada de Montserrat per denunciar les penes capitals del Procés de Burgos, imposades a sis militants d’ETA. L’ETA d’aleshores era la resistència basca que lluitava contra la dictadura, que la jutjava sense les mínimes garanties processals. La tancada, a més, era un manifest contra la pena de mort, il·lustrada per un cartell de Tàpies amb un “No” enorme, inspirat alhora en la cançó himne de Raimon Diguem no.

A Texas, els certificats de defunció tenen només sis opcions: mort natural, accident, suïcidi, homicidi, pendent d’investigació i mort a causa d’un motiu desconegut. El funcionari que ha d’omplir el formulari d’un pres executat al corredor de la mort ha de marcar la casella d’homicidi. “Així, l’estat admet que assassina amb regularitat”, diu Marina Perezagua. Nascuda a Sevilla el 1978 -tot i que viu a Nova York des de fa gairebé dues dècades, on ha estat professora a la Stony Brook University-, acaba de publicar una de les novel·les més inquietants d’aquesta tardor, Seis formas de morir en Texas, debut amb Anagrama després de quatre títols a Libros del Lince, entre els quals hi ha Yoro (2015) i Don Quijote de Manhattan (2016).

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat Lituània i Romania per haver vulnerat els drets de dos homes acusats de pertànyer a Al-Qaida que van estar retinguts en presons secretes de la CIA en aquests països, on van ser torturats. Després dels atemptats de l'11 de setembre a Washington i Nova York, soldats nord-americans van capturar Abu Zubaydah i Abdalrahim al-Nashiri, que van passar per presons secretes de la CIA a Lituània i Romania, abans de ser transferits a la base militar nord-americana de Guantánamo, a Cuba, on encara estan presos.

El president nord-americà, Donald Trump, ha defensat aquest dimecres la seva candidata per dirigir l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), Gina Haspel, davant la multitud de crítiques rebudes per la seva presumpta participació en les tortures comeses després dels atemptats l'11 de setembre del 2001. "La meva candidata a directora de la CIA, Gina Haspel, que té el meu màxim respecte, ha sigut criticada perquè va ser massa dura amb els terroristes", ha assenyalat Trump en el seu compte oficial de Twitter.

Diversos polítics de l'estat nord-americà d'Ohio, al nord-est del país, han sol·licitat que s'obri una investigació per l'ús abusiu de pistoles elèctriques –les conegudes Taser– per part de funcionaris de presons. Dos experts en tortura de les Nacions Unides també han demanat que s'indagui sobre l'ús d'aquest tipus d'armes, en concret al centre penitenciari del comtat de Franklin, després que l'agència Reuters ha difós diversos vídeos on es veuen els funcionaris de presons aplicant descàrregues de forma insistent a reclusos indefensos, que no mostren cap tipus de resistència.

L'últim informe anual del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura –iniciativa del Síndic de Greuges– alerta que als centres d'internament de menors hi ha "desproporcions" en mesures disciplinàries que poden no ser adequades i s'apliquen als nens i adolescents sense donar-los prou garanties ni un règim sancionador clar. L'excés d'alguns càstigs en centres residencials d'educació intensiva (CREI), terapèutics i de justícia juvenil ja s'havia comentat en informes anteriors del Mecanisme, però aquest darrer diu que no s'ha resolt i hi insisteix especialment.